Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Just Blues del 13/5/2025 - episode art
Just Blues

Just Blues del 13/5/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 13/5/2025 — Sopa d’Ànec, Una Nit a l’Òpera i el pla seqüència: Germans Marx, doblatge, context històric i llenguatge del cinema - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 13/5/2025 — Sopa d’Ànec, Una Nit a l’Òpera i el pla seqüència: Germans Marx, doblatge, context històric i llenguatge del cinema

Visió general de l’episodi Programa centrat en els Germans Marx a partir de Sopa d’Ànec (Duck Soup, 1933) i Una Nit a l’Òpera (1935), amb un debat viu sobre el doblatge versus versió original, anàlisi de gags icònics i context històric. La segona meitat és una “mini classe magistral” sobre el pla seqüència: orígens teatrals, evolució del muntatge, regles pràctiques i avantatges/inconvenients, amb exemples recents. Eixos principals: Sopa d’Ànec (1933): context de la Gran Depressió, sàtira política (Fridònia vs Silvània), gags verbals i visuals, i el seu lloc dins la filmografia dels Marx. Doblatge vs VO: defensa argumentada que, en aquest cas, el doblatge castellà (1984) intensifica el ritme còmic. Escenes memorables: l’escena del mirall i el gag dels cacauets i gelats. Influència: ecos en Chaplin, Lubitsch i Kubrick. Pla seqüència: del teatre al cinema, Eisenstein i Pudovkin, tècniques (tallar en moviment, regla del 1/3–2/3), immersió i reptes narratius. "Perdoni’m que no m’aixequi" — epitafi atribuït a Groucho Marx (llegenda urbana) Sopa d’Ànec: context, títol i ritme Context històric i creatiu Estrenada el 1933, en plena Gran Depressió. Groucho relatà la pèrdua dels seus estalvis arran del crac del 29. Germans Marx amb sòlida base en teatre, ràdio i música: bagatge que alimenta el seu tempo còmic. Sàtira política i estructura Fridònia (petita i endeutada) vs Silvània (ambicions hegemòniques): paròdia de la geopolítica d’entreguerres. Ritme de bombardeig de gags: alterna esquetxos verbals i físics, amb 4–5 números musicals, en 68 minuts compactes. El títol “Duck Soup” Equivalència idiomàtica: “pan comido” / “bufar i fer ampolles”. Gag inicial amb aneguets a la caldera per “justificar” el títol (apareixen i desapareixen sense pes narratiu). Doblatge vs versió original: per què aquí funciona el doblatge Els presentadors confessen que, malgrat ser de VO, en aquest cas el doblatge castellà (1984, Barcelona) és “impecable”. Veus destacades: Josep Maria Angelat (Groucho), Joaquín Díez (Chico), Manolo García (Zeppo), Ricard Solans (Trentino). Efecte clau: el doblatge accelera el ritme de rèplica i potencia el punchline. Escenes icòniques de Sopa d’Ànec L’escena del mirall Coreografia perfecta: Harpo (no pas Chico) imita Groucho en un marc que simula un mirall inexistent. Clau tècnica: sincronies, assajos mil·limètrics i timing (entrades/sortides de quadre, simetria, desfasos voluntaris per generar sospita i remat còmic). Cacauets i gelats (minut ~22) Gag de carrer amb Chico (cacauets) i Harpo (gelats de llimona): repetició, joc de barrets i barret cremat a la parrilla. Escena “fora de trama” que intensifica el to d’estrip i el caràcter anàrquic dels Marx. Producció, recepció i influència Última amb Paramount; posterior salt a MGM (Una Nit a l’Òpera, 1935). Èxit discret d’entrada i revaloració crítica amb els anys. Influències i ecos: Chaplin, El Gran Dictador: polititza més la sàtira. Lubitsch, To Be or Not to Be i Kubrick, Dr. Strangelove: parentiu en humor polític i to. Una Nit a l’Òpera: l’escena del contracte i el doblatge Es reprodueix el famós diàleg de la “parte contratante”. Comentari sobre el so i les veus: possible doblatge antic (veus de Madrid, to i textura dels anys 40), amb estrena espanyola el 1938 (difusió limitada per la Guerra Civil). Filmografia i llibres Filmografia essencial Etapa Paramount (1929–1933): The Cocoanuts, Animal Crackers, Horse Feathers, Duck Soup. Etapa MGM (1935–1949): Una Nit a l’Òpera, Un Dia a les Curses, L’Hotel dels Embolics, etc. Treballs en solitari menys destacats; el trio Groucho–Chico–Harpo és on brillen. Bibliografia recomanada Harpo habla (1961; ed. Montesinos, 1988). Hola y Adiós (Charlotte Chandler; Tusquets, 1983/1978). Cames (Groucho; versions 1930, 1958, 1976) — divertiment sobre llits. Cartes de Groucho Marx (1967; Anagrama) — epistolari amb gran enginy i retrat intel·lectual. Memòries d’un amant de sarnós (1963; Libros de la Frontera, 1974). Groucho i jo (1959; Tusquets, 1972). "Mai oblido una cara, però en el seu cas faré una excepció" — Groucho Marx Curiositats, dobladors i connexions Ricard Solans, gran doblador català, va ser durant anys la veu de Robert De Niro. Connexió Woody Allen: deutor de l’humor intel·lectual i absurd dels Marx. El pla seqüència: història, tècnica i narrativa Del teatre al cinema El cinema neix filmant la posada en escena teatral: càmera fixa i pla seqüència “natural”. La necessitat de continuïtat obre camí al muntatge i a la planificació (pla general → pla mig/primer pla → tornar a obrir per grups). Teoria del muntatge Referents: Eisenstein i Pudovkin. Recursos clau: Tallar en moviment (evita la sensació de repetició). Ajust de fotogrames per suavitzar salts. “Regla 1/3–2/3” en accions repartides entre plans. Virtuts del pla seqüència Immersió i tensió: la càmera com a ull que acompanya l’acció sense talls. Continuïtat interpretativa: l’actor es beneficia d’un flux no fragmentat (més proper al teatre). Riscos i reptes Ritme: cal mesurar desplaçaments (passadissos, drone shots) per no trencar la cadència. Coreografia tècnica: càmera, blocking, espai i so han d’encaixar com un rellotge. Exemples citats Sèrie Adolescents (Filmin): capítols en temps real i en pla seqüència. Boiling Point (Hierve/Bull): curt, sèrie i llarg amb aposta sostinguda pel pla seqüència. Tancament Recomanació: “Una quinta portuguesa” d’Avelina Prat (★★★★). Comiat del programa amb to distès i celebració de la riquesa del llenguatge cinematogràfic.

