
Music Club Selecció Migdia del 23/6/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Context i to general Últim programa de la temporada de “Babilònia” amb to distès i bromes internes, però amb contingut cultural potent. Es fa un repàs a llibres i cinema recent i de repertori, amb especial atenció a l’assetjament escolar, a un assaig sobre David Lynch, a un llibre japonès amb gat protagonista, i a pel·lícules que van de l’animació poètica al “blockbuster”. "Això de l’últim no, eh? — Bueno, l’últim de la temporada." Tema 1 — Bullying a Sant Boi: Fòrum i mirada cinematogràfica Punt fort: es destaca la consolidació del Fòrum local contra l’assetjament escolar (250 alumnes, 20+ educadors, 9 centres d’ESO i 3 recursos socioeducatius) com a acte anual de ciutat. • Es posa en valor la prevenció i les performances creades per alumnat i professorat per conscienciar. • Reflexió sobre les seqüeles del bullying i la necessitat que altres ciutats ho imiten. • Connexions amb el cinema: Moonlight, Cobardes (Corbacho), Déjame entrar (versions sueca i americana) i el seu tractament de l’assetjament. Tema 2 — David Lynch (assaig de Dennis Lim) i conversa cinèfila Punt fort: recomanació d’un assaig panoràmic de Dennis Lim sobre David Lynch i la seva multidisciplinarietat (cinema, música, publicitat, arts visuals). • Títols clau: Eraserhead, The Elephant Man, Blue Velvet, Wild at Heart, Lost Highway, The Straight Story, Mulholland Drive, Inland Empire, Twin Peaks. • Es remarca el seu eix creatiu: inconscient, duplicitat, estranyesa, humor negre, i la sensació d’enigma. • Debat apassionat sobre la densa opacitat d’Inland Empire i el límit entre cinema i videoart. "No m’estic enterant de res" (sobre Inland Empire), però amb fascinació pel risc i la forma. Tema 3 — Llibre: A cuerpo de gato (Hiro Arikawa) Punt fort: lectura d’estiu tendra i intel·ligent narrada des de la veu d’un gat (Nana), amb humor i sensibilitat molt japonesa. • El jove amo ha de buscar nova llar pel gat; cada capítol explora vincles passats i afectes. • El to combina tendresa i el caràcter independent dels gats; petites perles d’observació quotidiana. Tema 4 — La tortuga vermella (Estudi Ghibli + Michel Dudok de Wit) Punt fort: joia d’animació sense diàlegs, plena de simbolisme universal sobre la natura, el cicle de la vida i la convivència. • Coproducció Ghibli amb el director europeu Michel Dudok de Wit; premi “Un Certain Regard” (Cannes 2016). • La tortuga vermella impedeix que un náufrag fugi; metàfora sobre l’acceptació i la continuïtat. • Recomanació de veure-la amb una guia simbòlica: a Orient, la tortuga simbolitza saviesa, longevitat i permanència. Tema 5 — Vivir de noche (Ben Affleck) Punt fort: film de gàngsters irregular però amb moments d’ofici; Affleck convenç més com a director que com a actor. • Ambientada als anys 20; protagonista que vol no ser manat per ningú, atrapat entre clans irlandesos i italians. • Té bones idees, però divaga i manca de la “sapiència” d’uns Coen o Scorsese. Tema 6 — El talento de Mr. Ripley (Anthony Minghella) Punt fort: thriller psicològic i noir molt sòlid, amb actuacions memorables (Matt Damon, Jude Law, Philip Seymour Hoffman, Cate Blanchett) i ambientació jazzística italiana. • Adaptació de Patricia Highsmith amb enfocament elegant i inquietant: fascinació per les vies alienes i la falsificació d’identitats. • Música i posada en escena adients i refinades; final colpidor. Tema 7 — La mòmia (Tom Cruise) i el debat sobre l’estrella Punt fort: crítica dura al reboot com a vehicle de lluïment; acció frenètica i to seriós que es percep desconnectat del llegat egipci. • Es valora Russell Crowe, però es qüestiona el model de producció i control de l’estrella. • Comparativa amb altres títols de Cruise més reeixits quan no produeix (p. ex., Edge of Tomorrow amb Emily Blunt). “Hem fet la pel·lícula pel públic, no per la crítica”: es menciona aquest mantra en relació a l’estratègia de màrqueting. Tema 8 — La mort de Lluís XIV (Albert Serra) Punt fort: exercici de cinema d’autor contemplatiu i rigorós, amb plans fixos i un treball plàstic de llum, vestuari i composició que evoca pintura barroca. • Jean-Pierre Léaud encarna un rei envellit en compte enrere cap a la mort (gangrena) entre rituals cortesans i medicina d’època. • El temps mort i la repetició generen una experiència hipnòtica; ús de música sacra (Bach) per intensificar el trànsit. “Divertiu-me” vs “convidar a la contemplació”: es debat el pacte amb l’espectador. Tema 9 — Capità Calçotets Punt fort: animació gamberra i desenfadada; fantasia infantil de controlar la voluntat d’un adult amb un xas. • Humor escatològic “expulsiu” a l’estil Freudià de fase anal; funciona com a solta d’estiu. Digressions i referències • Cinema espanyol clàssic: Raza, La caza (Saura), Berlanga; context franquista i la qüestió de la química en parelles cinematogràfiques. • Kubrick: debat sobre Eyes Wide Shut vs. l’etapa més contundent (La naranja mecánica), i l’ofici d’actors/estrelles (ex., Kirk Douglas). • Cronenberg i el límit del cos i el malestar (Videodrome); videoart (Bill Viola, Cremaster). Conclusió Programa coral, equilibrat entre recomanacions literàries i cinematogràfiques, amb reflexions crítiques sobre la indústria i celebració del cinema d’autor. Tanca amb comiat de temporada i propòsits de tornar al setembre amb més lectures i pel·lícules.