Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Cara B del 16/4/2025 - episode art
Cara B

Cara B del 16/4/2025

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 16/4/2025 — La Crucifixió blanca de Chagall: Quaresma, diàleg jueu-cristià i esperança davant la guerra i la banalitat del mal - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 16/4/2025 — La Crucifixió blanca de Chagall: Quaresma, diàleg jueu-cristià i esperança davant la guerra i la banalitat del mal

Resum general Un programa especial de Veus de la Parròquia on el bisbe Xavier Gómez guia un recés de Quaresma a través de l’art, centrant-se en la pintura “La crucifixió blanca” (1938) de Marc Chagall. A partir d’una lectura espiritual i històrica de l’obra, el bisbe connecta el sofriment del segle XX amb els reptes actuals (guerres, migracions, violències) i proposa una resposta cristiana: tornar a Jesús, custodiar la interioritat i viure una esperança profètica que es concretin en fraternitat i compromís. "Convido a cada cristià... a renovar ara mateix la seva trobada personal amb Jesucrist... perquè ningú queda exclòs de l’alegria comunicada pel Senyor." — Papa Francesc, Evangelii Gaudium (4-5) Temes principals Crida quaresmal: tornar a Jesucrist, custodiar i reparar la interioritat, vèncer la “tristesa individualista” i renovar l’alegria de l’Evangeli. Art i contemplació: l’art sagrat com a llenguatge viu per sintonitzar amb la Paraula; l’obra com a pregària i espai d’encontre amb Déu. Marc Chagall i “La crucifixió blanca”: context de 1938 (Guerra Civil a Espanya, Kristallnacht), intersecció simbòlica jueva-cristiana, i el blanc com a signe de llum, innocència i esperança. Diàleg jueu-cristià: Jesús, profeta i servidor, situat per Chagall enmig de símbols jueus (menorà, tefilín), fent de pont entre tradicions i contraposant-se a segles de segregació. Banalitat del mal i salvació: denúncia de la violència i de la seva banalitat, i afirmació de la victòria de l’amor des de la creu com a llum que il·lumina la història. Reptes actuals: guerres, migracions, murs, crisis, espoli del planeta, persecucions; crida a comunitats com a ecosistemes de bondat i a una vida consagrada profètica. Comparativa artística: contrast amb el “Guernica” de Picasso — a Chagall, a més de denúncia, hi ha afirmació d’esperança. Punts clau de l’obra Llum i títol: la llum única que baixa “des del sí del Pare” sobre el Crist explica la “blancor” de la crucifixió; el blanc com a innocència, martiri, puresa, pau i incertesa. Simbologia jueva: al voltant del Crist, presència de menorà i tefilín, figures de la diàspora i el jueu errant (bossa a la mà), sinagogues en flames — conjunt que integra memòria, sofriment i esperança. Escenes laterals: revolucionaris i foc (esquerra), profanació nazi d’una sinagoga (dreta), barca d’exiliats — al·legoria de desplaçaments i fronteres d’ahir i d’avui. Figures memorables: el jueu amb la Torà, el identificat amb “Ich bin Jude” — rètols que, en la composició de Chagall, desactiven la humiliació i desenmascaren la banalitat del mal. Precedent: el quadro “Solitud/Soledat” (1933) anticipa el to melancòlic i profètic davant l’ascens del nazisme. Aplicacions espirituals i pastorals Vida interior i comunitat: cultivar la mística d’ulls oberts per discernir els signes dels temps i sostenir alternatives d’esperança. Profecia i saviesa: la vida consagrada “o és profètica o no és”; tota comunitat cristiana, lloc de memòria i de fraternitat operativa. Compromís: denunciar el mal, protegir vulnerables, acollir desplaçats, i articular valors i virtuts en un “art de viure” cristià. Cites destacades “El que l’arbre té de florit viu d’allò que té soterrat: les arrels.” “La bellesa que salva el món és la que emana del Crucificat, del Vivent.” Conclusió Una lectura espiritual de Chagall que relliga memòria i futur. Davant la violència i la foscor, el bisbe proposa una resposta pasqual: tornar a Jesús, deixar-se il·luminar per la creu, i convertir-se en sentinelles d’esperança que facin de la comunitat cristiana un pont de llum entre cultures i un refugi per als que pateixen.

