Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
M de Música del 14/2/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 14/2/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 14/2/2017 — La mort al cinema (Bergman i Huston), comèdies fúnebres i "Quatretondeta"; debat sobre "Moonlight", "La La Land" i "Split" - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 14/2/2017 — La mort al cinema (Bergman i Huston), comèdies fúnebres i "Quatretondeta"; debat sobre "Moonlight", "La La Land" i "Split"

Tema central: la mort al cinema Eix del programa: el doctor Lluís Beciana reprèn la segona part del monogràfic sobre la relació entre cinema i mort, amb èmfasi en la seva dimensió metafísica i el dol. Ingmar Bergman i "El setè segell": fe, sentit i finitud • Context: el cavaller que torna de les croades negocia temps amb la Mort jugant als escacs, mentre s’interroga sobre la fe i el sentit de la vida en temps de pesta. • Clau interpretativa: lectura existencialista (influx de Camus i Sartre) i crítica de les respostes fàcils de la religió davant l’angoixa metafísica. • Recursos cinematogràfics: blanc i negre d’alta intensitat, composició d’imatges icòniques i metàfores (la parella d’artistes com a al·lusió a la Mare de Déu i el Nen, la joventut/desig, el lladre...). • Recepció: obra capital que divideix; per alguns és “indiscutible” en la cultura europea i per altres “massa exigent”. "Yo quiero entender, no creer." "Nadie puede vivir mirando a la muerte y sabiendo que camina hacia la nada." Censura i doblatges durant el franquisme • Es recorden manipulacions de diàlegs, muntatges i fins i tot afegits musicals per ajustar-se a la moral oficial. • Exemples: canvis a versions en castellà de films de Bergman; casos paradigmàtics com "Mogambo" o la cartelleria final en pel·lícules on els ‘malfactors’ escapaven. John Huston i "Els morts" (The Dead / Dublinesos): el dol • Adaptació de James Joyce: Huston filma un epitafi crepuscular on el record i la música obren l’aixeta del dol. • Idea clau: la impossibilitat d’acomiadar-se pot convertir la tristesa en una càrrega de tota la vida. • Enllaç temàtic: mencions d’"Amour" (Haneke) i "Les invasions bàrbares" (Denis Arcand) com a mirades serenes i profundes sobre el final de vida. Comèdia i mort: l’humor negre com a vàlvula • Dificultat: costa unir humor i tragèdia “amb brillantor”. • Títols: "Death Takes a Holiday", "The Loved One" (Tony Richardson), "Vivan los novios" (Berlanga), "Little Miss Sunshine", "Avanti" (Billy Wilder). • Lectura: l’humor pot rebaixar el dramatime sense banalitzar el comiat. Recomanacions i actualitat "Quatretondeta" (Pol Rodríguez) • Road-comèdia fúnebre amb José Sacristán i Sergi López: un viatge per repatriar les despulles de l’estimada es transforma en un relat tendre i berlangià amb girs que resignifiquen tot el que hem vist. • To: mig broma, mig existencialista, amb un final que colpeix. "Moonlight" (Barry Jenkins) • Anàlisi entusiasta: film poètic, de pressupost mínim, estructurat en tres etapes vitals (infantesa, adolescència, maduresa) amb fotografia i música exquisides. • Mirada: dignifica el relat afroamericà fugint de l’espectacularització de la violència; aposta per la tendresa i la intimitat. • Influències: traça europea (Dardenne, Lars von Trier) en la proximitat de càmera i el ritme. • Debat: comparació amb "La La Land" i el joc dels Òscars; valoració que el seu lloc és més a prop del cinema d’autor europeu que del cànon hollywoodenc. "Split" (M. Night Shyamalan) • Thriller psicològic sobre personalitat múltiple: potent en atmosfera i posada en escena, però amb algunes incongruències narratives. • Epíleg: es discuteix el final que connecta amb l’univers d’"El protegido", com a autocita que amplia el món de Shyamalan. "La La Land" i l’estat del musical • Valoració crítica: es troben a faltar cançons memorables i coreografies a l’alçada del període clàssic. • Comparacions: "Chicago", "Nine", "West Side Story" i el model de producció Arthur Freed; paral·lel amb l’òpera (un parell d’àries memorables i molt ‘relleno’). • Nota d’indústria: la nostàlgia tipus The Artist funciona com a ‘pack de referències’ per a noves generacions; gran eficàcia de màrqueting als premis. • Context: es comenta, en clau d’ambient dels Òscars, el moment sociopolític (Trump vs. “pel·lícula Obama”). Tancament • Proper programa: els animals al cinema. • Nota de títol: "The Dead" de Huston es va distribuir com "Dublinesos" (pel recull de contes) i no amb la traducció literal d’"Els morts".

Just Blues del 13/2/2017 - episode art
Just Blues

Just Blues del 13/2/2017

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 13/2/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 13/2/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts