Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12226episodis
M de Música del 12/12/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 12/12/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 12/12/2017 — Cinema sense condicions: crítiques exprés (L’autor, Suburbicon, Llueve en vacas, Destinos, Bad Moms 2) i monogràfic Big Pharma (The Constant Gardener, Fire in the Blood, Dallas Buyers Club) — VIH/SIDA, patents i tuberculosi - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 12/12/2017 — Cinema sense condicions: crítiques exprés (L’autor, Suburbicon, Llueve en vacas, Destinos, Bad Moms 2) i monogràfic Big Pharma (The Constant Gardener, Fire in the Blood, Dallas Buyers Club) — VIH/SIDA, patents i tuberculosi

Panorama general Programa dividit en dues parts: primer, una ronda de crítiques exprés de novetats i títols recents; després, un monogràfic amb el Dr. Lluís Beciana sobre el negoci de la medicina i la indústria farmacèutica, amb casos de pel·lícules que l’aborden i una actualització sobre salut pública. Crítiques exprés de cinema L’autor (Manuel Martín Cuenca) • Síntesi del cinema espanyol entre comèdia popular (Martínez Soria) i autor (Saura). • El film juga entre la comèdia i el retrat de l’escriptor sense talent eclipsat per l’èxit de la parella. • Valoració: interessant com a idea, però sense recomanació explícita. "Jo no recomano pel·lícules; indico què s’hi pot trobar." Suburbicon (George Clooney, guió original dels Coen) • Barreja comèdia negra + crítica racial + thriller domèstic als 50. • Repartiment sòlid (Matt Damon, Julianne Moore), però el to no acaba de lligar Coen/Clooney. • Valoració: amb moments bons, però coixa en el conjunt. Llueve en vacas • Adaptació d’obra teatral amb to de teatre de l’absurd. Producció independent amb repartiment coral (Maribel Verdú, Laia Marull, Eduardo Noriega…). • Dura 75 minuts, arrenca amb la frase: "Llueve en vacas" • Valoració: divisiva (“o la adores o la detestes”). Millor entrar-hi sense saber-ne res. Destinos (Bulgària) • Thriller coral de taxistes nocturns a Sòfia que esdevé retrat social. • Mostra la desmoralització postcomunista: llums de bancs i clubs eròtics dominen la nit, metàfora d’un país precaritzat. • Valoració: molt recomanable; acció i lectura social ben travades. El gran desmadre (Bad Moms 2) • Mix de comèdia gamberra + comèdia nadalenca. • Tres generacions (àvies, mares, fills) amb bones actrius (Mila Kunis, Kristen Bell, Kathryn Hahn, Susan Sarandon…). • Valoració: entreteniment nadalenc; final moral: "Per Nadal, cada ovella al seu corral" Lesa humanitat (doc. català d’Héctor Fàbregas/Faber) • Ambiciós, però desestructurat: transició espanyola comparada amb crims contra la humanitat (Cambodja, Auschwitz, Argentina). • Crític amb l’esquerra (PSOE, PCE), aparicions polèmiques (Garzón). • Útil el focus sobre la monarquia; destaca la intervenció de Joan Tardà: "La monarquia és il·legítima; el rei no va jurar la Constitució." • Valoració: idees interessants, execució feble (arxiu i entrevistes mal treballats). Un intercanvi per Nadal (Noruega; familiar) • Pròleg d’animació i metratge real; relectura del mite de Santa Claus en clau local. • Estrena solidària (2€ a La Marató de TV3). • Valoració: adequada per a nens; amable i funcional. Exhibició i projecció: alertes de format • Denúncia de manipulacions d’imatge en projeccions (enquadraments farcits, moviments “inventats”, absència de franges negres) a cinemes concrets. • Possibles errors de format/objectiu o processos automàtics que reencuadren. • Recomanació: vigilar projeccions i exigir correcció als cinemes. Monogràfic: negoci de la medicina i indústria farmacèutica (Dr. Lluís Beciana) Preguntes ètiques clau • És legítim que una indústria amb afany de lucre prioritzí fàrmacs de confort (finasteride, viagra) davant malalties greus (malària, tuberculosi, SIDA)? • És acceptable fixar preus indecents o comercialitzar medicació amb balanç risc-benefici desfavorable? • Cal un sector públic fort que reguli i orienti la recerca i l’accés. The Constant Gardener (El jardinero fiel, 2005) • Thriller sobre assajos clínics letals a Kènia i trames entre farmacèutiques, serveis secrets i diplomàcia. • Com a cinema: ambiciosa, però irregular (vol ser thriller, romanç i cinema social). • Sobre el fons: versemblant en la pressió corporativa, tot i que el cas extrem és difícil de provar. Fire in the Blood (2013) • Documental sobre patents, genèrics indis i l’accés als antirretrovirals a l’Àfrica. • Mostra la baixada de preus de 15.000€ a ~100€ per pacient/any gràcies a activisme, ONGs i genèrics. • Idea central: la indústria cerca el màxim benefici, fins i tot quan l’impacte en salut pública és massiu. "Una mort és una tragèdia i un milió de morts és una estadística." Dallas Buyers Club (2013) • Cas real d’accés a fàrmacs no aprovats (FDA) per a pacients amb VIH als 80. • Força interpretativa (Matthew McConaughey, Jared Leto). • Evita el sensacionalisme i posa el focus en la lluita individual i els buits reguladors. Estat actual del VIH/SIDA (context local) • Avui, el VIH és una malaltia crònica amb tractaments efectius per a qui entra al sistema. • Problemes: • Nous contagis persistents (especialment per via heterosexual). • Manca de campanyes preventives sostingudes. • Infradiagnòstic: percentatge rellevant de persones que no saben que són portadores. • Necessitats: prevenció, diagnòstic precoç i educació sexual. Tuberculosi i resistències als antibiòtics • Reemergència de ceps resistents per ús inadequat d’antibiòtics. • A casa nostra hi ha reservori propi; la idea de “reintroducció” per immigració és marginal. • El sistema públic funciona bé en detecció i control, però les resistències són un risc creixent global. Tancament • S’anuncia una convidada de TV3 per al proper programa (cloenda de temporada). • Agraïment al Dr. Lluís Beciana per una exposició clara i incisiva sobre salut i indústria.

