Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
l'Audició del 30/11/2015 - episode art
l'Audició

l'Audició del 30/11/2015

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 26/11/2015 — Modernisme a Barcelona, The Homesman, Dheepan, Ant‑Man, El clan i Pasolini: art, cinema i debat a Babilònia - episode art
Babilònia

Babilònia del 26/11/2015 — Modernisme a Barcelona, The Homesman, Dheepan, Ant‑Man, El clan i Pasolini: art, cinema i debat a Babilònia

Introducció i to de l’episodi "Quan estàs ben acompanyat, les coses van més soles." Episodi conduït només per dos interlocutors, amb un to proper i còmplice. Presenten el menú del dia i avisen que, tot i la brevetat d’equip, hi haurà molta xerrada de cinema i una prèvia sobre una sortida de modernisme per Barcelona. Ruta modernista per Barcelona: art, ciutat i burgesia L’itinerari i els espais • Recorregut entre el Palau de la Música i la Pedrera, passant per Els Quatre Gats, Plaça Catalunya i la Mansana de la Discòrdia. Clau de lectura social • Eix central: la burgesia barcelonina de finals XIX–inici XX i la seva competència simbòlica per contractar “els millors arquitectes” i distingir‑se dins l’eixample. • El modernisme com a expansió ornamental: decoració exterior i interior per ennoblir tipologies d’habitatge repetitives. Gaudí i els altres • Gaudí dissenya “davanters i darreres”: visió total de l’obra, també en espais de servei; altres arquitectes prioritzaven façana per pressupost o programa. • Mirada detallista a la Pedrera i la Casa Batlló: la nuesa de materials, els volums i les lectures simbòliques (dracs, ombres, esquelets) com a clau interpretativa. "El món de l’art és inabastable." Digressió renaixentista: la Capella Sixtina • De Miquel Àngel a “Il Braghettone”: censura posterior i neteja/restauració que rescata l’obra original. • Idea forta: l’art com a llibertat d’expressió que conviu amb el sagrat i el polític. Cinema (1): The Homesman – deute d’honor i fragilitats a l’Oest • Pel·lícula: The Homesman (Tommy Lee Jones; Hilary Swank). Ambientada cap a 1855, a Nebraska, en un medi inhòspit i poc poblat. • Trama de partida: una dona proposa un matrimoni pragmàtic per sobreviure; rebutjada per masclisme/idealització (“anar a l’est a buscar una noia més guapa”). • Eix del viatge: trasllat de tres dones amb trastorns psicològics a l’est per ser ateses. La pel·lícula explora com la solitud, la violència i les pèrdues desestabilitzen la ment. • Lectura temàtica: no és “bogeria” clínica contemporània, sinó desgavell psicosocial derivat d’un entorn extrem i relacions de poder desiguals. • Valoració: film sec i contingut, gran treball de Tommy Lee Jones i una Swank convincent; imatges potents (hotel “miratge” al no‑res). "És l’home que ja no raona, sinó que senzillament sobreviu." Cinema (2): Dheepan – immigració, integració i violència • Pel·lícula: Dheepan (Jacques Audiard). Immigració tamil (Sri Lanka) a Europa i xoc amb la realitat de banlieues/guetos. • Audiard ja havia oposat violència i pulsió creativa a De battre mon coeur s’est arrêté. • Aquí domina la cruesa social: precarietat, clans, tirotejos i la recaiguda en patrons de violència d’origen quan l’entorn esdevé insostenible. • Missatge: cal repensar mecanismes d’integració reals; el film impressiona per contundència i conclusions incòmodes però necessàries. Cinema (3): Ant‑Man – superheroi miniaturitzat amb bona mà de gènere • Context Marvel: relectures, sagues, preqüeles/seqüeles que poden marejar. Aquesta, però, funciona i diverteix. • Direcció de Peyton Reed amb Michael Douglas i Paul Rudd: to més lleuger, humor i ritme. • Alta idea: miniaturització amb força “humana” intacta → infiltració i acció creativa. Entreteniment ben resolt, “no és un bodrio”. Cinema (4): El clan – crim domèstic en l’Argentina postdictadura • Pel·lícula: El clan (Pablo Trapero). Cas real del clan Puccio (segrests i assassinats) en transició post Malvines. • Estil de Trapero: quasi documental, immersiu i sec; retrat d’un patriarcat que sotmet família i entorn. • Tema clau: la impossibilitat d’independitzar‑se quan el crim proveeix beneficis i hàbit. Cinema (5): Rei Gitano i volta al cinema espanyol mainstream • Decepció amb Rei Gitano (Juanma Bajo Ulloa): humor groller i desordenat, música desencaixada, cameos desaprofitats; “passa sense pena ni glòria”. • Breu repàs crític a l’status del cinema espanyol i a Regresión (Amenábar): sensació de misteri mal negociat i falta de claredat narrativa. Focus d’autor: Pier Paolo Pasolini – poesia, naturalisme i escàndol Poètica i ideologia • Pasolini no és només “esquerra” militant; reivindica l’art com a veritat i una poesia que uneix sintaxi i visió ideològica. • Trilogia de la vida (Decameró, Canterbury, Les mil i una nits): nuesa natural, cossos no idealitzats, dignificació del poble. La nuesa esdevé heroica, no merament eròtica. La sublimitat del terrible • A Salò o els 120 dies de Sodoma, sublima l’horror del poder: “tirar a la cara tota la merda” d’una societat que no ha curat el feixisme. • Lectura: anticipa la idea moderna que allò terrible també pot ser sublim si revela el mecanisme del domini. Intel·lectualitat i final tràgic • Figura d’una immensa cultura (cinema, literatura, crítica) i d’una llibertat personal no admesa socialment a la seva època. • Mort violenta que reforça el mite d’un autor incomprès però essencial en el cànon italià (al costat de Visconti o De Sica). Idees clau • Modernisme: ornament i identitat burgesa en una ciutat que s’expandeix; Gaudí com a autor de concepció total. • L’art: eina de lectura social i d’emancipació, amb tensions entre espiritualitat, censura i llibertat. • Oest americà: supervivència, gènere i salut mental condicionades pel medi i les jerarquies. • Immigració: integració fallida quan la ciutat rebutja; Audiard filma la ferida sense anestèsia. • Superherois: quan hi ha to i ofici, també hi ha bon cinema comercial. • Crim i transició: El clan fa de lupa sobre el patriarcat i la impunitat postdictadura. • Pasolini: poesia naturalista, política del cos, i la sublimitat del terrible com a denúncia del poder. Cites destacades "Si no fos parlar, seríem com les bèsties." "El món de l’art és inabastable." "Ara ho entendreu."

← Torna a tots els podcasts