Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 2/12/2015 — Del gregorià als espirituals: Pange lingua (Mocedades), Golden Gate Quartet, versions catalanes i la Missa Luba - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 2/12/2015 — Del gregorià als espirituals: Pange lingua (Mocedades), Golden Gate Quartet, versions catalanes i la Missa Luba

Panorama general Episodi dedicat a la música i el cant religiós, amb un focus especial en els espirituals i altres formes populars cristianes. El programa aporta context històric, audicions representatives i el pont entre el cant litúrgic gregorià i les expressions populars nascudes en diferents cultures. "El tema que ens toca avui és la música i el cant religiós, centrat en el folk song espiritual." Temes principals • Del gregorià al present: introducció als cants litúrgics i al “Pange lingua” de Dijous Sant, aquí en versió modernitzada de Mocedades. • Espirituals negres nord-americans: context de l’esclavitud, cristianització i esperança de llibertat; audició de “Go Tell It on the Mountain” (The Golden Gate Quartet). • Recepció a Catalunya (anys 60): versions catalanes incorporades a corals i orfeons; disc promogut per Francesc Borrull i Oriol Martorell; audició de “Que Jesús vingui amb mi”. • Missa Luba: exemple d’inculturació litúrgica africana en llatí amb ritmes locals; escolta del Sanctus i Benedictus. Del gregorià a “Pange lingua” (Mocedades) Context litúrgic: • Pange lingua és un cant propi del Dijous Sant dins la tradició del gregorià. • Es presenta en versió modernitzada (Mocedades), mantenint el text i el caràcter litúrgic. "Seria una versió modernitzada d’un cant litúrgic propi del gregorià." Aspectes clau • Contrapunt entre forma tradicional i lectura contemporània. • Serveix de pont per obrir el tema general del programa: de la litúrgia a les formes populars de devoció. Espirituals negres: context i “Go Tell It on the Mountain” Context històric i teològic: • Pobles africans traslladats com a esclaus als EUA, cristianitzats i articulant l’esperança en l’alliberament a través del cant. • Els espirituals combinen fe, resiliència i missatge bíblic. Audició destacada: • The Golden Gate Quartet — “Go Tell It on the Mountain”. "Go tell it on the mountain, over the hills and everywhere… That Jesus Christ is born." Idees força • El cant com a testimoni i proclamació de l’Evangeli. • Influent en la música coral i popular d’arreu. Versions catalanes i difusió (anys 60) Institucionalització i difusió: • A partir dels anys 60, proliferació de versions catalanes d’espirituals en corals i orfeons. • Disc promogut per Francesc Borrull i Oriol Martorell amb adaptacions catalanes. Audició en català: • “Que Jesús vingui amb mi” (espiritual en versió catalana). "Vull que Jesús vingui sempre amb mi, tot al llarg del meu viatge." Punt clau • Exemple de traducció i adaptació que manté l’eix devocional i la funció comunitària del cant. Inculturació i Missa Luba Marc litúrgic: • En èpoques en què la litúrgia no es podia cantar en llengües vernacles, sorgeixen propostes com la Missa Luba: textos en llatí amb ritme africà. "Canten en llatí, però en el seu ritme." Audició: • Sanctus i Benedictus de la Missa Luba, exemple canònic d’inculturació musical. Conclusions operatives • La música religiosa transcendeix fronteres culturals, lingüístiques i temporals. • Des del gregorià fins als espirituals i la Missa Luba, la tradició cristiana es renova amb formes, ritmes i llengües sense perdre el nucli de fe i adoració.

M de Música del 1/12/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 1/12/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 1/12/2015 — Humor i cinema amb Fergat Producció: Barcelona, una nit d'hivern; La granja del pas; els thrillers de Villeneuve i el camí del curt al llarg - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 1/12/2015 — Humor i cinema amb Fergat Producció: Barcelona, una nit d'hivern; La granja del pas; els thrillers de Villeneuve i el camí del curt al llarg

Visió general • Episodi centrat en el binomi humor i cinema, amb ressenyes d’estrenes, un bloc fort de documental social i un focus en thrillers contemporanis. • Protagonisme de la jove Fergat Producció (Pol Díger i Lídia Millet): estil d’humor absurd d’inspiració britànica/americana, musicals, rodatges exprés, i una mirada crítica (i autoirònica) sobre el cinema independent. • Debat viu sobre comèdia espanyola, i destacat entusiasme per Prisoners de Denis Villeneuve. • Treball tècnic i de producció: inversió en Blackmagic 4K, circuits de festivals, sostenibilitat i pas del curt al llarg. Preestrenes i crítiques Barcelona, una nit d’hivern (Dani de la Orden) • Comèdia romàntica coral amb històries interconnectades i personatges de diverses edats. • Percepció de major maduresa respecte a la primera entrega (Barcelona, nit d’estiu): millor equilibri i desenvolupament de relacions. • To lleuger i accessible, sense grans pretensions, però ben estructurat i de bon ritme. • Curiositat: l’autor, malgrat la fama romàntica, té interès de fons pel cinema apocalíptic. Humor paròdic: Hot Shots i l’ADN Fergat • Record d’“Hot Shots” com a spoof de referència (Abrams/Charlie Sheen), amb enginy visual i “xorrades” creatives com a motor del gag. • Punts de contacte amb Fergat: humor absurd i timing de comèdia com a brúixola. Comèdia espanyola: 8 apellidos catalanes • Debat obert: comparada amb la primera, la segona part es percep com menys fresca i amb guió més feble. • La sala riu, però s’assenyala oportunitat perduda per actualitzar bromes polítiques. • Diferències de to entre humor espanyol vs. britànic/americà. “Feia temps que no hi havia una sala sencera rient sense parar.” Documental social La granja del pas (Sílvia Munt) • Retrat de la PAH Sabadell i del procés emocional i col·lectiu davant els desnonaments. • Forta empatia i equilibri de to: hi ha lloc per al plor i també per a l’alegria compartida. • Elogi generalitzat de la posada en escena, del muntatge (vuit mesos) i de l’ofici cinematogràfic; premi a Valladolid (Temps d’Història). • Repàs de la trajectòria de Munt com a actriu i directora (incloent l’excel·lent doc “Gala”). Focus director: Denis Villeneuve (thriller contemporani) Prisoners (Prisioneros) • Thriller dens i immersiu, amb fotografia de Roger Deakins i guió de girs inesperats però coherents. • Interpretacions potents (Hugh Jackman i Jake Gyllenhaal). • Ritme sostingut (2h30 que “passen volant”). • Valorada com a obra major dins del gènere. “És una autèntica obra mestra… tot lligat i ben intel·ligent.” Sicario i Enemy • Sicario: construcció gradual del “monstre” com a sistema, to dur i atmosferes contundents. • Enemy: adaptació de Saramago més personal i divisiva a la taula, però amb idees i viratges celebrats. Fergat Producció: estil, processos i trajectòria Identitat creativa i plans • Duo creatiu amb estils complementaris: humor absurd (Pol) i línia més seriosa/guionística (Lídia). • Preparant el primer llargmetratge, amb to més proper a cinema de festival. Eines i tècnica • Inversió pròpia en Blackmagic 4K (cos ~3.000€; els accessoris dupliquen el cost), qualitat de cinema digital i aprenentatge pràctic. • Debat ergonòmic vs. qualitat d’imatge per a cobertures d’entrevista i actes. Del curt al llarg: vies i sostenibilitat • El curt circula per festivals; el llarg demana exhibició i mercat. • Sostenibilitat mitjançant videoclips i espots; premis de curt amb retorn econòmic modest però amb reconeixement i xarxa. Formats exprés i musicals • Participació intensiva en rodatges ràpids (24–48h): escriure, rodar, muntar i lliurar en temps rècord — gran escola d’ofici i cohesió d’equip. • Musical com a gènere recurrent: “Veganser”, “Qui no canta no calça” (24h), entre d’altres. Microcurt Haiku: Honey Honey • Peça de 17 segons estructurada com un haiku (5''–7''–5''): sintaxi visual extrema i “punch” final. • Seleccionada en 22 festivals i diversos premis; exemple de com una bona idea pot viatjar sense grans recursos. “Directors (Director’s Cut)”: fals documental i sàtira • Format de fals documental a l’estil The Office, sobre un equip que vol fer la “primera snap/snuff movie artística”. • Crítica mordaç al cinema independent i a les seves pretensions, però també autoironia: to de comèdia negra, gags de set i mirada lúcida al backstage. Equip i treball • Nucli d’unes 20 persones: direcció de foto (Kimio Ogawa), música (Miquel), art (Cristina), etc. • Model horitzontal, obert a propostes de departaments; combinació d’edats que enriqueix referents i públic potencial. • Actors recurrents: Roser Bondó i Jaume de Sants. Oients i tancament • Interacció via Facebook: Marx Brothers (“Sopa de ganso”, “Una nit a l’òpera”), “Carmina o revienta”, “Volver al futuro”, “El liguero mágico”. • Anunci: pròxima “Pel·lícula del mes” — La granja del pas i possible visita de Sílvia Munt.

Just Blues del 30/11/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 30/11/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

← Torna a tots els podcasts