
Smooth Jazz Club del 15/12/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Programa dedicat al món del Swing, amb Edu Martínez

Panorama de l’episodi Episodi dedicat sobretot al cinema amb un repàs variat que combina autor, èpica bèl·lica, misteri clàssic, terror domèstic i clàssics nadalencs. El to és distès, però les valoracions són argumentades i amb punts de vista contraposats. "A mi em va semblar una obra mestra" (sobre Dunkerque) Temes principals tractats • El sacrifici d’un cérvol sagrat (Y. Lanthimos): univers estrany assumit com a normal, ritme pausat i final colpidor; lectura simbòlica sobre la culpa. • Dunkerque (C. Nolan): immersió sensorial, disseny de so i tensió constants; debat sobre repeticions i versemblança d’alguns segments. • A Ghost Story (D. Lowery): minimalisme, salts temporals i una mirada existencial. • Assassinat a l’Orient Express (K. Branagh): adaptació luxosa però avorrida, amb excés d’exposició verbal. • Abracadabra (P. Berger): comèdia kitsch i desvergonyida amb bons actors. • Verónica (P. Plaza): terror quotidià basat en un cas real, amb ambientació molt efectiva. • Sol en casa 1 i 2: slapstick familiar a l’estil Buster Keaton; diversió nadalenca. • Rocky: la primera, icònica i premiada; la nissaga posterior baixa el llistó. Anàlisi detallada El sacrifici d’un cérvol sagrat — Yorgos Lanthimos • Segell d’autor: realitats alternatives que els personatges assumeixen com a normals. • Punt de partida: cardiòleg d’èxit i família idíl·lica que s’esquerda per una "malaltia" lligada a una culpa passada. • Fortaleses: atmosfera inquietant, final potent i simbòlic (tema de la culpa i el sacrifici). • Peròs: arrencada lenta i sensació d’estirament; interpretacions fredes/hieràtiques (Farrell/Kidman) que poden semblar sobreactuades. "Aquesta realitat acaba sent la realitat normal i habitual pels personatges" Dunkerque — Christopher Nolan • Experiència immersiva: so protagonista, trets que ressonen, vibració a cabina i pulsació de rellotge que sosté la tensió. • Posada en escena: sensació de massificació real, espais múltiples (platja, vaixellet civil, aire) i claustrofòbia efectiva. • Debat: per alguns és obra mestra; per d’altres, repeticions (ofegaments, avions) i algun personatge poc creïble. • Consens: transmet angoixa i supervivència d’un setge amb final conegut però emocions vives. "L’èxit de la pel·lícula és transmetre l’angoixa d’aquella gent que estava allà esperant" A Ghost Story — David Lowery • Fantasma com a presència/càmera: observador mut en un relat no lineal amb salts temporals. • Minimalisme: imatges quietes, silencis, temps dilatat; experiència existencial sobre memòria i permanència. • Impacte: proposta sòbria i hipnòtica, molt apreciada pel to i la forma. Assassinat a l’Orient Express — Kenneth Branagh • Virtuts de producció (luxosa, fidel a Christie) però amb exposició verbal exhaustiva i discurs moral de Poirot que resta ritme. • Valoració global: correcta però avorrida; el toc existencialista no acaba de quallar. Abracadabra — Pablo Berger • To: astracanada kitsch entre Almodóvar i De la Iglesia, colors cridaners i humor negre. • Actors: Maribel Verdú, Antonio de la Torre, José Mota i Josep Maria Pou, tots solvents. • Gust: desacomplexada i esbojarrada; diversió si s’entra al joc. Verónica — Paco Plaza • Basada en fets reals (Vallecas, 1991): ouija i presència maligna en un pis humil. • Terror domèstic: angoixa per proximitat i quotidianitat; nens que actuen molt bé; Héroes del Silencio a la banda sonora. • Resultat: efectiva, sense voler ser una obra d’art, però amb tensió creixent. Sol en casa 1 i 2 — Chris Columbus • Slapstick pur: paranys cada cop més creatius i dolorosos; ritme de videojoc. • Ideal familiar: riures assegurats, especialment per la canalla. "Et tronxes de riure de la inventiva dels guionistes" Rocky — John G. Avildsen (nissaga) • Rocky (1976): 3 Òscars (Pel·lícula, Director, Muntatge), icònic relat de superació i música motivadora. • La resta: combats hiperbòlics i descens qualitatiu a mesura que avança la sèrie. Música i context nadalenc • Intenció inicial: posar Band Aid — Do They Know It’s Christmas? • Solució: Cyndi Lauper i el tema de The Goonies com a interludi festiu entre blocs. • Ambient nadalenc també amb Sol en casa i referències a visionats en família.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum general Programa centrat en l’evangeli de Marta i Maria (Lluc 10,38-42), escollit per la convidada Marta Bascunyana. A partir de la lectura, la conversa explora la relació personal amb Jesús, la hospitalitat, l’“escolta del cor”, la correcció amorosa i la fe que sosté en moments difícils. Es connecta també amb el relat de Llàtzer (Joan 11) i amb la segona carta de Pere, tot situant-nos en el temps d’Advent. • Convidada: Marta Bascunyana, veïna de Sant Just (residència Ntra. Sra. de Lourdes), lectora, amant de la música i amb forta vida de fe. • Temes clau: hospitalitat, escolta interior, amistat amb Jesús, fe i resurrecció, Advent i pràctica de l’Evangeli en la vida quotidiana. Clau teològica: Marta i Maria (Lluc 10,38-42) Lectura i eix del passatge "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses; només n’hi ha una que és la necessària. La part que Maria ha escollit és la millor i no li serà pas presa." • Contrapunt entre activitat (Marta) i contemplació (Maria) sota el prisma de l’hospitalitat. • Jesús no desqualifica el servei, sinó que ressalta la prioritat d’escoltar la Paraula. Testimoni personal de la Marta • Marta es confessa “enamorada de Jesús” i el viu com a amic íntim. • Practica l’escolta interior: “Jesús em parla dins del cor” i hi respon amb confiança. • Correcció viscuda amb carinyo: quan cal, sent el “Marta, Marta” com una crida amorosa a redreçar-se, no com un retret dur. Hospitalitat i vida quotidiana • L’evangeli inspira una acollida oberta: obrir la casa i el cor, també quan les “lleis” o els tràmits no ho posen fàcil (referència a refugiats). • Anècdotes sobre respecte litúrgic (mòbils a missa) i aprendre a rectificar amb humilitat. • L’hospitalitat també és escolta i acompanyament: la Marta acull i escolta un veí en situació de fragilitat. Fe i resurrecció: Llàtzer (Joan 11) "Si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort…" — confiança radical en Jesús, que convida a creure més enllà de l’evidència i obra el signe de la resurrecció de Llàtzer. • Crida a una fe operativa: quan no podem, Déu completa el que ens manca. Advent i la segona carta de Pere "Per al Senyor, tant és un dia com mil anys, i mil anys com un dia…" • Lectura de 2Pe: paciència de Déu, invitació a viure amb santedat i pau, i esperança d’un cel i una terra nous. • Advent com a temps d’espera activa i conversió. Missatge final • “Que llegeixin la Bíblia… i que ho posin en pràctica.” • Viure entre el servei de Marta i l’escolta de Maria: prioritzar la Paraula per servir millor.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.