Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 7/6/2017 — Una felicitat imposada (Denise Desautels): mort i infància, mare sobreprotectora i Quebec dels 50; art (Van Gogh), dol i educació emocional; Evangeli: cel i infern a la terra - episode art
Veus Parròquia
30'

Veus Parròquia del 7/6/2017 — Una felicitat imposada (Denise Desautels): mort i infància, mare sobreprotectora i Quebec dels 50; art (Van Gogh), dol i educació emocional; Evangeli: cel i infern a la terra

Resum executiu Programa especial de “Paraula Viscuda” (Veus de la parròquia) amb la convidada Loreto Arza Azcona. El nucli del diàleg és el llibre “Una felicitat imposada” de Denise Desautels (autora quebequesa), una autoficció sobre la mort viscuda en la infància i la felicitat simulada que els adults imposen per protegir els nens. A partir de l’experiència personal de la Loreto i de passatges del llibre, s’aborden el dol, la sobreprotecció materna, el context del Quebec dels anys 50 (Església, censura, moral), i l’alliberament adolescent. El tram final inclou la lectura de l’Evangeli (Joan 3,16-18) i una reflexió sobre cel i infern com a realitats també “aquí i ara”. Temes principals Mort i infància: com explicar-la i acompanyar-la sense amagar-la ni edulcorar-la. Felicitat imposada: la simulació d’alegria que reprimeix el dol i cronifica la por. Mare sobreprotectora i dependència: la “mare engolidora” que crea un món irreal de netedat i control. Cadena de pèrdues i rituals: cosí, avis, amics; el dol com a procés necessari. Context sociocultural (Quebec anys 40-50): Església, escola i família; censura i moral; contrast amb França. Art com a mirall: l’exposició de Van Gogh com a reconeixement de crit interior i desvetllament. Educació i dol: necessitat d’una comunicació familiar oberta, sense “paños calientes”, respectant la sensibilitat de cada infant. Evangeli i sentit: accent en la resurrecció, i cel/infern com a experiències de pau o desordre interior. Punts clau del llibre (Una felicitat imposada) Autoficció de Desautels: nena òrfena de pare als 5 anys, envoltada de múltiples morts; el text explora la tristor camuflada i el dol “contaminat” per discursos adults i religiosos de l’època. Mare “engolidora”: crea un món irreal de netedat perfecta i dependència (fins i tot dormint juntes), que reprimeix l’expressió del dol i la por. Amistat i art com a punts d’inflexió: l’amiga L’Alú dona seguretat; l’exposició de Van Gogh revela “crits d’auxili” que la protagonista reconeix com a propis, iniciant l’alliberament als 15 anys. Mirada crua de la mort: es mostra sense evasives. “Els infants també moren… els dits del nen petit mort queden inerts… l’amor humà… no ressuscita els morts.” Títol programàtic: “Una felicitat imposada” denuncia el mandat d’estar bé que invisibilitza el dolor. Context i debat Mort i dol en la infància • No amagar la mort: portar els nens a comiats si són part de la vida familiar, explicar el procés i validar les emocions. • Permetre el dol: plorar i parlar-ne; el dol requereix temps i rituals. • Sensibilitat diversa: cada infant viu la pèrdua diferent segons vincles i caràcter; cal acompanyament personalitzat. • Família com a primer espai d’escolta: el “primer psicòleg” és a casa; la clínica pot ajudar, però no substitueix la proximitat afectiva. Quebec anys 50: Església, escola, família • Societat tancada i moralitzant: censura (p. ex. “Hiroshima mon amour”), visió escandalitzada de l’art (Van Gogh reduït a morbo), i lectura religiosa de la mort com a “voluntat de Déu”. • Contrast amb França: més obertura cultural i intel·lectual; la protagonista hi troba aire per pensar-se. Evangeli i sentit vital • Lectura de Joan 3,16-18 (Santíssima Trinitat): Déu estima i vol vida eterna; la salvació no condemna sinó que rescata. • Cel i infern, aquí: - Cel: pau interior i capacitat de gaudir la bondat del món creat. - Infern: desordre interior, enveges i insatisfacció que “roben” la pau. • Missió comunitària: construir el cel i fer desaparèixer l’infern amb paraula i estimació, no amb armes. Recomanació del llibre • Loreto el recomana per la riquesa del llenguatge (Desautels és poeta) i la profunditat. • Avís: és dens al començament; demana predisposició emocional i pot obrir converses necessàries sobre dol i infància. Tancament • Final de temporada del tram “Paraula Viscuda” dins de “Veus de la parròquia”. Reemissió anunciada i compromís amb la paraula i l’estimació com a camí comunitari.

