
Cara B del 21/5/2025
Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs
Episodis etiquetats amb Altres

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Panorama general Programa miscel·lani amb diverses cortinetes i indicatius, però amb un nucli clar: “Veus de la Parròquia” dedica l’emissió a la pietat dels santjustencs i al centenari de la imatge del Sagrat Cor (cedida per la família Modulell) a la plaça del Sagrat Cor, a Sant Just. El cos central és un extens extracte de la xerrada del pare Enric Puiggrós, SJ, sobre la devoció al Sagrat Cor, llegida a la llum d’una encíclica recent i del camí sinodal de l’Església. Tema central: la devoció al Sagrat Cor a Sant Just Context local: 100 anys de la col·locació de la imatge del Sagrat Cor a Sant Just; la parròquia ha organitzat actes de culte i reflexió. Eix teològic-pastoral: el Sagrat Cor com a símbol de l’amor de Déu que transforma, fonament de la corresponsabilitat i l’horitzontalitat eclesial propugnades pel papa Francesc en una Església sinodal. Conferència del pare Enric Puiggrós, SJ Marc i objectiu de la xerrada Tres voltes de lectura: • Primer, un recorregut pels 5 capítols de l’encíclica sobre el Sagrat Cor. • Segon, lectura actualitzada dins l’obra i el magisteri del papa Francesc. • Tercer, clau eclesial-sinodal: comunitats corresponsables arrelades en l’amor rebut de Déu. “És l’amor que rebem primàriament de Déu el que ens permet viure a l’Església des d’aquesta corresponsabilitat.” Resum dels 5 capítols de l’encíclica Capítol 1 — El cor, principi unificador de la persona i de la realitat • El cor com a nucli existencial i simbolisme que aglutina la realitat. • Fonament bíblic i espiritual: l’amor del Pare, la misericòrdia (fill pròdig), i el do del Fill a favor del món. Capítol 2 — L’origen de l’amor en Déu Trinitari • Déu crea i contempla la creació com a “molt bona”: font d’amor. • Amor no reduït a sentiment: és donació radical que arriba fins a la creu, però culmina en la ressurrecció. “No hi ha un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics.” Capítol 3 — L’amor es fa història • Unitat entre el Jesús històric i el Crist ressuscitat. • L’amor s’encarna i es concreta en el temps i lloc: viure l’“ara i aquí” com a oportunitat de Déu. Capítol 4 — Història de la devoció al Sagrat Cor i el paper dels jesuïtes • De la ferida del costat (sang i aigua) a la imatge del cor que batega per a tothom. • Relació amb l’Eucaristia (el pa que sacia la fam i la sang que sacia la set). • Els jesuïtes han promogut especialment aquesta devoció. Capítol 5 — Contemplació que es torna missió • De l’adoració a l’acció: testimoniar l’amor de Déu amb obres més que amb paraules. “Contemplem aquell que estimem i seguim aquell que contemplem.” “L’amor s’ha de posar abans en les obres que en les paraules.” Clau actual a l’obra del papa Francesc Paraula clau 1: Primerejar (Evangelii Gaudium) • Déu porta la iniciativa; nosaltres responem educant la mirada cap als marges i les necessitats reals de l’altre. “No pensis ni per un moment que tu faràs sortir el sol.” • Estimar és partir del que l’altre necessita, no de l’autoafirmació moral. Paraula clau 2: Encarnar-se • La fe té sentit si es fa història i camí: del temps cronològic (cronos) al temps de Déu (kairós). • Déu actua assumint els límits humans; la finitud no s’evadeix, es habita amb esperança. Tancament i blocs musicals Introducció musical i escolta de la “Glòria” d’Antonio Vivaldi (seleccions), com a expressió litúrgica de la joia i la lloança. Fragment posterior d’una cançó en francès (“J’en ai marre”) i promo d’un altre espai radiofònic (Carave), indicant que l’emissió conté també cortinetes i promocions fora del nucli temàtic. Idees clau El Sagrat Cor: símbol d’un amor que unifica, es dona fins al límit i es fa història concreta. Sinodalitat: comunitats corresponsables nascudes de l’amor rebut gratuïtament. Missió: la contemplació condueix a obres i testimoni en la vida quotidiana. Primerejar i encarnar-se: dues paraules-acció per viure l’Evangeli avui, mirant els marges i transformant el cronos en kairós.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Tema central: Centaures de la nit (Marc Reixa, 2024) Per què cal veure-la • Cinema d’autor en blanc i negre amb una posada en escena rigorosa i contemplativa, rodada durant diversos anys i al marge dels circuits comercials. • Retrat espiritual i íntim: una exploració de l’ànima humana a través d’un viatge a Poblet, amb capes simbòliques i lectures obertes. • Tres focus dramàtics: el pare abat de Poblet, la Joana (Montse Germán) i l’Àlex (Lluís Soler), que articulen el relat en tres blocs d’intensitat i profunditat. • Interpretacions destacades: Lluís Soler, imponent; Montse Germán, treballada amb gran complicitat de direcció; càsting dels cecs molt potent visualment. • Fotografia i enquadres: ús de contrapicats i petits moviments que evoquen un alè wells-ia; enquadraments d’una gran uniformitat i autoritat visual. • Referents sense pastitx: ecos de Pasolini, Buñuel i Cuerda en escenes corals i imatges icòniques; no obstant, el film manté una veu pròpia. • Disseny sonor i música: so atmosfèric exquisit (aigua, pedra, animals), amb el però d’alguna mescla de diàleg poc clara; partitura de Marc Parrot, diversa i emotiva. • Escenes memorables: el ball dins l’església; aparició inesperada de l’acordeonista entre vinyes; el ritual tàctil amb escultures. • Final i interpretació: deixa inquietud i ambigüitat (lectura possible de records/visions), incentivant múltiples visionats. "No deixeu d’anar a veure Centaures de la nit i després en parlem." Sinopsi (sense espòilers) • Als anys 60, l’Àlex impulsa una excursió a Poblet amb un minibús i una institutriu; hi irromp la història d’uns monjos eslovens (i un fotògraf) que reactiven el monestir després de la Guerra Civil, creuant memòria, relíquia i desig. Claus estètiques i temàtiques • B/N que afegeix densitat i textura espiritual al paisatge arquitectònic i natural. • Llum sobre llum: pantalles reflectores i llum impossible que eleven el registre visual. • Diàlegs amb ressonància brossiana: moments d’absurd significatiu que obren capes de sentit. • Respecte pels secundaris: els cecs tenen identitat pròpia, primers plans d’obertura i tancament —no són figurants. • Títol potent i polisèmic: Centaures de la nit com a éssers que cavalquen en les ombres; guiño inevitable a "Centauros del desierto" de John Ford. Making-of de la banda sonora (tall de 3’) Idees força del fragment • Cerca d’una sonoritat amb ànima, mínima i textural, que modula entre nostàlgia i tragèdia. • Voluntat d’accessibilitat sonora: "És una pel·lícula que volem que fins i tot els cecs puguin estar motivats amb la sonoritat." • Direcció musical cap a més expressivitat romàntica: "Més romàntic en aquest sentit." • Apunt cinèfil intern: "Això era molt Hitchcock, aquest final." Especial DOCS Barcelona (8–18 maig) Línia editorial del festival • Testimonis de tragèdies humanes i injustícies polítiques (Palestina, Sudan, Ucraïna, Geòrgia, Iran, pobles indígenes d’Amèrica, Amazònia). • Innovació de llenguatge i transversalitat de mirades en més de 40 pel·lícules. Guardó principal • Premi a "La memòria de les mariposes" (Tatiana Fuentes Sadowski, Perú): - B/N, imatges trobades (1911) d’una tribu massacrada pel cautxú; poesia visual i duresa formal. Idiomes: quechua i parles locals d’Iquitos. Documentals destacats • "Riefenstahl" (Andrés Bail, Alemanya): revisita la directora d’El triomf de la voluntat i la maquinària de propaganda. • "Un Animal" (Sally Jacobson, Tuva Bjorn): narració d’Isabella Rossellini; desigual però amb moments afortunats sobre la relació humans-animals. • "Trains" (Masi J. Drigas, Polònia): de les primeres locomotores a la crònica del segle XX (anys 20, Gran Depressió, feixisme i camps d’extermini) a través del tren. • "Free Leonard Peltier" (David France, Jesse Short Bull, EUA, 2025): - El cas Peltier (Lakota, AIM) elevat a símbol universal d’injustícia judicial. - Joe Biden commuta la pena a arrest domiciliari als 82 anys, tancant 50 anys de tortura institucional. Valoració i recomanacions • "Centaures de la nit": recomanadíssima per espectadors oberts al cinema d’autor, a la litúrgia visual i a les lectures obertes. Guanya en segons i tercers visionats. • DOCS Barcelona: programació imprescindible per entendre el món contemporani des del documental de denúncia i la memòria col·lectiva.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Ens parlaran de dos tipus d’accions adreçades a la gent gran: Des de l’Associació de gent gran un projecte amb el Madre Sacramento, vinculat a l'aprenentatge i servei (APS) on es fan intercanvi d'experiències entre el gent gran i l’alumnat. . Des del Mil·lenari: Projecte intergeneracional amb l'escola Canigó Tallers amb la gent gran dels propis Mil·lenari (per a la memòria, d'activitat física...) Programa més digitals per ensenyar el funcionament del mòbil i tablet

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.