Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
Babilònia del 1/2/2018 — Premis Gaudí, Ozon i Linklater: de Vertigen a The Greatest Showman, amb “El truco” i el comiat d’Elton John i Neil Diamond - episode art
Babilònia

Babilònia del 1/2/2018 — Premis Gaudí, Ozon i Linklater: de Vertigen a The Greatest Showman, amb “El truco” i el comiat d’Elton John i Neil Diamond

Visió general Episodi molt complet sobre cinema, literatura i música, amb un fil conductor d’anàlisi cultural: dels Premis Gaudí i les seves lectures crítiques a l’obra d’autors com François Ozon, Richard Linklater i Alfred Hitchcock; i amb parades en un llibre entranyable ("El truco") i dues icones musicals (Elton John i Neil Diamond). "La pornografia ha matat l’erotisme" — reflexió sobre com ha canviat la representació del desig al cinema Literatura: “El truco” d’Emmanuel Bergman Trama i to • Doble línia temporal: Los Angeles contemporani (un nen d’11 anys que vol evitar la separació dels pares) i Praga en temps de l’Holocaust (el passat del Gran Zabatini, mentalista/il·lusionista). • El nen descobreix un disc antic del "Gran Zabatini" i creu que un conjur d’amor pot salvar el matrimoni dels pares; s’embadaleix en una cerca tendra i una mica esbojarrada. • A la línia històrica, es retrata la perícia psicològica del mentalista i el seu pas pel genocidi nazi. Valoració • Llibre tendre i recomanable, amb bona capacitat evocadora d’espais i un equilibri entre drama, comèdia i tendresa. • No és un "happy end" convencional: final matisat i humanament versemblant. Cinema: Premis Gaudí (10a edició) Gala i context • Conducció fresca i punyent de David Verdaguer; to molt marcat pel context polític (llibertat dels presos, absència d’autoritats estatals). Pel·lícules destacades i premis • "Estiu 1993": gran vencedora en premis principals (pel·lícula, direcció, actriu —Bruna Cusí—, guió...). • "Incerta glòria": triomf en apartats tècnics (ambientació, fotografia, muntatge), amb bones interpretacions, però debat sobre el seu posicionament moral i certa sobreactuació dramàtica. • Millor pel·lícula estrangera: “Dunkerque”, amb sorpresa per davant de la molt celebrada i peculiar “Toni Erdmann”. Debat crític • Discussió sobre com algunes obres equiparen vençuts i vencedors històrics sense prou matisos. • Conversa sobre la normalització LGTBI i el conflicte amb la institució religiosa en el cinema recent. Focus: “La llamada” (els Javis) • Adaptació d’una obra teatral musical per Javier Ambrossi i Javier Calvo (els Javis). Repartiment amb Macarena García, Belén Cuesta, Anna Castillo. • Trama a un campament de monges: una adolescent diu sentir la crida de Déu (que apareix estil Las Vegas i canta Whitney Houston), una altra descobreix que és lesbiana i s’enamora d’una monja. • To bizarre però entranyable, amb números musicals; premi del públic als Gaudí. Musical de la temporada: “The Greatest Showman” • Biopic musical de P.T. Barnum amb Hugh Jackman: espectacle visual, gran direcció artística i números potents; esperable recorregut als Oscars en categories tècniques/musicals. • Temes: família, identitat, inclusió (freak show humanitzat) i amb comentari sobre el racisme de l’època. "Jo vaig a veure com créixen les meves filles" — frase final que subratlla el gir cap a la família • Comparada afectuosament amb Chicago (energia i coreografies), amb to més amable que "La parada dels monstres". Música: Elton John i Neil Diamond (retirades) Elton John • Anunci de retirada dels escenaris als 70 anys; debat sobre possibles comiats extensos i futura activitat en estudi. • Escolta i comentari de “Your Song” (1969): una de les grans balades del pop, també recordada per Moulin Rouge; prova de la doble versant rockera i lírica d’Elton John. Neil Diamond • Als 77 anys, s’acomiada amb records com “Song Sung Blue”; figura clau d’un pop més suau i melòdic. Autor en primer pla: François Ozon “Una nueva amiga” (2014) • Drama amb ambigüitat identitària: després de la mort d’una amiga, la protagonista descobreix que el vidu es travesteix; neix una relació complexa entre dolor, descobriment i cura. • Ozon treballa la duplicitat i les identitats de gènere amb muntatge àgil i to entre drama i lleugeresa. “L’amant doble” (2017) • Thriller psicològic fosc i tèrbol sobre una dona amb símptomes psicosomàtics, un psicòleg seductor i la possible existència d’un bessó: dobles, cossos i pulsions en clau de noir sensual. • Canvi de registre: de l’afabilitat a una taranyina inquietant amb potència visual. Autor català i cinema d’art: Albert Serra • Estil d’art cinema: càmera fixa, minimalisme escenogràfic en entorns barrocs, tempi lentiníssim i ambició conceptual. • Comparacions amb Peter Greenaway (simetries, composició) i David Lynch (surrealisme, aquí esmentat tangencialment). Cinema alemany: contundència i severitat • Reivindicació de Fassbinder, Herzog, Schlöndorff i el clàssic “El tambor de llauna”: cinema sec i exigent, poc inclinat a l’emoció explícita. • Contrast amb obres com “La llista de Schindler” o “El pianista”, més emocionals. Clàssics: “Vertigen” (Hitchcock) • Revisita crítica de Vertigo: enginy de trama (McGuffin), falsetats controlades, posada en escena hipnòtica. • James Stewart i Kim Novak: imatge icònica i magnetisme eròtic del Star System clàssic, tot i limitacions interpretatives. Debat: erotisme vs pornografia al cinema • Tesi central: l’erotisme clàssic (misteri, suggeriment) s’ha esvaït amb la ubiqüitat de la pornografia digital i l’accessibilitat massiva. • Canvis de representació i infantilització de gèneres; desplaçament del desig cap al contingut explícit. Richard Linklater: la trilogia “Before” • "Before Sunrise (1995)", "Before Sunset (2004)", "Before Midnight (2013)": retrat generacional en temps real (20 anys) amb Ethan Hawke i Julie Delpy. • Format: converses llargues, passeigs per ciutats (Viena, París, Grècia), i evolució d’un vincle sentimental del flechazo juvenil a la complexitat adulta. • Punts forts: senzillesa formal, diàlegs que barregen lo divino i lo humano. Retret: certa banalitat o dubte existencial permanent que pot frustrar alguns espectadors.

