Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
M de Música del 6/2/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 6/2/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 6/2/2018 — Florida Project, L’insulto, Goya i Gaudí, i el monogràfic Thomas Newman: ressenyes i debat a Cinema Sense Condicions - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 6/2/2018 — Florida Project, L’insulto, Goya i Gaudí, i el monogràfic Thomas Newman: ressenyes i debat a Cinema Sense Condicions

Introducció • Retorn del Francesc a l’estudi i presentació del programa. • Avanç de continguts: primera part amb ressenyes i debats de pel·lícules i segona part dedicada al compositor Thomas Newman amb la convidada Laia Flotats. Primera part: Ressenyes i debat Context: cinema americà recent i l’era Trump • Es planteja un fil conductor: des de l’Òscar de Moonlight proliferen pel·lícules de “denúncia” en clau més “europea”. • Crítica a una tendència negativista i sense esperança en part del cinema anglosaxó recent. “Podria parlar-se de ‘cinema en l’era Trump’: moltes obres apunten a la denúncia, però sovint la proposta queda esmorteïda.” The Florida Project • Mirada sobre la marginalitat a l’òrbita de Disney World (Orlando): motels precaris, atur, drogues i criatures desbordants. • Valoracions dividides: per a alguns, denúncia insuficient i personatges presentats com a positius sense ser-ho; per d’altres, interpretacions infantils sorprenents. • Willem Dafoe hi fa un paper poc agraït. El retrat social és intens, però genera rebuig més que adhesió. Thank You for Your Service (Deber cumplido) • Drama sobre el TEPT de soldats que tornen de l’Iraq. Direcció de Jason Hall. • Música de Thomas Newman: la denúncia es dilueix pel tractament formal i resolució convencional. França (1): Ganar al Viento (Mistral Gagnant) • Documental de Dauphine Julliand sobre canalla amb malalties rares: maduresa precoç, naturalitat parlant de la mort i coneixement dels tractaments. • Fort respecte visual (evita la morbositat). Es troba a faltar punt de vista explícit de la directora (debat sobre l’objectivitat en documental; referència a Patricio Guzmán). França (2): Perdido (Mon Garçon) • Mateix punt de partida que la russa Loveless (Zvyagintsev): parella en crisi i fill desaparegut. • Deriva cap al thriller policial que perd profunditat sociopolítica. Amb Guillaume Canet i Mélanie Laurent. Goya 32: una gala per oblidar • Crítiques a una gala llarga, sense ritme ni mordent i amb lema d’igualtat de gènere però conduïda per homes (record a Leticia Dolera). • Silenci gairebé absolut sobre presos polítics, corrupció i Catalunya (contrast amb els Gaudí). • Premis destacats: Isabel Coixet (premis majors), Carla Simón (tres premis per Estiu 1993), documental: Muchos hijos, un mono y un castillo; curt documental: Los desheredados de Laura Ferrés (Sant Boi). L’insulto (Ziad Doueiri) • Conflicte entre cristià libanès i palestí musulmà que escala des d’un insult fins a gairebé un cas d’estat. • Forta direcció d’actors (premis a festivals; destaca Rita Hayek). Moments d’intimitat filmats amb gran sensibilitat. • Retrets de guió: progressió massa seqüencial i dilatada en judicis. Tot i així, útil per fer entenedor l’herència de fractures comunitàries. “A partir d’un insult… la història sembla voler ensenyar com les ferides històriques revifen a la mínima.” El cuaderno de Sara • Aventura africana amb Belén Rueda: to d’entreteniment, ecos d’“Indiana Jones” en clau familiar. Gaudí i cinema català: Brava i Incerta glòria • Ressenya de Brava (Roser Aguilar): procés intern d’una dona després d’una agressió, ritme pausat i mirada psicològica. • Debat sobre els Gaudí: “Incerta glòria” com a gran pel·lícula de l’any, polèmica sobre visibilitat i repartiment de premis, i tensions econòmiques del sector. Segona part: Monogràfic Thomas Newman (amb Laia Flotats) Descobriment i trets d’estil • Primera enamorada de Newman amb Essència de dona (1992): sensibilitat, corda pinçada/ostinats i capes de cordes com a senya d’identitat. • L’“epifania” arriba amb American Beauty (1999): música inseparable del relat; marimba i ostinats hipnòtics. Moments icònics • American Beauty: tema d’obertura i escena de les roses; debat sobre la bossa de plàstic com a metàfora de la bellesa quotidiana. • Amb Sam Mendes: - Road to Perdition: to lúgubre i elegíac fidel a l’univers noir. - Revolutionary Road: música continguda i melancòlica. - Bond (Skyfall, Spectre): músca d’acció sofisticada sense perdre la seva empremta. Altres registres • Dones lluitadores: Erin Brockovich, The Iron Lady, He Named Me Malala. • Comèdia dramàtica: The Best Exotic Marigold Hotel amb tocs orientals. • Animació i sèries: Buscant en Nemo, Buscant la Dory, WALL·E i Six Feet Under. Estil, família i reconeixements • Pertany a la saga Newman (Alfred, Lionel, Randy…): tradició orquestral, adaptabilitat de gèneres i innovació tímbrica. • Distincions diverses però sense Òscar encara: “un club selecte” d’autors enormes sense estatueta. “Seguir la filmografia d’un compositor revela una altra manera d’entendre el cinema: la música com a arquitectura emocional.” Cloenda i avanç • Proposta perquè Laia Flotats torni com a col·laboradora; confessa ser fan d'Star Wars (debat generacional). • Avanç del proper programa: Yorgos Lanthimos (Canino, The Killing of a Sacred Deer).

l'Audició del 5/2/2018 - episode art
l'Audició

l'Audició del 5/2/2018

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 2/2/2018 - episode art
Beats

Beats del 2/2/2018

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

← Torna a tots els podcasts