Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 11/5/2017 — Lemaitre, García Márquez i Stephen King + Moonlight, Manchester by the Sea, Comancheria i Cloverfield 10 - episode art
Babilònia

Babilònia del 11/5/2017 — Lemaitre, García Márquez i Stephen King + Moonlight, Manchester by the Sea, Comancheria i Cloverfield 10

Panorama general Episodi amb to distès i molt contingut literari i cinematogràfic. Els tertulians passen de la broma inicial a debats intensos sobre novel·la contemporània, clàssics del realisme màgic i una ronda crítica de cinema recent. Llibres: Pierre Lemaitre, Tres dies i una vida Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (50 anys) Stephen King, El bazar de los malos sueños Cinema: Moonlight (crítica severa) Manchester by the Sea (elogi unànime) Taviani: Maraviglioso Boccaccio Thomas Vinterberg: La comuna François Ozon: Frantz David Mackenzie: Comancheria (Hell or High Water) 10 Cloverfield Lane (aprovada) Life (2017) (desaconsellada) i apunt a Alien: Covenant Llibres Pierre Lemaitre — Tres dies i una vida Eix temàtic: culpa, atzar i pes psicològic d’un crim infantil no premeditat. Comparativa amb Crim i càstig (Dostoievski): Dostoiévski: crim raonat amb gran rerefons moral i social. Lemaitre: impuls sobtat d’un nen de 12 anys; el trauma i la por a ser descobert estructuren tota una vida. Tons i prosa: més planera i continguda que la saga del comissari Camille Verhoeven; destaca la claredat narrativa i la tensió sostinguda. Idees clau: • La angoixa de la possible descoberta perdura dècades. • El protagonista esdevé «normal» i fins altruista, però el rau-rau de la culpa marca caràcter i relacions. Gabriel García Márquez — Cien años de soledad (50 anys) "Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento..." Celebren el 50è aniversari d’un pilar del realisme màgic. Clau estètica: el meravellós integrat en el quotidià (morts que tornen, fertilitat expansiva, memòria col·lectiva...). Macondo com a univers fundacional, atemporal i autosuficient. Virtuts: • Prosa evocadora i precisa, sense pedantismes. • Multinivell: entra per a molts perfils de lector. Ombres (menors): possible excessiu nombre de personatges en el tram final. Frases que perduren: «Una persona no muere del todo hasta que no se la deja de recordar.» Stephen King — El bazar de los malos sueños Recull de 20 contes que revisita el millor King vuitanta-norera. Temes i troballes: • Americana de carretera, weird fiction i obsessions (cotxes «vius», fatalitat, paranoia). • Conte destacat: un cotxe-ésser devora els qui s’hi acosten —terror físic i absurd que funciona. Valoració: • Irregular però sorprenentment vigorós. • Recomanació «si només un King»: Cementerio de animales per impacte i culminació del terror domèstic. Cinema Moonlight Judici crític molt sever: • Pretensiosa i difusa en el que vol denunciar (bullying, identitat, vulnerabilitat social). • El bullying es mostra principalment fora de l’aula, sense aprofundiment educatiu. • Evolució del protagonista poc versemblant i emocionalment truncada. Únic punts positius: alguns motifs aquàtics com a espurnes de transició. Consens: material didàctic per a debats escolars, no «Millor pel·lícula». Manchester by the Sea Valoració coral: obra major, devastadora i honesta. Temes clau: • El pes insuportable de la culpa i la impossibilitat de redempció. • Masculinitat i inexpressivitat emocional en comunitats fredes i solitàries. • Relació tiet–nebot magnètica, motor d’una vida «en suspens». Recursos: • Ambient gèlid que eixampla el buit interior. • Escenes clau (trobada final, comissaria) d’una tensió humana extrema. Síntesi crítica: protagonista com a «mort vivent» que s’arrossega per la vida. Maraviglioso Boccaccio (Germans Taviani) Contrapunt poètic i elegant al Decameró de Pasolini. Ambientació minimalista, èmfasi estètic i en la dimensió amorosa/pura per sobre de l’erotisme explícit. Context de la pesta com a marc d’aïllament i narració en col·lectiu. La comuna (Thomas Vinterberg) Decepció respecte a la contundència de Festen. Bona premissa (comuna danesa 70s, gelosies, convivència), però previsible i sense l’esclat dramàtic esperat. Banda sonora i color local setenter com a atractius secundaris. Frantz (François Ozon) Direcció esteta i sensible; joc de blanc i negre / color amb significat emocional. Twist narratiu i amor impossible en context de postguerra i classes socials. Recomanació entusiasta: «cal veure-la i gaudir-la». Comancheria / Hell or High Water (David Mackenzie) Lectura: western modern i «Robin Hood privat» contra els bancs post-crisi. Fortaleses: • Tensió sostinguda i paisatge moral de pobles empobrits que no delaten els atracadors. • Jeff Bridges, «el John Wayne d’ara», roba mitja pel·lícula. • Estratègia «robar per pagar el banc al mateix banc»: sàtira del sistema. Dissent: per a alguns, correcte però podia anar més enllà. 10 Cloverfield Lane Thriller claustrofòbic de guió ben travat. Joc central: no saps si el captor és salvador o psicòpata fins ben avançat el film. Interpretacions: • John Goodman, amenaçador i ambigu. • Mary Elizabeth Winstead, sòlida protagonista. Veredicte: recomanable com a entreteniment intel·ligent. Life (2017) + menció a Alien: Covenant Desaconsellada: percebut com a derivativa i «còpia xunga» d’Alien. Cast solvent que no evita la previsibilitat. Recordatori: arriba de nou Alien: Covenant (escepticisme després de Prometheus). Extra Exposició Jujol — Sant Joan d’Espí (Cal Nigra) Col·lectiva de 28 pintors sobre la figura humana amb lectures no necessàriament figuratives. Destaquen peces d’abstracció cromàtica amb gran força.

Veus Parròquia del 10/5/2017 — Riure al vent: viatge a Bali, identitat i autoacceptació — prejudicis, espiritualitat i l’Evangeli «Jo sóc el camí» - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 10/5/2017 — Riure al vent: viatge a Bali, identitat i autoacceptació — prejudicis, espiritualitat i l’Evangeli «Jo sóc el camí»

Context i convidada Programa: Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio d’Esvern) Convidada: Mireia Redondo López, periodista i col·laboradora radiofònica Presentadores: Lina i Montse To inicial distès: aficions de la Mireia (futbol femení en auge, ball jazz, fotografia i viatges) El llibre protagonista Fitxa bàsica Títol: Riure al vent (castellà: «Reír al viento») Autora: Sandra Barneda (periodista i locutora) Gènere: novel·la intimista amb fort component d’autoconeixement Premissa sense espòilers Protagonista (Àlex) emprèn un viatge a Indonèsia (Bali) per «perdre’s i trobar-se». Dilemes: culpa i distància (deixa el fill a Espanya), contradicció entre allunyar-se dels seus i no poder viure sense ells. Aprenentatges a través de persones que actuen de miralls i d’experiències transformadores (inclosa una dona sàvia/xamana que l’orienta). «¿Alguna vez has pensado en poner tierra de por medio…? ¿Te atreverías?» Temes principals del debat Identitat, prejudicis i autoacceptació Gàbia de prejudicis socials: l’autora critica els mots clixés que encotillen (matrimoni, hipoteca, camí únic). Corazes/closques per protegir-se que acaben aïllant. Orientació sexual: l’Àlex descobreix una altra manera d’estimar; es parla de la dificultat d’autoacceptar-se i de la pressió social/generacional. Punt de vista lector: el llibre funciona com a crítica social camuflada en una narració intimista. «Viento que sopla en contra o a favor… pero viento, libre, hermoso e imposible de atrapar.» Soledat i recerca del jo Eixos emocionals: soledat, incomprensió, desconcert i culpa. Missatge: allunyar-se pot donar perspectiva per veure el propi camí. Bali i espiritualitat Bali com a escenari sensorial: platges, mercats, olors i gastronomia; una prosa molt descriptiva que «et trasllada». Pràctiques: meditació, connexió amb les energies i dimensió espiritual. Metàfora central: el vent com a llibertat i contradicció interna. Mirada personal de la Mireia No s’identifica amb el gir de l’orientació sexual, però sí amb la sensació de desencaix en estereotips i la necessitat de replantejar el rumb vital. Destaquen els passatges espirituals i la idea de perdre’s per trobar-se. Educació, empatia i Església Necessitat d’evitar etiquetes i fomentar empatia (escola i família). Referència a Francesc: «Qui sóc jo per jutjar?»; crida a l’acollida i a actuar segons consciència. Recomanació i tancament Llibre «llarg però molt àgil» (unes 600 pàgines) i molt recomanable. Lectura de l’Evangeli (Joan 14) i missatge final d’amor: «Jo sóc el camí.» Comiat i agraïments; després, falques informatives i publicitat de servei públic. Punts clau en negreta Viatge a Bali com a marc de transformació personal Crítica als prejudicis i a les gàbies socials Autoacceptació de la identitat i l’orientació Espiritualitat, meditació i energies Empatia i educació sense etiquetes «Jo sóc el camí»: nexe espiritual del tancament

← Torna a tots els podcasts