Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
Veus Parròquia del 21/2/2018 — Entre la lleialtat i l’amor: “El Niño 44”, dilemes morals a l’URSS estalinista i una mirada des de l’Evangeli - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 21/2/2018 — Entre la lleialtat i l’amor: “El Niño 44”, dilemes morals a l’URSS estalinista i una mirada des de l’Evangeli

Resum general El programa “Paraula Viscuda” conversa amb el periodista Sergi Pont i Sánchez sobre el llibre “El Niño 44” de Tom Rob Smith. La tertúlia se centra en els dilemes morals que planteja la novel·la en el context de l’URSS estalinista, especialment el del protagonista, en Leo, forçat a triar entre denunciar la seva dona per sostenir el règim o protegir-la a risc de perdre-ho tot. A través del llibre, els participants reflexionen sobre la por, la censura, el tràfic d’influències i la desconfiança sistèmica d’un estat totalitari, i ho connecten amb els dilemes quotidians de qualsevol vida. "Mi mujer es inocente" — el punt d’inflexió que condensa el dilema central del protagonista. Temes principals El llibre i el seu estil “El Niño 44” és una novel·la negra d’alta tensió, escrita amb prosa cinematogràfica (l’autor és guionista), molt gràfica i immersiva. Ambientada en un paisatge gèlid i hostil de l’URSS, reforça la sensació d’asfíxia i control. Context polític i social Règim estalinista amb MGB/KGB, on “o estàs amb nosaltres o contra nosaltres”. Acceptació oficial que “a la Unió Soviètica no hi ha crims”: censura i manipulació per projecció de paradís igualitari. Tràfic d’influències i lluita pel poder: enveges, delacions, supervivència i posicions de privilegi. Dilema ètic central En Leo, agent de seguretat, es debat entre lleialtat al règim i lleialtat a la veritat i a la família. La tria té conseqüències extremes: protegir la dona implica posar en perill la família i ser considerat enemic; denunciar-la suposa trair els propis valors. Dilemes a la vida quotidiana Trasllat del tema a situacions reals: les nostres decisions poques vegades són tan extremes, però totes tenen conseqüències. Referència a la pel·lícula “La decisió de Sophie”, paradigma del dilema tràgic. Misèria i grandesa humanes El llibre retrata misèria material i moral, però també generositat i amor; ningú viu plenament tranquil: els poderosos temen perdre-ho tot, els humils conserven la consciència. Lectura bíblica i connexió Evangeli de la Transfiguració (Mc): des del “confort de la muntanya” a la crida al compromís i la decisió; paral·lel amb el fil conductor del programa: triar i actuar. Moments destacats i cites Dilema formulat: • “O estàs amb nosaltres o contra nosaltres” (clima de coacció) • “A la URSS no hi ha crims” (negació institucional per propaganda) Clímax del capítol llegit: “Mi mujer es inocente” — resposta d’en Leo davant l’oferta d’ascens a canvi de la delació. Reflexió pràctica sobre decisions: • Prendre decisions amb coherència amb els propis valors. • Evitar el penediment estèril: un cop triat, assumir i avançar. Conclusions i recomanacions “El Niño 44” és molt recomanable per qui busqui una lectura intensa, densa i èticament estimulant, no “lleugera per passar l’estona”. Serveix per pensar els dilemes: no només el què triem, sinó les conseqüències de cada tria. L’evangeli final ajuda a il·luminar el tema: sortir del confort i comprometre’s amb decisions que alinein valors i accions.

M de Música del 20/2/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 20/2/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 20/2/2018 — El fil invisible, Sin Amor i The Party; esberlant Loving Pablo i debat sobre poesia i El club dels poetes morts (amb Josep Maria Folquet) - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 20/2/2018 — El fil invisible, Sin Amor i The Party; esberlant Loving Pablo i debat sobre poesia i El club dels poetes morts (amb Josep Maria Folquet)

