
Smooth Jazz Club del 1/5/2025
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Context i objectiu de l'episodi • Episodi dedicat a aprofundir en el llegat i l’estil del Papa Francesc, posant èmfasi en una església oberta, la centralitat de la misericòrdia i el compromís amb les pobreses i la pau. "Una església en sortida" que escolta, acull i camina amb tothom. Eixos del llegat de Francesc 1) L’Evangeli com a camí, no com a dogma • Visió d’església oberta al món: crida a connectar l’Evangeli amb les realitats concretes del segle XXI i a viure el compromís quotidià. • Misericòrdia com a essència: superar el judici i l’exclusió; obrir portes i cors. "L’Evangeli és per tots… No és un dogma. És un camí." • Aplicació personal: mirada més compassiva i menys crítica; escolta activa de l’altre, fins i tot quan hi ha desacord. 2) Pobreses (en plural) i acollida • No només pobresa econòmica: marginalitats, migracions, manca d’habitatge i vulneració de drets humans. • Gestos i simbologia: primer viatge a Lampedusa; parròquies com a espais d’acollida dinàmica. "Les parròquies han de ser hospitals de campanya." 3) Ecologia integral i interdependència (Laudato Si) • L’ecologia és també social i econòmica: el dany ambiental afecta milions, força desplaçaments i alimenta noves pobreses. • Tot està connectat: crida a la responsabilitat personal i col·lectiva en una realitat globalitzada. 4) Alegria de l’Evangeli i comunitat • L’Evangeli com a pauta de vida actual i accessible, que impulsa a portar i rebre en comunitat. • La comunitat no és només eclesial: és el poble i el teixit social on es viu la fe. Estil de lideratge: proximitat, humilitat i coherència • Senzillesa i trencament de protocols: residència a Santa Marta, vida austera, gestos espontanis i propers. • A prop del poble: visita a presons, dinar amb persones vulnerables; sobrietat en les cerimònies i voluntat de centrar-se en l’essencial. • Humanitat quotidiana: humor, tango, futbol i proximitat. Reformes, tensions i camins oberts • Crítiques d’alguns sectors conservadors; expectatives de canvi sobre dones i ministeris i el celibat. Més enllà de definicions doctrinals, Francesc ha fet nomenaments de dones i laics per desclericalitzar. "El clericalisme és un càncer a l’església." • Rebuig de la rigidesa: "Una església trista és una trista església." Sinodalitat: el poble que camina plegat • Sinodalitat = caminar junts: corresponsabilitat de tot el poble de Déu, amb especial èmfasi en el bateig com a base d’igualtat i missió compartida. • Procés obert arreu del món: escolta universal (de dins i de fora), treball en grups diversos i retorn a les diòcesis per discernir en comunitat. Abusos, poder i conversió institucional • Evolució de postura davant casos d’abusos: centralitat de la veu de les víctimes i decisió d’anar a fons en la transformació de dinàmiques de poder i d’ocultació. • Denúncia del poder econòmic i del poder sobre les consciències; aposta per una església transparent i responsable. Pau, guerres i capitalisme d’armament • Condemna del capitalisme d’armament i de la lògica consumista que sacrifica vides. • Crida a la pau davant els conflictes (Ucraïna, Gaza i guerres africanes) i a prioritzar la dignitat humana. En síntesi • Un llegat centrat en la misericòrdia, la proximitat i la justícia social. • Una església missionera, sinodal i en sortida, arrelada en l’Evangeli com a camí compartit per transformar el món.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Inici del programa i homenatge • Tornada a Ràdio d’Esvern després de Setmana Santa i un Sant Jordi “esplendorós”, amb comentaris del triomf del Barça i una gran apagada elèctrica. • Emotiu record d’Anastasi Rinos al seu amic i col·laborador publicitari Eduard Vinyals Zomar. El programa queda dedicat a la seva memòria i se’n farà arribar l’enregistrament a la família. “El programa està dedicat a la seva memòria.” Tema central: “Adolescència” (Netflix) Què és i per què destaca • Sèrie britànica de 4 capítols d’uns 50’, dirigida per Philip Barantini i creada per Jack Thorne amb Stephen Graham (també protagonista, fent de pare). • Visionat molt immersiu: actuacions d’una credibilitat colpidora i direcció que prioritza el