M de Música del 6/6/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 6/6/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 6/6/2017 — Clash, Pàtria, Miss Sloane i l’utopia hippie d’Oferiu flors als rebels: cinema de proximitat, lobbies i emergència climàtica - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 6/6/2017 — Clash, Pàtria, Miss Sloane i l’utopia hippie d’Oferiu flors als rebels: cinema de proximitat, lobbies i emergència climàtica

Panorama de l’episodi Un programa amb dues meitats ben definides: • Primera part: crítiques i recomanacions de cinema recent, amb debat sobre com valorar i recomanar obres de micropressupost del nostre entorn. • Segona part: entrevista a Jesús Ángel Prieto sobre el seu documental Oferiu flors als rebels i una reflexió més àmplia sobre contracultura, autosuficiència, canvi climàtic i un model de cinema català sostenible. "Cinema sense condicions" — l’esperit que sobrevola l’episodi: fer i defensar cinema amb recursos escassos però amb idees clares. Pel·lícules comentades Clash (Mohamed Diab) • Proposta quasi documental situada dins d’un furgó policial en el caos post-revolució egípcia. • Punts forts: posada en escena tensa, càmera valenta en primers plans i interpretacions sòlides que “enganxen el no enganxable”. • Punts febles: es retreu manca d’arc narratiu per facilitar la identificació amb l’espectador. • Debat: com a docu-ficció, alguns defensen que la força és el retrat del fet, no tant una trama clàssica. • Conclusió: Diab, un director amb futur. Pàtria (Jean-François Charansonnet) • Ambició: fer un “Braveheart català” amb 200.000 € i micromecenatge. • Reaccions dividides: es valora la voluntat i el risc d’una producció ínfima, però es critica la feblesa del guió i l’eficàcia narrativa. • Debat de fons: recomanar o no recomanar obres locals irregulars? - • A favor: cal defensar el cinema de proximitat perquè pugui existir i créixer. - • En contra: no rebaixar el llistó de la qualitat per respecte a l’espectador. • Tema estructural: al país manca desenvolupament de guions i vies d’aixecar projectes. • Apunts històrics: la dificultat d’un “1714 èpic” i l’alternativa del minimalisme com a via estilística i productiva local. "Per fer una bona pel·lícula es necessiten tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió." Miss Sloane (John Madden) • Thriller polític sobre lobbies i la Segona Esmena (control d’armes). • Personatge central: una estratega brillant i despietada (Jessica Chastain, portentosa), amoral però magnètica, que lluita per una bona causa. • Destaquen els reptes verbals, monòlegs, ritme i un final obert. • Reconeixement: Globus d’Or per a Chastain; sorpresa per l’absència als Oscars. • Recomanació: molt recomanable com a retrat del poder i la manipulació. Merci Patron! (François Ruffin) • Documental activista amb humor contra les pràctiques d’un gran holding de luxe (LVMH; Bernard Arnault). • Estratègia: infiltracions, boicot simbòlic i denúncia de deslocalitzacions i tancaments d’empreses. • Efecte: cinema de protesta amè i participatiu, que convida al debat col·lectiu. Su mejor historia – Their Finest (Lone Scherfig) • Londres, 1940: cinema, propaganda i resistència durant els bombardeigs. • Capes temàtiques: - • Invisibilització de la guionista dona (crèdits i sous). - • “Basada en fets reals”: la veritat es modela per conveniències narratives i polítiques. • To: delicadesa formal i interpretacions excel·lents (Gemma Arterton). • Avui: una mirada vigent sobre veritat, relat i poder en la indústria cultural. Entrevista a Jesús Ángel Prieto Trajectòria i arrels • Arribada a Sant Just Desvern (1968), integració al cineclub Recerca i experiències de projeccions clandestines. • Professor i exdirector de l’Escola Massana, realitzador audiovisual i investigador. • Línia de treball: minimalisme, proximitat, respecte pels protagonistes i per les condicions reals de producció. Oferiu flors als rebels (2012) • Gènesi: descobriment del poble d’“Ocera” i d’un teixit contracultural dels 70-80 (hippies, anarquisme, post-Vietnam, psicodèlia). • Rodatge: 2 anys de caps de setmana, 22-23 h de material; muntatge final de 80'. • Personatges clau: Eulàlia (formatge Serrat Gros), Jaume, Susset, Nico, Mercè i Jim Stilbeigo (expilot de Vietnam). • Metodologia: documental sense veu en off, confiança i intimitat, i límits ètics (respectar allò que els protagonistes no volen fer públic). • Títol i ecos: ressonàncies anarquistes i la idea d’“oferir flors als rebels” que van intentar viure una alternativa. Què en queda de la utopia hippie? • Més enllà del tòpic, hi havia treball dur i autosuficiència real: “Aquests pencaven”. • Lliçons vigents: anticonsumisme, autonomia, economia del quilòmetre zero i comunitats artesanes. • Tensions actuals: moviment antisistema sovint massa urbà; la vida al camp exigeix canvi de xip i constància. "Ni hippie ni res. Anticonsum." "Jo volia controlar la meva pròpia vida." Emergència climàtica i cinema Els tres últims refugis (2013) • Curt distòpic i metàfora: l’última dona artesana al món sobreviu per autosuficiència. • Missatge: o tornem a quilòmetre zero i reduïm la dependència, o la situació s’escapa de les mans. • Pedagogia a l’aula (ecosociologia): de la crítica a la proposta (economia del bé comú, cooperativisme, residu zero). Cap a un cinema català sostenible • Via local: minimalisme estilístic i productiu, històries potents amb pocs recursos. • Coll d’ampolla: distribució i desenvolupament de guions. • Pràctiques “green”: sensibilitat per la petjada ecològica de les produccions. • Necessitat: ecosistema de suport i valentia institucional per temes com el clima. Idees clau • El debat no és només “agrada/no agrada”: cal valorar context, recursos i risc en obres de micropressupost. • Sense guions sòlids, el sistema no tracciona: cal invertir en desenvolupament. • La contracultura dels 70 inspira respostes actuals: autosuficiència, cooperació i decreixement. • El cinema pot ser eina d’activisme, memòria i transformació, també des de l’escala local. Cites destacades "Per fer una bona pel·lícula es necessiten tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió." "Com podem apoyar perquè el cine d’aquí es faci, es tiri endavant?" "O tornem a quilòmetre zero i a ser autosostenibles… o això s’escapa de les mans." "Aquests pencaven… si no, a l’hivern no menjaves."