Panorama del programa • Convidat especial: Josep Maria Folquet (poeta, traductor i professor), guardonat amb el Miquel de Palol i el Carles Riba. • Crítiques i recomanacions: El fil invisible (Phantom Thread), Sin Amor (Loveless), The Party i Loving Pablo. • Conversa final: poesia, educació i la pel·lícula El club dels poetes morts. Crítiques i recomanacions de cinema El fil invisible (Phantom Thread) — bellesa extrema, fredor emocional i poder tòxic • Bellesa i control: Film d’estètica impecable i gran classicisme formal (plans, colors, vestuari), que alguns troben “fred” i “distant”. • El geni egòlatra: Daniel Day-Lewis encarna un modista d’alta costura als anys 50, obsessiu i egòlatra, que viu per la perfecció i la bellesa. • Relació perversa: La jove musa descobreix que només pot apropar-se al geni quan ell és dèbil i li indueix aquesta debilitat; una dinàmica malsana i manipuladora. • Interpretacions: Daniel Day-Lewis, d’Òscar; treball de personatge preparat durant mesos. Debat sobre la versemblança de mans i gestos d'ofici. • Música: Banda sonora controvertida per alguns, no sempre ben integrada amb la imatge. • Referències: S’evoca Visconti (el gust per l’opulència i la composició) i es compara el director Paul Thomas Anderson amb la seva filmografia prèvia. “És una pel·lícula extraordinàriament bonica… però freda; arriba un moment que et deixa fora.” Sin Amor (Loveless) — dissecció d’una separació i radiografia d’una societat • Cop emocional: Un retrat duríssim d’una ruptura de parella de classe mitjana a Moscou, amb un nen completament desatès. • Tesi dolorosa: Absència total de tendresa; els personatges no mostren penediment, només malestar profund. • Context rus: Conversa sobre la duresa social (desplaçaments, fred, alcoholisme, isolament) i com el film l’embolcalla en la intimitat familiar. • Direcció: Andrey Zvyagintsev continua una mirada incisiva i implacable (afinitats amb Leviathan). “No hi ha absolutament res que s’assembli a alguna cosa tendra.” The Party (Sally Potter) — recomanació exprés • Format i ritme: Blanc i negre, 71 minuts i unitat d’espai i temps; precisió quirúrgica, sense minuts sobrers. • Tò i influències: Comèdia negra de cambra entre Qui té por de Virginia Woolf? i Un déu salvatge. • Repartiment coral: Kristin Scott Thomas, Patricia Clarkson, Timothy Spall, Bruno Ganz, Emily Mortimer, Cillian Murphy, Cherry Jones — tots esplèndids. • Música diegètica: Selecció de vinils que marca el pols de l’acció. • Veredicte: Altament recomanable; una sàtira política i íntima contundent i molt ben escrita. Loving Pablo (Fernando León de Aranoa) — una oportunitat perduda • Plantejament: Adaptació des del punt de vista de la periodista Virginia Vallejo (Penélope Cruz). Comparada amb sèries i documentals sobre Pablo Escobar, la pel·lícula no aporta prou. • Problemes greus: - Idioma: Rodada en anglès amb accents forçats; inversemblant i alienant. - Narració en off: Excessiva i mal resolta. - Guió: Fragmentat (salt temporal constant amb cartells) i superficial. • Interpretacions: Javier Bardem convenç a mitges; Penélope Cruz molt discutida. • Context industrial: Estratègia de preestrena per entrar als Goya; polèmica sobre la decisió i la recepció crítica. • Conclusió: No recomanada — “americanada mal feta”; millor recórrer a Narcos o documentals. “Queda clar que no el recomanem.” Conversa central: poesia, educació i “El club dels poetes morts” Per què torna a interessar “El club…”? • Folquet confessa el seu interès renovat per veure el film: la figura del docent que encén l’espurna cultural i emocional a l’aula. • Experiències docents: La dificultat d’interessar adolescents, el valor del Carpe Diem i la creativitat com a motors d’aprenentatge. “Interessar-los és molt complicat; però quan funciona, transforma.” Poesia a l’aula i al món • Universitats als EUA: Classes de poesia amb poetes com Robert Lowell; tradicions i prestigi cultural que aquí costen de reproduir. • El poder de la lectura en veu alta: Record d’un professor recitant Quevedo i l’efecte commovedor del vers final: “Polvo serán, mas polvo enamorado.” • Cànon i tria d’autors: Defensa de Carles Riba, J. V. Foix i Joan Vinyoli, i clàssics com Ausiàs March; crítica a una selecció escolar massa previsible o menor. • Lectures obligatòries vs hàbit lector: Debat sobre imposar clàssics (p. ex. Tirant lo Blanc als 17 anys) i la necessitat d’acompanyament i gradació; els best-sellers poden obrir la porta a lectures de més volada. Avanç musical i cloenda • Proper convidat: Albert Bové (piano), projecte a dos pianos amb Marco Mezquida: duet Duonosferatu. • Connexió amb el cinema: Tema “Nosferatu” i influència del film homònim. • Tancament: Evocació d’“Oh, captain, my captain” i falques de Ràdio Despert.

l'Audició del 19/2/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 19/2/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts