Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 24/5/2017 — Laudato Si', canvi climàtic i aigua: energia, injustícia i governança en debat amb Narcís Prat - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 24/5/2017 — Laudato Si', canvi climàtic i aigua: energia, injustícia i governança en debat amb Narcís Prat

Context i convidats Programa “Veus de la parròquia” (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern). Conduït per Lluís amb la col·laboració d’Immaculada Periques, i amb la participació de Narcís Prat (catedràtic d’ecologia, UB) per analitzar l’encíclica Laudato Si’ i els grans reptes socioambientals. “La temperatura de la Terra puja. Això no té discussió.” Temes principals del programa Canvi climàtic i punts d’inflexió: tipping points a l’Àrtic i Groenlàndia; la inèrcia del sistema climàtic fa que alguns canvis siguin ja irreversibles a curt termini. Injustícia climàtica i pobresa: els impactes recauen sobretot en qui té menys recursos i menor capacitat d’adaptació; el problema és també de governança i distribució. Energia i transició: relació entre qualitat de vida i consum d’energia; necessitat de reduir la petjada ecològica, apostar per renovables i, transitoriament, per l’energia nuclear; crítica a barreres a l’autoconsum i al poder dels lobbies. Política internacional: COP22 (Marràqueix) i Acord de París; compromisos insuficients i retards d’Espanya. Aigua: accés universal, conflictes geopolítics, i el gran repte és el regadiu, no només l’aigua de boca. Comunicació i consciència social: molta preocupació declarada, però poca traducció en vots i en programes polítics. Acció individual i col·lectiva: eficiència a la llar, consum responsable, canvi a comercialitzadores verdes, suport a ONGs. Punts clau del debat 1) Canvi climàtic: de la ciència a la moral pública Laudato Si’ aporta una forta autoritat moral però “pocs números” per al món científic; malgrat això, ajuda a posar temes com la biodiversitat, la contaminació i la injustícia al centre del debat. Pujada de temperatura i tipping points: Àrtic i Groenlàndia: pèrdua de gel sostinguda i amb inèrcia; fins i tot tallant emissions avui, el desglaç continuaria durant temps. Risc d’oportunisme geopolític: potències que veuen avantatges en l’extracció de nous recursos (p. ex. petroli a l’Àrtic). “Encara que ara paréssim les emissions de CO2, Groenlàndia seguiria.” 2) Injustícia, pobresa i governança El problema central és la injustícia: els recursos i els impactes estan mal distribuïts. Els desastres naturals maten més on hi ha menor capacitat d’organització i alta corrupció; la governança és clau. Geopolítica de recursos: la Xina compra terres a l’exterior per assegurar aliments futurs. “No falten aliments; estan mal repartits i mal aprofitats.” 3) Energia, petjada i transició La qualitat de vida correlaciona amb el consum energètic; cal reduir demanda i descarbonitzar fonts. Estratègia desitjable: menys consum per càpita, més eficiència i renovables (eòlica, solar, hidràulica) i, temporalment, nuclear fins que hi hagi suficient solar. Exemples i traves: Alemanya avança cap a mobilitat elèctrica (fi del dièsel en calendari i xarxa elèctrica adaptant-se). A Espanya, obstacles a l’autoconsum fotovoltaic i pes dels lobbies elèctrics (cicles combinats infrautilitzats, costos traslladats a la factura). Opció ciutadana: canviar a cooperatives verdes (p. ex. Som Energia). “Tothom vol viure bé; per viure bé es necessita energia.” 4) Política climàtica: del París a Marràqueix La COP22 aprova el pla de treball per implementar l’Acord de París, però sense prou ambició en reducció d’emissions ni en finançament d’adaptació. Espanya hi arriba sense ratificar l’acord (aleshores) i amb desemborsaments mínims dels fons promesos. 5) Comunicació, vots i cultura mediàtica Tot i que un 80% de la gent diu que el tema és important, només un 20–30% el prioritza en el vot. Dificultat de comunicar el canvi climàtic: es prefereixen continguts lleugers; calen relats positius i solucions clares. 6) Accions a l’abast i cooperació A casa: eficiència energètica, estalvi d’aigua, reducció i reciclatge de residus; triar electricitat renovable. Participació: exigir programes climàtics en el vot; donar suport a ONGs que treballen sobre el terreny en adaptació (pous, plaques solars) per esquivar males governances. “Aquests petits passos que fem nosaltres són molt importants.” 7) L’aigua: accés, conflictes i regadiu L’aigua potable neta és prioritària i tecnològicament abastable: uns 40 L/persona/dia asseguren vida digna; el repte és de governança i finançament. L’aigua de reg és el gran coll d’ampolla: creix la població, però no sempre l’oferta d’aliments (cas del Ganges a l’Índia; dependència d’importacions). L’aigua és i serà font de conflictes (p. ex. alts del Golan i cabals per Israel/Jordània). Conclusió Missatge central: cal una transformació justa que combini moral pública (Laudato Si’), ciència, bona governança i acció ciutadana. Prioritats: descarbonitzar l’energia, enfortir l’adaptació (especialment aigua i governança), reduir desigualtats i millorar la comunicació amb solucions tangibles.

M de Música del 23/5/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 23/5/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 23/5/2017 — Pirates del Carib 5, Get Out i el ‘cinema autoconscient’: Taviani, DocsBarcelona i més - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 23/5/2017 — Pirates del Carib 5, Get Out i el ‘cinema autoconscient’: Taviani, DocsBarcelona i més

Panorama de l’episodi "El sentit de l'humor que no manqui mai" — obertura distesa abans d’un recorregut per blockbuster, cinema d’autor, documental polític i teoria del llenguatge audiovisual. Què s’hi tracta • Crítica de Pirates del Carib 5: música icònica, estructura d’episodi, to slapstick, antagonista potent i CGI notable. • Bajo el sol (Croàcia/Balcans): tres dècades, memòria de la guerra i lectura exigent per a l’espectador. • Get Out (Jordan Peele): thriller de terror amb sàtira racial, herència i actualització de Guess Who’s Coming to Dinner. • El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): negociació FARC-Govern, ritme documental i biaixos d’accés. • Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró amb posada en escena exquisida, to plàcid i bellea formal. • Tema central: el ‘cinema autoconscient’: diferències amb el metacinema, trencament de la quarta paret, mockumentary, deus ex machina conscient i complicitat amb l’espectador (Lynch, Woody Allen, Monty Python, Haneke, Gondry, etc.). Pirates del Carib 5: música, saga i espectacle Punts clau • Música inconfusible: leitmotiv reconeixible; s’associa ja indestriablement a la saga. • Episodis més que saga narrativa: capítols que comencen i acaben; referències residuals a films anteriors. • To i públic: aventura amb molta slapstick a l’estil Chaplin; orientada a espectadors joves, tot i la durada llarga (2h20). • Dues trames en un film: a mitja pel·lícula emergeix un “segon problema”, sensació de “pel·li empalmada”. • Protagonistes nous poc carismàtics: el fill del tàndem Bloom–Knightley no té embranzida. • Antagonista (Javier Bardem): presència i mala bava que s’empassa l’escena, construcció de personatge potent; encaix natural del personatge espanyol. • CGI i rejoveniment: Johnny Depp jove ben resolt en 4K; efectes de la tripulació fantasma narrativament integrats. • Escena postcrèdits: cal seure fins al final. • Comparació amb Fast & Furious: escalada d’espectacle i autoconsciència del “més i millor”. • Valoració: entreteniment solvent; “una més” dins la franquícia, però efectiva en taquilla. Bajo el sol: memòria i ferides dels Balcans Punts clau • Producció principalment croata (coproducció), ambientada en tres dècades: anys 90, 2001 i quasi present. • Estructura mosaic: tres històries que funcionen soles; alguns actors interpreten diversos rols. • Lectura exigent: deixa buits interpretatius perquè l’espectador construeixi sentit. • Context històric: dissolució de Iugoslàvia (1991), trauma recent, radicalitat del conflicte; debat sobre “guerra civil” vs. “guerra de civils”. • Recomanada per qui busca reflexió històrica més que entreteniment. Get Out: terror, sàtira i racisme liberal Punts clau • Jordan Peele firma un debut rodó: thriller-terror amb fort subtext racial i humor negre. • Mirall de Guess Who’s Coming to Dinner (1967): parella interracial i trobada amb la família “progre”. • Frase-recurs recurrent: > “Votaríem Obama per tercer cop” — marcant la falsa confortabilitat liberal. • Mecànica de tensió: l’espectador és atrapat progressivament; equilibri entre clímaxs de gènere i comentari social. • Interpretacions: “de deu”. Final amb guiño