Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 1/3/2017 — Quaresma en marxa: temptacions de Jesús, tres pilars, agenda parroquial, processons i el Papa sobre parelles de fet - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 1/3/2017 — Quaresma en marxa: temptacions de Jesús, tres pilars, agenda parroquial, processons i el Papa sobre parelles de fet

Resum general Programa de "Veus de la parròquia" centrat en la Quaresma: lectura de l’Evangeli de les temptacions (Mt 4,1-11), reflexions pastorals sobre els tres pilars quaresmals —oració, dejuni i almoina—, una completa agenda parroquial i diocesana, i notícies d’Església sobre processons de Setmana Santa a Catalunya i la crida del papa Francesc a l’acollida de les parelles de fet. La segona part, a "Fe i Actualitat", aprofundeix en com viure la Quaresma amb intensitat litúrgica i comunitària, i en la importància de la formació religiosa a l’escola. • Temes clau: Quaresma, Eucaristia, Conversió, Pastoral familiar, Joves i confirmació, Processons, Misericòrdia vs. rigidesa, Educació religiosa. Evangeli del dia: les temptacions de Jesús (Mateu 4,1-11) Lectura del passatge on Jesús, conduït per l’Esperit al desert, és temptat pel diable en tres ocasions (pa, miracle ostentós, poder). Jesús respon amb l’Escriptura i reafirma l’adoració només a Déu. "L'home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu." "No tentis al Senyor, el teu Déu." "Adora el Senyor, el teu Déu. Dóna culte a ell tot sol." • Missatge central: fidelitat, discerniment i victòria sobre la temptació a través de la Paraula i l’adoració autèntica. Notícies d’Església i agenda pastoral Reflexió de Mn. Joaquim Rius sobre la Quaresma • Diagnòstic: desconeixement social del sentit de la Quaresma. • Crida: temps de revisió personal (actituds, relacions, responsabilitats) a la llum de l’Evangeli i la misericòrdia de Déu. • Tres camins pràctics: - Oració: diàleg amb Jesús a partir de l’Escriptura i pregàries. - Dejuni: no només alimentari; renúncia al superflu que no és necessari per viure. - Almoina: no sols donar coses, sinó donar-nos amb paraules amables, interès i servei. • Invitació als sagraments: reconciliació per esdevenir més transparents als valors evangèlics. Agenda i convocatòries • Reunió de pares de catequesi als locals parroquials. • Després de la missa familiar: Sopar de la fam (presentació del projecte passat i recollida de donatius pel projecte d’enguany). • Recés de Quaresma per a joves (Sant Feliu de Llobregat): silenci, pregària i música amb "Canta la teva fe"; trobada amb candidats a confirmació. • Jornada de la família (Casa de l’Església, Sant Feliu): xerrada i Eucaristia sobre educació afectiva i sexual (procés de maduració a l’amor; itinerari transversal per a joves i adults). Adreçada a famílies, responsables de pastoral prematrimonial, catequesi, centres juvenils i preveres. Actualitat d’Església • Estudi al Congrés Català de Cofraries: a Catalunya hi hagué fins a 205 processons la Setmana Santa passada, amb creixement destacat a l’àrea metropolitana de Barcelona. • Vaticà: el papa Francesc exhorta els rectors a una actitud flexible i compassiva envers les parelles de fet, en coherència amb Amoris Laetitia. "Francesc demana als rectors que siguin germans, no buròcrates, i escoltin." • Eix teològic: la misericòrdia ha de prevaldre sobre la rigidesa doctrinal entesa com a mera ortodòxia desconnectada de l’acollida. Fe i Actualitat: viure la Quaresma amb profunditat Els tres mitjans de conversió i el seu esperit • Almoina, pregària i dejuni: pràctiques amb arrel quaresmal, però a fer en secret per evitar la hipocresia. • Objectiu: viure cada dia amb intensitat i perfecció per amor a Déu; deixar-se corregir humilment i obrir-se a la caritat. Centralitat litúrgica • Dimecres de Cendra: signe de conversió i llibertat d’esperit. • Eucaristia durant la Quaresma: centre de la fe personal i comunitària; la Paraula de Déu proclamada en l’assemblea és el "nervi" que dona sentit a la lectura, l’estudi i la reflexió. • Finalitat: preparar la Pasqua; per als catecúmens (graus d’iniciació) i per als fidels (memòria del baptisme i penitència). Conversió personal i comunitària • Evitar el fariseisme i l’autocomplaença; pregar els uns pels altres i caminar junts cap al misteri pasqual. • Ampliar la mirada: solidaritat amb qui viu en precarietat (per a qui "tota la vida és Quaresma") i amb qui deixa que Déu el transformi contínuament. Ressò de la Paraula (bisbe Agustí Cortés): educació religiosa a l’escola • Relat: una nena aprèn pregària, símbols i cants gràcies a una religiosa que educa amb alegria i sense coacció; això omple un buit que, si no, s’omple amb sucedanis (aficions, mites, ídols). • Tesi: la formació religiosa a l’escola és dret i deure primari dels pares; la fe cristiana il·lumina integralment la vida (persona, natura, sofriment, diners, societat, convivència, sexualitat, treball, família, amor, felicitat). • Recomanació: religió a l’escola (pública, concertada o privada) per a una educació completa. Tancament • Crèdits del programa i recordatori de la reemissió del dissabte.

