Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 3/5/2017 — Bon Pastor i patrons de Catalunya; agenda parroquial; el Papa a Egipte i diàleg amb l’islam; cap infant sense colònies - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 3/5/2017 — Bon Pastor i patrons de Catalunya; agenda parroquial; el Papa a Egipte i diàleg amb l’islam; cap infant sense colònies

Panorama general Programa de la parròquia de Sant Just i Pastor amb una estructura clara: lectura de l’Evangeli, notícies d’Església i agenda, i Fe i Actualitat. Destaquen: la meditació sobre el Bon Pastor, un text extens de Mn. Joaquim Rius sobre Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, una completa agenda parroquial i diocesana, l’anàlisi del viatge del papa Francesc a Egipte i la crida social de la campanya “Cap infant sense colònies”. "No tingueu por d’estimar tothom, amics i enemics" — papa Francesc Lectura de l’Evangeli (Joan 10:1–10) Text de Sant Joan sobre el Bon Pastor: Jesús és la porta de les ovelles; les ovelles reconeixen la seva veu i fugen de l’estrany. Idees clau: Discerniment: la comunitat reconeix la veu del veritable pastor. Crist, porta i protecció: "Els que hi entrin passant per mi se salvaran... i trobaran pastoratges". Finalitat de la missió de Jesús: vida en abundància. "Jo sóc la porta de les ovelles... He vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir." Notícies d’Església: Patrons de Catalunya (Mn. Joaquim Rius) Reflexió sobre la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi com a patrons de Catalunya. Punts destacats: Montserrat: muntanya singular, espiritualitat benedictina, impuls cultural i servei al país i a la llengua. Sant Jordi: símbol de lluita i identitat; cultura, llengua, seny i rauxa com a valors catalans. Referència a Ef 6, “armadura del cristià”, per afrontar els “dracs” contemporanis amb veritat, justícia i fe. "Sant Jordi, Patró de Catalunya: torneu-nos la llibertat — i si pot ser amb un llibre i una rosa." Agenda parroquial i diocesana Grups d’estudi de l’Evangeli Reunions: dilluns 8 (18:30) i dimecres 10 (19:00). Primera participació de l’Eucaristia (infants) Al col·legi Madre Sacramento: dissabte 6, celebració amb famílies. A la parròquia: grup a la capella de la residència Ntra. Sra. de Lourdes, dissabte 13 (motiu: logística). Trobada diocesana de joves (18–25) Data i lloc: dissabte 6 de maig, 20:00–23:00, parròquia de Sant Pere i Sant Pau (El Prat de Llobregat). Accent: vocació baptismal; enllaç amb la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i el Sínode 2018 (joves, fe i discerniment vocacional). Programa: acollida i pregària, xerrada sobre el baptisme, treball en grups i sopar per fomentar la convivència. III Memorial del bisbe Tena (Pastoral Litúrgica) Reconeixement del Centre de Pastoral Litúrgica a Mons. Víctor Sánchez Espinosa (arquebisbe de Puebla) per la seva tasca litúrgica. Acte: dimecres 10 de maig (18:00), Seminari Conciliar de Barcelona. Taula rodona: “Per un treball decent” Dijous 4 de maig (19:00), Ateneu Sant Feliu. Organitza la pastoral social i obrera del bisbat. Tema: quan treballar no és suficient per viure dignament. Fe i Actualitat: el Papa a Egipte (crònica i editorial de La Vanguardia) Crònica d’Eusebio Val Visita de Francesc al Caire: missatge de pau i contra el fanatisme en un entorn de màxima seguretat després d’atemptats recents. Missa multitudinària i paraules clau: Únic extremisme admès: la caritat. Crida a vèncer la por i a viure la fe amb coratge a la vida quotidiana. Context geopolític: paper d’Al-Sisi i la lluita contra l’ISIS; pluralitat de ritus catòlics a Egipte (copte, maronita, armeni, etc.). "A Déu li agrada només la fe professada amb la vida... l’únic extremisme admès per als creients és el de la caritat." Editorial de La Vanguardia Impacte del viatge: impuls a la pau, diàleg interreligiós amb el món musulmà, ecumenisme i suport als cristians coptes. Moment clau: visita a Al-Azhar, centre teològic sunnita de referència, per reforçar la comprensió mútua i demanar desfanatització de la joventut. Crida conjunta a proclamar el caràcter sagrat de tota vida humana i combatre tota forma de violència. Veu de l’Arquebisbe: “Cap infant sense colònies” (Fundació Pere Tarrés) Campanya per garantir l’accés al lleure educatiu d’infants en vulnerabilitat durant l’estiu. Dades clau: A Catalunya, 1 de cada 4 infants viu sota el llindar de la pobresa. Objectiu: més de 4.500 beques, prop d’1 milió d’euros (+12% vs. any anterior). Beneficis: convivència, hàbits, referents positius i desenvolupament integral en entorns segurs. Crida a sensibilitzar i mobilitzar recursos per esplais, campaments i casals. Cloenda Recordatori d’horaris d’emissió i agraïments a l’equip. Invitació a seguir informats via web parroquial i diocesana.

