Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Xoc d'Estics del 8/5/2025 - episode art
Xoc d'Estics

Xoc d'Estics del 8/5/2025

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Cara B del 7/5/2025 - episode art
Cara B

Cara B del 7/5/2025

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 7/5/2025 — Homenatge a Jesús Castro: Justícia i Pau a Sant Just — drets humans, comunitat i esperança - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 7/5/2025 — Homenatge a Jesús Castro: Justícia i Pau a Sant Just — drets humans, comunitat i esperança

Visió general Programa especial d’homenatge a Jesús Castro, fundador i president de Justícia i Pau de Sant Just. El capítol combina memòria biogràfica, història del grup, accions solidàries i testimonis personals, amb interludis musicals de cançons estimades pel protagonista. "No hi ha força més gran que creure que idees i propostes que inicialment semblaven utòpiques es poden fer realitat si es tiren endavant amb convicció i entre tots." Perfil i arrels de Jesús Castro Compromís local i associatiu • Arribada a Sant Just (1967), casament amb mossèn Ramon i naixement del fill (1968). • Impuls a l’“escola catalana” de l’Ateneu: reivindicació del català i participació al patronat. • Participació a les primeres associacions de veïns dels anys 70: el poble “parla” i organitza les seves necessitats. • Crida de mossèn Ramon Grané per relançar l’escoltisme: Jesús declina liderar per la família, però ofereix suport constant. Espiritualitat i escoltisme • Cristianisme obert inspirat pel Vaticà II: “seguir Jesús de cara enfora”. • Vida de grup i formació en l’escoltisme, amb la promesa: "Sempre a punt, tant com puc, i res sense acabar de fer." Naixement de Justícia i Pau (Sant Just) Connexió prèvia i visió • Des de mitjans dels 80, connexió amb Justícia i Pau Barcelona (Joan Gomis, Arcadi Oliveres, Armadans…), amb la meta de drets humans i dignitat per a tothom. Guerra dels Balcans i fundació local • Inicis a principis dels 90 arran de la guerra dels Balcans i el setge de Sarajevo. • Vigílies setmanals a les 19h: Adagio d’Albinoni, lectura de manifest i minuts de silenci. • Es consolida un grup divers, respectuós i perseverant, amb Jesús com a impulsor i primer president. Accions i impacte al municipi Primeres iniciatives • Gran recollida d’aliments per a Kosovo coordinada per Jesús (escoles, mercat, parròquia) — èxit que impulsa noves accions. • 1a Jornada de Justícia i Pau a Sant Just: “Violència en infants i joves” — amb ponents i edició d’un llibret de conclusions. Campanyes i activitats sostingudes • Signatures per a la condonació del deute extern (festes de tardor i mercat de Nadal). • Defensa de beques menjador (cartes incansables a Ajuntament i Consell Comarcal). • Sopar de la fam i concerts solidaris. • Cicle de conferències (Arcadi Oliveres, Quim Amor, Maria Anguera Periques, Fisas, Narcís Prat, Mar Companys, Josep Maria Fernández Varea — armes nuclears, Carles Descalci). • Temes recents: salut mental com a eix anual. La petjada humana i el lideratge de Jesús Testimonis del grup • Ester: el coneix en un curs de francès; el grup és acollidor i treballador. Jesús anima a assumir responsabilitats, valora la feina i cuida el vessant humà (família, temps i escolta). • Jesús (membre): veu en Jesús un visionari pragmàtic; les seves “utopies” són horitzons d’esperança que sovint fa realitat. Visió del desenvolupament compartit amb els més desfavorits. • Pilar: Jesús combina atenció al detall amb transformació estructural. Sap veure el potencial de cadascú i encarna el missatge de l’Evangeli en clau de justícia i pau. Trets clau del seu tarannà • Onestetat, senzillesa i coherència. • Respecte, acollida i tolerància en la diversitat. • Lluita incansable per la pau i els drets humans. • Capacitat d’organitzar, connectar i impulsar iniciatives col·lectives. Interludis musicals d’homenatge • Leonard Cohen — “Hallelujah” (peça estimada per Jesús). • Lluís Llach — “Mar a mar” (cançó emblemàtica catalana). • Raimon — “Al vent” (himne reivindicatiu de llibertat i recerca de pau). Manifest final i full de ruta Compromisos i aliances • Continuar el treball activista per la pau, la justícia social, els drets humans i la protecció de la natura. • Fer-ho sense protagonismes, en equip, i donant veu a cada persona. • Col·laboració amb Ajuntament, parròquia, Càritas, Mans Unides i altres entitats locals i externes. Properes accions • Concert solidari el 28 de maig, a les escoles, per recollir aliments per a Càritas de Sant Just. Esperança activa • Mantenir viva la mirada d’esperança de Jesús: les utopies es construeixen amb convicció i treball col·lectiu. "Cada gra de sorra compta i l’esforç conjunt pot produir canvis importants en el món."

Just Blues del 6/5/2025 - episode art
Just Blues

Just Blues del 6/5/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 6/5/2025 — Teorema de Pasolini: seducció, lluita de classes i símbols (Morricone, Vesubi) + balanç del Barcelona Film Festival - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 6/5/2025 — Teorema de Pasolini: seducció, lluita de classes i símbols (Morricone, Vesubi) + balanç del Barcelona Film Festival

Resum general de l’episodi Punt de partida • Episodi dedicat a Teorema (1968) de Pier Paolo Pasolini, amb èmfasi en el seu context històric, els seus símbols i la recepció. • Els presentadors situen la pel·lícula en el clima de 1968 i el tardofranquisme: veure-la llavors era una experiència de sacsejada ideològica i estètica. "Veieu Teorema, que us entusiasmarà... És vital posar-la en el context del 1968." Tesi central del programa • Teorema s’articula al voltant d’una idea clau: la seducció. Un “visitant” (Terence Stamp) entra en una casa burgesa i sedueix tots els seus membres (pare, mare, filla, fill i la minyona), precipitant-ne una transformació espiritual, sexual i social. • Pasolini combina dues esferes que travessen tota la seva obra: lo religiós i lo marxista, convertint el visitant en una mena de messies/àngel seductor que revela el buit d’una classe i d’una època. Context, llenguatge i classes 1968 i l’eco en la recepció • El 1968 marca la lectura del film (Maig del 68, lluites socials, fi de les certeses burgeses). A l’Estat espanyol, sota franquisme, veure aquesta pel·lícula va ser un acte d’esperança i trontoll ideològic. • Avui, part de l’impacte s’ha esvaït, però la potència conceptual i l’arquitectura formal romanen. Llenguatge cinematogràfic • Pasolini s’allunya del llenguatge “usual” del cinema de l’època: barreja realisme, lirisme, ironia i humor negre amb trencaments formals (mutisme inicial, B/N a color, interludis simbòlics). • La pel·lícula fou percebuda aleshores com més críptica; avui, molts codis resulten més llegibles. Lluita de classes: l’obertura documental • El film arrenca amb un fals-documental (RAI) sobre una fàbrica “autogestionada”. La pregunta punyent: “Si ara ja teniu la fàbrica… contra què lluitareu?” • Teorema no és només una sàtira de classe; és també una exploració de les escletxes íntimes (desig, culpa, fe) dins la burgesia. Personatges, estructura i símbols Els cinc “capítols humans” i el Visitant • Família burgesa de Milà: pare (industrial), mare (Silvana Mangano), filla, fill i minyona (Emília). El “Visitant” (Terence Stamp) sedueix tots cinc sense preàmbuls: la seducció és directa i sexual. • Cada personatge queda “marcat” i entra en una deriva pròpia: culpa, revelació, desig, crisi. Arquitectura en cinc parts • Presentació • Arribada del Visitant • La seducció • La partida • Les transformacions. • El “messies sexual” activa conversions i enfonsaments: no tots entenen què els ha passat, però res queda igual. Dispositius formals clau • Inici B/N i sense diàleg interior; a ~8’45” el film passa a color i s’obren les veus. • Actuació molt física i de mirades, pasoliniana; referents no “calquen” Bresson, però sí ressonen Chaplin (muda/gest), i un estil propi. Simbologia visual: el Vesubi i Bacon • El Vesubi apareix com a “separador” i signe de l’inalterable, del sagrat i del perill latent. • L’eco Francis Bacon s’inscriu en el tram final (el crit/udol del pare), fent rima visual amb imatges de catàleg vistes abans. Música i imatge Banda sonora • Ennio Morricone signa una música fosca, espiritual i dissonant, lluny del seu “tòpic” popular. • Convivència amb fragments del Rèquiem de Mozart i un passatge de Bach: diàleg entre lo sagrat i la modernitat sonora. Fotografia, color i vestuari • Paleta esmorteïda i de “palidesa” buscada; un color gairebé gris que reforça el to ascètic. • Silvana Mangano és filmada amb una aura de porcellana; el vestuari “sobreviuria” estilísticament avui. Pasolini: pensament, obra i recepció Binomi fundacional • Pasolini es mou entre fe i marxisme (Gramsci). Aquest xoc fecund defineix el seu cinema i el seu pensament. Referents citats • Literaris: Rimbaud, Barthes (i el vector lingüístic a l’òrbita de Saussure). • Pictòrics: Francis Bacon, Giotto, Piero della Francesca. • Cinematogràfics: Mizoguchi, Welles, Renoir, Kurosawa, Kon Ichikawa, Chaplin. Guionista i filmografia essencial • Gran guionista, també de tercers; esment de guions no filmats (El pare salvatge; Sant Pau). • De l’inici (Accattone, Mamma Roma, L’Evangeli segons Sant Mateu, Edipo Re) a Teorema i Medea. • “Trilogia de la vida” (Il Decameron, Contes de Canterbury, Les mil i una nits) i posterior renegació. • Culmina en Saló o els 120 dies de Sodoma (1975): radical i polèmica. Connexions catalanes i biografia • Anècdotes sobre Enrique Irazoqui (Jesús a L’Evangeli…), l’Escola Adrià Gual, i la relació de Pasolini amb Goitisolo i la poesia catalana. • Defensa del friülà; 33 processos judicials; homosexualitat viscuda obertament; assassinat a Òstia (1975) mai aclarit. Bonus: Barcelona Film Festival (9a ed.) Balanç i palmarès • Crítica al perfil baix (festival de preestrenes) malgrat el “nom Barcelona”. • Guardons destacats: - Millor pel·lícula: “De qui ets?” / “Jouer avec le feu”. - Millor direcció: Elisa Jung (Paternal Leaf) — opinió discrepant al programa. - Millor actor: Grégory Gadebois (La primera escola). - Millor actriu: Alexandra Lamy (La primera escola). - Millor música: Marc Parrot (La furgo, d’Eloi Calvo). - Millor muntatge: “Col 75”. - Premi de la crítica (ACCEC): “Col 75”. Idees clau • Seducció com a motor de revelació i crisi. • Classe i poder: de l’autogestió obrera al buit burgès. • Simbologia visual (Vesubi) i pictòrica (Bacon) com a eixos de lectura. • Música (Morricone/Mozart/Bach) que eleva el to espiritual i tràgic. • Arquitectura impecable en cinc moviments, amb ironia i humor negre a la segona meitat.

← Torna a tots els podcasts