Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 22/2/2017 — Laudato si’ i l’ecologia integral: pobresa, desigualtat, negacionisme climàtic, abelles i economia circular - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 22/2/2017 — Laudato si’ i l’ecologia integral: pobresa, desigualtat, negacionisme climàtic, abelles i economia circular

Resum general "No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental." Aquest episodi de "Veus de la parròquia" centra el debat en la Laudato si’ del Papa Francesc i la seva proposta d’ecologia integral. Els participants connecten medi ambient i justícia social, assenyalant com l’impacte ecològic recau amb més força sobre els més vulnerables, i com estils de vida, economia i política han de canviar en clau de sobrietat, bé comú i sostenibilitat. Idea central: una sola crisi socioambiental • La degradació ambiental i la desigualtat social són fenòmens inseparables. • Cal una aproximació integral: combatre la pobresa, retornar dignitat als exclosos i protegir la natura alhora. Temes principals Pobresa, desigualtat i impactes ambientals • L’aire contaminat, els extrems de temperatura i l’escassetat d’aigua potable afecten tothom, però castiguen més els pobres. • Recordatori de l’escala del problema: milers de milions de persones sense aigua potable i sanejament adequats. Economia, consum i globalització • Crítica a un model basat en creixement il·limitat, consum i descart. • La productivitat i l’automatització fan més gran el pastís, però empitjoren el repartiment si no hi ha polítiques de justícia. • La globalització i determinades indústries (per ex. armament) contradiuen el medi ambient i dificulten solucions locals més sostenibles. Ciència, mitjans i curtterminisme polític • El Papa denuncia la baixa mobilització malgrat l’evidència científica sobre escalfament global, pèrdua de biodiversitat o desgel àrtic. • Persistència del negacionisme i de governs centrats en curt termini i cicles electorals. Biodiversitat: el cas de les abelles • Les abelles pateixen declivi per agroquímics i mala regulació; s’ignoren els efectes col·laterals i la dependència de l’agricultura de la pol·linització. • Exemple paradigmàtic de mal incentiu i mirada a curt termini. Conversió ecològica i espiritualitat de la sobrietat • Crida a una conversió de cor que sustenti una espiritualitat de la sobrietat i la cura del bé comú. • Leitmotiv: > "Viure bé amb poc perquè d’altres puguin simplement viure". Educació i responsabilitat empresarial • Educació (escola i família) com a palanca de canvi cultural. • Crítica a currículums econòmics centrats en el benefici a curt termini i desconnexos d’ètica i medi ambient. • Denúncia de deforestació (Amazònia, Indonèsia) per a pastures i carn; urgència de criteris ètics en la producció. Bones pràctiques i economia circular (UE) • Sectors positius: empreses socials, certificacions ambientals i inclusió laboral de persones amb dificultats. • Matèries primeres limitades: impuls a reciclatge i reutilització; polítiques de la UE que obliguen a introduir percentatges de productes amb components recuperats, creant ocupació verda. Política, ciutadania i esperança activa • La consciència creix, però la comoditat frena l’acció; importància d’organitzar-se i votar opcions més sensibles al clima. • > "No tot està perdut": canvis d’estil de vida poden fer pressió sana sobre poders polítics i econòmics. • Invocació a la Carta de la Terra: nou començament, sostenibilitat, justícia i pau. Conclusió • L’ecologia integral demana canvi cultural: unir economia i ecologia, superar el divorci iniciat a la Revolució Industrial i accentuat per la globalització. • L’episodi combina diagnòstic, denúncia i propostes: sobrietat personal, educació, regulació, economia circular i compromís polític per dignitat humana i cura de la casa comuna.

M de Música del 21/2/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 21/2/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 21/2/2017 — Animals al cinema: ètica i representació (de Disney a The Shallows), ressenyes d’“Ove” i “The Neon Demon”, i tria del mes: “Hedi” - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 21/2/2017 — Animals al cinema: ètica i representació (de Disney a The Shallows), ressenyes d’“Ove” i “The Neon Demon”, i tria del mes: “Hedi”

