Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12226episodis
Babilònia del 14/12/2017 — Especial cinema: El sacrifici d’un cérvol sagrat, Dunkerque, A Ghost Story, Orient Express, Abracadabra, Verónica, Sol en casa i Rocky - episode art
Babilònia

Babilònia del 14/12/2017 — Especial cinema: El sacrifici d’un cérvol sagrat, Dunkerque, A Ghost Story, Orient Express, Abracadabra, Verónica, Sol en casa i Rocky

Panorama de l’episodi Episodi dedicat sobretot al cinema amb un repàs variat que combina autor, èpica bèl·lica, misteri clàssic, terror domèstic i clàssics nadalencs. El to és distès, però les valoracions són argumentades i amb punts de vista contraposats. "A mi em va semblar una obra mestra" (sobre Dunkerque) Temes principals tractats • El sacrifici d’un cérvol sagrat (Y. Lanthimos): univers estrany assumit com a normal, ritme pausat i final colpidor; lectura simbòlica sobre la culpa. • Dunkerque (C. Nolan): immersió sensorial, disseny de so i tensió constants; debat sobre repeticions i versemblança d’alguns segments. • A Ghost Story (D. Lowery): minimalisme, salts temporals i una mirada existencial. • Assassinat a l’Orient Express (K. Branagh): adaptació luxosa però avorrida, amb excés d’exposició verbal. • Abracadabra (P. Berger): comèdia kitsch i desvergonyida amb bons actors. • Verónica (P. Plaza): terror quotidià basat en un cas real, amb ambientació molt efectiva. • Sol en casa 1 i 2: slapstick familiar a l’estil Buster Keaton; diversió nadalenca. • Rocky: la primera, icònica i premiada; la nissaga posterior baixa el llistó. Anàlisi detallada El sacrifici d’un cérvol sagrat — Yorgos Lanthimos • Segell d’autor: realitats alternatives que els personatges assumeixen com a normals. • Punt de partida: cardiòleg d’èxit i família idíl·lica que s’esquerda per una "malaltia" lligada a una culpa passada. • Fortaleses: atmosfera inquietant, final potent i simbòlic (tema de la culpa i el sacrifici). • Peròs: arrencada lenta i sensació d’estirament; interpretacions fredes/hieràtiques (Farrell/Kidman) que poden semblar sobreactuades. "Aquesta realitat acaba sent la realitat normal i habitual pels personatges" Dunkerque — Christopher Nolan • Experiència immersiva: so protagonista, trets que ressonen, vibració a cabina i pulsació de rellotge que sosté la tensió. • Posada en escena: sensació de massificació real, espais múltiples (platja, vaixellet civil, aire) i claustrofòbia efectiva. • Debat: per alguns és obra mestra; per d’altres, repeticions (ofegaments, avions) i algun personatge poc creïble. • Consens: transmet angoixa i supervivència d’un setge amb final conegut però emocions vives. "L’èxit de la pel·lícula és transmetre l’angoixa d’aquella gent que estava allà esperant" A Ghost Story — David Lowery • Fantasma com a presència/càmera: observador mut en un relat no lineal amb salts temporals. • Minimalisme: imatges quietes, silencis, temps dilatat; experiència existencial sobre memòria i permanència. • Impacte: proposta sòbria i hipnòtica, molt apreciada pel to i la forma. Assassinat a l’Orient Express — Kenneth Branagh • Virtuts de producció (luxosa, fidel a Christie) però amb exposició verbal exhaustiva i discurs moral de Poirot que resta ritme. • Valoració global: correcta però avorrida; el toc existencialista no acaba de quallar. Abracadabra — Pablo Berger • To: astracanada kitsch entre Almodóvar i De la Iglesia, colors cridaners i humor negre. • Actors: Maribel Verdú, Antonio de la Torre, José Mota i Josep Maria Pou, tots solvents. • Gust: desacomplexada i esbojarrada; diversió si s’entra al joc. Verónica — Paco Plaza • Basada en fets reals (Vallecas, 1991): ouija i presència maligna en un pis humil. • Terror domèstic: angoixa per proximitat i quotidianitat; nens que actuen molt bé; Héroes del Silencio a la banda sonora. • Resultat: efectiva, sense voler ser una obra d’art, però amb tensió creixent. Sol en casa 1 i 2 — Chris Columbus • Slapstick pur: paranys cada cop més creatius i dolorosos; ritme de videojoc. • Ideal familiar: riures assegurats, especialment per la canalla. "Et tronxes de riure de la inventiva dels guionistes" Rocky — John G. Avildsen (nissaga) • Rocky (1976): 3 Òscars (Pel·lícula, Director, Muntatge), icònic relat de superació i música motivadora. • La resta: combats hiperbòlics i descens qualitatiu a mesura que avança la sèrie. Música i context nadalenc • Intenció inicial: posar Band Aid — Do They Know It’s Christmas? • Solució: Cyndi Lauper i el tema de The Goonies com a interludi festiu entre blocs. • Ambient nadalenc també amb Sol en casa i referències a visionats en família.

