Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12222episodis
Veus Parròquia del 24/1/2018 — Paraula Viscuda: Baptisme del Senyor, l’Esperit Sant i la vida de fe — Eucaristia, testimoni i unitat a Sant Just - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 24/1/2018 — Paraula Viscuda: Baptisme del Senyor, l’Esperit Sant i la vida de fe — Eucaristia, testimoni i unitat a Sant Just

Visió general • Episodi centrat en el baptisme de Jesús (Mc 1), el sentit del baptisme cristià, la vida sacramental (especialment l’Eucaristia), el paper de l’Esperit Sant i la crida al testimoniatge i a la unitat dels cristians. • Conversa propera i vivencial amb la Josefina Modulell i Rivalta (catequista i membre del Consell Parroquial de Sant Just), que articula la fe viscuda: des de la iniciació cristiana fins a la corresponsabilitat laïcal, passant per la simbologia de l’aigua i l’Esperit, la vivència del diumenge, l’actitud davant la mort i el diàleg ecumènic. Temes principals Lectura i exegesi del baptisme de Jesús (Mc 1,7-11) • Lectura del passatge on Joan Baptista anuncia: «Jo us he batejat amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant». • Manifestació teofànica: el cel s’esquinça, l’Esperit davalla com a colom i la veu del Pare proclama Jesús com a Fill estimat. "Ets el meu Fill, el meu estimat. En tu m’he complagut." • Clau espiritual: el baptisme com a inici de la vida pública de Jesús i de la missió; per als cristians, el sagrament d’iniciació que es renova a la Vetlla Pasqual i es desplega en la vida comunitària. Simbologia: aigua i Esperit; Betània com a “lloc de pas” • Betània significa lloc de pas: el baptisme com el primer pas per entrar en el misteri de la vida de Jesús. • L’aigua com a purificació i signe de vida; l’Esperit com a do que regenera i configura el deixeble. Vida sacramental i comunitària • Pastoral del baptisme infantil: és l’únic sagrament que els fills reben per la fe dels pares; crida a la coherència i al testimoni a casa. • L’Eucaristia: no per precepte ni aparença, sinó per celebrar la Pasqua dominical en comunitat, nodrir la fe i viure la pau com a signe universal. • Distinció entre religiositat i fe: alerta sobre el formalísme buit; la fe es construeix i es discern al llarg del temps. Esperança davant la mort • La mort no és final, sinó pas a una vida per sempre; memòria i comunió amb els qui ens han precedit. "Un no mor si els altres se’l recorden." Unitat dels cristians i corresponsabilitat • Setmana de pregària per la unitat dels cristians: diàleg, evitar discrepàncies en punts essencials i viure l’herència del Concili Vaticà II. • Impuls a assemblees i corresponsabilitat dels laics; coneixement d’altres religions monoteistes ressaltant allò que uneix. L’Esperit Sant: qui és i com actua • L’Esperit com a vincle del Pare i del Fill, presència viva a l’Església: "No us deixo orfans: us deixo el meu Esperit." • Pentecosta: llengües de foc i vent impetuós; passa de la por a la valentia missionera i a la comprensió mútua. • Dons per a la vida: especialment la saviesa com a art de discernir. Cites destacades "Ets el meu Fill, el meu estimat. En tu m’he complagut." "No us deixo orfans." "Un no mor si els altres se’l recorden." "No anem a missa per complir un precepte, sinó per celebrar que Jesús ha mort i ha ressuscitat." "Hi ha 10 manaments, però l’11è és: no estorbar." (apunt humorístic) Interlocutors i context • Presentació i conducció a càrrec de la Montserrat Tridó i/o Lini Montserrat (locució). • Convidada: Josefina Modulell i Rivalta (catequesi d’infants, Consell Parroquial de Sant Just, Centre d’Estudis). • Programa: Paraula Viscuda (Veus de la Parròquia, Ràdio Desvern/Sant Just).

M de Música del 23/1/2018 - episode art
M de Música

M de Música del 23/1/2018

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 23/1/2018 — Loveless, Relatos salvajes i un viatge pel cinema d’animació (Disney, Ghibli, Pixar) + els premis de Pol Diggler - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 23/1/2018 — Loveless, Relatos salvajes i un viatge pel cinema d’animació (Disney, Ghibli, Pixar) + els premis de Pol Diggler