Introducció i to general • Obertura musical amb “The Bare Necessities” d’El llibre de la selva per situar el to i l’eix temàtic. • Anunci del fil conductor: els animals al cinema, entre la moralina Disney i les representacions més crues o realistes. "Com es manipulen les coses per fer-nos creure el que es vol. I en el món dels animals és molt simptomàtic." Disney, Kipling i la moralina Del clàssic a la crítica • Reflexió sobre la força literària de Kipling i el filtre Disney: cançons simples però efectives que marquen l’imaginari col·lectiu. • Contrapunt: El rei lleó és criticat com a pitjor retrat del món animal per la seva visió jeràrquica i monàrquica. El tema del dia: animals, cinema i ètica al rodatge Polèmica recent i frontera documental/ficció • Debat arran del vídeo d’un pastor alemany obligat a l’aigua en un set: benestar animal i responsabilitats del rodatge. • Diferència entre documental i ficció: manipulació i muntatge vs. realitat i conseqüències. "En un rodatge... què passa amb els animals? És un tema dur i complex." Seqüeles i retorns: quan tornen els mites • Discussió sobre Trainspotting 2 i Blade Runner 2: risc autoral vs. allargar el xiclet de sagues comercials (Resident Evil, Underworld). • Idea clau: si tornen els mateixos autors (Boyle, Villeneuve) pot ser estimulant i no pur explot. Ressenya 1: Un hombre llamado Ove Trames i arquetips • Dramedy sueca basada en Backman: un vell misantrop i la irrupció d’“altres” que li capgiren la vida. • Ressons d’As Good as It Gets i Up: ús intel·ligent del flashback (associat als intents de suïcidi) per explorar la solitud i el dol. • Efectiva però previsible: emociona amb to moralista final i convencions de “peix fora de l’aigua”. Ressenya 2: The Neon Demon i el cinema de la moda Estètica vs. guió, i tradició del “fashion film” • Winding Refn proposa un exercici visual radical (més videoclip/fashion film que llargmetratge clàssic): ritme lent, atmosfera hipnòtica, violència quirúrgica. • Influències: Lynch, Gaspar Noé, i ecos de Cronenberg (contrast amb l’“antiblanc nuclear” d’Antiviral de Brandon Cronenberg). • Tema: la gelosia i la competitivitat caníbal del món de la moda. • Connexió amb el precedent de Prêt-à-Porter (Altman): mirada coral al valor i la vanitat de la moda, amb decisions provocadores sobre la nuesa com a “vestit” natural. Cartellera i propostes (Timecode, Callback, Hedi) • Ganes pendents de veure Timecode i Callback (doble “T” català-internacional). • Tria del mes en debat: Moonlight, El que de veritat importa, Vigas por Vigas (material íntim de Vigas Luna) i la tunisiana Hedi. Un viento de libertad (produïda pels Dardenne). Interludi: Doctor Dolittle i el respecte als animals • De Rex Harrison a Eddie Murphy: de l’escolta als animals al repartiment de faules; recordatori que abans s’usaven animals reals al set. • Nota de producció: la dificultat de rodatge amb animals i el concepte de semovients (com nens i animals, no “domables” per definició). Distopia amb animals: The Lobster • Societat que obliga a viure en parella o convertir-se en animal. El protagonista: una “llagosta”. • El gos (germà “ex-humà”) i una escena violenta marquen la mirada crua sobre la sensibilitat (o insensibilitat) envers els animals. • Conclusió: gran tesi, guió desigual en el desenvolupament, però ple d’idees suggerents. Catàleg d’exemples i debat ètic Animals com a companys i símbols • Truman, Hachiko, Babe: animals com a contrapunt serè o motor empàtic. Cas Beethoven: fins a nou gossos per sostenir el rodatge. • War Horse i sèries de cavalls: sospites d’esgotament i riscos al set. "Cinema amb animals, en molts casos, és sinònim de maltracte animal." Animals com a amenaça i relectures • Tiburón, Orca, Aracnofòbia, The Birds: arquetip de l’animal amenaçant que modela pors col·lectives. • The Shallows (Collet-Serra) matisa l’imaginari: el tauró defensa casa seva; la lluita és de supervivència, no d’odi. Faules i política • Rebelión en la granja (Orwell) i Chicken Run: faules sobre poder i burocràcia que utilitzen animals per desvetllar la condició humana. Altres cites • Moby Dick, A Fish Called Wanda, The Artist (gos estel·lar), Space Jam. • Punt conceptual final: “animals no humans” i el western com a gènere que naturalitza l’ús instrumental d’animals (transport, vestimenta, menjar). Tancament • Pel·lícula del mes confirmada: Hedi. Un viento de libertad. • Comiat musical amb El rei lleó, en clau crítica a la seva visió monàrquica i moralitzadora. • Pregunta final que punxa la bombolla Disney: “Què mengen els animals de les pel·lícules de Disney?”

Just Blues del 20/2/2017 - episode art
Just Blues

Just Blues del 20/2/2017

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 20/2/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 20/2/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts