
Smooth Jazz Club del 22/5/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Visió general Episodi coral i molt dinàmic on el grup —Rosa, Jaume, Nacho, David i el conductor Xesco Ramos— salta amb naturalitat de l’actualitat pop (Eurovisió) a la cultura catalana (Sardana de l’Any i Passió d’Olesa), passant per llibres, teatre i un bloc de cinema i sèries especialment ric. El to és proper i irònic, amb moments d’humor i reflexió. Temes principals Eurovisió i polèmica: debat sobre la qualitat recent del festival i el suposat “tongo” en la preselecció espanyola de l’any de Manel Navarro (al·lusions a Toñi Prieto i conflicte d’interessos). Llibres: crítica molt severa a “Como la sombra que se va” d’Antonio Muñoz Molina per la seva hibridació confusa entre biografia autoral i thriller sobre l’assassí de Martin Luther King. Cultura catalana: crònica de la Sardana de l’Any a Olesa i mini-peça musical-escènica de la Passió d’Olesa; reflexió sobre el relleu generacional del ball de sardanes. Art i salut mental: presentació del projecte “La mirada de l’altre” (art brut; exposició prevista pel Dia Mundial de la Salut Mental). Teatre: “L’Electe” (Ramon Madaula, Roger Coma), comèdia política sobre les neurosis d’un president a punt d’estrenar-se. Sèries: Narcos com a retrat del poder i la logística del narcotràfic (DEA, càrtels, “Los Pepes”). Cinema d’autor i gènere: “Marta y los demás” (Nely Reguera): retrat íntim amb Bárbara Lennie brillant. François Ozon: “Joven y bonita” i “Dans la maison”, adolescents amb virtuts diabòliques i límits entre ficció i realitat. Aki Kaurismäki: “El otro lado de la esperanza”, humanisme sec i humor fred sobre refugiats. “Que Dios nos perdone” (Sorogoyen): thriller policíac robust amb Antonio de la Torre i Roberto Álamo en estat de gràcia. “La bailarina” (La Danseuse): biopic de Loïe Fuller, avantguarda i sacrifici físic. “The Tribe” (Ucraïna): peça extrema, sense diàlegs ni música, en llenguatge de signes, sobre màfies juvenils sordes. Moments destacats i cites “La sardana és com una conversa que desemboca en un esclat.” “Nadie es serio a los 17 años” — record del poema de Rimbaud a propòsit de “Joven y bonita”. “Sorprenent dir tant amb aparentment tan poc” — sobre l’estil de Kaurismäki. Anàlisi per blocs Llibres: “Como la sombra que se va” (Muñoz Molina) • Arrencada potent: fugida transatlàntica fins Lisboa del presumpte assassí de Martin Luther King i exploració del seu odi. • Crítica central: barreja massa intrusiva de la vida i procés creatiu de l’autor amb la trama històrica — es percep pèrdua de fil i d’interès. • Apunts culturals: referències a jazz (Chet Baker) i a l’estructura-narrador d’“El gran Gatsby”. • Veredicte: lectura abandonada a mitja novel·la per desconnexió narrativa. Cultura catalana: Sardana de l’Any i Passió d’Olesa • Esdeveniment a Olesa (28a edició), votació popular entre les 10 finalistes. • Guanyadora: “Porta-la amb tu” d’Olivier Marquès — so modernitzat i treball tímbric més enllà del tòpic del flabiol. • Meta-lectura: es componen “200 llargues” sardanes l’any, però cal rejuvenir el públic ballador. • Inserció escènica: fragments de la Passió d’Olesa amb orquestres que no toquen sardanes — hibridació novedosa i efectista. • Nota cívica: menció al dret a decidir; “Catalunya triomfant” com a colofó simbòlic. Art i salut mental: “La mirada de l’altre” • Projecte d’art brut amb suport de Sant Joan de Déu; exposició prevista a l’octubre (Dia Mundial de la Salut Mental). • Objectiu: donar visibilitat artística a col·lectius amb dificultats d’accés a circuits expositius. Teatre: “L’Electe” (Ramon Madaula) • Premissa: president electe amb tic de picor nasal davant discursos; duel escènic amb un psiquiatre. • To i lectura: comèdia àcida que ridiculitza la classe política i exposa les tramolles del poder. • Repartiment: Roger Coma sobresurt; direcció i autoria de Ramon Madaula; gira per sales catalanes. Sèries: “Narcos” • Focus: Pablo Escobar vist pel relat d’agents de la DEA; del càrtel de Medellín al de Cali. • Clau temàtica: el poder que compleix promeses (obres immediates) genera devoció popular i complicitats. • Logística criminal: blanqueig impossible de contenir, diners enterrats, presó “a mida”, pressió estatal i de Los Pepes. • Valoració: producte sòlid, estèticament cuidat, sense arribar a la categoria d’“The Sopranos”. Cinema “Marta y los demás” (Nely Reguera) • Retrat naturalista d’una dona que sosté la família i una relació amb “drecho a roce”; xoc amb la nova parella del pare. • Bárbara Lennie, carisma i veritat escènica; diàlegs familiars crus i punxants. François Ozon: “Joven y bonita” + “Dans la maison” • Adolescents amb virtut diabòlica: exploració de límits, identitat i poder de la ficció. • “Joven y bonita”: la protagonista entra a la prostitució per curiositat i desig d’experiència, més que per moral o necessitat; la societat li imposa l’“etiqueta” i la transforma. • Motiu literari: Rimbaud (“Nadie es serio a los 17 años”) com a clau de lectura. • “Dans la maison”: alumne que manipula la realitat mitjançant l’escriptura i la mirada intrusa. Aki Kaurismäki: “El otro lado de la esperanza” • Tractament del refugi sirià amb humor sec, tendresa i duresa. • Tesi humanista: la gent humil supleix les mancances de l’administració. • Estil: aparent senzillesa per dir molt amb molt poc; gag visual i banda de rock senil com a respir irònic. “Que Dios nos perdone” (Rodrigo Sorogoyen) • Thriller policíac amb parella disfuncional: Antonio de la Torre (cervell) i Roberto Álamo (força bruta). • Antagonista inquietant, càrrega escabrosa i tensió sostinguda; premi Goya per a Álamo, merescut. “La bailarina” (La Danseuse) • Biopic de Loïe Fuller: invenció d’un llenguatge escènic de llum, color i volum; sacrifici físic extrem. • Context: París Belle Époque, aparició d’Isadora Duncan i relleu mediàtic. “The Tribe” (Ucraïna) • Proposta experimental sense diàlegs ni música, en llenguatge de signes, sense subtítols. • Món: institut per a joves sords convertit en xarxa de violència i explotació; posada en escena de plano-seqüència i càmera a l’espatlla. • Impacte: sensació de realitat brutal i desassossec. Tancament • Record a Donna Summer (“On the Radio”), icona de la música disco, per cloure amb energia lleugera després d’un episodi intens.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum general Episodi centrat en consum responsable, justícia social i activisme local. Es despleguen els impactes de l’oli de palma i la quinoa sobre salut, medi ambient i comunitats productores, i es presenta la Setmana Solidària i la Festa de la Pau a Sant Just (amb activitats vivencials i recaptació per al Projecte Palmira d’inclusió de persones refugiades i joves migrats). Es tanca amb una crida davant la fam a l’Àfrica i amb la invitació a marcar les caselles solidàries a la Declaració de la Renda. "No és que d’entrada l’oli de palma sigui negatiu" — el problema són el model d’explotació, el processat i la falta de transparència. "Totes [les torrades] tenen oli de palma" — denúncia de l’extensió d’aquest ingredient en productes quotidians. Oli de palma: impactes socials, ambientals i de salut Justícia social i terres: es denuncia la pressió de multinacionals (cas Feronia a la RDC) perquè pagesos cedeixin terres, deixant famílies sense el seu aliment i amb sous ínfims. També s’assenyala el treball infantil en la recol·lecció. Medi ambient: la palmera d’oli impulsa monocultius extensius que provoquen desforestació (Indonèsia, Malàisia, Amazònia), amenacen espècies com els orangutans i degraden ecosistemes. Economia global: grans multinacionals de l’alimentació i del biocombustible concentren el benefici; l’oli de palma alimenta la indústria del biodièsel. Salut: alt contingut de greixos saturats i processos de refinat a ~200°C (per treure el color vermellós) que poden transformar molècules; risc cardiovascular superior a olis com el d’oliva o gira-sol. Transparència i consum: etiquetatge sovint com a "oli vegetal" (manca de traçabilitat); presència massiva en rebosteria, torrades, xocolata i cosmètica. Crida a regulacions clares i a consum crític. Alternatives locals: es demana que governs dels països productors proposin opcions de sosteniment perquè el canvi de cultius no condemni les comunitats a més pobresa. Quinoa: riscos d’una demanda global desbocada Increment de producció al sud de Bolívia i altres zones andines, amb el risc de preus inassumibles per a locals i tensions sobre terres limitades. Possibles efectes de monocultiu i pèrdua de sobirania alimentària si el mercat exterior desplaça el consum local. Setmana Solidària i Festa de la Pau (Sant Just) Agenda i enfocament Xerrada d’obertura (17/05): periodista Nico Valle sobre persones refugiades de Síria i altres conflictes. Divendres (19/05): Fronteres i vulneracions de drets humans (Grècia, Ceuta-Melilla, Sèrbia, Palestina) amb voluntariat local i música de Sergi Mateo; sopar compartit. Dissabte (Festa de la Pau): activitat vivencial tipus gimcana per experimentar el "viatge" d’un refugiat/migrant (frontera simbòlica d’entrada, passaport assignat, dinàmiques guiades). Actuacions: cor Jusgòspel, Tutuguri, Bal d’Anderà, teatre amb Roger Cónsol, i més. Destinació solidària Tot el recaptat va al Projecte Palmira (Barcelona): suport d’inclusió social a refugiats i joves migrats, especialment menors no acompanyats que en fer 18 anys queden fora del sistema. Coordinació amb serveis com el SAIER. Crida humanitària: fam a l’Àfrica i carta a l’ONU Escenari d’emergència alimentària a Sudan del Sud, Nigèria i Darfur amb risc anunciat de fins a 10 milions de persones. El grup local de Justícia i Pau (Sant Just) adreça una carta a António Guterres (Secretari General de l’ONU), apel·lant a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Convenció sobre els Drets de l’Infant, perquè es prenguin mesures urgents i justes. "Que prengui les mesures necessàries, en estricta justícia, per evitar aquesta catàstrofe anunciada." Declaració de la Renda: caselles solidàries Crida a marcar les dues caselles (Església Catòlica i fins socials) a l’IRPF: no costa res addicional i canalitza recursos a Càritas, centre obert de Sant Anna (acollida 24/7 a persones sense sostre), missions i projectes socials. Idees clau Consum responsable: revisar etiquetes, reduir productes amb oli de palma i preferir olis més saludables (oliva, gira-sol) i circuits transparents. Justícia global: exigir traçabilitat i normatives que protegeixin drets laborals, infància i ecosistemes en cadenes d’abastiment. Compromís local: participar a la Festa de la Pau i donar suport a Projecte Palmira i a iniciatives que acullen i inclouen. Incidència: sumar-se a campanyes i cartes que pressionen organismes internacionals davant crisis humanitàries.