Just Blues del 15/4/2025 - episode art
Just Blues

Just Blues del 15/4/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 15/4/2025 — Filmoteca de Catalunya en clau de futur: entrevista a Pablo Laparra, Chris Marker i "La Jetée", crítica d'"El segon acte", recomanació de "The Residence" i Aula de Cinema sobre el ràcord - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 15/4/2025 — Filmoteca de Catalunya en clau de futur: entrevista a Pablo Laparra, Chris Marker i "La Jetée", crítica d'"El segon acte", recomanació de "The Residence" i Aula de Cinema sobre el ràcord

Panorama general del programa Cinema Sense Condicions combina una llarga entrevista amb Pablo Laparra (nou director de la Filmoteca de Catalunya) amb crítiques i recomanacions, i una secció formativa d’Aula de Cinema sobre el ràcord i la continuïtat. • Temes destacats: nova llei de la Filmoteca, reptes de digitalització vs. projecció analògica, relació amb festivals i activitat cultural (exposicions, biblioteca, masterclasses). • Crítiques: Chris Marker — La Jetée (1962) i Quentin Dupieux — Le Deuxième Acte (2024). • Recomanació sèrie: The Residence (Netflix). • Aula de Cinema: ràcord de moviment, direcció de mirada i continuïtat corporal/respiratòria en el muntatge. "El cinema mai ha sigut mut" — Reivindicació de l’acompanyament musical en projeccions de cinema silenciós. Entrevista a Pablo Laparra (Filmoteca de Catalunya) Visió institucional i nova llei • Consolidació de la Filmoteca com a equipament nacional amb autonomia jurídica (si s’aprova la nova llei). • Objectiu: continuar el prestigi i la bona feina dels darrers anys, i afirmar el cinema com a pilar cultural del país. Reptes digitals i preservació • Digitalitzar per arribar a pantalles actuals, sense oblidar la multiplicitat de formats analògics (35mm, 16mm, 8mm). • Compromís: no renunciar a la projecció analògica; vetllar per laboratori, experts i coneixement que s’estan perdent. Plataformes i públic • Prioritat: experiència col·lectiva en sala; difusió online puntual (p. ex., títols digitalitzats al Vimeo de la Filmoteca durant 2 setmanes). • Assistència mitjana: entre 80 i 97 espectadors per sessió; missatge no-nostàlgic i optimista sobre el futur del cinema en sala. Sales i millores tècniques • Inversions en projectors (millor projecció < 24 fps per a cinema mut), so i il·luminació. • Potenciació de l’acompanyament musical en cinema silenciós (pianista habitual: Naït Simonian). • Defensa d’una etiqueta de sala estricta (no menjar ni beure a la Filmoteca). "Això és la Filmoteca: aquí no es menja ni es beu." Relació amb festivals • Criteri curatorial (no taula de punts) i afinitat de programa. • Problema de ciutat: manca d’espais/butaques per a l’oferta de festivals; la Filmoteca no pot absorbir-ho tot (té 550 butaques i programa propi). Activitat cultural: més enllà de les projeccions • Projeccions a preus populars (dt.-dg., 4 sessions/dia). • Exposicions temporals (vinent: segona mostra dedicada a Georges Didi-Huberman). • Biblioteca especialitzada (única al país) i nova línia d’activitat presencial a "la saleta" (presentacions de llibres, lectures de guió, xerrades d’arxiu). • Masterclasses i trobades tècniques (p. ex. Amanda Villavieja, sala plena). • Digitalització en col·laboració amb l’SCAC. Gustos de Laparra • Interès personal per la no ficció i el documental; influència decisiva de Chris Marker (La Jetée, Sans Soleil): la càmera com a trobada amb la realitat. Crítiques i recomanacions Chris Marker — La Jetée (1962) • Fotonovel·la distòpica de 52 minuts sobre viatges en el temps després d’una guerra atòmica, construïda principalment amb fotografies en B/N i una breu seqüència en moviment. • Obra de referència per a cinèfils; música de Trevor Duncan. Marker, també fotògraf i guionista, és una figura clau del documental i l’experimentació. Quentin Dupieux — Le Deuxième Acte (2024) ["El segon acte"] • Sàtira en clau de comèdia que carrega contra certa correcció política i l’ús de la IA en el cinema. • Repartiment: Léa Seydoux, Vincent Lindon, Louis Garrel, Raphaël Quenard, Manuel Guillot. • Virtuts: guió de ferro, ritme impecable, trencaments de quarta paret naturals, excel·lent direcció d’actors (incloent secundaris i figurants). • Valoració: molt recomanable; estrena prevista el divendres 11 d’abril. Sèrie — The Residence (Netflix) • Thriller policíac a la Casa Blanca: un assassinat fictici sacseja un sopar d’estat amb l’australiana. • Protagonista: Uzo Aduba (detectiva Cordelia Cupp). 8 episodis (~1 h; el 7è és clau). • Punts forts: muntatge virtuosístic (veu en off + encadenats visuals amb ritme vertiginós que es llegeix clar), diàlegs punyents d’"humor intel·ligent". • El capítol 7 gira el relat cap a una història d’amor inesperada que revalora personatges secundaris. Aula de Cinema: el ràcord i la continuïtat (a partir de Walter Murch) • Recordatori dels sis criteris de Murch; els tres últims (sovint menystinguts pels manuals antics) reben atenció pràctica. Ràcord de moviment/sentit • Coherència en el vector de desplaçament entre plans (evitar canviar d’esquerra→dreta a dreta→esquerra en tall). • La ruptura deliberada només té sentit si és sistemàtica i amb intenció expressiva. Direcció de mirada (eyeline match) • En pla/contrapla, l’alineació de mirades ha de "creuar-se" amb una lleugera obertura perquè la percepció funcioni, encara que no s’hagi rodat alhora o al mateix lloc. Continuïtat corporal i respiració • Respectar respiració, gestualitat i microexpressions entre plans per evitar discontinuïtats perceptibles. • La cara és un "gran paisatge": petits canvis (p. ex., celles) poden delatar el tall. Tancament • El programa s’atura dues setmanes per Setmana Santa. • Recomanació: si us quedeu, aneu al cinema (o a la Filmoteca); si viatgeu, gaudiu del territori amb responsabilitat.

La Salut al dia del 15/4/2025 — Higiene del son: ritmes circadians, melatonina, sopars, migdiades i hàbits per dormir millor - episode art
La Salut al dia
22'

La Salut al dia del 15/4/2025 — Higiene del son: ritmes circadians, melatonina, sopars, migdiades i hàbits per dormir millor

Resum del contingut Capítol de “La Salut al Dia” (Ràdio d’Esvern) amb la Noemi Morcillo (psicòloga comunitària) i la Belén Gil (nutricionista) del CAP Sant Just, dedicat a la higiene del son: què és la son, quantes hores cal dormir, el paper dels ritmes circadians i la melatonina, com influeixen els àpats i la llum, i un paquet de pautes pràctiques per dormir millor. Què és la son i per a què serveix La son és una pèrdua reversible de la consciència i una disminució parcial dels sentits. Està regulada pels ritmes circadians (rellotge intern) i serveix per a: Consolidar aprenentatges. Regular i processar les emocions. "Això s’ha de dormir" i "Ho consultaré amb l’almohada" reflecteixen la funció integradora de la son en l’aprenentatge i la gestió emocional. Quantes hores cal dormir Depèn de l’edat, el gènere i les necessitats individuals. Orientativament: 7–10 hores en adults; amb l’edat la son es fragmenta. Es destaca que, per canvis hormonals, en dones es podria recomanar fins a 10 hores. El clau no són només les hores, sinó la qualitat de la son: sentir-se reparat/ada en llevar-se. Ritmes circadians, llum i àpats Som animals diürns: activitat de dia, descans de nit. El principal zeitgeber (senyal sincronitzadora) és la llum solar; el segon, la ingesta d’aliments. Recomanacions: Mantenir horaris regulars d’esmorzar, dinar i sopar (també caps de setmana). Evitar menjar a la nit: quan menges, el cos “entén” que és de dia. La melatonina (hormona clau del cicle vigília-son) s’eleva al vespre i indueix la son. Horaris d’àpats irregulars i picoteig constant poden alterar-ne la secreció. Sopar: horari, composició i mites Intentar sopar d’hora (ideal prop de les 20:00; millor evitar 22:00 o més). Evitar àpats copiosos i triom de proteïnes/greixos a la nit, que poden activar i dificultar la digestió. Prioritzar àpats lleugers, coccions suaus i hidrats de carboni de qualitat (integrals) que poden facilitar la conciliació de la son. Mite: el got de llet calent no té evidència per induir la son (pot fer placebo, però no actua com a nutrient inductor). Nutrient clau: triptòfan (precursor de la melatonina). Fonts recomanades: Formatge (en petites quantitats), peix, cereals integrals, soja. Llavors: pipes de carbassa, xía, sèsam. Carn vermella (millor evitar-la a la nit per la digestió). Migdiades: sí o no? En nens, recomanables per consolidació d’aprenentatges. En adults: Si hi ha dificultats per agafar el son a la nit, millor evitar o limitar a 10–20 minuts després de dinar. Migdiades llargues poden entrar en son profunda i deixar sensació de desorientació i afectar la nit. Pautes d’higiene del son (claus pràctiques) Temperatura i melatonina: una dutxa o bany tèbi abans de dormir pot facilitar la conciliació. Horaris regulars per anar a dormir i llevar-se (també caps de setmana, amb poca variació). Ambient: foscor (persianes baixades), silenci, matalàs confortable, espai lliure d’obstacles (especialment si cal aixecar-se de nit). Exercici: millor matí o tarda; evitar activitat intensa a última hora (excepció: pràctiques suaus com ioga). Evitar activació al vespre: sèries d’acció/estrès, discussions, tasques laborals. Pantalles: evitar-les 1–2 hores abans de dormir; si cal, activar “llum nocturna” (reducció de llum blava). No mirar el mòbil si et despertes a la nit. Associació del llit: usar-lo només per dormir (no treballar-hi ni menjar-hi). Si no concilies, aixeca’t, fes una activitat suau uns minuts i torna. Suplements i medicació Abans de fàrmacs, es pot provar amb melatonina o triptòfan (sota consell professional). Compte amb el que és “natural”: alguns productes poden contenir ginseng o altres activadors contraproduents. Si l’insomni és persistent malgrat les pautes, cal consultar: sovint hi ha factors d’ansietat/estrès o hormonals que s’han d’abordar. Cites rellevants "Això s’ha de dormir" "Ho consultaré amb l’almohada"

← Torna a tots els podcasts