
Smooth Jazz Club del 17/5/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama de l'episodi • Programa de cinema amb dos blocs: recomanacions/estrenes i entrevista amb un convidat del món de l’esport. • Temes centrals: documental «Venus» sobre sexualitat femenina, «Z: La ciutat perduda» (James Gray) i el seu classicisme, i l’esport com a eina educativa a través de «Coach Carter», «McFarland, USA» i altres títols de superació. Especial LMKC i teatre «Herògenes» (avanç de programa germà) • Es presenta un especial a LMKC (Més que Cinema) de Ràdio Sant Vicenç dedicat a l’obra teatral «Herògenes», produïda per Papito Project (Masque Cultura) i liderada per Selene Perdomo. • Connexió entre arts: cinema, teatre i música, amb tres actrius i un músic en escena. «Venus» (documental danès): intimitat, dignitat i des-erotització • Format minimalista: una cadira, dues directores fent preguntes i dones que confessen la seva experiència sexual amb naturalitat i límits autoestablerts. • Gir creatiu: el projecte neix com a eròtic però deriva en entrevistes confessionals, prioritzant la dignitat i la veritat personal. • Clau estètica: els nus finals no resulten eròtics perquè l’autèntic «despullament» ja ha estat psicològic. • Afinitats formals: recorda «La silla de Fernando» i altres peces d’entrevista en cadira. Sèries i pornografia: «Hot Girls Wanted» i mirada «feminista» a Barcelona • Sèrie documental (Netflix) que obre focus sobre webcams, porno amateur i trajectòries d’entrada en la indústria. • Primer capítol entre EUA i Barcelona, amb una directora de porno «feminista» anomenada al programa com Eric Alast (referent local), i una mirada menys grullera que l’“mainstream”. «Z: La ciutat perduda» (James Gray): classicisme vs. immediatesa Recepció crítica • Aclamació gairebé unànime (Fotogramas, El Mundo, Cinemanía, El Periódico): 5/5 (10/10) en moltes crítiques, destacant posada en escena hipnòtica, epopeia íntima i equilibri entre aventura i crònica humana. Debat: crítica vs. públic • Diferencial d’expectatives: IMDb 7,1 mentre una part del públic la veu «lenta». S’apunta a un xoc entre el ritme clàssic i l’hàbit recent d’espectacle d’efectes i acció constant. Temes i lectura • Biopic de Percy Fawcett: exploració, cartografia, utopia i sacrifici a l’Amazònia. • Classicisme elegant i pausat com a opció estètica; aventura de factura clàssica que dialoga amb l’epopeia de David Lean. • Idea clau: la curiositat intel·lectual i el risc físic com a motor del progrés. Enllaç amb l’esport • El film inspira una reflexió sobre caràcter, constància i objectius a llarg termini, eixos que es recuperen al bloc d’esport. Convidat: Carles González (coach esportiu) • Llicenciat en CAFE, professor d’educació física i entrenador personal. • Defensa l’esport com a eina d’integració social, transmissió de valors i generador d’emocions i felicitat. «Coach Carter»: disciplina, educació i transformació Sinopsi • Ken Carter (Samuel L. Jackson) torna al seu antic institut de Richmond (CA) per entrenar un equip de bàsquet indisciplinat. • Estableix un contracte amb 10 normes (només una esportiva; la resta, acadèmiques i personals). Suspèn l’activitat de l’equip quan no es compleixen les mitjanes. Valors clau • Disciplina, companyerisme, responsabilitat acadèmica, lideratge i modelatge adult en contextos vulnerables. • Moment icònic: els companys comparteixen suïcidis i flexions per ajudar a reincorporar el jugador Timo Cruz. Context social • Richmond: barri obrer i divers (negres, hispans, blancs, asiàtics), amb violència i desigualtats. Carter aposta per universitat abans que marcador. Cita destacada «El nostre major por no és no encaixar; el nostre major por és la nostra força desmesurada... alliberant-nos del nostre propi por, ajudem a alliberar altres persones.» Resultats i aprenentatges • L’equip pot perdre el partit clau però guanya en vida: sis jugadors arriben a la universitat. Missatge: l’esport prepara per a la vida. Altres títols d’esport i superació El guerrer pacífic (Peaceful Warrior) • Gimnasta d’elit, coach de meditació i disciplina interna per superar l’ego i el desordre vital. Stand and Deliver (Ganes de triomfar) • Un professor transforma una classe «impossible» fins a aprovar càlcul avançat: superació col·lectiva per via educativa. Moneyball • Bèisbol amb anàlisi de dades per trencar biaixos estètics i competir amb talent infravalorat. Altres • «Glory Road», «Invictus», «Million Dollar Baby»: visions complementàries sobre lideratge, identitat i resiliència. «McFarland, USA»: córrer per integrar • Professor (Kevin Costner) en un poble agrícola majoritàriament mexicà detecta talent per al cross-country i forma un equip. • Iconografia visual: entrenaments en muntanyes de nous i paisatges de conreu; metàfora de pujades i baixades de la vida. Tancament • Agraïments al convidat i avanç del proper programa: cinema autoconscient (Woody Allen, Tarantino, Lars von Trier/Dogma), és a dir, quan el film és conscient de si mateix i juga amb les seves pròpies tècniques.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
