Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 22/6/2017 — Del bullying a Sant Boi a David Lynch, gats i tortugues, Ben Affleck, Mr. Ripley, La Mòmia, la mort de Lluís XIV i el Capità Calçotets - episode art
Babilònia

Babilònia del 22/6/2017 — Del bullying a Sant Boi a David Lynch, gats i tortugues, Ben Affleck, Mr. Ripley, La Mòmia, la mort de Lluís XIV i el Capità Calçotets

Context i to general Últim programa de la temporada de “Babilònia” amb to distès i bromes internes, però amb contingut cultural potent. Es fa un repàs a llibres i cinema recent i de repertori, amb especial atenció a l’assetjament escolar, a un assaig sobre David Lynch, a un llibre japonès amb gat protagonista, i a pel·lícules que van de l’animació poètica al “blockbuster”. "Això de l’últim no, eh? — Bueno, l’últim de la temporada." Tema 1 — Bullying a Sant Boi: Fòrum i mirada cinematogràfica Punt fort: es destaca la consolidació del Fòrum local contra l’assetjament escolar (250 alumnes, 20+ educadors, 9 centres d’ESO i 3 recursos socioeducatius) com a acte anual de ciutat. • Es posa en valor la prevenció i les performances creades per alumnat i professorat per conscienciar. • Reflexió sobre les seqüeles del bullying i la necessitat que altres ciutats ho imiten. • Connexions amb el cinema: Moonlight, Cobardes (Corbacho), Déjame entrar (versions sueca i americana) i el seu tractament de l’assetjament. Tema 2 — David Lynch (assaig de Dennis Lim) i conversa cinèfila Punt fort: recomanació d’un assaig panoràmic de Dennis Lim sobre David Lynch i la seva multidisciplinarietat (cinema, música, publicitat, arts visuals). • Títols clau: Eraserhead, The Elephant Man, Blue Velvet, Wild at Heart, Lost Highway, The Straight Story, Mulholland Drive, Inland Empire, Twin Peaks. • Es remarca el seu eix creatiu: inconscient, duplicitat, estranyesa, humor negre, i la sensació d’enigma. • Debat apassionat sobre la densa opacitat d’Inland Empire i el límit entre cinema i videoart. "No m’estic enterant de res" (sobre Inland Empire), però amb fascinació pel risc i la forma. Tema 3 — Llibre: A cuerpo de gato (Hiro Arikawa) Punt fort: lectura d’estiu tendra i intel·ligent narrada des de la veu d’un gat (Nana), amb humor i sensibilitat molt japonesa. • El jove amo ha de buscar nova llar pel gat; cada capítol explora vincles passats i afectes. • El to combina tendresa i el caràcter independent dels gats; petites perles d’observació quotidiana. Tema 4 — La tortuga vermella (Estudi Ghibli + Michel Dudok de Wit) Punt fort: joia d’animació sense diàlegs, plena de simbolisme universal sobre la natura, el cicle de la vida i la convivència. • Coproducció Ghibli amb el director europeu Michel Dudok de Wit; premi “Un Certain Regard” (Cannes 2016). • La tortuga vermella impedeix que un náufrag fugi; metàfora sobre l’acceptació i la continuïtat. • Recomanació de veure-la amb una guia simbòlica: a Orient, la tortuga simbolitza saviesa, longevitat i permanència. Tema 5 — Vivir de noche (Ben Affleck) Punt fort: film de gàngsters irregular però amb moments d’ofici; Affleck convenç més com a director que com a actor. • Ambientada als anys 20; protagonista que vol no ser manat per ningú, atrapat entre clans irlandesos i italians. • Té bones idees, però divaga i manca de la “sapiència” d’uns Coen o Scorsese. Tema 6 — El talento de Mr. Ripley (Anthony Minghella) Punt fort: thriller psicològic i noir molt sòlid, amb actuacions memorables (Matt Damon, Jude Law, Philip Seymour Hoffman, Cate Blanchett) i ambientació jazzística italiana. • Adaptació de Patricia Highsmith amb enfocament elegant i inquietant: fascinació per les vies alienes i la falsificació d’identitats. • Música i posada en escena adients i refinades; final colpidor. Tema 7 — La mòmia (Tom Cruise) i el debat sobre l’estrella Punt fort: crítica dura al reboot com a vehicle de lluïment; acció frenètica i to seriós que es percep desconnectat del llegat egipci. • Es valora Russell Crowe, però es qüestiona el model de producció i control de l’estrella. • Comparativa amb altres títols de Cruise més reeixits quan no produeix (p. ex., Edge of Tomorrow amb Emily Blunt). “Hem fet la pel·lícula pel públic, no per la crítica”: es menciona aquest mantra en relació a l’estratègia de màrqueting. Tema 8 — La mort de Lluís XIV (Albert Serra) Punt fort: exercici de cinema d’autor contemplatiu i rigorós, amb plans fixos i un treball plàstic de llum, vestuari i composició que evoca pintura barroca. • Jean-Pierre Léaud encarna un rei envellit en compte enrere cap a la mort (gangrena) entre rituals cortesans i medicina d’època. • El temps mort i la repetició generen una experiència hipnòtica; ús de música sacra (Bach) per intensificar el trànsit. “Divertiu-me” vs “convidar a la contemplació”: es debat el pacte amb l’espectador. Tema 9 — Capità Calçotets Punt fort: animació gamberra i desenfadada; fantasia infantil de controlar la voluntat d’un adult amb un xas. • Humor escatològic “expulsiu” a l’estil Freudià de fase anal; funciona com a solta d’estiu. Digressions i referències • Cinema espanyol clàssic: Raza, La caza (Saura), Berlanga; context franquista i la qüestió de la química en parelles cinematogràfiques. • Kubrick: debat sobre Eyes Wide Shut vs. l’etapa més contundent (La naranja mecánica), i l’ofici d’actors/estrelles (ex., Kirk Douglas). • Cronenberg i el límit del cos i el malestar (Videodrome); videoart (Bill Viola, Cremaster). Conclusió Programa coral, equilibrat entre recomanacions literàries i cinematogràfiques, amb reflexions crítiques sobre la indústria i celebració del cinema d’autor. Tanca amb comiat de temporada i propòsits de tornar al setembre amb més lectures i pel·lícules.