M de Música del 12/5/2025 - episode art
M de Música

M de Música del 12/5/2025

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 12/5/2025 - episode art
l'Audició
27'

l'Audició del 12/5/2025

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 9/5/2025 - episode art
Beats

Beats del 9/5/2025

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/5/2025 — Escriptura i comunicació amb Vicenç Villatoro; Maquiavel vs Savonarola; genocidi de Rwanda; història del transport públic de Barcelona; i tertúlia musical (Arcade Fire) - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/5/2025 — Escriptura i comunicació amb Vicenç Villatoro; Maquiavel vs Savonarola; genocidi de Rwanda; història del transport públic de Barcelona; i tertúlia musical (Arcade Fire)

Panorama general Programa coral amb diverses seccions. Destaquen la conversa profunda amb Vicenç Villatoro sobre l’ofici d’escriure i la comunicació, un bloc d’història i pensament (Maquiavel vs Savonarola), un dossier rigorós sobre el genocidi de Rwanda (1994), una crònica històrica del transport públic de Barcelona, i, al tram final, una tertúlia musical (Bits 40.0) amb novetats d’Arcade Fire. "Crec en la paraula, en la capacitat que té de vehicular el pensament" — Vicenç Villatoro Conversa amb Vicenç Villatoro Escriptura i tecnologia • Escriptura a mà vs màquina d’escriure vs ordinador: Villatoro admet que l’ordinador ha guanyat per versatilitat, però reconeix virtuts de l’escriptura a mà (portabilitat, connexió amb l’entorn). • Defensa espais amb vida al voltant (bars, biblioteques) per escriure; l’escriptura no ha de ser reclusió. Ràdio vs televisió i el valor del to • La ràdio no és el paleolític de la TV: té agilitat, costos baixos i és compatible amb la vida (pots conduir o rentar plats escoltant-la). • La comunicació és multisensorial: to, gest, entonació. Per això, els missatges breus (WhatsApp) generen mals entesos: els emoticons substitueixen malament el to. Història i geografia per entendre el present (Pierre Vilar) • El present és incomprensible sense el passat i la geografia. Catalunya com a façana litoral, corredor del Vallès i Pirineus: un país de pas i de mestissatges. • La geografia modela no només la història sinó fins i tot caràcters i expectatives (rerepaís, rius, irrigació). Sant Jordi i hàbits de lectura; pont amb Eduardo Mendoza • Sant Jordi és una festa sobretot de regal: es llegeix molt, però sovint interpretem el gust aliè. • Paral·lelisme entre “La ciutat dels prodigis” (Mendoza) i “Urgell, la febre de l’aigua” (Villatoro): evolució social i memòria col·lectiva. Mendoza, llegit com a novel·la de gàngsters a Barcelona (arribistes, violència i ascens social). Urgell, la febre de l’aigua: canal, regadiu i caràcter • Epopeia tècnica i humana: portar aigua a una terra eixuta (l’Urgell) com a palanca de transformació social i econòmica. • Contrast secà vs regadiu: canvia la relació amb el futur (incertesa vs estabilitat). Anècdotes locals (Cervera vs Mollerussa) que il·lustren etoses econòmiques distintes. L’ofici d’escriure: gèneres com a pacte • Els gèneres són un contracte entre autor i lector: cal pactar claus des del principi (realista vs fantàstic; comèdia vs tragèdia) per no “trencar” el lector. • Decisions d’ofici: narrador (1a persona: càlida però limitada; 3a persona: informada però més freda). • L’escriptura és cuina: proporcions, ritmes i salts controlats. Novel·la com a metàfora de canvi • La gesta col·lectiva sovint neix d’esperança, sacrifici i contradiccions; la decepció inicial pot ser la llavor d’un canvi positiu a llarg termini. Efemèrides