Beats del 2/6/2017 - episode art
Beats

Beats del 2/6/2017

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Babilònia del 1/6/2017 — Pedralbes, Gòtic al MNAC i Méliès; Murakami i poesia; i cinema: El gran Gatsby, Kauwboy, Searching for Sugar Man i The Straight Story - episode art
Babilònia

Babilònia del 1/6/2017 — Pedralbes, Gòtic al MNAC i Méliès; Murakami i poesia; i cinema: El gran Gatsby, Kauwboy, Searching for Sugar Man i The Straight Story

Resum general del programa "Això és el que passa a Babilònia...": un episodi coral amb art, museus, literatura, música i quatre pel·lícules destacades. Punts clau • Art i patrimoni: visita al Monestir de Pedralbes, debat sobre la policromia i la restauració del gòtic; repàs del Gòtic Internacional al MNAC (amb la joia de la corona: la Verge dels Consellers de Lluís Dalmau). • Exposicions: Georges Méliès al CaixaForum (objectes, projectors, fragments de films) i record de la pel·lícula Hugo de Scorsese. Debat crític sobre el cobrament d’entrades a una fundació. • Llibres i poesia: Haruki Murakami (llibre de relats Després del terratrèmol) i lectura d’un poema mediterrani de Carles Duarte. • Música: tall de Mecano ("Perdido en mi habitación") per enllaçar amb el bloc de cinema. • Cinema: quatre títols, de l’espectacle de Baz Luhrmann a l’íntim David Lynch, passant pel documental musical i el retrat de la infància: - El gran Gatsby (2013) - Kauwboy (2012) - Searching for Sugar Man (2012) - The Straight Story (1999) Art i patrimoni Monestir de Pedralbes • Visita amb missa polifònica de Bach, ambient ple i detalls de vida conventual de les Clarisses (inclosos costums populars com portar ous per a casaments amb bon temps). • Focus en Elisenda de Montcada: el seu doble sepulcre (cara a l’altar com a reina, i al claustre com a monja) simbolitza una doble identitat social i espiritual. • Arquitectura: gòtic català de referència (església de tres naus i claustre de tres pisos). Discussió sobre restauració del s. XIX i pèrdua de policromia original. • Tresors i espais: Capella de Sant Miquel (1343), atribuïda a Ferrer Bassa amb forta influència italiana (o possible autoria italiana directa), refectori, dormitori, museu i un claustre-jardí de plantes medicinals en col·laboració amb Farmàcia. "És una visita que val molt la pena" — pel valor artístic i l’experiència integral del recinte. MNAC: Gòtic Internacional • Recorregut guiat per peces dels s. XIV–XV: Ferrer Bassa, Pere Serra, Jaume Huguet, Lluís Dalmau... • Peça clau: La Verge dels Consellers (Lluís Dalmau). Innovació flamenca: detallisme, retrats individualitzats i signes del primer Renaixement. Context: consellers barcelonins busquen nous llenguatges europeus (Flandes/Itàlia). • Recomanació pràctica: visitar per seccions i amb guia per entendre l’evolució estilística. Exposicions Georges Méliès al CaixaForum • Mostra amb ~400 objectes: màquines antigues de cinema, vestuari, projectors i 21 fragments de films. Connexió amb els universos de Jules Verne i la màgia pionera del cinema. • Record de Hugo (Martin Scorsese) com