M de Música del 28/2/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 28/2/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 28/2/2017 — Òscars 2017, Moonlight vs La La Land, Hedi, Comancheria i Fences: cinema, política i postveritat - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 28/2/2017 — Òscars 2017, Moonlight vs La La Land, Hedi, Comancheria i Fences: cinema, política i postveritat

Resum general Programa centrat en els Òscars 2017 i el duel Moonlight vs La La Land, amb una anàlisi profunda de Moonlight i una discussió extensa de la pel·lícula tunisiana Hedi. També es comenten Comancheria (Hell or High Water) i Fences, i s’obre un debat sobre cinema, món rural, postveritat i el fenomen Trump. Tancament amb agenda dels Germans Dardenne a la Filmoteca. "Moonlight no és una pel·lícula amable" "Hi ha uns silencis a Hedi... t'estan dient tot el que li passa al personatge" • Principals eixos: - Òscars 2017: gala més austera, polèmica de l’últim sobre, repartiment de premis i interpretacions. - Moonlight: retrat de la feblesa i la identitat en tres etapes; cinema lluminós i emotiu; excel·lent fotografia i interpretacions. - Hedi: tradició vs modernitat en una Tunísia post-Primavera Àrab; metàfora d’un país sense horitzó clar; realisme proper a l’estil Dardenne. - Comancheria: western contemporani que captura el context econòmic i social (marginació, petroli, llei i ordre). - Fences: adaptació teatral molt dialogada; grans actors, però posada en escena poc cinematogràfica. - Postveritat i política: el cinema com a reflex de la fractura entre món rural i urbà, i la percepció d’“èxit” en el lideratge. Temes principals Òscars 2017: gala, polèmica i premis • Gala percebuda com més senzilla i austera. • Debat sobre l’error final del sobre: alguns apunten a muntatge deliberat; majoria ho veu com un desprestigi per a l’organització, no planificat. • Interpretacions: - Crítica a l’Òscar de Casey Affleck (Manchester by the Sea) per interpretació “massa continguda”. - Defensa de Ryan Gosling (La La Land) com a actor més versàtil en aquest cas. - Emma Stone divideix opinions personals, però és reconeguda com a estrela del moment. • Moonlight vs La La Land: - Es valora que Moonlight és superior com a cinema i mereixedora de l’Òscar a Millor Pel·lícula, malgrat ser menys “amable”. - La La Land és vista com festiva i popular, però menys substancial. • Reconeixement a Mahershala Ali (Millor Actor Secundari) per una presència que “omple la pantalla”. • Tangents: comentari crític de La Gran Muralla (Zhang Yimou) com a blockbuster allunyat de l’autor. Moonlight: anàlisi Clau temàtica i posada en escena • Basada en una obra teatral, ambientada a Miami, d’imatge lluminosa malgrat el to melancòlic. • Estructura en tres etapes (Little, Black, Chiron): la història de la solitud del diferent i la construcció de la identitat. • No és cinema “militant” sinó un relat sobre la feblesa, el creixement i la dignitat. • Fotografia i música excel·lents; primers plans intensos; interpretacions destacades (mare del protagonista i el mentor interpretat per Mahershala Ali). Comancheria (Hell or High Water) • Western modern amb fort component socioeconòmic: decadència rural, sequera de recursos, aparició del petroli, bancs i marginació. • Jeff Bridges brilla com a policia veterà tejà; el film qüestiona la noció de “bondat” i la llei davant la precarietat. • Convida a entendre per què determinades zones van votar Trump: ressentiment, pèrdua d’oportunitats, ruptura amb el relat èpic del “conqueridor de l’Oest”. Fences • Adaptació teatral dirigida i protagonitzada per Denzel Washington, amb Viola Davis: grans interpretacions, però posada en escena estàtica i molt verbosa. • Temes: classe treballadora afroamericana als anys 50, família, adulteri, mort i tanques (metàfores de barreres socials i íntimes). • Pel·lícula llarga i de base teatral: el guió i el diàleg sostenen l’obra més que el llenguatge cinematogràfic. Hedi: context, personatges i lectura política Context tunisí • Tunísia post-Primavera Àrab: caiguda del turisme després d’atemptats; país petit (uns 10M hab.) amb forta empremta francòfona. • Òpera prima de Mohamed Ben Attia, produïda pels germans Dardenne. Premi Millor Òpera Prima i Millor Actor (Berlinale). Conflicte central • Tradició vs modernitat: Hedi, jove timid i aclaparat per una mare dirigista, entre un casament concertat i l’amor amb una animadora d’hotel que encarna la llibertat però també la incertesa. • La repressió de rols també afecta els homes: normes socials rígides, expectatives familiars i religioses. Personatges i actuacions • Retrats coherents i matisats (mare, germà, promesa i amant). L’actor protagonista destaca per silencis eloqüents i presència. Metàfora del país • Hedi acaba entre dos mons sense un horitzó sòlid: metàfora d’una Tunísia que no pot marxar ni quedar-se amb garanties. La noia que marxa a França també encarna una fuga sense expectatives. Estil i influències • Posada en escena intimista amb ritme, càmera propera als personatges i realisme moral proper als Dardenne, però amb veu pròpia. Postveritat, món rural i lideratges • Debat sobre postveritat i comunicació política directa (Twitter) que altera la mediació periodística. • El cinema de gènere (de Deliverance a l’horror rural) reflecteix la fractura rural-urbana i la percepció d’agravi comparatiu. • Als EUA, pes de la cultura de l’èxit i reverència a l’“emprenedor” com a model de lideratge. Apunts finals i agenda • Recordatori del cicle dels germans Dardenne a la Filmoteca (presentació de “La fille inconnue”). • Tancament amb anuncis de futurs temes i convidats.

← Torna a tots els podcasts