Cinema sense condicions del 7/3/2017 — Asphalte, Rosalie Blum, El viajante, La chica desconocida i Logan: cinema i el repte d’estudiar després dels 40
Panorama general • Episodi coral que combina crítica de cinema d’autor i comercial amb un bloc central d’entrevista i debat social sobre formació a l’edat adulta i mercat laboral. • Eixos principals: comèdia i drama francesos contemporanis (Asphalte, Rosalie Blum), cinema iranià premiat (El viajante), debat sobre el gir “thriller” dels Dardenne (La fille inconnue), superherois en clau adulta (Logan) i educació al llarg de la vida (testimoni de Joan Sant, amb ponts cap al cinema clàssic com Birdman of Alcatraz). "Cinema sense condicions." Crítica de pel·lícules Asphalte (La comunidad de los corazones rotos) • Comèdia coral “de comunitat” amb aires de vinyetes a l’estil “13, Rue del Percebe”. • Punts forts: Isabelle Huppert i Valeria Bruni Tedeschi com a aparicions de luxe; to humà, personatges amb manies i tendresa. • Valoració: correcta i entretinguda, sense ser una gran obra; to a mig camí entre sensibilitat de barri i estilització. Rosalie Blum • Adaptació d’una novel·la gràfica en tres parts amb protagonistes de diferents edats; direcció de Julien Rappeneau (amb referència al llegat de Jean‑Paul Rappeneau). • Retrat de vida quotidiana amb l’amor com a eix; barreja de previsibilitat amable i sorpreses agradables. • Valoració: molt recomanable; manté l’atenció i deixa pòsit emocional. El viajante (The Salesman) — Asghar Farhadi • Drama moral amb subtext teatral: parella d’actors que representen “Muerte de un viajante” d’Arthur Miller, intercalat amb el conflicte íntim. • Punts forts: final que impacta i fa pensar; Farhadi manté el pols sobre la naturalesa humana, tot i un desenvolupament inicial irregular. • Valoració: recomanable per la seva resonància posterior, tot i estar per sota de “Nader y Simin, una separación”. La fille inconnue (La chica desconocida) — Germans Dardenne • Premissa: una metgessa es culpabilitza per no obrir la porta a una jove (després assassinada) i inicia una investigació quasi policial. • Interpretació d’Adèle Haenel: extraordinària, omple el metratge amb naturalisme i tensió interna. • Debat estilístic: el film adopta recursos de thriller (inclosa una persecució), però per alguns oients el to Dardenne (càmera al clatell, plans continus, radicalitat ètica) queda diluit. • Crítica social: policia desbordada fins al punt d’“inventar” una identitat; reflex sobre la culpa i el deure professional. • Valoració: digna però menor dins la filmografia Dardenne; es lloa el treball actoral i es qüestiona la justificació de l’obsessió investigadora de la protagonista. "Una pel·lícula dolenta dels d’Arden sempre serà millor que la millor pel·lícula del Mariano Osores." Logan • Cloenda del cicle de Hugh Jackman com a Lobezno: to madur, fosc i contemplatiu, amb classificació R per violència explícita. • Direcció de James Mangold: aposta per personatge per damunt de l’espectacle; duo amb Patrick Stewart molt solvent. • Impacte emocional: final que commou (públic plorant a sala); mirada sobre soledat, immortalitat i pèrdua. • Valoració: molt recomanable, “una de personatges” dins l’univers Marvel, amb ambició d’arribar més enllà del pur entreteniment. Entrevista i debat: Estudiar més enllà dels 40 Testimoni de Joan Sant • Als 45 anys decideix entrar a la universitat (Història) per passió i per consolidar el seu lloc a l’empresa; es gradua als 52. • Reptes: conciliar feina de responsabilitat, família i estudis; reclama horaris més flexibles i beques per fomentar la formació contínua. • Històries exemplars: companys que venen directament de la feina (fins i tot canviant-se al lavabo) i estudiants que treballen de nit o formen família durant la carrera. "Crido que tothom que tingui més de 40 anys s’apunte a la universitat." Mercat laboral, experiència i futur • Discussió viva sobre: - Formació vs experiència: recuperació del valor de l’experiència en grans empreses. - Precarietat i edatisme: salaris baixos, pràctiques i el difícil encaix dels 50+. - Crisi i responsabilitats: crítica a la miopia econòmica i a la falta de previsió; crida al sentit crític i a la transformació. • Proposta: promoure educació al llarg de la vida per empoderar i generar consciència capaç de canviar estructures. Cinema i educació: miralls i metàfores Birdman of Alcatraz (1962) • Figura de Robert Stroud: de la violència a l’autoeducació a través dels ocells i l’estudi; metàfora de la voluntat per no embogir i autorealitzar-se en un entorn hostil. • Dada colpidora: Stroud va morir el 1963 sense arribar a veure la pel·lícula. Altres títols inspiradors • Rebelión en las aulas i Coach Carter: el lideratge educatiu i la transformació per la formació i la disciplina. Curts sobre feina i dignitat • El corredor (Fundació PIMEC): trobada entre despatxador i despatxat; reflex sobre l’ocupabilitat 50+. • NADA S.A.: sàtira sobre l’alienació laboral — cobrar per no fer res; crítica a l’absurd corporatiu. Idees clau • El cinema serveix com a laboratori moral per parlar de culpa, responsabilitat, dignitat laboral i segones oportunitats. • La formació contínua després dels 40 és possible i transformadora; calen polítiques i horaris que ho facin viable. • Entre l’autor (Farhadi, Dardenne) i el blockbuster (Logan), el programa defensa el personatge i el pensament com a centre de la bona narrativa.