M de Música del 20/6/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 20/6/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 20/6/2017 — Final de temporada: millors pel·lícules (La propera pell, Tarde para la ira, I, Daniel Blake), debats sobre cinema independent, i crítiques de Miss Sloane, Júlia Ist, Pieles i Clash - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 20/6/2017 — Final de temporada: millors pel·lícules (La propera pell, Tarde para la ira, I, Daniel Blake), debats sobre cinema independent, i crítiques de Miss Sloane, Júlia Ist, Pieles i Clash

Resum general de l’episodi Episodi especial de final de temporada on l’equip comparteix les seves millors pel·lícules de l’any, fa crítiques ràpides de títols recents i obre debats sobre el rumb del cinema independent i generacional. El to és coral, amb discrepàncies enriquidores i moltes recomanacions per recuperar a sales alternatives, filmoteques o biblioteques. "S’ha de gratar una mica" per trobar el bon cinema més enllà de l’estrictament comercial. Temes principals • Crítiques inicials: Miss Sloane, Júlia Ist, Pieles, i el model de cinema d’“espais tancats” (Locke, Enterrado, Clash). • Websèrie oculta: The Boids, retrat de col·lectius marginals i la seva força col·lectiva. • Top de la temporada (col·lectiu): destaca especialment La mano invisible i, entre d’altres, La propera pell, Tarde para la ira, I, Daniel Blake, Paterson, Moonlight, Loving, Frantz, Lady Macbeth, El ciudadano ilustre, Incerta glòria. • Debats: tècnica vs. narració en el nou cinema independent; cobertura desigual en premis (Gaudí/Goya) i el cas de La propera pell. • Tancament i “pendents”: recomanacions finals com The Handmaiden, Empatia, El otro lado de la esperanza, i menció d’exposicions (Alexander Kluge) i documentals musicals (Gimme Danger). Crítiques i debats destacats Miss Sloane (John Madden) • Visió crítica però positiva gràcies a una Jessica Chastain magnètica que “salva la pel·lícula”. • Guió amb ambició de ritme a l’estil The West Wing o Margin Call, però amb forats i trampes de versemblança. "Sense ella... [la pel·lícula] no funcionaria igual". Júlia Ist (Helena Martín) • Crònica d’un Erasmus a Berlín entre docu-ficció i mirada generacional: enyor, no-integració i descoberta d’una vida diferent. • Debat intern: per a alguns, reiterativa i amb poca tensió narrativa; per a altres, interessant en la seva evolució per personatges (eco de 10.000 km) i ús de pantalles. Cinema d’“espais tancats” i tensió narrativa • Referents: Locke (un tour de force de guió dins d’un cotxe), Enterrado/Buried (tensió extrema), i Clash (una furgoneta com a microcosmos polític). • Idea clau: l’enginy del guió pot convertir la limitació espacial en potència dramàtica. Pieles (Eduardo Casanova) • Proposta radical, grotesca i provocadora sobre identitats i desig; humor negre i crítica ferotge a la “norma”. • Direcció artística i posta en escena exquisida: paleta de colors, simetries i composició que evoquen Wes Anderson i Kubrick, amb l’ànima caòtica de John Waters i ecos de Lynch i Holy Motors. "És una macarrada… però l’estètica és increïble". Websèrie: The Boids (Short Time, Sant Boi) • Retrat coral de persones marginades (prostituta, trans, drogodependent, etc.) que troben força en comunitat*. • Humor negre i situacions límit per desmuntar prejudicis socials. Millors pel·lícules de la temporada (selecció conjunta) Pel·lícula de la temporada • La mano invisible: producció cooperativa, gran qualitat artística i discursiva. Recomanada recuperar quan estigui disponible. Destaquen especialment • Espanya/Catalunya: La propera pell, Tarde para la ira, Incerta glòria, El hombre de las mil caras, Projecte Lázaro. • Internacional: I, Daniel Blake, Paterson, Moonlight, Loving, Frantz, Nocturnal Animals, Arrival (La llegada), Un monstruo viene a verme, The Neon Demon, Lady Macbeth, The Handmaiden, El otro lado de la esperanza. • Documental/Música/Assaig: Gimme Danger (Jarmusch), Safari (Ulrich Seidl), Empatia, David Lynch: The Art Life. • Arts visuals: Tito: A Phantom Monk (Dani Mollà), i l’exposició d’Alexander Kluge a La Virreina. Debats transversals Tècnica vs. narració en el nou cinema independent • Crítica a cert cinema jove: deliri per la tècnica i acumulació de fets sense “tensió narrativa”. • Defensa del mestissatge entre experiència viscuda i imaginació per assolir versemblança i profunditat. Premis i reconeixement • Discussió sobre els Gaudí/Goya i la recepció de títols com La propera pell (aplaudida per direcció, interpretacions i fotografia). Recomanacions finals i tancament • Recuperar joies en sales petites, filmoteques i biblioteques. • No perdre’s: The Handmaiden, Empatia, El otro lado de la esperanza, i els documentals citats. "Veieu cinema, gratem més enllà del que és comercial i compartiu descobertes."