Veus Parròquia del 13/12/2017 — Marta i Maria: hospitalitat, escolta del cor i fe que ressuscita (Llàtzer) en camí d’Advent - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 13/12/2017 — Marta i Maria: hospitalitat, escolta del cor i fe que ressuscita (Llàtzer) en camí d’Advent

Resum general Programa centrat en l’evangeli de Marta i Maria (Lluc 10,38-42), escollit per la convidada Marta Bascunyana. A partir de la lectura, la conversa explora la relació personal amb Jesús, la hospitalitat, l’“escolta del cor”, la correcció amorosa i la fe que sosté en moments difícils. Es connecta també amb el relat de Llàtzer (Joan 11) i amb la segona carta de Pere, tot situant-nos en el temps d’Advent. • Convidada: Marta Bascunyana, veïna de Sant Just (residència Ntra. Sra. de Lourdes), lectora, amant de la música i amb forta vida de fe. • Temes clau: hospitalitat, escolta interior, amistat amb Jesús, fe i resurrecció, Advent i pràctica de l’Evangeli en la vida quotidiana. Clau teològica: Marta i Maria (Lluc 10,38-42) Lectura i eix del passatge "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses; només n’hi ha una que és la necessària. La part que Maria ha escollit és la millor i no li serà pas presa." • Contrapunt entre activitat (Marta) i contemplació (Maria) sota el prisma de l’hospitalitat. • Jesús no desqualifica el servei, sinó que ressalta la prioritat d’escoltar la Paraula. Testimoni personal de la Marta • Marta es confessa “enamorada de Jesús” i el viu com a amic íntim. • Practica l’escolta interior: “Jesús em parla dins del cor” i hi respon amb confiança. • Correcció viscuda amb carinyo: quan cal, sent el “Marta, Marta” com una crida amorosa a redreçar-se, no com un retret dur. Hospitalitat i vida quotidiana • L’evangeli inspira una acollida oberta: obrir la casa i el cor, també quan les “lleis” o els tràmits no ho posen fàcil (referència a refugiats). • Anècdotes sobre respecte litúrgic (mòbils a missa) i aprendre a rectificar amb humilitat. • L’hospitalitat també és escolta i acompanyament: la Marta acull i escolta un veí en situació de fragilitat. Fe i resurrecció: Llàtzer (Joan 11) "Si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort…" — confiança radical en Jesús, que convida a creure més enllà de l’evidència i obra el signe de la resurrecció de Llàtzer. • Crida a una fe operativa: quan no podem, Déu completa el que ens manca. Advent i la segona carta de Pere "Per al Senyor, tant és un dia com mil anys, i mil anys com un dia…" • Lectura de 2Pe: paciència de Déu, invitació a viure amb santedat i pau, i esperança d’un cel i una terra nous. • Advent com a temps d’espera activa i conversió. Missatge final • “Que llegeixin la Bíblia… i que ho posin en pràctica.” • Viure entre el servei de Marta i l’escolta de Maria: prioritzar la Paraula per servir millor.

← Torna a tots els podcasts