Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 16/2/2017 — Mirades al cinema, Londres artístic i la rivalitat Leonardo–Miquel Àngel: de Nunes i La La Land a Tarde para la ira i Groundhog Day - episode art
Babilònia

Babilònia del 16/2/2017 — Mirades al cinema, Londres artístic i la rivalitat Leonardo–Miquel Àngel: de Nunes i La La Land a Tarde para la ira i Groundhog Day

Resum general Programa amb to cultural i cinèfil que enllaça reflexions sobre el llenguatge del cinema, agenda d’exposicions a Londres, una conversa profunda sobre Leonardo da Vinci i Miquel Àngel, i crítiques de diverses pel·lícules (de thrillers recents a clàssics moderns). També hi ha una pausa musical per homenatjar Nat King Cole i una nota final sobre “Estiu 93” a la Berlinale. Temes principals 1) Llenguatge cinematogràfic: Nunes i la força de la mirada • Es comenta l’exposició dedicada al cineasta Nunes i el seu treball amb la mirada i el punt d’atenció dins del pla. • La idea clau: el realitzador ha de saber on mira l’espectador i com mantenir la continuïtat del “punt de mirada” en el tall de pla. "Proposava a l’actor que mirés a mil metres més enllà... és un fet que dona molta força a l’expressió." • Crítica tècnica a La La Land: suposada incoherència d’ús del format cinemascope en diverses escenes verticalitzades i composicions poc aprofitades; comparacions amb el vigor del muntatge i els diàlegs de Woody Allen i ecos de musicals clàssics. 2) Exposicions a Londres: Hockney i Robots • Tate Modern: retrospectiva de David Hockney (colors vius, icona del pop art; fins al 29 de maig). • Science Museum: Robots (història dels autòmats, del monjo medieval fins als humanoides hiperrealistes d’Osaka; rèplica de la robot de Metropolis). • Comentaris pràctics: logística de viatge, museus gratuïts (en part), objectiu de veure també un musical. 3) Literatura/Història de l’art: Leonardo vs. Miquel Àngel • Llibre sobre la “rivalitat” entre els dos genis: s’hi matisa que van ser contemporanis amb trajectòries desiguals (diferència generacional) i que la rivalitat és en part novel·lada. • Context: del pensament medieval al renaixentista humanista; Leonardo (observació, recerca); Miquel Àngel (passió i la pedra que parla), però tots dos permeables al nou humanisme. • El David de Miquel Àngel: pensat per a una ubicació elevada al Duomo (mans i cap més grans per perspectiva); polèmiques sobre la col·locació final i intervenció de Leonardo en el debat. • Palazzo Vecchio: encàrrecs de batalles a Leonardo i Miquel Àngel, tècniques fallides, i posterior palimpsest pictòric sota els murals de Giorgio Vasari. • Comparació amb Bernini com a cota superior en escultura barroca (virtuosisme tàctil del marbre). 4) Cinema: crítiques i debats • La chica del tren (Tate Taylor): thriller amb muntatge intel·ligent i bona Emily Blunt; guió previsible i polèmic per la representació del dol i els gelos. • En el centro de la tempestad (Bertrand Tavernier): policíac amb Tommy Lee Jones i John Goodman; bones premisses sobre corrupció sistèmica, però excés de repeticions violentes al tram final. • Tarde para la ira (Raúl Arévalo): opera prima potent; tensió sostinguda, contenció interpretativa d’Antonio de la Torre i memorable secundari (Manolo Solo). Alternança de violència explícita i fora de camp; ecos de La caza (Saura) i escenes de conversa “tarantinianes”. • Captain Fantastic: educació alternativa, debat sobre límits, socialització i llibertat dels fills; el film provoca pensament i evolució del pare cap a la moderació. • Atrapado en el tiempo (Groundhog Day): clàssic de Harold Ramis amb Bill Murray; una premissa simple que evoluciona cap a reflexions sobre el temps, l’amor i el sentit de l’existència. "Potser Déu no és que tingui poder, sinó que porta tant de temps aquí que ho sap tot." • Los 7 Magníficos (remake) i Silverado: crítica severa al remake; reivindicació de Silverado com a veritable revival del western pre-Unforgiven. 5) Música i novetats • Homenatge a Nat King Cole amb “Unforgettable”. • Notícia: Estiu 93 (Carla Simón) causa sensació a la Berlinale. Idees destacades (claus) • La mirada i el punt d’atenció són estructurals per a la narrativa audiovisual; canviar de pla mantenint el mateix punt guia facilita la continuïtat perceptiva. • Cinemascope mal aprofitat pot desvirtuar la composició; cal entendre el format i la posada en escena. • Renaixement com a cruïlla: Leonardo (observació, inacabament fecund) vs. Miquel Àngel (passió, forma, la pedra parla), amb diàleg constant amb la tècnica i la política d’encàrrecs. • Tensió cinematogràfica: la contenció, l’ús del fora de camp i el ritme poden ser tan efectius com la violència explícita. • Captain Fantastic obre el debat sobre educació, autonomia i comunitat: saber cedir i integrar avantatges socials sense trair valors. • Groundhog Day exemplifica com una premissa d’alta alta-concept es pot desplegar amb imaginació i arcs transformadors sense grans artificis.