i llatinismes Sherry Ann Lins • Cantant i compositora nord-americana, parcialment sorda, que exemplifica la superació. Va enregistrar la sintonia del programa (2019). Tal dia com avui + Horaci • Records històrics: de Miquel Àngel a la Capella Sixtina a la crema de llibres nazi (1933) o estrenes teatrals (Terra Baixa). • Horaci: vida i llegat de llatinismes (p. ex. Carpe diem, credula postero). Valors de mesura, serenitat i raó. Maquiavel vs Savonarola (Florència, segles XV–XVI) • Maquiavel: primer pensament polític modern, descriptiu i pragmàtic, negociació i virtuts republicanes (amor a Florència). • Savonarola: fanatisme moral i teocràcia (la “República de Déu”); foguera de les vanitats (quadres, llibres). • Medici: brillantor i corrupció; el pèndol entre luxe i puritanisme. • Actualització conceptual: lawfare (ús d’accions legals per eliminar oponents). • Dicotomia mercader vs cavaller: pacte i transacció vs veritat revelada i imposició. "Les injustícies, totes alhora; els favors, a poc a poc" — atribuït a Maquiavel (consell d’eficàcia política) Dossier: Genocidi de Rwanda (1994) • Dades clau: 800.000 víctimes en ~100 dies; violència sexual massiva; 2 milions d’exiliats. • Testimoni en 1a persona (Juliet, supervivient de Murambi): la falsa seguretat d’escoles i esglésies; la violència dels Interahamwe i la identificació ètnica (carnets, fenotip). • Paper internacional: tardana operació francesa; Tribunal Penal Internacional (62 condemnes). • Fites jurídiques: reconeixement de la violència sexual com a genocidi; primera acceptació de culpabilitat per crims d’aquest tipus. • Definició d’ONU (Convenció, art. 2): intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós. • Banda sonora: Miriam Makeba (“Pata Pata”) com a memòria d’activisme africà. Història del transport públic de Barcelona • Tramvia (1872–): de tracció animal a elèctric (1899); xarxa extensa (125 km), estandardització d’ample. • Marquès de Foronda: de rivalitzar amb l’autobús a controlar companyies; innovacions d’operació (parades fixes, numeració, bitllets). • Autobús (1906–): competència i complementarietat amb el tramvia; tarifes i horaris. • Metro de Sarrià: segon més antic després de Londres (1863, vapor), urbanitzat el 1929. • Tramvia Blau (1901): patrimoni històric; projecte de rehabilitació aturat. • Vaga dels tramvies (1951): boicot ciutadà i primera gran protesta al franquisme a la ciutat. • Taxis: obligació del taxímetre (1924), codi de circulació, cromàtica (ratlles – origen del groc/negre); període de col·lectivització durant la Guerra Civil; gasogen per escassetat. Tancament i reflexió • Filosofia: en majúscula, disciplina de la raó; en minúscula, vida lliure i autònoma. • Crida a fer (acció) i a votar amb DNI i memòria (eleccions 12/05/2024). • Proposta de futurs paral·lelismes: Giordano Bruno vs Galileo (ciència, dogma i llibertat intel·lectual). Bits 40.0 — Tertúlia musical • Reapareix l’equip complet; to distès i novetats. • Arcade Fire: debat sobre Win Butler (acusacions i recepció), escolta de “Year of the Snake” (avançament) i opinions (menys èpica, so polit). • Reivindicació dels primers discos com a obres mestres; mencions a Primavera Sound i retorns de Tortoise. Idees clau • La paraula i el pacte (gèneres) com a eixos de la bona comunicació. • Geografia + història expliquen el present. • La memòria (Rwanda, fogueres, crema de llibres) com a antídot contra la repetició de la barbàrie. • La ciutat es transforma (i es recorda) a través del transport. • Cultura i música com a espai d’escolta crítica i plaer compartit.

← Torna a tots els podcasts