M de Música del 2/5/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 2/5/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 2/5/2017 — La mano invisible, Jonathan Demme i Kubrick: treball en espectacle, violència i Los Angeles ’92 - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 2/5/2017 — La mano invisible, Jonathan Demme i Kubrick: treball en espectacle, violència i Los Angeles ’92

Visió general Programa de cinema que combina crítica d’estrenes, homenatges i un bloc central de reflexió sobre la violència en el cinema i la societat. Es parteix de la pel·lícula "La mano invisible" per parlar de la precarietat i la mercantilització del treball, es ret homenatge a Jonathan Demme, i el convidat Joan Sanz proposa un recorregut per Kubrick ("Senderos de gloria" i "La naranja mecánica"), el pensament de Proudhon, el poder de la paraula segons Joseph Conrad, i els disturbis racials de Los Angeles (1965 i 1992). "Al final de mes, lo único que importa es el sueldo" Pel·lícula destacada: "La mano invisible" (David Macián) Clau del tema • Estrena recent a sales de Madrid i Barcelona; el director fa de “ambaixador” de la seva obra. • Adaptació de la novel·la d’Isaac Rosa; subtítol: El espectáculo del trabajo. • Dispositiu narratiu: una nau industrial on diversos oficis (paleta, cosidora, telefonista, informàtic, carnisser…) treballen davant de públic, sota condicions laborals canviants imposades per uns ocupadors. • Suggereix una crítica a la precarització i a la gamificació del treball; recorda "Danzad, danzad, malditos" (la repetició extenuant) i "El mètode Grönholm" (dinàmiques de selecció, però traslladades a treballadors no executius). "El espectáculo del trabajo" • Missatge central: el sistema converteix la feina en espectacle i erosiona la dignitat del treballador. Homenatge a Jonathan Demme Trajectòria i estil • Cineasta independent capaç d’entrar a la indústria sense perdre el gust artístic. • De la factoria Roger Corman als grans títols: "Something Wild", "Married to the Mob", "El silencio de los corderos" i "Philadelphia". • Fort vincle amb el documental musical: "Stop Making Sense" (Talking Heads), videoclips (UB40, New Order, Bruce Springsteen) i TV (Saturday Night Live). • Curiosa devoció per Pere Portabella: el cita explícitament a "La veritat sobre en Charlie". Crítiques exprés "Jennifer 8" (1992) • Thriller amb Andy García, Uma Thurman i un John Malkovich brillant en un tram breu però memorable. • L’interès rau en la manera de descobrir el culpable i en la mirada sobre el funcionament policial. "The Taking of Pelham 1 2 3" (Tony Scott) • Acció impecable “marca USA” i bona química entre el criminal i el treballador ferroviari. • Comparació amb l’original dels 70: l’original és més rodó i clàssic; la versió moderna destaca pel pols narratiu. "El Dorado" – anècdota • Lectura crítica del mite: el John Wayne és presentat com un “trampós” que sempre busca avantatge en el duel final. Bloc temàtic: la violència Marc general • La violència és un instrument de control social: pot servir la ignorància, la intolerància, la política, la religió o l’economia. • Distinció clau: violència amb monopoli d’Estat vs. violència individual/social. Kubrick I — "Senderos de gloria" (1957) • Antimilitarista al 100%: denúncia la violència d’Estat exercida mitjançant l’exèrcit i la lògica de sacrifici dels soldats. • Context històric: a 12 anys del final de la II Guerra Mundial, 4 de Corea i en plena Guerra Freda; recepció de premis nul·la, comprensible per l’època. • Kirk Douglas excel·lent. Kubrick II — "La naranja mecánica" (1971) • Violència "per se": un individu violent en un Londres futurista i el debat sobre el condicionament (eco de Pavlov) per “curar-lo”. • El missatge: l’Estat, que monopolitza la violència, no tolera la violència individual fora del seu control i instrumentalitza la “cura” i el càstig segons convé. • Recepció: múltiples nominacions a Òscars i Globus d’Or. Proudhon — la guerra com a motor • Lectura de "La Guerra y Paz" que defensa, de forma polèmica, la guerra com a força primordial i "divina" per a la vida social. "La guerra es divina... es primordial, esencial para la vida y para la producción de los hombres y de la sociedad" • Debat crític: context del segle XIX, antisemitisme i sexisme de l’autor; risc d’ús ideològic posterior. Joseph Conrad — el poder de la paraula • "Crónica personal" reivindica la paraula com a força mobilitzadora superior a l’argument nu. "Dadme, en cambio, una palabra precisa... y moveré el mundo" • Connexió amb el cinema: paraules com "glòria" o "pietat" han mogut nacions i ciments socials. Racisme i contracte social — Los Angeles 1965/1992 • Marc: el contracte tàcit on l’Estat té el monopoli de la violència i la justícia. Quan la justícia falla, la societat “recupera” la violència. • 1965 (Watts) i 1992 (Rodney King): dos episodis calcats de brutalitat policial i absolucions que desencadenen disturbis massius. • Xifres 1992: 58 morts, 11.000 detinguts, 3.000 ferits i danys per més d’1 bilió de dòlars. • Actualitat: repunt del racisme percebut als EUA i casos recents d’insults racistes a l’esport a Europa. Domesticació de la violència i Estat del benestar • La violència es pot domesticar mitjançant la cultura i institucions (p. ex. la UE i l’Estat del benestar post-II GM), però l’Estat manté el monopoli i el control. Tornada a "La mano invisible" i comiat • La pel·lícula il·lustra la violència sistèmica del mercat —la mà invisible— que degrada la dignitat laboral. • Apunt final: extensió de l’empatia cap als animals (una altra forma de violència normalitzada sense veu). • Tancament: anunci del proper programa, amb Francesc Boix i el fotògraf de Mauthausen.

← Torna a tots els podcasts