Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
M de Música del 9/5/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 9/5/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 9/5/2017 — Bona nit en bucle: peça minimalista per al descans, ASMR i meditació (quasi 60 minuts) - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 9/5/2017 — Bona nit en bucle: peça minimalista per al descans, ASMR i meditació (quasi 60 minuts)

Visió general Aquest episodi és una peça sonora minimalista i repetitiva on únicament s’escolta la frase «Bona nit» a intervals regulars d’uns 30 segons durant aproximadament 59 minuts i 29 segons. No hi ha canvis temàtics, ni entrevistes, ni notícies: és un loop mantingut amb intenció de calma, possible ús com a ASMR, relaxació o inducció al son. "Bona nit" Idees clau • Estructura fixa: una sola frase repetida sense variacions de contingut. • Ritme regular (~30 s): constància temporal que afavoreix la previsibilitat i la mindfulness. • Objectiu plausible: relaxar, acompanyar l’adormiment o servir de fons per a meditació lleugera. • Absència de temes: no es detecten segments informatius, debats o entrevistes; és una experiència sonora contínua. Temes principals • Salutació nocturna com a mantra: ús de «Bona nit» com a mantra repetitiu que fomenta la calma. • Minimalisme sonor: economia de recursos —una sola frase, cap música afegida, cap transició— per generar un estat mental reposat. • ASMR/relaxació: possible efecte de ASMR i respiració auditiva per a la rutina de son. Moments clau (cronologia) • Inici del patró rítmic: 0 s • Patró sostingut sense variacions: 0–3569 s • Tancament del bucle: 3569 s Públic i usos suggerits • Persones que busquen descans i silenci guiat amb una presència vocal mínima. • Oients d’ASMR i mindfulness que prefereixin estímuls simples i previsibles. • Ús com a fons per llegir, meditar o adormir-se. Notes de producció • Uniformitat de volum i timbre constants; absència de jingles o cortinetes. • Sense seccions reals: tot l’episodi és un únic bloc amb la mateixa frase repetida. Conclusió Una peça contemplativa i funcional: la repetició de «Bona nit» cada ~30 segons crea un entorn estable per a la relaxació i el descans, sense contingut informatiu ni narratiu addicional.

Just Blues del 8/5/2017 - episode art
Just Blues

Just Blues del 8/5/2017

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 8/5/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 8/5/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 5/5/2017 - episode art
Beats

Beats del 5/5/2017

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Babilònia del 4/5/2017 — De Kipling a García Márquez i Your Name; terror amb Jane Doe, erotisme a La doncella, debat sobre El bar; crítica d’“Els pilars d’Europa” i final amb Ben-Hur i el medley d’Estudio 54 - episode art
Babilònia

Babilònia del 4/5/2017 — De Kipling a García Márquez i Your Name; terror amb Jane Doe, erotisme a La doncella, debat sobre El bar; crítica d’“Els pilars d’Europa” i final amb Ben-Hur i el medley d’Estudio 54

Panorama general Un episodi coral i dinàmic que salta amb gràcia entre literatura, art i cinema. Després d’una presentació distesa, l’equip entra en matèria amb una crítica contundent a l’exposició “Els pilars d’Europa” al CaixaForum, continua amb poesia i contes —Kipling i García Márquez—, i enlaira el to amb l’anime Your Name. El tram central se’n va al cinema de gènere: horror eficient amb The Autopsy of Jane Doe, thriller eròtic i exquisit amb La doncella, i un palet de fre a El bar. Tanca amb novetats d’autor (Argentina i França), un medley disco per celebrar Estudio 54 i el clàssic Ben-Hur. Temes principals Exposicions i art • “Els pilars d’Europa” (CaixaForum/British Museum): muntatge pedagògic però obres «menors» i decepció per expectatives. Literatura • Poesia: If de Rudyard Kipling, valors victorians i impacte cultural. • Conte: Ojos de perro azul de García Márquez, amor oníric i realisme màgic. Cinema • Anime: Your Name (Makoto Shinkai), intercanvi de cossos, memòria i destí, amb catàstrofe còmica i emoció. • Terror: The Autopsy of Jane Doe, tensió de morgue, gore suau, bruixeria i ensurts efectius. • Thriller coreà: La doncella (Park Chan-wook), elegància visual i erotisme refinat. • Espanyol: El bar (Álex de la Iglesia), diàlegs i to irregulars, sensació de refregit. • Novetats d’autor: La idea de un lago (Milagros Mumenthaler) i El hijo de Jean (Philippe Lioret), identitat, absència del pare i memòria. • Clàssic: Ben-Hur (Wyler, 1959), perfecció èpica i la cursa de quàdrigues insuperable; a ritme d’Estudio 54 per celebrar 40 anys. Moments clau i idees Exposició: “Els pilars d’Europa” (CaixaForum) Punts forts: dispositiu museogràfic clar, mapa evolutiu i context històric didàctic. Crítica central: predomini d’“art de l’objecte” (anells, segells, ivori, pergamins) i absència d’obres majors; el gruix escultòric/pictòric destacable prové de col·leccions locals (MNAC/Marès), no del British Museum. Idees de fons: canvi de política expositiva i percepció de màrqueting per damunt del contingut. Poesia: Rudyard Kipling — If (1895) Poema didàctic d’ètica i caràcter — l’ideal del «cavaller britànic» en clau victoriana. Icona cultural reutilitzada en publicitat i esport (Wimbledon). Cita clau: Si puedes encontrarte con el triunfo y el fracaso y tratar a los dos impostores de la misma manera Estil pla i directe: el pes és el missatge i els valors, no la pirotècnia formal. Conte: García Márquez — Ojos de perro azul Trobada amorosa recurrent en somnis entre un home i una dona; a la vigília, l’oblit impedeix l’encontre. Realisme màgic: el lema escrit pels murs («Ojos de perro azul») com a pont entre móns. Embrió de temes que l’autor desplegarà després en novel·les majors. Anime: Makoto Shinkai — Your Name Premissa poderosa: adolescents que es desperten al cos de l’altre; humor de xoc de rols i descoberta personal. Capes temàtiques: memòria i identitat, por a la catàstrofe (cometa com a símbol), tradició vs. modernitat. Música i imatge: banda sonora pop emotiva i animació espectacular. Públic ampli: funciona per a adolescents i adults amb lectures diferents. Horror: The Autopsy of Jane Doe Eficàcia de gènere: ambient claustrofòbic de morgue, set pieces d’ensurt (neveres que colpegen, llums, corredors). Gir cap a bruixeria i terror sobrenatural amb gore contingut. Ritme sostingut fins al tram final, que demana certa «fe» del espectador. Thriller coreà: La doncella (Park Chan-wook) Exuberància visual: composició, color, detalls d’atrezzo i coreografia de plans. Erotisme refinat i jocs d’engany entre classes i gèneres; adaptació de Sarah Waters (Fingersmith). Signatura del director: violència estètica, mirada onírica i estructura en capes. Cinema espanyol: El bar (Álex de la Iglesia) Recepció tèbia: diàlegs manits, sensació de collage de referents (REC, tancaments en espai únic). S’albira el «veritable» de la Iglesia en alguns passatges físics, però el conjunt es percep irregular i menor. Novetats d’autor: identitat i absència del pare La idea de un lago (Argentina): records d’estiueig, llac com a metàfora de memòria; fills de desapareguts de la dictadura, proves d’ADN i dol ajornat; posada en escena continguda i pausada. El hijo de Jean (França/Canadà): viatge per recompondre l’origen; relacions noves (germans, amic del pare), deduccions subtils i final emocionalment serè. Clàssic + Disco: Ben-Hur & Estudio 54 Ben-Hur (1959): èpica incontestable, equilibri entre espiritualitat i aventura; la cursa de quàdrigues roman insuperable. Estudio 54 (40 anys): medley celebratori de música disco — energia i memòria d’una era.