Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
M de Música del 13/2/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 13/2/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 13/2/2018 — Ressenyes (Cuando dejes de quererme, Black Panther, Todo el dinero del mundo, El hilo invisible, Barbara, La enfermedad del domingo), Exposició Pere Portabella i monogràfic Yorgos Lanthimos - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 13/2/2018 — Ressenyes (Cuando dejes de quererme, Black Panther, Todo el dinero del mundo, El hilo invisible, Barbara, La enfermedad del domingo), Exposició Pere Portabella i monogràfic Yorgos Lanthimos

Visió general del programa Programa de crítica i debat cinematogràfic amb dues parts: • Primera part: ressenyes d’estrenes i descobertes recents. • Segona part: monogràfic sobre el director grec Yorgos Lanthimos (temes, estil i filmografia), amb talls de “The Lobster”. "Si hi ha problemes... se’ls assignarà un nen. Suele ayudar mucho." Exemple del to corrosiu i absurd de “The Lobster” que el programa fa servir per introduir l’univers de Lanthimos. Part 1 — Ressenyes i comentaris Cuando dejes de quererme (Igor Legarreta) Veredicte general: sorpresa positiva. • Comèdia d’intriga basca que vira cap al thriller amb encert. • Es sosté en tres personatges principals i interpretacions en “estat de gràcia”. • Destaquen Eduardo Blanco, Miki Esparbé i, sobretot, Flor Torrente (presència magnètica en primer pla). • Contextualitza la història a l’Euskadi recent, amb referències a ETA, sense estridències. • Ritme àgil i “bon regust” final. Black Panther (Marvel) Recepció de la taula: majoritàriament negativa. • Acció percebuda com a “buidament espectacular” i estereotips marcats. • Dissonància entre l’alta expectativa crítica a internet i l’experiència dels oients del programa. • Debat sobre el to, el discurs identitari i la percepció d’explotació de clixés. Todo el dinero del mundo (Ridley Scott) Recepció: de tèbia a negativa, amb matisos. • Punts forts: Christopher Plummer (avi Getty) molt solvent; direcció d’art setentera. • Punts febles: protagonistes plans, guió irregular i ritme feixuc; estereotips sobre la màfia calabresa; moments que freguen el ridícul. • Debat ètic: retrat d’un milionari que no paga el rescat del net; tensió entre principis i deshumanització. • Llicències dramàtiques (p.ex. cronologia de la mort de Getty) per conveniència narrativa. El hilo invisible (Paul Thomas Anderson) Premis i context: 6 nominacions als Oscars (pel·lícula, director, actor). • El millor: Daniel Day‑Lewis, extraordinari; posada en escena clàssica i fotografia exquisida. • El problema: manca d’empatia amb els personatges i segona meitat avorrida; música poc encertada per alguns tertulians. • Debat sobre el suposat caràcter “feminista” del film i sobre el mite del “geni” despòtic. • Conclusió: bellesa formal indiscutible, però distància emocional que refreda l’experiència. Barbara (Mathieu Amalric) Aproximació no convencional al biopic de la cantant francesa. • Joc meta amb rodatge dins del rodatge; Jeanne Balibar tant actriu com cantant. • Valor: ús molt ben tractat de material d’arxiu i voluntat de fugir del biopic convencional. • Límit: l’experiment no acaba de quallar; recomanable sobretot per a fans de la chanson i de Barbara. La enfermedad del domingo (Ramón Salazar) Altament recomanada. • Drama intimista i sense concessions sobre la relació mare‑filla. • Interpretacions sobresalents de Bárbara Lennie i Susi Sánchez. • Guió destil·lat: paraula precisa, gest i mirada com a motor dramàtic. • Temes: perdó, oblit, rancor, venjança, estima, orgull i poder material. • Es desaconsella donar-ne detalls: el viatge és l’essència. Cultura — Exposició Pere Portabella: Cinema, Art i Política • Lloc i dates: Museu Can Framis (Fundació Vila Casas), Poble Nou, fins al 23 de juny; cicle complementari a la Filmoteca de Catalunya (i sessions al Texas). • Eixos: retorn de Tarradellas, “Viridiana”, Assemblea de Catalunya, producció i llenguatge cinematogràfic. • Idea clau: per entendre Portabella, cal veure les pel·lícules; l’exposició és un bon complement. • Tresor artístic: col·lecció privada (Picasso, Miró, Tàpies, Chillida, Viladecans, Equip Crònica, etc.) i cartells il·lustres (p.ex. Miró per “Umbracle”). • Valor històric: “El sopar” (1974) amb antics presos polítics, recontextualitzat el 2017 amb entrevista a Oriol Arau (advocat de Puig Antich). Part 2 — Monogràfic Yorgos Lanthimos Perfil i estil • L’“enfant terrible” global del cinema d’autor contemporani; formació i cultura teatrals molt presents. • Marca de la casa: diàlegs freds i inquietants, humor negre, distòpies socials, composicions mil·limètriques (eco de Wes Anderson, però “fosc”), violència sovint indirecta i mirada cruel a la condició humana. • Temes recurrents: amor (convencions i parella com a dispositiu social), família (control, educació tòxica), educació (manipulació del llenguatge i realitat), violència (especialment envers infants i animals com a sacsejada moral). Filmografia comentada i recepció • Primers treballs i assentament d’estil: “Kinetta” (2005), ja amb càmera nerviosa i personatges ambigus. • “Dogtooth (Canino)” (2009): icònica, visualment potent, sobre confinament i adoctrinament familiar; nominació a l’Oscar. • “Alps” (2011): identitats substituïdes i dol; premi de guió a Venècia. • “The Lobster (L’angosta)” (2015): distopia de la parella obligatòria; premi del Jurat a Canes i nominació a l’Oscar a guió. • “The Killing of a Sacred Deer (El sacrifici d’un cérvol sagrat)” (2017): tragèdia moderna amb ressons d’Ifigènia (tragèdia grega) i lectures bíbliques; família desestructurada i culpa. • Avanç: “The Favourite” (Emma Stone, Rachel Weisz) — drama de cort sobre el regnat d’Anna d’Stuart. Referents i ecos • Buñuel (sorna burgesa), Kubrick (espais i perspectiva), Haneke, Lars von Trier, Gaspar Noé, Ulrich Seidl, i composició “de nines” a l’estil Wes Anderson però desassossegant. "He matado a tu hermano… ¿Quieres un café?" El contrast banal‑macabre sintetitza el to emocionalment anestesiat del seu món. Tanca • Avanç de l’estrena: “The Favourite” de Lanthimos. • Proper programa: convidat el poeta Josep Maria Folquet (Premi Carles Riba), amb comentari de “El club dels poetes morts”.

l'Audició del 12/2/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 12/2/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Just Blues del 10/2/2018 - episode art
Just Blues

Just Blues del 10/2/2018

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

← Torna a tots els podcasts