Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Cara B del 30/4/2025 - episode art
Cara B

Cara B del 30/4/2025

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 30/4/2025 — Misericòrdia, Pobreses i Sinodalitat: el llegat del Papa Francesc — de Lampedusa a Laudato Si - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 30/4/2025 — Misericòrdia, Pobreses i Sinodalitat: el llegat del Papa Francesc — de Lampedusa a Laudato Si

Context i objectiu de l'episodi • Episodi dedicat a aprofundir en el llegat i l’estil del Papa Francesc, posant èmfasi en una església oberta, la centralitat de la misericòrdia i el compromís amb les pobreses i la pau. "Una església en sortida" que escolta, acull i camina amb tothom. Eixos del llegat de Francesc 1) L’Evangeli com a camí, no com a dogma • Visió d’església oberta al món: crida a connectar l’Evangeli amb les realitats concretes del segle XXI i a viure el compromís quotidià. • Misericòrdia com a essència: superar el judici i l’exclusió; obrir portes i cors. "L’Evangeli és per tots… No és un dogma. És un camí." • Aplicació personal: mirada més compassiva i menys crítica; escolta activa de l’altre, fins i tot quan hi ha desacord. 2) Pobreses (en plural) i acollida • No només pobresa econòmica: marginalitats, migracions, manca d’habitatge i vulneració de drets humans. • Gestos i simbologia: primer viatge a Lampedusa; parròquies com a espais d’acollida dinàmica. "Les parròquies han de ser hospitals de campanya." 3) Ecologia integral i interdependència (Laudato Si) • L’ecologia és també social i econòmica: el dany ambiental afecta milions, força desplaçaments i alimenta noves pobreses. • Tot està connectat: crida a la responsabilitat personal i col·lectiva en una realitat globalitzada. 4) Alegria de l’Evangeli i comunitat • L’Evangeli com a pauta de vida actual i accessible, que impulsa a portar i rebre en comunitat. • La comunitat no és només eclesial: és el poble i el teixit social on es viu la fe. Estil de lideratge: proximitat, humilitat i coherència • Senzillesa i trencament de protocols: residència a Santa Marta, vida austera, gestos espontanis i propers. • A prop del poble: visita a presons, dinar amb persones vulnerables; sobrietat en les cerimònies i voluntat de centrar-se en l’essencial. • Humanitat quotidiana: humor, tango, futbol i proximitat. Reformes, tensions i camins oberts • Crítiques d’alguns sectors conservadors; expectatives de canvi sobre dones i ministeris i el celibat. Més enllà de definicions doctrinals, Francesc ha fet nomenaments de dones i laics per desclericalitzar. "El clericalisme és un càncer a l’església." • Rebuig de la rigidesa: "Una església trista és una trista església." Sinodalitat: el poble que camina plegat • Sinodalitat = caminar junts: corresponsabilitat de tot el poble de Déu, amb especial èmfasi en el bateig com a base d’igualtat i missió compartida. • Procés obert arreu del món: escolta universal (de dins i de fora), treball en grups diversos i retorn a les diòcesis per discernir en comunitat. Abusos, poder i conversió institucional • Evolució de postura davant casos d’abusos: centralitat de la veu de les víctimes i decisió d’anar a fons en la transformació de dinàmiques de poder i d’ocultació. • Denúncia del poder econòmic i del poder sobre les consciències; aposta per una església transparent i responsable. Pau, guerres i capitalisme d’armament • Condemna del capitalisme d’armament i de la lògica consumista que sacrifica vides. • Crida a la pau davant els conflictes (Ucraïna, Gaza i guerres africanes) i a prioritzar la dignitat humana. En síntesi • Un llegat centrat en la misericòrdia, la proximitat i la justícia social. • Una església missionera, sinodal i en sortida, arrelada en l’Evangeli com a camí compartit per transformar el món.

Just Blues del 29/4/2025 - episode art
Just Blues

Just Blues del 29/4/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 29/4/2025 — Adolescència a Netflix, plans seqüència al límit i crònica del BCN Film Fest (9a edició) - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 29/4/2025 — Adolescència a Netflix, plans seqüència al límit i crònica del BCN Film Fest (9a edició)

Inici del programa i homenatge • Tornada a Ràdio d’Esvern després de Setmana Santa i un Sant Jordi “esplendorós”, amb comentaris del triomf del Barça i una gran apagada elèctrica. • Emotiu record d’Anastasi Rinos al seu amic i col·laborador publicitari Eduard Vinyals Zomar. El programa queda dedicat a la seva memòria i se’n farà arribar l’enregistrament a la família. “El programa està dedicat a la seva memòria.” Tema central: “Adolescència” (Netflix) Què és i per què destaca • Sèrie britànica de 4 capítols d’uns 50’, dirigida per Philip Barantini i creada per Jack Thorne amb Stephen Graham (també protagonista, fent de pare). • Visionat molt immersiu: actuacions d’una credibilitat colpidora i direcció que prioritza el realisme. • Possible recepció institucional: es comenta que Starmer hauria promogut la sèrie com a visionat gairebé obligat a escoles i instituts al Regne Unit, pel seu valor social. Temes tractats • Radiografia de l’adolescència contemporània i les seves ombres: masclosfera (manosphere), cultura incel, violències i misogínia. • L’impacte comunitari i familiar d’un crim adolescent: la sèrie desvela aviat el culpable i desplaça l’interès cap a les conseqüències i la responsabilitat col·lectiva. • Context britànic: classes socials marcades, immigració i integració, sistema educatiu i judicial; una problemàtica que ressona aquí però amb intensitat diferent. Forma i posada en escena • Ús intensiu del pla seqüència i del temps real per implicar l’espectador i fer tangible la tensió. • Tecnologia i mètode: rodatges seguits, sense costures digitals (segons el DF Matthew Lewis). Els “temps morts” es transformen en espais de reflexió dramàtica. • Escenes memorables: la trobada del noi amb la psicòloga al correccional —un moment d’alta volada cinematogràfica per interpretació i construcció. Boiling Point i els plans seqüència al límit • Es reivindica el tàndem Barantini–Stephen Graham a “Boiling Point” (film, 2021; Filmin), hereu d’un curt previ (2019) i continuat en sèrie (2023). • Espai d’estrès controlat: una cuina professional en ple servei. El pla seqüència obliga a coordinar persones, càmera i plats reals sense errors. • Efecte emocional: final demolidor i una experiència que “deixa destrossat” per immersió i risc formal. • Comparacions: s’esmenta “The Bear” (temàtica similar, tractament molt diferent). Aula de cinema: el pla seqüència (conceptes clau) “Que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.” — Calderón de la Barca Llenguatge i percepció • El director guia la nostra mirada: muntatge analític (fragmenta i tria angles) vs muntatge sintètic (el pla seqüència que ho integra i sintetitza en temps real). • Somni i cinema: el relat en primera persona s’assembla a un pla seqüència viscut —continuïtat i fluïdesa de consciència. Pros i contres del pla seqüència • Avantatges: • Immersió i implicació de l’espectador. • Tensió orgànica i temps dramàtic sense retalls. • Riscos: • Exigència tècnica extrema; qualsevol error fa repetir-ho tot. • Si s’usa per estalviar (i no per sentit dramàtic), pot enfonsar el ritme. Referents i genealogia • Exemples citats: El Déu Salvatge (Polanski), Mass (2021), Fills dels homes (Cuarón), El secreto de sus ojos (Campanella), Birdman (Iñárritu) —amb costures digitals— i la modèlica L’arca russa (Sokurov). BCN Film Fest (9a edició): tendències i recomanacions Tendències recents • Predomini de relats familiars i autobiogràfics (primers films que destil·len experiències pròpies), biopics i documentals amb més espai a sales i plataformes. • Certa prudència industrial: els autors que arrisquen sovint xoquen amb el mercat; fins i tot grans noms (p. ex., Coppola, Scorsese) topen amb recepcions desiguals. 3 títols destacats (valoració per sobre del notable) • Un like de Bob Trevino (USA, 2024) — Dir. i guió: Tracy Layman. • Comèdia dramàtica, opera prima. • Barbie Ferreira i John Leguizamo en estat de gràcia. • Amistat sincera nascuda a Facebook que compensa solitud i abandó patern. • Köln/Colm 75 (DE/PL) — Biopic vibrant amb aire godardià. • La jove Vera Brandes orquestra el mític concert de Keith Jarrett a Colònia. • Ritme trepidant, diàlegs frescos, memòria del post-68. • Diamanti (IT, 2024) — Dir. Ferzan Özpetek. • Drama coral “cinema dins del cinema”: un director reuneix actrius per recrear un taller de costura dels 70. • Subtrames molt ben tancades, interpretacions sòlides; dues hores i mitja que passen en un sospir. Dades i seccions del festival • Direcció: Conxita Casanovas. Fins a 70 pel·lícules en 7-8 seccions: Oficial, Competición, Art al Cinema, etc. • Catifes vermelles: Barbie Ferreira, Ángela Molina, Richard Gere. • Homenatge “Imprescindibles”: Marcello Mastroianni (centenari) — 12 films + 1 peça complementària. • Mostra asiàtica i Art al cinema: docs sobre Òscar Tusquets i Picasso (mirada francesa i “apropiació cultural” debatuda amb ironia).

← Torna a tots els podcasts