realisme. • Possible recepció institucional: es comenta que Starmer hauria promogut la sèrie com a visionat gairebé obligat a escoles i instituts al Regne Unit, pel seu valor social. Temes tractats • Radiografia de l’adolescència contemporània i les seves ombres: masclosfera (manosphere), cultura incel, violències i misogínia. • L’impacte comunitari i familiar d’un crim adolescent: la sèrie desvela aviat el culpable i desplaça l’interès cap a les conseqüències i la responsabilitat col·lectiva. • Context britànic: classes socials marcades, immigració i integració, sistema educatiu i judicial; una problemàtica que ressona aquí però amb intensitat diferent. Forma i posada en escena • Ús intensiu del pla seqüència i del temps real per implicar l’espectador i fer tangible la tensió. • Tecnologia i mètode: rodatges seguits, sense costures digitals (segons el DF Matthew Lewis). Els “temps morts” es transformen en espais de reflexió dramàtica. • Escenes memorables: la trobada del noi amb la psicòloga al correccional —un moment d’alta volada cinematogràfica per interpretació i construcció. Boiling Point i els plans seqüència al límit • Es reivindica el tàndem Barantini–Stephen Graham a “Boiling Point” (film, 2021; Filmin), hereu d’un curt previ (2019) i continuat en sèrie (2023). • Espai d’estrès controlat: una cuina professional en ple servei. El pla seqüència obliga a coordinar persones, càmera i plats reals sense errors. • Efecte emocional: final demolidor i una experiència que “deixa destrossat” per immersió i risc formal. • Comparacions: s’esmenta “The Bear” (temàtica similar, tractament molt diferent). Aula de cinema: el pla seqüència (conceptes clau) “Que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.” — Calderón de la Barca Llenguatge i percepció • El director guia la nostra mirada: muntatge analític (fragmenta i tria angles) vs muntatge sintètic (el pla seqüència que ho integra i sintetitza en temps real). • Somni i cinema: el relat en primera persona s’assembla a un pla seqüència viscut —continuïtat i fluïdesa de consciència. Pros i contres del pla seqüència • Avantatges: • Immersió i implicació de l’espectador. • Tensió orgànica i temps dramàtic sense retalls. • Riscos: • Exigència tècnica extrema; qualsevol error fa repetir-ho tot. • Si s’usa per estalviar (i no per sentit dramàtic), pot enfonsar el ritme. Referents i genealogia • Exemples citats: El Déu Salvatge (Polanski), Mass (2021), Fills dels homes (Cuarón), El secreto de sus ojos (Campanella), Birdman (Iñárritu) —amb costures digitals— i la modèlica L’arca russa (Sokurov). BCN Film Fest (9a edició): tendències i recomanacions Tendències recents • Predomini de relats familiars i autobiogràfics (primers films que destil·len experiències pròpies), biopics i documentals amb més espai a sales i plataformes. • Certa prudència industrial: els autors que arrisquen sovint xoquen amb el mercat; fins i tot grans noms (p. ex., Coppola, Scorsese) topen amb recepcions desiguals. 3 títols destacats (valoració per sobre del notable) • Un like de Bob Trevino (USA, 2024) — Dir. i guió: Tracy Layman. • Comèdia dramàtica, opera prima. • Barbie Ferreira i John Leguizamo en estat de gràcia. • Amistat sincera nascuda a Facebook que compensa solitud i abandó patern. • Köln/Colm 75 (DE/PL) — Biopic vibrant amb aire godardià. • La jove Vera Brandes orquestra el mític concert de Keith Jarrett a Colònia. • Ritme trepidant, diàlegs frescos, memòria del post-68. • Diamanti (IT, 2024) — Dir. Ferzan Özpetek. • Drama coral “cinema dins del cinema”: un director reuneix actrius per recrear un taller de costura dels 70. • Subtrames molt ben tancades, interpretacions sòlides; dues hores i mitja que passen en un sospir. Dades i seccions del festival • Direcció: Conxita Casanovas. Fins a 70 pel·lícules en 7-8 seccions: Oficial, Competición, Art al Cinema, etc. • Catifes vermelles: Barbie Ferreira, Ángela Molina, Richard Gere. • Homenatge “Imprescindibles”: Marcello Mastroianni (centenari) — 12 films + 1 peça complementària. • Mostra asiàtica i Art al cinema: docs sobre Òscar Tusquets i Picasso (mirada francesa i “apropiació cultural” debatuda amb ironia).

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto