
Smooth Jazz Club del 12/5/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Panorama general Episodi amb to distès i molt contingut literari i cinematogràfic. Els tertulians passen de la broma inicial a debats intensos sobre novel·la contemporània, clàssics del realisme màgic i una ronda crítica de cinema recent. Llibres: Pierre Lemaitre, Tres dies i una vida Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (50 anys) Stephen King, El bazar de los malos sueños Cinema: Moonlight (crítica severa) Manchester by the Sea (elogi unànime) Taviani: Maraviglioso Boccaccio Thomas Vinterberg: La comuna François Ozon: Frantz David Mackenzie: Comancheria (Hell or High Water) 10 Cloverfield Lane (aprovada) Life (2017) (desaconsellada) i apunt a Alien: Covenant Llibres Pierre Lemaitre — Tres dies i una vida Eix temàtic: culpa, atzar i pes psicològic d’un crim infantil no premeditat. Comparativa amb Crim i càstig (Dostoievski): Dostoiévski: crim raonat amb gran rerefons moral i social. Lemaitre: impuls sobtat d’un nen de 12 anys; el trauma i la por a ser descobert estructuren tota una vida. Tons i prosa: més planera i continguda que la saga del comissari Camille Verhoeven; destaca la claredat narrativa i la tensió sostinguda. Idees clau: • La angoixa de la possible descoberta perdura dècades. • El protagonista esdevé «normal» i fins altruista, però el rau-rau de la culpa marca caràcter i relacions. Gabriel García Márquez — Cien años de soledad (50 anys) "Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento..." Celebren el 50è aniversari d’un pilar del realisme màgic. Clau estètica: el meravellós integrat en el quotidià (morts que tornen, fertilitat expansiva, memòria col·lectiva...). Macondo com a univers fundacional, atemporal i autosuficient. Virtuts: • Prosa evocadora i precisa, sense pedantismes. • Multinivell: entra per a molts perfils de lector. Ombres (menors): possible excessiu nombre de personatges en el tram final. Frases que perduren: «Una persona no muere del todo hasta que no se la deja de recordar.» Stephen King — El bazar de los malos sueños Recull de 20 contes que revisita el millor King vuitanta-norera. Temes i troballes: • Americana de carretera, weird fiction i obsessions (cotxes «vius», fatalitat, paranoia). • Conte destacat: un cotxe-ésser devora els qui s’hi acosten —terror físic i absurd que funciona. Valoració: • Irregular però sorprenentment vigorós. • Recomanació «si només un King»: Cementerio de animales per impacte i culminació del terror domèstic. Cinema Moonlight Judici crític molt sever: • Pretensiosa i difusa en el que vol denunciar (bullying, identitat, vulnerabilitat social). • El bullying es mostra principalment fora de l’aula, sense aprofundiment educatiu. • Evolució del protagonista poc versemblant i emocionalment truncada. Únic punts positius: alguns motifs aquàtics com a espurnes de transició. Consens: material didàctic per a debats escolars, no «Millor pel·lícula». Manchester by the Sea Valoració coral: obra major, devastadora i honesta. Temes clau: • El pes insuportable de la culpa i la impossibilitat de redempció. • Masculinitat i inexpressivitat emocional en comunitats fredes i solitàries. • Relació tiet–nebot magnètica, motor d’una vida «en suspens». Recursos: • Ambient gèlid que eixampla el buit interior. • Escenes clau (trobada final, comissaria) d’una tensió humana extrema. Síntesi crítica: protagonista com a «mort vivent» que s’arrossega per la vida. Maraviglioso Boccaccio (Germans Taviani) Contrapunt poètic i elegant al Decameró de Pasolini. Ambientació minimalista, èmfasi estètic i en la dimensió amorosa/pura per sobre de l’erotisme explícit. Context de la pesta com a marc d’aïllament i narració en col·lectiu. La comuna (Thomas Vinterberg) Decepció respecte a la contundència de Festen. Bona premissa (comuna danesa 70s, gelosies, convivència), però previsible i sense l’esclat dramàtic esperat. Banda sonora i color local setenter com a atractius secundaris. Frantz (François Ozon) Direcció esteta i sensible; joc de blanc i negre / color amb significat emocional. Twist narratiu i amor impossible en context de postguerra i classes socials. Recomanació entusiasta: «cal veure-la i gaudir-la». Comancheria / Hell or High Water (David Mackenzie) Lectura: western modern i «Robin Hood privat» contra els bancs post-crisi. Fortaleses: • Tensió sostinguda i paisatge moral de pobles empobrits que no delaten els atracadors. • Jeff Bridges, «el John Wayne d’ara», roba mitja pel·lícula. • Estratègia «robar per pagar el banc al mateix banc»: sàtira del sistema. Dissent: per a alguns, correcte però podia anar més enllà. 10 Cloverfield Lane Thriller claustrofòbic de guió ben travat. Joc central: no saps si el captor és salvador o psicòpata fins ben avançat el film. Interpretacions: • John Goodman, amenaçador i ambigu. • Mary Elizabeth Winstead, sòlida protagonista. Veredicte: recomanable com a entreteniment intel·ligent. Life (2017) + menció a Alien: Covenant Desaconsellada: percebut com a derivativa i «còpia xunga» d’Alien. Cast solvent que no evita la previsibilitat. Recordatori: arriba de nou Alien: Covenant (escepticisme després de Prometheus). Extra Exposició Jujol — Sant Joan d’Espí (Cal Nigra) Col·lectiva de 28 pintors sobre la figura humana amb lectures no necessàriament figuratives. Destaquen peces d’abstracció cromàtica amb gran força.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Context i convidada Programa: Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio d’Esvern) Convidada: Mireia Redondo López, periodista i col·laboradora radiofònica Presentadores: Lina i Montse To inicial distès: aficions de la Mireia (futbol femení en auge, ball jazz, fotografia i viatges) El llibre protagonista Fitxa bàsica Títol: Riure al vent (castellà: «Reír al viento») Autora: Sandra Barneda (periodista i locutora) Gènere: novel·la intimista amb fort component d’autoconeixement Premissa sense espòilers Protagonista (Àlex) emprèn un viatge a Indonèsia (Bali) per «perdre’s i trobar-se». Dilemes: culpa i distància (deixa el fill a Espanya), contradicció entre allunyar-se dels seus i no poder viure sense ells. Aprenentatges a través de persones que actuen de miralls i d’experiències transformadores (inclosa una dona sàvia/xamana que l’orienta). «¿Alguna vez has pensado en poner tierra de por medio…? ¿Te atreverías?» Temes principals del debat Identitat, prejudicis i autoacceptació Gàbia de prejudicis socials: l’autora critica els mots clixés que encotillen (matrimoni, hipoteca, camí únic). Corazes/closques per protegir-se que acaben aïllant. Orientació sexual: l’Àlex descobreix una altra manera d’estimar; es parla de la dificultat d’autoacceptar-se i de la pressió social/generacional. Punt de vista lector: el llibre funciona com a crítica social camuflada en una narració intimista. «Viento que sopla en contra o a favor… pero viento, libre, hermoso e imposible de atrapar.» Soledat i recerca del jo Eixos emocionals: soledat, incomprensió, desconcert i culpa. Missatge: allunyar-se pot donar perspectiva per veure el propi camí. Bali i espiritualitat Bali com a escenari sensorial: platges, mercats, olors i gastronomia; una prosa molt descriptiva que «et trasllada». Pràctiques: meditació, connexió amb les energies i dimensió espiritual. Metàfora central: el vent com a llibertat i contradicció interna. Mirada personal de la Mireia No s’identifica amb el gir de l’orientació sexual, però sí amb la sensació de desencaix en estereotips i la necessitat de replantejar el rumb vital. Destaquen els passatges espirituals i la idea de perdre’s per trobar-se. Educació, empatia i Església Necessitat d’evitar etiquetes i fomentar empatia (escola i família). Referència a Francesc: «Qui sóc jo per jutjar?»; crida a l’acollida i a actuar segons consciència. Recomanació i tancament Llibre «llarg però molt àgil» (unes 600 pàgines) i molt recomanable. Lectura de l’Evangeli (Joan 14) i missatge final d’amor: «Jo sóc el camí.» Comiat i agraïments; després, falques informatives i publicitat de servei públic. Punts clau en negreta Viatge a Bali com a marc de transformació personal Crítica als prejudicis i a les gàbies socials Autoacceptació de la identitat i l’orientació Espiritualitat, meditació i energies Empatia i educació sense etiquetes «Jo sóc el camí»: nexe espiritual del tancament

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