l'Audició del 11/12/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 11/12/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 7/12/2017 — Reugenio, “El desierto de los tártaros” i Downton Abbey: The Animals, Ozon, Baby Driver, Hamam i el debat cinema vs casa - episode art
Babilònia

Babilònia del 7/12/2017 — Reugenio, “El desierto de los tártaros” i Downton Abbey: The Animals, Ozon, Baby Driver, Hamam i el debat cinema vs casa

Resum general • Programa coral amb cultura i debat: teatre (Reugenio), literatura (Dino Buzzati), sèries (Downton Abbey) i cinema (François Ozon, Baby Driver, Hamam), més una pausa musical amb The Animals. • Conversa inicial espontània sobre preus dels grans concerts i el valor insubstituïble de l’experiència col·lectiva (concerts, teatre, cinema en gran pantalla) davant l’opció domèstica. • Bloc literari: lectura i interpretació d’El desierto de los tártaros (Buzzati), amb èmfasi en el seu existencialisme i la metàfora de vies malgastades esperant un esdeveniment que mai arriba. • Sèries: recuperació de Downton Abbey, contrastant classe alta i servidumbre, el pes dels majordoms i el context de canvi social (anys 1910-1920). • Cinema: redescoberta primerenca de François Ozon amb Amantes Criminales; anàlisi de Baby Driver (muntatge musical excepcional però guió irregular) i revisió crítica de Hamam (Il bagno turco) (envelliment i tòpics exòtics). • Música: homenatge a The Animals pels 50 anys del seu comiat (The House of the Rising Sun) i reflexió sobre el primer hard rock. Directe vs pantalla gran i el valor del cinema • Debat sobre el preu dels concerts (Elton John, Rolling Stones, U2) i l’elitització de certes gires. • Comparativa amb el cinema a casa: pantalles millors i so domèstic, però es defensa la sala com a experiència insubstituïble. “No és el mateix... El teatre mai el pots enllaunar.” • Exemple d’òpera al cinema: interessant com a opció intermèdia, però no substitueix el Liceu. • Record d’experiències a la sala: Ben-Hur, Lawrence d’Aràbia en 70 mm i el valor del format gran per a clàssics (David Lean). • Repàs crític a cinema espanyol de postguerra: de l’Imperio Argentina a Raza, Calle Mayor, Calabuch, Muerte de un ciclista; el cinema com a document d’època malgrat ideologies. “Si és una pel·lícula d’aquell període… però té qualitat, per què no s’ha de veure? Sabent què estàs veient.” Teatre: Reugenio, l’Eugenio renascut • Retrat de Toni (valencià), actor camaleònic que no només imita sinó que reviu l’ànima d’Eugenio: ulleres, copa, cigarreta i ritme. • Format minimalista: taboret, copa i acudits; combinació de clàssics i acudits nous posats al dia. “És un no parar de riure… va pujant el nivell fins al clímax.” • Anècdotes de directe amb el públic (interaccions, improvisació) en un evento obert. • Agenda: Torna al Teatre Eixample (Barcelona) el 14 de desembre per un parell de setmanes. Recomanació fervent. Llibres: “El desierto de los tártaros” (Dino Buzzati) – claus existencialistes • Premissa: un tinent destinat a una fortalesa fronterera davant un desert on s’esperen tàrtars que no arriben mai. • Metàfora potent sobre vies alienades: crear sentit a partir d’una espera eterna que justifica la inacció i el malbaratament vital. • Tò sobri i planer que potencia la buidor i l’angoixa; escenes que mostren com la institució absorbeix els individus. • Connexions: gustos per l’existencialisme (Sartre) i comparacions amb La carretera (Cormac McCarthy), on l’estil també determina el to emocional. “Ens construïm vides així… i no veiem que no vindran mai els tàrtars.” Sèries: Downton Abbey i la lluita per mantenir l’aristocràcia • Context: de l’enfonsament del Titanic als anys 20; una família aristocràtica intenta preservar el patrimoni com a dipositaris més que propietaris. • Estructura doble: “a dalt” (aristòcrates) i “a baix” (servidumbre), amb influències bidireccionals. • El majordom com a institució: jerarquia, control del ritme de la casa i autoritat moral fins i tot sobre els senyors. • El món modern irromp: política de masses, socialisme, nacionalismes; personatges que transiten entre classes (p. ex., xofer irlandès). Pausa musical: The Animals – “The House of the Rising Sun” • Homenatge pels 50 anys del comiat oficial (7/12/1967). Discussió sobre l’energia d’Eric Burdon i el paper dels Animals com a avantsala del hard rock. “Els primers que trenquen amb un rock més ‘hard’ abans de Deep Purple, etc.” Cinema: François Ozon – “Amantes Criminales” (1998) • Segona pel·lícula d’Ozon, premi al Festival de Sitges (guió). • Arrencada impactant: doble adolescent criminal que vira cap a un conte fosc estil Hansel i Gretel. • Temes: manipulació, pulsions sado-maso, identitat sexual amb l’habitual mirada d’Ozon. Atmosfera tenebrosa i viscosa més que gore. • Valor: peça primerenca amb maneres d’autor; irregular però recomanable per entendre l’Ozon primerenc. Cinema: “Baby Driver” – virtuts i limitacions • Brillantor tècnica: muntatge musical i visual portat a l’extrem; sincronització orgànica de l’acció amb la banda sonora sense efecte de videoclip. • El primer terç és trepidant; després el guió perd pistonada i afloren personatges estereotipats (tints tarantinians/Cohen sense la mateixa finor). • Interpretacions: protagonista convicent i introspectiu; Kevin Spacey solvent, Jamie Foxx i altres menys inspirats. • En conjunt: original i notable per concepte i execució musical, malgrat un baixó narratiu al tram central/final. Cinema: “Hamam (Il bagno turco)” – revisió crítica • Revisitada amb ulls d’avui: percepció d’envelliment (estètica 90s “elegant” però forçada i plena de tòpics exòtics). • Trama: romà que hereta un hamam a Istanbul i queda atrapat per l’exotisme i relacions locals; actuacions discretes i personatges poc carismàtics. • Conclusió: proposta que no aguanta el pas del temps per guió, posada en escena i tòpics. En contraposició, es citen títols que resisteixen millor. Apunts de cinema clàssic i espanyol de postguerra • De Ben-Hur a Lawrence d’Aràbia: el cinema de gran format demana sala. • Espanyolisme de postguerra: Raza, Calle Mayor, Calabuch, Muerte de un ciclista; importància del context històric i de veure-les com a document. • Referències d’autors amb ideologies diverses: Eisenstein, Pasolini, Verhoeven. Tancament • Comiat amb record d’El marido de la peluquera (Jean Rochefort, Anna Galiena) i del seu erotisme suggerit. Cloenda i espai de servei públic sobre reciclatge.

← Torna a tots els podcasts