Veus Parròquia del 31/1/2018 — Bona nit en bucle: salutació nocturna repetida cada 30 segons (podcast minimalista) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 31/1/2018 — Bona nit en bucle: salutació nocturna repetida cada 30 segons (podcast minimalista)

Resum general Aquest episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins al voltant del segon 1.799. No s’identifiquen altres continguts, canvis de veu, música o transicions temàtiques. • Una sola frase repetida: "Bona nit" • Interval fix: aproximadament cada 30 segons • Cap tema addicional ni conversa; possible peça experimental/minimalista o prova d’àudio Patró temporal • Inicis consecutius als segons: 0, 30, 60, …, 1.799 • No hi ha introducció, desenvolupament ni tancament diferenciats — el patró es manté constant durant tot l’episodi Temes principals • Salutació nocturna en repetició com a element sonor central • Possibles interpretacions: bucle sonor, ASMR minimalista, mantra/ritual o placeholder/prova tècnica Punts clau • Contingut monolític: només "Bona nit" • Estructura cíclica: repetició cada ~30 s • Sense variacions de to, context o missatge • Útil com a experiment sonor o per a fons relaxant Cites destacades "Bona nit" Notes i context • Si es tractava d’un episodi amb "diversos temes", no es reflecteixen a la transcripció: tot l’àudio mostra la mateixa frase repetida. • La navegació per temes no aplica, ja que no hi ha canvis temàtics identificables. • Si hi havia una introducció anunciant continguts, no apareix a la transcripció aportada.

M de Música del 30/1/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 30/1/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

← Torna a tots els podcasts