
Smooth Jazz Club del 10/3/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Panorama de l’episodi Programa de La Babilònia centrat en el cinema: ressenyes d’estrenes, debat sobre l’estat dels premis i una pausa musical per commemorar The Joshua Tree de U2. El to és amè i crític, amb contrastos d’opinió entre els col·laboradors. • Focus principal: “Manchester frente al mar”, “Split (Múltiple)” i “El contable”. • Debat: any fluix dels Òscars, comparacions amb altres edicions i Goya vs Òscars. • Recs “rampoines” dels Goya: “La puerta abierta”, mencions a “Contratiempo” i “100 metros”. • Anunci de clàssic: “Portero de noche” (a tractar més endavant). • Pausa musical: U2 – The Joshua Tree (30 anys), amb With or Without You. Debat inicial: Òscars vs Goya i selecció de nominades Idees clau • Percepció d’un any discret als Òscars: temes repetitius i “selecció final tova”, possiblement condicionada per pressions externes. • Comparativa amb anys potents (p. ex. 2000: Gladiator, Traffic, Erin Brockovich), on el “repartiment” de premis tenia més sentit pel nivell global més alt. • Discussió sobre representació i diversitat: constatació que hi ha hagut moltes pel·lícules amb actors de color; el grup matisa que la qualitat depèn de cada film, però enguany el conjunt els sembla irregular. • Valoració general: els Goya, en mitjana, més sòlids que els Òscars d’aquest any. "La selecció final és tova; el problema no és la creativitat general, sinó com es tria el que arriba a la cursa final." Ressenyes de pel·lícules Manchester frente al mar (Manchester by the Sea) • Drama de dol, culpa i (difícil) superació amb famílies desestructurades. • La interpretació de Casey Affleck genera debat: per a alguns és massa continguda; per a d’altres, és justament la dificultat de fer fàcil el que és difícil. • Escena destacada: abraçada impossible entre oncle i nebot — potència emocional en la incapacitat d’expressar afecte. • Consens: una de les fortes de la temporada, tot i que no una obra mestra incontestable. "Són incapaços d’abraçar-se; no saben com." Split (Múltiple) — M. Night Shyamalan • Thriller sobre trastorn dissociatiu d’identitat portat a la ficció extrema (23 personalitats). Idea potent: cada personalitat podria alterar la química corporal. • Efectivitat irregular: tot i una gran exhibició interpretativa (James McAvoy), el relat deriva cap a un segrest juvenil convencional. • Detall per fans: connexió amb “El protegido” al final (univers compartit). • Valoració global: correcte (aprox. 6/10); Shyamalan recupera pols però lluny del seu pic (El sexto sentido, El protegido). • Meta-debat: trajectòria del director amb idees bones no sempre ben desenvolupades. "Quan comences a connectar universos, això ja juga sobretot per als fans." El contable (The Accountant) — Gavin O’Connor • Thriller d’acció amb protagonista amb síndrome d’Asperger: capacitats matemàtiques extraordinàries i entrenament físic-militar; implicat en paradisos fiscals i neteja de comptes. • Bona factura d’acció i ritme; Ben Affleck funcional però limitadament expressiu. • Resultat: entretinguda i solvent, sense arribar a peça major. "Si voleu una bona pel·lícula d’acció, s’aguanta molt bé." Goya “rampoines” i altres títols Recomanacions i mencions • La puerta abierta: gran treball de Carmen Machi i Terele Pávez; sorpresa per la manca de premis respecte d’Emma Suárez (comparació pendent de veure tota la cursa). • Contratiempo: comentada com a molt ben muntada (nominació a muntatge). • 100 metros: dins la forquilla de títols a recuperar post-Goya. • Anunciat per a després: “Portero de noche” (clàssic contundent que “dóna per parlar”). Pausa musical • Celebració dels 30 anys de The Joshua Tree (U2). • Record especial per "With or Without You" i el salt del grup a superestrelles. "Semblava ahir que ballàvem el With or Without You; 30 anys ja!"