d’humor que allibera sense diluir el missatge. El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): crònica d’una pau difícil Punts clau • Documental de Natalia Orozco sobre els 4 anys de negociació FARC–Govern a Cuba, fins a la signatura (2016). • Ritme i reiteració: avanços i retrocessos impedeixen un crescendo clàssic; tots sabem “com acaba” (teòricament bé), cosa que condiciona la tensió. • Biaix d’accés: més facilitat per filmar el Govern que la guerrilla, afectant la imparcialitat percebuda. • Moments destacats: - La mà forçada: encaix amb Raúl Castro que obliga Santos a donar la mà al cap de les FARC; el gest canvia la litúrgia. - Classe i poder: confessions de Santos sobre la seva “generació del country club”. - Magnitud del conflicte: comandaments, anys de guerra, generacions nascudes a la selva i reptes de reinserció. • Context: referència a la votació perduda i a les dificultats posteriors. Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró en clau de bellesa Punts clau • Adaptació dels Taviani del Decameró: 5 contes, posada en escena delicada i mil·limetrada. • Segle XIV, la pesta: 7 noies i 3 nois s’aïllen al camp i s’expliquen històries. • To plàcid i lluminós: menys corrosiva que l’original literari; una delícia visual. • Record de la seva “Le affinità elettive” (Guete): delicadesa, consciència formal i elegància clàssica. Tema central — El ‘cinema autoconscient’: quan la forma és el fons "La forma i el fons s'uneixen d'una manera purament cinematogràfica" Definicions • Metacinema: mostra el procés cinematogràfic (rodatges, indústria) — p. ex. The Artist, Boogie Nights. • Cinema autoconscient: juga amb el canal i el llenguatge per fer-te conscient que mires cinema i fer-te còmplice del joc. Context i corrents • Postmodernitat i digitalització: més mans toquen el cinema; irrupció de moviments com Dogma 95. • L’autor (Lynch, Woody Allen, Von Trier, Monty Python…) guanya marge per trencar convencions. Recursos i exemples • Subtítols com a “ment”: Annie Hall — diuen una cosa i els subtítols en revelen una altra. • Il·lusió i dispositiu: Club Silencio (Mulholland Drive) — el so com a trompe-l’oeil emocional. • Trencar la ‘quarta paret’: Deadpool i House of Cards (l’“a part” teatral) parlen directament a càmera. • Mockumentary: The Office, Modern Family — el format entrevista legitima la mirada a càmera. • Deus ex machina conscient: Funny Games (el comandament que “rebobina” la narració); Monty Python and the Holy Grail (mor l’il·lustrador i s’acaba l’amenaça); Caché (joc de cinta i punt de vista). • Anagnorisi meta: The Truman Show i el mateix Deadpool — consciència de ser personatge dins un dispositiu. • Joc de canal: Gondry (La science des rêves) i Carax (Holy Motors) — transicions de mitjà, somni i performance. Idees força • Complicitat de l’espectador: no només entén la història, sinó el “com” s’explica. • Sortir del teatre filmat: el cinema com a llenguatge autònom capaç de descriure somnis i reflectir la seva pròpia naturalesa. • Autor i concessions: certs creadors poden portar el risc formal perquè l’espectador coneix el seu univers. Cloenda • Valoració coral d’un episodi variat i estimulant, amb ponts entre l’entreteniment industrial i la experimentació formal. • Avanç: contingut de la setmana vinent, “sorpresa”, pendent d’invitats.

Just Blues del 22/5/2017 - episode art
Just Blues

Just Blues del 22/5/2017

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 22/5/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 22/5/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts