
M de Música del 28/4/2025
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.
Episodis etiquetats amb Altres

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Tema central: Arqueologia i arqueologia subaquàtica a Catalunya Què és l’arqueologia i per què importa • L’arqueologia, del grec arqueos (antic) i logos (ciència), estudia les societats humanes a través de la cultura material. • Comparteix objectiu amb la història, però té mètodes propis (sobretot l’excavació), recolzant-se en datacions com el radiocarboni, tècniques geològiques i estudis d’ictiofauna o paleobotànica. "No som bussos arqueòlegs, sinó arqueòlegs que bussegen." El CASC: missió, història i estructura • El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) és una unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya. • Funcions: inventariar, protegir, estudiar, conservar i difondre el patrimoni submergit (mar, llacs, rius i nivells freàtics). • Orígens: espoli massiu amb la popularització del submarinisme (anys 60) → consciència i legislació (anys 80) → primera plaça d’arqueòleg subaquàtic (Xavier Nieto) i creació del CASC (1992). • Infraestructura: laboratoris i magatzem a Girona; vaixell Tètis (port base a Roses) com a plataforma de treball a l’estiu. Pioners i canvi de paradigma • Primeres excavacions referents: Cala Culip (Cap de Creus) – equip d’arqueòlegs aplicant metodologia científica sota l’aigua. • Canvi clau (George Bass): "És més fàcil ensenyar un arqueòleg a bussejar que un bus a ser arqueòleg." El derelicte Formigues 2: descobriment, contingut i significat Descobriment i estat de conservació • Localitzat a les Illes Formigues (Baix Empordà). Declarat per Jaume Soler (2012); redescobert i verificat pel CASC el 2016. • Profunditat: ~50 m. Molt ben preservat per estar tan fondo; malgrat espoli parcial, conserva fusta de buc i un gran carregament d’ànfores. • Vaixell romà del segle I aC; estimació d’eslora 20–22 m; dues capes d’ànfores (possiblement tres, una espoliada). Càrrega i anàlisi pluridisciplinària • 240 àmfores identificades i etiquetades in situ; el total transportat podria ser molt superior. • Tipologies i continguts: - Peix en salaó (espècies atlàntiques com bis, sorell i bonítol atlàntic). - Salses de peix (probable gàrum, pendent de confirmació analítica). • Evidències orgàniques excepcionals: resines impermeabilitzants, restes vegetals (raïm, olives). Estudi amb especialistes en ictiofauna, paleobotànica i materials ceràmics. Espoli: evidències i impacte • Grau d’espoli relatiu i menor que altres jaciments, per la profunditat. • Senyals d’espoli: buit d’ànfores a la bodega i eina moderna (escarpa d’acer inoxidable) trobada al jaciment; marques de repicat a les àmfores. • Valor econòmic: és patrimoni i la seva comercialització és il·legal; la valoració ha de ser històrica. Derelictes i biòtops: definicions i exemples • Derelicte: restes d’un artefacte o nau humana enfonsada (accident, catàstrofe, abandonament o enfonsament intencional). Inclou vaixells, avions, submarins i vehicles. • Com a biòtops: els derelictes creen hàbitats i fomenten biodiversitat; exemples a Catalunya: Boreas (Palamós) i Regio Messina (costa del Montgrí) enfonsats expressament; Dragonera (Tarragona) com a reserva. • Ecologia i profunditat: menys llum i temperatura més baixa a partir de 50–60 m → menys varietat; corall a fondàries majors; posidònia necessita llum i no viu profund. Metodologia, seguretat i campanyes • Treball a grans profunditats: immersions curtes amb descompressions llargues; aire a fons i oxigen pur a descompressió; risc de narcòsi per nitrogen controlat. • Avantatges del medi subaquàtic: conservació de matèria orgànica, documentació aèria amb càmera en flotació; no es trepitgen restes. • Com funciona una campanya: permisos, preparació del vaixell Tètis, briefing, excavació i documentació, retorn a port; postcampanya: anàlisi, informes i publicació. Protecció, conservació i difusió • Resposta a alertes (temporal/aflorament) i Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya: >855 jaciments inventariats; 85–90% espoliats. • Laboratori de Girona: especialitzat en materials subaquàtics (orgànics); equipament de liofilització. Protocol clau: "Si trobes una peça, deixa-la in situ i avisa l’administració." • Difusió: publicacions, xerrades, visites escolars al laboratori i al vaixell; grans exposicions. • Exemples: - Sorres 10 (vaixell medieval): excavat als 90; museïtzat al Museu Marítim de Barcelona (2018). - Exposició: “Naufragis. Història submergida” (MAC Barcelona). Quatre àmbits: exploradors del mar; vaixells i mariners; excavar sota l’aigua; conservació i casos d’estudi (Culip IV, Deltebre I, Formigues II). Recursos immersius, 3D i escape room. Formació i recorreguts professionals • Ara existeix el grau d’Arqueologia i màsters en arqueologia subaquàtica (UB, Càdiz, Marsella, Regne Unit, etc.). • Titulacions de busseig recreatiu (fins 3 estrelles) i busseig professional; també titulacions nàutiques (mariners/patrons) per operar el Tètis. Mirada endavant • La tecnologia és essencial (seguretat, accés, mètode), però l’objectiu és fer història i socialitzar el coneixement. Altres seccions del programa Pausa musical i apunts • “What a Wonderful World” (versió Deep River Quartet) i breu repàs a la trajectòria del grup coral holandès. Columna de Joan: Sexe, política i poder • Casos històrics on vida íntima i esfera pública col·lideixen: - Thomas Jefferson i Sally Hemings; JFK i Marilyn; Bill Clinton i Mónica Lewinsky (impeachment 1998–99). - Gary Hart, Ted Kennedy. - Eduard VIII i Wallis Simpson; Lluís I de Baviera i Lola Montes; Carles II de Romania i Elena Lupescu. - Cas Profumo (Regne Unit) i Jeremy Thorpe. - François Mitterrand i filla reconeguda tardanament. - Referències a Berlusconi. • Recomanacions de cine/sèries: “Scandal” (1989), “Primary Colors” (1998), “A Very English Scandal” (2018), “Loro/Silvio” (2018), “The Front Runner” (2018). Secció de Pep: Dites, etimologies i ciutat • Peus de plom, la mordida (campana de Cadaqués i el pagament de bussejadors), toca ferro vs toca madera, endavant les atxes, en roda el món i torna al Born. • Barcelona i l’Eixample: Can Fanga, armar-se la de Cal Déu, l’origen de la quinta forca. • Estar en capella, menjar com un condemnat, treure el Sant Cristo gros (confraries i rituals d’execució), campanes i campaners (tocs civils/religiosos, rellotges i polèmiques modernes). Bits 40.0: tertúlia musical • Taula sobre novetats i Arcade Fire: escolta de “Year of the Snake” i debat sobre l’èpica musical, el cas Win Butler i context d’acusacions; mirada a Primavera Sound i sensacions en directe. Idees clau • CASC: referent a la península en arqueologia subaquàtica; labor i recerca sostinguda. • Formigues 2: cas excepcional per volum, conservació i potencial científic (càrrega, fusta, orgànics). • Espoli: passat molt dur; millora de sensibilització i legislació, però cal persistir. • Conservació: deixar in situ i activar protocols professionals; el laboratori i la liofilització són decisius. • Difusió: exposicions immersives, visites, publicacions i catàlegs per retornar el coneixement a la societat.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.
*El programa de ràdio "El Refugi" de Ràdio Desvern entrevista a Pere Cano i Josep Lluís Barrassa, membres de l'Aula d'Extensió Universitària del Baix Llobregat (AUJA), una entitat que porta més de 15 anys funcionant. Què és l'AUJA i què ofereix L'activitat principal són conferències setmanals de nivell universitari cada dijous. També organitzen exposicions artístiques, sortides culturals mensuals i altres activitats. La meitat dels socis són de Sant Just i l'altra meitat principalment d'Esplugues. Compten amb un auditori que habitualment té entre 80-90 persones assistents. Contingut i ponents Tracten temes variats: història, medicina, literatura, viatges, economia, ciència, art... Busquen ponents de qualitat: professors universitaris, experts en les seves àrees, professionals i persones mediàtiques. Prioritzen conferenciants que sàpiguen explicar-se bé i connectar amb el públic. Perfil dels assistents Aproximadament el 70% són dones, tot i que la participació masculina augmenta en temes tecnològics o científics. És gent gran amb inquietuds culturals i intel·lectuals. Mostren gran fidelitat a les activitats i tenen interès per aprendre. L'AUJA també funciona com a espai de socialització, on es creen relacions i amistats. Organització La Junta Directiva planifica el curs amb molta antelació (estan preparant conferències pel curs 2025-26). Responen a les demandes i suggeriments dels socis. Compten amb ajuda econòmica dels ajuntaments de Sant Just i Esplugues. Han superat dificultats de relleu a la junta amb noves incorporacions. Reptes Contraprogramació amb altres entitats que també organitzen activitats els dijous. Dificultat per involucrar a més persones a la junta directiva. Necessitat de finançament municipal per mantenir el nivell de qualitat. L'entitat gaudeix de bona salut, amb activitats com conferències i sortides culturals que s'omplen ràpidament, i manté un compromís amb la qualitat cultural i la participació ciutadana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs