Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 9/2/2017 — Festival Mozart a l’Auditori, Goya 2017 (La propera pell, Timecode i L’home de les mil cares), La La Land, Elle, Múltiple, Comanxeria i art de suro - episode art
Babilònia
59'

Babilònia del 9/2/2017 — Festival Mozart a l’Auditori, Goya 2017 (La propera pell, Timecode i L’home de les mil cares), La La Land, Elle, Múltiple, Comanxeria i art de suro

Resum global Episodi variat i molt viu de cultura: poesia, música clàssica, cinema d’actualitat i arts visuals. El programa arrenca amb un tast de poesia de Carles Duarte i entra de ple en el Festival Mozart de l’Auditori (Simfonies 39, 40 i 41), per després recórrer els Goya 2017 amb anàlisi de títols clau com La propera pell, L’home de les mil cares i el curt Timecode. La segona meitat se centra en estrenes i nominades als Òscars: La La Land, Elle, Múltiple i Comanxeria. Tanca amb una exposició de figures de suro de Pere Siurana i un cicle documental a la Filmoteca sobre la Revolució Cubana. Temes principals 1) Poesia: Carles Duarte • Lectura de poemes de Cavalls de Llum com a porta d’entrada a una reflexió sobre la paraula, el silenci i l’horitzó vital. • Breu perfil de Duarte: trajectòria cívica i cultural, to conciliador i respecte per la llengua i la cultura. "Tot és alè i llavor i cerca el seu nom en el silenci." 2) Música clàssica: Festival Mozart a l’Auditori • Programa centrat en Mozart: obertura d’El rapte del serrall, Concert per a violí núm. 3 (Sol M) amb el solista Giuliano Carminyola i les Simfonies 39, 40 i 41. • Direcció convidada: Jean-William de Briand; xerrada prèvia molt amena i multilingüe. • Curiositat històrica: hipòtesi de trilogia maçònica – 39 (iniciació), 40 (dubte i angoixa), 41 (triomf). • Experiència acústica de l’Auditori: so excel·lent i programa cuidat, amb materials de mà disponibles a la web. 3) Cinema: Goya 2017 i crítiques • Gala àgil (Dani Rovira) amb orquestra marcant el temps d’agraïments i final “a l’hora”. • Premis destacats: - Emma Suárez doblement premiada (protagonista per Julieta i repartiment). - Roberto Álamo (Que Dios nos perdone). - J.A. Bayona i apartats tècnics per Un monstruo viene a verme. - Tarde para la ira (millor pel·lícula i direcció novella per Raúl Arévalo) i Manuel Solo (actor de repartiment). • Anàlisi a fons de: - La propera pell: thriller emocional sobre identitat i maternitat, amb grans interpretacions d’Emma Suárez i Álex Monner; atmosfera pirinenca i seqüència de ball memorable. - L’home de les mil cares: sòlida ambientació i grans treballs d’Eduard Fernández i Carlos Santos, però tema poc estimulant per alguns oients. - Timecode: curt premiadíssim (Gaudí, Goya i reconeixement a Cannes) per la seva comunicació mitjançant el ball; elegant i precís, però percebut com lineal. 4) Òscars i estrenes • La La Land: homenatge al musical clàssic amb gran pròleg i epíleg; se li retreu certa carrincloneria, diàlegs prims i una química justa entre protagonistes, tot i la bona factura musical i visual. • Elle (Paul Verhoeven): bon nivell interpretatiu (Isabel Huppert), però es percep massa “burgesa” i previsible comparada amb el Verhoeven més punyent. • Múltiple (M. Night Shyamalan): thriller sobre personalitat múltiple; interessant pel joc amb la salut mental i la dinàmica espectador-director, però amb excés de personalitats i alguns fils simbòlics que no acaben de lligar. • Comanxeria (Hell or High Water): neo-western texà sobre bancs, armes i desesperació de la “white trash”; interpretacions sòlides (Jeff Bridges) i gran paisatge, encara que es queda a mitges com a “nou clàssic”. • Repàs ràpid a altres nominades: Arrival (La llegada), Lion, Moonlight, Manchester by the Sea. 5) Arts visuals i memòria • Exposició de Pere Siurana (L’illa Diagonal, fins al 18 de febrer): 250 escultures de suro, virtuosisme artesanal i debat obert entre imitatio i innovació artística. • Filmoteca de Catalunya: cicle documental sobre els primers anys de la Revolució Cubana (col·laboració amb la Cinemateca Cubana i el Museu Reina Sofía), amb títols com 79 Primaveras, Hasta la victoria siempre o Guantánamo. Moments destacats • “Hipòtesi maçònica” de les tres últimes simfonies de Mozart: una lectura simbòlica que enriqueix l’audició sense restar autonomia a cada simfonia. • La seqüència del ball a La propera pell: cinema de mirades i tensió emocional continguda. • Gala Goya “cronometrada” amb orquestra: ritme, concisió i millor experiència d’espectador. Conclusions i recomanacions • Música: imprescindible aprofitar els programes de mà i les xerrades prèvies de l’Auditori per aprofundir en el context de les obres de Mozart. • Cinema espanyol: Tarde para la ira i La propera pell sobresurten pel pols narratiu i interpretacions; Timecode confirma l’excel·lent moment del curt. • Òscars: entre el lluïment formal i l’ofici (La La Land, Arrival), hi ha propostes sòlides però menys “rodones” del que prometien. • Arts: visita recomanada a l’exposició de Pere Siurana per valorar l’ofici i reflexionar sobre art vs. artesania; i a la Filmoteca per una mirada històrica a Cuba.

Veus Parròquia del 8/2/2017 — Integritat i buit: Jorge Oteiza, l’art que transforma l’home, la coherència ètica i la pedagogia creativa de Carme Malaret - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 8/2/2017 — Integritat i buit: Jorge Oteiza, l’art que transforma l’home, la coherència ètica i la pedagogia creativa de Carme Malaret

Resum general Tema central: una conversa amb Carme Malaret sobre la integritat com a valor ètic i creador, a partir de la figura de l’escultor basc Jorge Oteiza. Es parla del seu pensament, la recerca del buit i la desocupació de la matèria, el compromís social de l’artista, i la pedagogia de l’art com a camí de transformació personal. "L’art no transforma res, no canvia la realitat. El que l’artista transforma de debò… és a si mateix." — Oteiza Introducció i context Convidada: Carme Malaret, escultora i pedagoga de Sant Lluís, amb un espai creatiu que fa xarxa i fomenta l’expressió artística. Eix de l’episodi: la integritat com a coherència de vida i fidelitat als propis valors, il·luminada per la trajectòria d’Oteiza (exposicions a La Pedrera/CaixaForum i catàleg com a font). Oteiza: pensament i pràctica Art que transforma l’artista Oteiza concep l’art com a força que transforma l’ésser humà abans que la realitat externa. La cultura té un paper crític: fa pensar, ens fa crítics i pot impulsar el canvi social. Humanisme íntegre i compromís Oteiza és definit com a humanista íntegre, amb el nord posat en l’ésser social i el compromís ètic. Va compaginar art, filosofia i poesia, i va traslladar l’art a l’esfera social i comunitària. De l’escultura a la paraula Crisi existencial juvenil; troba en l’escultura (i l’arquitectura) un sentit. Quan considera que “ja ho ha dit tot” amb la forma, gira cap a la paraula: escriure per expressar la mateixa recerca simbòlica. El buit i la desocupació de la matèria Projecte experimental (1956–58) amb esfera, cub i cilindre per cercar el buit i “desocupar” la matèria. Metàfora d’infantesa: moure pedres per sorprendre’s del lloc buit que deixaven, una intuïció primerenca del seu programa estètic i espiritual. La integritat: definició i exemplificació Integritat = fidelitat als propis valors, coherència i incorruptibilitat; saber dir “sí” o “no” amb convicció. En Oteiza es manifesta com a coherència evolutiva (no repetir-se, no acomodar-se al comercial) i com a compromís social. "Quan estigues convençut que sí, digues sí; i si és no, digues no; però sigues fidel a les teves paraules." — cita evangèlica invocada a la cloenda Cultura, poder i crítica La cultura sovint és relegada perquè desperta esperit crític; tant en règims capitalistes com socialistes, el poder pot preferir un poble menys culte. Referència a “1984” de George Orwell com a advertiment sobre control i manipulació. Comparativa de recepció: Chillida va gaudir de més visibilitat institucional; Oteiza va ser més silenciat pel règim per la seva actitud crítica. El buit i l’espiritualitat de l’espai El buit per Oteiza és espiritualitat i essència: treure el no essencial perquè l’obra s’“ompli d’esperit”. Experiència estètica: una peça que evoca la pau d’una església romànica amb l’interior buit. No cal monumentalitat: una gran obra pot cabre a la mà. Mirar i ensenyar art Com mirar Primer, deixar parlar l’obra; després, conèixer biografia i context pot “vestir-la”. Recepcions diverses a l’aula: des de la indiferència fins a la fascinació lenta; l’art exigeix temps i conversa. Pedagogia de Carme Malaret Metodologia basada en preguntes i en fer emergir respostes personals (no imposar-les: ètica docent i integritat pedagògica). Projectes per conceptes (enguany, el buit) per activar la creativitat innata. "Tothom és creatiu en un àmbit o altre; l’únic és creure-ho i descobrir-ho." Cloenda i missatge final Consell: aturar-se 5 minuts més davant d’una obra; l’art parlarà si li donem temps. Recordatori del poder creador de cadascú i invitació a seguir explorant Oteiza (fundació al País Basc, catàlegs) i l’art com a enriquiment personal.

M de Música del 7/2/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 7/2/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

← Torna a tots els podcasts