Veus Parròquia del 15/2/2017 — Mans Unides i el malbaratament alimentari: pobresa infantil, desigualtat i refugiats; projecte escolar a l’Índia i accions locals a Sant Just - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 15/2/2017 — Mans Unides i el malbaratament alimentari: pobresa infantil, desigualtat i refugiats; projecte escolar a l’Índia i accions locals a Sant Just

Visió general Programa dedicat a la campanya de Mans Unides i a la justícia social, amb èmfasi en el malbaratament alimentari, la pobresa infantil i la desigualtat global. Es presenten accions locals (col·lecta, “sopar de la fam”) i el projecte de l’arxiprestat (una escola a l’Índia), i es comenta el concert solidari per als refugiats i el llibre “Amic meu”. "El món no necessita més menjar, necessita gent compromesa que no tiri els aliments i que els produeixi de manera sana." Mans Unides i el malbaratament alimentari Eix triennal de Mans Unides: de reduir fam i pobresa (2016–2019) a enfocar el malbaratament d’aliments aquest any. Dades clau (FAO): 795 milions de persones passen gana al món. Es llencen 1.300 milions de tones d’aliments cada any. Malbaratament per consumidor/any: Àfrica Subsahariana ~6 kg, Europa ~95 kg, Espanya ~60 kg. Exemples greus de desaprofitament per interessos de preu: cafè al mar, tomàquets a les escombraries, llet vessada. Iniciatives positives: neveres solidàries per evitar tirar productes a punt de caducar. Conceptes clau Malbaratament no és només tirar menjar: també implica aigua, energia i hores de treball malgastades. Crítica a les polítiques d’alguns supermercats que destrueixen excedents en lloc de canalitzar-los. Pobresa infantil i exclusió social Justícia i Pau dedica un “Dilluns dels Drets Humans” a la pobresa infantil (amb Càritas i Sor Lucía Caram). Missatge central: només hi ha una pobresa (no “energètica”, “infantil”…), que és la manca d’ingressos a la unitat familiar. Efectes en infants: Tot i les beques menjador, la manca d’extraescolars, tecnologia i socialització limita el desenvolupament integral. Càritas reforça amb tallers i reforç escolar, però la demanda creix. Alerte: tres generacions en pobresa crònica i aparició d’una “classe dels exclosos”, inclosos refugiats. Desigualtat global i sistema econòmic La Terra pot alimentar tothom, però el recurs està mal repartit. Dades d’inequitat: 88 persones acumulen tanta riquesa com 3.500 milions. Crítica a la llei d’oferta i demanda quan es manipula (monopolis, acords de preus) i no garanteix accés bàsic. Proposta: coordinar governs (ONU/FAO) i redirigir recursos (p. ex., destinar només un 25% del que es gasta en armament a necessitats socials). Cadenes de valor, intermediaris i sostenibilitat Impacte dels intermediaris: preus injustos per al pagès i alts per al consumidor. Necessitat d’un consum i producció sostenibles, amb suport als petits agricultors i canals de proximitat. Recomanacions pràctiques: Comprar menys i més sovint per evitar llençar. Afavorir productes locals i circuits de redistribució d’excedents. Energia i hàbits domèstics Critica al mercat elèctric: subhastes opaques, potències contractades i càrregues fixes que penalitzen llars. Consells d’estalvi: Apagar llums i optimitzar usos (rentadora/rentaplats plens). Reciclatge sistemàtic; denúncia d’incivisme i record dels serveis municipals per voluminosos. Accions locals i projecte a l’Índia Col·lecta a les parròquies i “sopar de la fam” a coordinar amb la missa familiar. Projecte de l’arxiprestat (Sant Feliu): construcció/rehabilitació d’una escola de primària a Botmal (Índia): 3 aules, sales auxiliars, biblioteca, magatzems i serveis d’higiene. Beneficiaris: nens i nenes de 6 a 14 anys. Dinàmiques de sensibilització amb infants de catequesi per no llençar menjar. Refugiats: concert solidari i “Amic meu” Concert solidari per refugiats: es reclama transparència sobre el destí dels fons. Intervenció destacada: Òscar Camps denuncia la relació entre fabricació d’armes i guerres. Presentació del llibre “Amic meu”: Conte il·lustrat per nens refugiats (9–11 anys) que narren el seu periple, la vida al camp i les seves esperances. Dibuixos que passen de colors a foscos, mostrant traumes i violència viscuda. Conclusions i crides a l’acció Reduir el malbaratament és clau per combatre la fam; calen polítiques públiques, coordinació internacional i responsabilitat ciutadana. Prioritzar la dignitat: garantir accés universal a béns bàsics i trencar la cronicitat de la pobresa. Participar en accions locals (col·lectes, sopars solidaris) i exigir transparència en la gestió solidària.