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum general En aquest episodi de “Paraula Viscuda” a Ràdio d’Esvern, Lina i Montse Giró conversen amb Marta Calduc sobre el llibre “Vides i Apariències”, unes memòries que, tot i una portada de tall “rosa”, amaguen un relat profund de resiliència, honestedat i autoafirmació d’una dona nascuda el 1934 en postguerra, que travessa la vida com a model d’alta costura, esposa i mare, i tardanament com a pintora i escultora. El programa, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, enllaça el testimoni vital de l’autora amb reflexions sobre igualtat, violència masclista, aparences socials i el valor de “ser” per sobre de “posseir”. “És molt més important ser que posseir.” “Moltes vegades fracassem en els nostres intents, però mai s’ha de renunciar a perseguir somnis… Al cap i a la fi, els arbres severament podats rebroten amb força una i una altra vegada.” Temes principals tractats Context i mirada del llibre: memòries amb to novel·lesc, lectura fàcil però de fons profund, marcat per la postguerra i la cultura del camp. Aparences vs vida real: dualitat entre el que es viu i el que es mostra; crítica a la hipocresia social i al judici pejoratiu sobre el rol “d’amant”. Resiliència i superació: de la infància dura (pèrdua, abandonament, treball al camp) a l’autonomia laboral i creativa; capacitat de remuntar i cercar alternatives davant l’adversitat. Violència masclista: testimoni d’abusos del primer marit, el cicle del perdó i la complexitat de sortir-ne (fills, pressions socials); importància de demanar ajuda. Trajectòria professional: de carnissera a model d’alta costura, i més tard pintora i escultora (influència de Pere Pruna; exposicions a la Sala Parés); mirada estètica de la nuesa femenina com a puresa, no erotisme. Alta burgesia i intimitat: contacte amb cercles socials elevats (incloent figures reials) però preferència per un “niu” íntim i senzill. Gratitud i felicitat: agraïment per l’evolució tecnològica i social viscuda; felicitat entesa com el procés de lluitar i créixer, no només com a estat emocional. Passatges i idees destacades Honestedat sense rancúnia: l’autora narra sense justificar-se ni denigrar tercers, amb una ètica constant i voluntat d’estimar i ser estimada. Escriure per guarir: la redacció del llibre com a via per superar una depressió després de la mort d’una relació clau (18 anys) amb una figura pública. Senzillesa i autonomia: refús de ser “mantinguda” tot i oportunitats; aposta per l’educació (consell de la mare) i el treball. Acceptació del passat: “La vida és com un riu que ens empeny… No podem viure mirant enrere.” Acceptar el que no es pot canviar com a base per avançar. Art, estètica i aparences Influència de Pere Pruna en una fase inicial (crítica: “són molt Pruna, però ben fets”). Tractament de la nuesa femenina com a puresa i equilibri formal (mà i braç “on han d’estar”): cerca de veritat estètica sense caure en l’exotisme o l’erotisme fàcil. Contrapunt entre alta societat i “vida interior”: aparences socials versus identitat íntima i coherent. Violència masclista i resiliència Relat cru d’abusos (cops, coartades de “caure per les escales”, pressió familiar de “la roba bruta es neteja a casa”). Trucada a la policia, assessorament legal, i dilemes per la presència de fills. Denúncia del cicle de perdó i reconciliació freqüent en casos de maltractament; crida a trencar el patró i cercar suport. Segment final del programa Recordatori del Dia Internacional de les Dones (8M) i missatge d’empenta: “mujeres adelante, sin ningún miedo”. Lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Mateu) com a tancament espiritual del programa. Anunci institucional de la Diputació de Barcelona sobre igualtat de gènere (bretxa salarial, càrrecs directius, cures i pensions). En síntesi • Un testimoni que desmunta tòpics: aparences vs veritat viscuda. • Una trajectòria de dona que obre camí en postguerra i que inspira pel seu coratge, autonomia i resiliència. • Un especial 8M que connecta memòria personal, art i lluita per la igualtat.

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.