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Resum general de l’episodi Episodi especial de final de temporada on l’equip comparteix les seves millors pel·lícules de l’any, fa crítiques ràpides de títols recents i obre debats sobre el rumb del cinema independent i generacional. El to és coral, amb discrepàncies enriquidores i moltes recomanacions per recuperar a sales alternatives, filmoteques o biblioteques. "S’ha de gratar una mica" per trobar el bon cinema més enllà de l’estrictament comercial. Temes principals • Crítiques inicials: Miss Sloane, Júlia Ist, Pieles, i el model de cinema d’“espais tancats” (Locke, Enterrado, Clash). • Websèrie oculta: The Boids, retrat de col·lectius marginals i la seva força col·lectiva. • Top de la temporada (col·lectiu): destaca especialment La mano invisible i, entre d’altres, La propera pell, Tarde para la ira, I, Daniel Blake, Paterson, Moonlight, Loving, Frantz, Lady Macbeth, El ciudadano ilustre, Incerta glòria. • Debats: tècnica vs. narració en el nou cinema independent; cobertura desigual en premis (Gaudí/Goya) i el cas de La propera pell. • Tancament i “pendents”: recomanacions finals com The Handmaiden, Empatia, El otro lado de la esperanza, i menció d’exposicions (Alexander Kluge) i documentals musicals (Gimme Danger). Crítiques i debats destacats Miss Sloane (John Madden) • Visió crítica però positiva gràcies a una Jessica Chastain magnètica que “salva la pel·lícula”. • Guió amb ambició de ritme a l’estil The West Wing o Margin Call, però amb forats i trampes de versemblança. "Sense ella... [la pel·lícula] no funcionaria igual". Júlia Ist (Helena Martín) • Crònica d’un Erasmus a Berlín entre docu-ficció i mirada generacional: enyor, no-integració i descoberta d’una vida diferent. • Debat intern: per a alguns, reiterativa i amb poca tensió narrativa; per a altres, interessant en la seva evolució per personatges (eco de 10.000 km) i ús de pantalles. Cinema d’“espais tancats” i tensió narrativa • Referents: Locke (un tour de force de guió dins d’un cotxe), Enterrado/Buried (tensió extrema), i Clash (una furgoneta com a microcosmos polític). • Idea clau: l’enginy del guió pot convertir la limitació espacial en potència dramàtica. Pieles (Eduardo Casanova) • Proposta radical, grotesca i provocadora sobre identitats i desig; humor negre i crítica ferotge a la “norma”. • Direcció artística i posta en escena exquisida: paleta de colors, simetries i composició que evoquen Wes Anderson i Kubrick, amb l’ànima caòtica de John Waters i ecos de Lynch i Holy Motors. "És una macarrada… però l’estètica és increïble". Websèrie: The Boids (Short Time, Sant Boi) • Retrat coral de persones marginades (prostituta, trans, drogodependent, etc.) que troben força en comunitat*. • Humor negre i situacions límit per desmuntar prejudicis socials. Millors pel·lícules de la temporada (selecció conjunta) Pel·lícula de la temporada • La mano invisible: producció cooperativa, gran qualitat artística i discursiva. Recomanada recuperar quan estigui disponible. Destaquen especialment • Espanya/Catalunya: La propera pell, Tarde para la ira, Incerta glòria, El hombre de las mil caras, Projecte Lázaro. • Internacional: I, Daniel Blake, Paterson, Moonlight, Loving, Frantz, Nocturnal Animals, Arrival (La llegada), Un monstruo viene a verme, The Neon Demon, Lady Macbeth, The Handmaiden, El otro lado de la esperanza. • Documental/Música/Assaig: Gimme Danger (Jarmusch), Safari (Ulrich Seidl), Empatia, David Lynch: The Art Life. • Arts visuals: Tito: A Phantom Monk (Dani Mollà), i l’exposició d’Alexander Kluge a La Virreina. Debats transversals Tècnica vs. narració en el nou cinema independent • Crítica a cert cinema jove: deliri per la tècnica i acumulació de fets sense “tensió narrativa”. • Defensa del mestissatge entre experiència viscuda i imaginació per assolir versemblança i profunditat. Premis i reconeixement • Discussió sobre els Gaudí/Goya i la recepció de títols com La propera pell (aplaudida per direcció, interpretacions i fotografia). Recomanacions finals i tancament • Recuperar joies en sales petites, filmoteques i biblioteques. • No perdre’s: The Handmaiden, Empatia, El otro lado de la esperanza, i els documentals citats. "Veieu cinema, gratem més enllà del que és comercial i compartiu descobertes."