Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 14/6/2017 — Refugiats i Festa de la Pau; rècord d’exportacions d’armes i drets humans; economia al servei de les persones, ecologia i treball decent; carta d’una mestra i el valor del bon tracte - episode art
Veus Parròquia
29'

Veus Parròquia del 14/6/2017 — Refugiats i Festa de la Pau; rècord d’exportacions d’armes i drets humans; economia al servei de les persones, ecologia i treball decent; carta d’una mestra i el valor del bon tracte

Panorama del programa Programa de tancament de temporada de la finestra de Justícia i Pau amb un recorregut per temes socials i d’actualitat: Festa de la Pau i refugiats, drets humans i Brexit, exportacions d’armes d’Espanya, treball decent i renda garantida, economia al servei de les persones i ecologia, una carta d’una mestra per acomiadar el curs, i una crida al contacte humà i al civisme quotidià. Festa de la Pau i refugiats • Experiència performativa que simula el camí d’una persona refugiada: motxilla, pas per barques i control de passaports amb escorcolls. • Impacte emocional fort: bombardejos recreats en una carpa i històries finals associades als noms dels participants (morts, retorns a Síria, reubicacions). • Missatge clau: sensibilització real i empàtica davant crisis humanitàries. Drets humans, Brexit i convivència • Crítica a declaracions polítiques que suggereixen “canviar els drets humans si cal” (referència a Theresa May) i reflexió sobre el fracàs de càlcul electoral post‑Brexit. • Defensa de la diversitat cultural i la convivència com a enriquiment mutu. "El sentit comú és el menys comú de tots els sentits." • Idea força: cal responsabilitat i prudència en el discurs polític, en un món ja prou convuls. Exportacions d’armes i responsabilitat • Dades del Centre Delàs: l’exportació d’armes espanyoles el 2016 arriba a 4.052 M€ (rècord històric). • Destins prioritaris: Orient Mitjà (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs), així com Egipte, Líbia, Iemen i Iraq. • Possible incompliment de legislació espanyola i europea quan s’exporta a regions en conflicte o inestables. • Denúncia de la incoherència: mentre es parla de pau, s’alimenta la guerra i es projecten plans per internacionalitzar la indústria de defensa (2017–2018). • Recordatori del drama de les armes químiques i les seves seqüeles irreversibles. Treball decent i renda garantida • Presentació al Parlament de la nova campanya “No qualsevol treball, sinó treball decent” (inici a l’octubre). • Objectius: millorar la protecció social i activar la Renda Garantida de Ciutadania. Preocupació per la lentitud dels engranatges administratius. Economia al servei de les persones • Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense: crida a la comunió, el respecte mutu i l’esperit de pacte, i a una regeneració moral orientada al bé comú. "Una economia al servei de les persones, no les persones al servei de l’economia." Doctrina social, Laudato si’ i Adam Smith • Confluència entre doctrina social de l’Església, l’encíclica Laudato si’ i l’economia clàssica d’Adam Smith: la persona al centre i el treball econòmic orientat a la dignitat i a la cohesió social. Ecologia integral i hàbits de consum • Crítica al malbaratament i a la imposició sobre la natura (construir en rieres, etc.). La natura té límits i passa factura. • Crida a adaptar-nos a l’entorn i promoure consum responsable (per exemple, fruita de temporada i de proximitat) en lloc d’una oferta deslocalitzada que perjudica agricultors i qualitat. • Eix de fons: recuperar el bé comú i el sentit de límit. Educació i tancament de curs Carta d’una mestra • Lectura emocionant d’una carta d’acomiadament de curs: agraïment, aprenentatge compartit, cohesió i respecte. "Sou brillants; dins teniu estrelles: no les apagueu." • Missatge inspirador: no deixar mai de voler aprendre i cuidar els lligams afectius del grup. Xarxes socials vs. contacte humà • Alertes sobre l’excés de mediació digital (Facebook, WhatsApp, Instagram) i invitació a preservar el cara a cara: mirar als ulls, tocar, abraçar. • Pràctiques quotidianes de civisme: saludar, somriure, demanar “si us plau” i donar gràcies. • Metàfora del colibrí: cadascú pot posar el seu granet de sorra per millorar la convivència. Obertura musical i tancament de temporada • Anècdota musical: els "pollets" de Quadres d’una exposició (Mussorgski) per obrir el programa. • Tancament de temporada i cita per retrobar‑se al setembre‑octubre; agraïments al tècnic i a l’equip.

M de Música del 13/6/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 13/6/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 13/6/2017 — Clàssics recuperats, Wajda i el realisme socialista, i l’univers hipnòtic de David Lynch (amb Twin Peaks) - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 13/6/2017 — Clàssics recuperats, Wajda i el realisme socialista, i l’univers hipnòtic de David Lynch (amb Twin Peaks)

Panorama de l’episodi Cinema Sense Condicions combina tres blocs principals: clàssics en pantalla gran, un debat sobre Wajda i l’art sota el realisme socialista, i una segona part centrada en David Lynch (a partir del documental The Art Life) i l’impacte de Twin Peaks. "És un cine hipnòtic" — definició clau del llenguatge de Lynch Clàssics revisitats vs. sequera de qualitat actual Sensació de baixa qualitat a la cartellera • Els tertulians remarquen la manca de pel·lícules noves realment destacables en la temporada recent. • Es valora la via de revisitar clàssics en pantalla gran (ex. Phenomena, Filmoteca) com a antídot i plaer cinèfil. Projeccions i comentaris • Testimoni de càrrec (Billy Wilder): - Charles Laughton monumental; complicitat real amb Elsa Lanchester; Marlene Dietrich en estat de gràcia. - El plaer de veure-la en còpies restaurades que fan lluir fotografia i so. • Last Train from Gun Hill (John Sturges): - Duel d’ètica vs. poder amb Kirk Douglas i Anthony Quinn; rigor narratiu i construcció de personatges exemplar. • Fenomen del cinema de reestrena (Pulp Fiction, Taxi Driver) amb públic jove: s’està creant afició per la gran pantalla amb títols canònics. Wajda: art, política i censura Afterimage i la batalla contra el realisme socialista • Afterimage (Wajda) retrata l’artista Władysław Strzemiński i la seva oposició a l’art oficial: - Museus desmantellant sales per decisió política; - Docència d’art modern (Van Gogh) contra consignes estètiques de règim. • Altres Wajda en debat: Les noies de Wilko, La terra de la gran promesa (i la seva versió seriada), L’home de marbre i L’home de ferro. Parallels amb Espanya i la Xina • Carles Saura i les segones lectures per esquivar la censura: crítica des de dins. • Estratègia de règims: exportar cine d’autor a festivals per simular obertura. • Anècdota de Viridiana (Buñuel) a Cannes: logística per evitar censura prèvia i impacte polític del premi. Estrenes recents: el que funciona i el que no • Cartas da Guerra (Ivo Ferreira): - B/N, epistolar sobre un metge a la guerra d’Angola; bellesa formal però recepció freda en sala. • El sueño de Gabrielle (Mal de pierres) (Nicole Garcia) amb Marion Cotillard: - Melodrama d’amor i malaltia; guió irregular i resolucions forçades; repartiment infrautilitzat. • American Pastoral (Ewan McGregor) i Fences (Denzel Washington): - Exemples d’actors que passen a la direcció amb resultats poc inspirats (pèrdua de pols visual i discursiu). David Lynch: The Art Life i claus del seu univers El documental com a porta d’entrada • The Art Life se centra en la formació artística (pintura) i en vivències que brollen al seu cinema: - Infància i obsessions; - La paternitat com a fil íntim; - L’estudi com a santuari creatiu. • Es posa en valor que Lynch és, abans que res, pintor; el seu cinema neix d’aquesta pràctica. Eraserhead com a manifest personal • Eraserhead és, segons Lynch, la seva pel·lícula més pròpia. - Clau de títol: eraser = goma d’esborrar; cap-goma com a imatge metamòrfica. • El mètode: idees-imatges que “arriben”, treball escena a escena (Inland Empire) fins que emergeix l’obra. "L’espectador ha de completar l’obra" — complicitat activa amb el públic Estil i efecte • Hipnosi cinematogràfica i lògica de somni més que explicació clàssica. • Mulholland Drive: - Tensió sostinguda i magnetisme; preguntes sense tancar que persistixen. • Blue Velvet: - Per a alguns, la més rodona; móns paral·lels sota la superfície idíl·lica. - Reconeixement canònic (fins i tot Woody Allen la va lloar com a obra de l’any). • Twin Peaks: - Lynch com a showrunner avant la lettre: ruptura del marc televisiu i qualitat que marca un abans i un després. - La pel·lícula Fire Walk with Me com a peça visualment imponent dins el corpus. Variacions i controvèrsies • The Straight Story: debat entre lectura apacible i metàfora profunda del món natural vs. humà. • Wild at Heart: energia pop i foscor, una altra cara de l’autor. • Producció i indústria: Mulholland Drive finançada per Europa (França) davant reticències a EUA. Lloc en la història • Director americà de referència: per a molts, entre els 10 (fins i tot 5) millors de la segona meitat del segle XX. • Signe dels grans: món reconeixible en segons — com amb Picasso al quadre, Lynch a la pantalla. Tancament i proper capítol • Avanç del resum de temporada (el “cànon” del programa) per al proper episodi. • Proposta de futurs monogràfics: Fassbinder i altres autors.

Just Blues del 12/6/2017 - episode art
Just Blues

Just Blues del 12/6/2017

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

← Torna a tots els podcasts