Resum de l’episodi Temes principals • Crítica en profunditat de Loveless (Andrey Zvyagintsev): estil, context, recepció i lectura social de la Rússia contemporània • Comentari de Relatos salvajes (Damián Szifron): humor negre, violència quotidiana i unitat del film antològic • Monogràfic: història i tendències del cinema d’animació: de Disney clàssic a Ghibli, Pixar, stop-motion i animació europea i espanyola • Premis i projectes de Pol Diggler: reconeixements recents i un futur llargmetratge distòpic en català Premis i projecte de Pol Diggler • L’equip de rodatge guanya en un “curt de cap de setmana” els premis a millor direcció i millor música per un curt “musical absurd”. • Un altre curt, amb subvenció de l’ICEC, la PAC i Catalan Films, rep a EUA els premis a millor actriu i millor música. Títol: “IPIS (Qui paga mana)”. • Avanç del primer llargmetratge: presentació i recerca de coproducció a Sitges; serà una distopia catalana sobre ànima, transmigració d’ànimes i qüestions transgènere. Crítica: Loveless (Zvyagintsev) Per què destaca • Direcció i guió d’Andrey Zvyagintsev (co-guió amb Oleg Negin). Film amb textura visual extraordinària, ritme lent però justificat, i una posada en escena que dialoga amb el millor cinema europeu. • Influències i ecos de Bergman, Antonioni, Tarkovski, Bresson i Sokurov. Fotografia freda, composicions precises i ús de la penombra en escenes íntimes per prioritzar el comportament sobre l’explicitud. Temes i lectura social • Radiografia despietada d’un matrimoni en descomposició i, a través d’ell, crítica severa de la societat russa actual: burocràcia desbordada, ONG's suplantant la policia en desaparicions, i retradicionalització (religió i família) com a resposta a la desestructuració. • Observació de l’“admiració per Occident”: omnipresència de lletra llatina en anuncis i xandalls (“RUSSIA” en llatí), com a símptoma de mimetisme i “marca país”. Moments i actuacions • Escenes de sexe en pla general i penombra: lectura moral i psicològica dels personatges. • Paper destacat de Mariana/Marina Spivak; interpretacions sòlides i contingudes. • Música amb tensió creixent i ús expressiu del crescendo. “No dona concessions a res… És una pel·lícula molt pessimista.” “Interpel·la la societat sencera d’arreu del món.” Comentari: Relatos salvajes (Damián Szifron) Estructura i to • Sis relats curts amb humor negre; violència que emergeix de situacions quotidianes. Diferent de Tarantino: l’espectador es manté observador més que no pas còmplice. Segments remarcats • Pròleg de l’avió: gir demolidor; paral·lelisme posterior amb el cas real dels Alps (Germanwings). • Duel a la carretera: escalada testosterònica del conflicte entre dos conductors. • El casament: explosió emocional i desenllaç tan feroz com irònic. Producció i recepció • Coproducció Argentina–Espanya amb els Almodóvar; repartiment argentí de primer nivell; unitat tonal notable malgrat el format antològic. Monogràfic: història i tendències de l’animació Orígens i pioners • El cinema, per definició, és il·lusió de moviment: en essència, animació. • Walt Disney estableix el llargmetratge d’animació mainstream amb Blancaneus (gran risc i gran èxit) i experimenta amb Fantasia (música de concert, segments i tècniques diverses). • Hibridacions memorables: Gene Kelly + Jerry (claqué coreografiat), Mary Poppins, i insercions d’animació en cinema d’acció real. • Imaginari pop i psicodèlic: The Wall (Pink Floyd) i Yellow Submarine (Beatles). Renaixement 80s–90s: nous públics i nous llenguatges • Irrupció d’anime adult: La tumba de las luciérnagas (1988), relat devastador de supervivència postbèl·lica. • Renaixement Disney: La sirenita, La Bella i la Bèstia, Aladdin, El rei lleó: múscul narratiu i innovació tècnica. Revolució digital i la marca Pixar • Stop-motion d’autor: Nightmare Before Christmas (1993), univers visual i musical únic. • Pixar entra per la porta gran amb Toy Story: trilogia amb progressió emocional fins a la maduresa del seu protagonista; guions plens de gags i capes. • Moments icònics: Up (els primers minuts, una lliçó de narrativa sense paraules) i Inside Out (didàctica sensible de les emocions i el canvi). Anime i alternatives • Estudi Ghibli: La princesa Mononoke (natura com a força amiga/enemiga) i, sobretot, El viaje de Chihiro —per a molts, obra mestra absoluta del gènere. • Stop-motion contemporani: Los mundos de Coraline (foscor, iniciació i identitat). Europa i Espanya • França: Les Triplettes de Belleville (estètica lletja i fascinant), Persepolis (blanc i negre, memòria i denúncia). • Espanya: Chico y Rita, Arrugas (mirada humana sobre la vellesa; clara recomanació). Debat sobre Coco (Pixar) • Virtuts: ambició tècnica (multituds, escenografies complexes), guió eficaç i personatges secundaris carismàtics. • Crítiques: dubtes sobre l’autenticitat mexicana (música “poc mexicana” per a algun oient), i retorn a valors familiars percebuts com carrinclons. • Idees clau: la memòria com a segona mort; la ofrena com a ritual per mantenir els records vius. Avanç del pròxim episodi • Convidat: Ignasi Juliacs. Tema: com Hollywood tracta la premsa al llarg del temps, a propòsit d’Els arxius del Pentàgon (Spielberg).

← Torna a tots els podcasts