a porta d’entrada moderna al món de Méliès. • Debat cívic: entrada única de 4€ per totes les sales. Opinió crítica sobre la mesura en una fundació. "És una excusa barata per cobrar" — es qüestiona la coherència entre avantatges fiscals i cobrament d’entrades. Literatura i poesia Haruki Murakami: Després del terratrèmol • Sis relats on el terratrèmol actua com a pretext per explorar temes de soledat, depressió, suïcidi i la desconnexió en la societat japonesa contemporània. • Estil i temes: to sovint nihilista, personatges joves i grans en contrapunt, finals oberts com a esquer d’esperança. Parallels amb altres obres com Tokyo Blues. • Clau de lectura: entrar en l’idiosincràsia japonesa per apreciar la seva mirada sobre la rutina, la mort i el sentit de comunitat. Poesia: Carles Duarte • Lectura d’un poema de mar i llum mediterrània: Empordà, mar, tacte i fragilitat del temps. La Mediterrània com a forjadora de sentiments i esperances. • Apunts biogràfics i to vitalista de l’autor; reflexions sobre precarietat i cost de la vida actual com a ressonància del text. Música Mecano – "Perdido en mi habitación" • Tall musical per parlar de joventut, avorriment i soledat. Pont emocional cap al bloc de cinema. Nostàlgia dels 80 i del temps passat. Cinema El gran Gatsby (Baz Luhrmann, 2013) • Estil: primera meitat d’espectacle exuberant (vestuari, festes i artifici visual) i segona meitat més emotiva sobre l’amor platònic i la classe social. • Repartiment: Leonardo DiCaprio, Carey Mulligan, Tobey Maguire (narrador — personatge especialment interessant pel seu ull observador). • Música i anacronia controlada: pop/jazz modern reorquestrat a l’estètica anys 20 (reminiscències del mètode Moulin Rouge). • Debat: comparació amb la versió de 1974 (Redford/Farrow) — alguns la troben més "nyonya"; Luhrmann hi afegeix brillantor formal però el nucli romàntic continua essent clàssic i idealitzat. Kauwboy (2012) • Retrat íntim d’un nen (Jojo) en solitud amb un pare distant i una cria de graula que esdevé mirall del seu propi procés de creixement i cura. • Temes: paternitat, absència materna, amistat, esport (waterpolo), límits entre joc i rivalitat; la domesticació de l’ocell com a metàfora de la vulnerabilitat. Searching for Sugar Man (2012) • Documental sobre Sixto (Rodriguez): músic oblidat a EUA i mite a Sud-àfrica durant l’Apartheid. • Forta costura social (Detroit en declivi) i combinació equilibrada d’entrevistes, paisatge humà i cançons de protesta. The Straight Story (David Lynch, 1999) • Road movie minimalista basada en fets reals: un avi viatja en segadora per reconciliar-se amb el seu germà. • Música d’Angelo Badalamenti i episodis de camí d’alta humanitat. "El que compta és el viatge" — el gest i el recorregut valen més que les explicacions. Editorial i tancament • Obertura amb to lliure i sense censura, i un breu editorial polític (ministre Wert, llengua i desconnexió de l’elit de la realitat social). • Comiat amb records, família i el pas del temps com a fils invisibles de l’episodi.

← Torna a tots els podcasts