
Smooth Jazz Club del 20/6/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Panorama general del programa Programa variat amb to d’estiu i molt bon ritme. Després d’una breu introducció i sumari, el grup entra en matèria amb una crònica cultural sobre la festa romana Ludi Rubricati (Sant Boi), un bloc de llibres amb un thriller d’actualitat i un assaig social sobre salut mental, i un tram de cinema amb estrenes, joies d’autor i clàssics imprescindibles. “L’acompanyament és la paraula clau” — idea central del llibre Ales de paper i del debat sobre salut mental. Art i història Ludi Rubricati: el “Funus” romà a Sant Boi • Context: les Termes romanes de Sant Boi (segles II–III dC) i espais museístics (Termes, Can Torrents, Can Barraquer). • Tema d’enguany: “Funus, la mort en el món romà” — rituals, oficis funeraris i convivència entre tradició pagana i primer cristianisme (paleocristià). • Escenes recreades: oficina funerària (làpides, sarcòfags, fèretres), moda i teixits, eines (militars), i un velatori familiar. • Costum i creences: moneda per a Caront, crida triple del difunt (“Lucius”) per certificar la mort, planyideres i ordre del seguici. • Apunt històric: amb Constantí s’ennobleix l’ofici d’enterrador (corps eclesiàstic), canviant l’estigma d’impuresa. • Figura destacada: Galla Placídia (referència local i poder femení a l’Antiguitat tardana). “La mort en el món cristià implica una segona vida; el període paleocristià en mostra la convivència amb el paganisme.” Llibres Thriller actual: “No soy un monstruo” (Carme Chaparro) • Gènere: thriller àgil i estiuenc amb girs intel·ligents. • Tema: desaparicions infantils amb patrons comuns; investigadora dona forta i creïble. • Estil: llenguatge planer, ritme efectiu, gir final que descol·loca. • Valor: lectura fresca dins d’un tema delicat, ben construïda per ser una primera novel·la. Assaig testimonial: “Ales de paper” (Cristina Paet) • Eix conceptual: vulnerabilitat i normalització de la vida de persones amb problemes de salut mental. • Clau metodològica: l’“acompanyament” professional i sensible dins les llars per trencar l’aïllament. • Objectiu: passar del model manicomial a la inclusió comunitària amb històries reals d’èxit. Debat mediàtic i responsabilitat • TV3 (“Nit i Dia”): crítica al tractament ficcional de la salut mental i el risc d’estigmatització. • Cinema (“Reset”): trepanació com a recurs de ficció poc rigorós i efectista. • Sects i xarxes: captació via Facebook i tècniques de control mental — alerta sobre vulnerabilitats i alfabetització crítica. Cinema Personal Shopper (O. Assayas) • Barreges: retrat d’ofici glamurós i trama d’esperits/duel; intenció subtil però poc reeixida. • Resultat: excés de suggerència i ritme massa dilatat; interpretació solvent de Kristen Stewart però discurs difús. La Bruixa (The Witch, R. Eggers) • Ambient: Nova Anglaterra del XVII, puritanisme, bosc i boires — atmosfera opressiva impecable. • Terror psicològic: fanatisme, culpa i “al·lucinació col·lectiva” vs presència maligna; por sense recórrer al gore explícit. • Notable: versemblança d’època, càsting poc conegut que aporta credibilitat. • Verdict: una joia del terror atmosfèric. Raw (Crudo, J. Ducournau) • Proposta: inici fred i clínic en una facultat veterinària; despertar transgressor que creix en intensitat. • Missa en escena: tons grisos, algun moment gore puntual, homenatges estètics (tocs Argento). • Valoració: correcta i suportable, irregular però amb idees; el gir final resignifica elements clau. Correspondências (Rita Acevedo Gómez) • Format: poesia epistolar filmada (Jorge de Sena i Sophia de Mello) amb recitat en portuguès/francès/grec. • Imatge: Lisboa íntima, mar, patis, cuines — una cadència poètica visual. • Durada: llarga però delicada i magnètica; cinema d’autor de gran qualitat. Clàssics Testimoni de càrrec (Wilder) • Punts forts: Charles Laughton immens; joc de màscares amb Marlene Dietrich; guió i girs de primera. • Observació: Tyrone Power més feble; tot i així, pel·liculó judicial de referència. El último tren de Gun Hill (confós amb “El tren de les 3:10”) • Temes: justícia vs llei del més fort, violència i responsabilitat paterna; western com a parabola moral. • Interpretacions: Kirk Douglas i Anthony Quinn poderosos; conversa clau amb el sogre de la víctima índia. Apunt final Moonlight (Barry Jenkins) • Estructura: tres etapes vitals (infància, adolescència, adultesa) d’un jove negre que pateix bullying i reprimeix la seva sexualitat. • To: sensibilitat i poesia visual en un entorn dur; silencis i mirades que expliquen l’ànima del personatge. • Valoració: premi Oscar polèmic per alguns, però pel·lícula sensible amb evolució emocional coherent. Idees clau del programa • Rituals romans de mort i transició cap al món paleocristià. • Salut mental i inclusió: l’acompanyament com a eix i la responsabilitat dels mitjans. • Terror psicològic de qualitat (La Bruixa) vs propostes irregulars però curioses (Raw, Personal Shopper). • Poesia al cinema: Correspondências com a experiència sensorial. • Clàssics que no fallen: Wilder i el western moral. • Identitat i vulnerabilitat: el viatge íntim de Moonlight.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...