
Music Club Selecció Migdia del 30/5/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
Episodis etiquetats amb Altres

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Resum general Episodi coral sobre arts visuals, teatre, música clàssica i cinema, amb un tancament musical. Els conductors combinen experiències personals i context històric per oferir una panoràmica cultural variada i amena. Arts visuals: Exposició minimalista de Miquel Planes a Can Ginestà, interpretada a través de camins i línies, i contextualitzada amb textos que n’enriqueixen la lectura. Teatre: Format d’impro-show de Planeta Impro al Teatre Neu, on el públic co-crea el guió amb idees en paperetes i intervencions en directe. Música clàssica: Rèquiem de Verdi a l’Auditori amb cor massiu i un mapping immersiu que acompanya els 7 moviments, destacant l’impacte visual i sonor. Llibres i cinema: Discussió sobre el clàssic assaig d’historiografia del cinema de Romà Govern (edició anagrama actualitzada), virtuts i límits de l’actualització i la seva mirada historiogràfica. Música pop/rock: Homenatge a Chris Cornell (Soundgarden) i emissió de "Black Hole Sun" com a comiat. Arts visuals: Miquel Planes a Can Ginestà – “Dibuixant línies” Idees clau Proposta minimalista i radical: formes, línies i taques que evoquen camins possibles més que una representació figurativa d’un paisatge. Complement essencial de lectura: els textos exposats aporten poètica i sentit a l’obra. "És tan o més important el que s’explica que la mateixa obra." Connexions històriques: minimalisme (anys 60, economia de mitjans) i corrent Art & Language (text com a part de l’obra; referències com Sol LeWitt). Reflexió sobre la percepció: la mirada contemporània tendeix a "retratar" el paisatge com a imatge i no com a experiència. Per emportar-se Clau de lectura: llegir algun dels llibres de sala després de la primera mirada ajuda a capir la poètica i el marc conceptual de la proposta. Teatre: Impro-show de Planeta Impro (Teatre Neu, Gràcia) Format i experiència El públic escriu frases/idees en paperetes (urnes a l’entrada) que els actors usen per crear esquetxos i trames en directe. Interacció constant: una persona del públic pot liderar emocions que els actors incorporen a l’instant (tristesa, alegria, ira...). Tot i seguir un patró (fila mestra), hi ha espai real per la improvisació; cada funció és diferent. To i qualitat Comèdia àgil, amb humor tipus "Club de la Comèdia" però més surrealista i amb bona factura interpretativa. Funciona com a experiència refrescant per públic jove i no tan jove. Preus i ofertes assequibles. Observació: funció en castellà (malgrat ser companyia local). Música clàssica: Rèquiem de Verdi a l’Auditori (OVC/Orfeó Català) L’experiència 85 minuts sense pausa amb 130 cantants (Orfeó Català + cor jove) i 4 solistes. Impacte sonor i coral. Escenografia i mapping: moqueta negra i projeccions que abracen pantalla, laterals i escenari; estètica blanc i negre amb tocs subtils (vermell, pastels), motius naturals i abstraccions que segueixen els 7 moviments. Musical i històric Obra religiosa d’aire marcadament operístic (diàleg entre solistes i cor; tècnica de parola scenica). Context: estrena el 1874; dedicat a figures nacionals italianes (inclou Alessandro Manzoni). Moment citat "La veu humana és un accident de l’evolució" — reflexió sobre el miracle acústic de la veu en el context d’un gran cor i solistes. Llibres i cinema: Història del cinema (Romà Govern, anagrama) Què aporta Manual canònic (1969) reeditat fins a 2014: excel·lent per organitzar cronologia, moviments, autors i tendències. Primer nucli (fins 1969): dens, metòdic i amb forta capacitat de síntesi (resums afinats de films i corrents). Debat sobre l’actualització Post-scriptum i secció final (era electrònica) menys contundents i amb certa redundància en un tram (repeteixen idees amb altres paraules). Valor historiogràfic: lectura no elitista, amb un angle marxista entès com a metodologia d’anàlisi històrica i social, no com a consigna. Índex onomàstic útil; inspira a descobrir filmografies i buits personals. Tancament i homenatge: Chris Cornell (Soundgarden) Recordatori Es recorda la figura de Chris Cornell (1964–2017), veu emblemàtica del grunge 90s (Soundgarden; escena amb Nirvana, Pearl Jam, etc.). S’emet "Black Hole Sun" com a comiat i pista final del programa.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.