
Music Club Mix Sessions del 25/11/2015
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Panorama general de l’episodi Programa local amb mirada social: espai Finestra de Justícia i Pau dins de “Veus de la Parròquia”, centrat en tres eixos principals: violència de gènere i educació en el respecte, crisi de les persones refugiades (amb focus en la infància) i pobresa energètica i crítiques al negoci de les armes. Es presenta també una campanya solidària a Sant Just per recollir material destinat a Calais. Violència de gènere: educació, respecte i signes d’alarma Punt clau: la prevenció passa per l’educació i per la cultura del respecte en totes les relacions. Es comenta la persistència d’actituds masclistes en adolescents (control de la vestimenta, gelos, imposicions), fet que preocupa per l’edat i l’efecte socialitzador. Dades esmentades: disminució de dones assassinades a Catalunya aquest any respecte l’anterior (encara que “ni sis ni cap”). Per què no es denuncia? Possibles factors: por, vergonya, dependència econòmica, aïllament. Èmfasi en els maltractaments psicològics: el més invisible i devastador, erosionen l’autoestima fins fer creure a la víctima que “no val res”. Recordatori d’equitat a la parella: 50%-50%, amb diàleg, reconeixement de diferències i “estimar l’altre amb els seus defectes”. "O sigui, tu ets una persona, jo sóc una altra persona... en una parella és un 50% cadascú." Civisme i comunitat Des de la parella a l’espai públic: saludar, dir si us plau i gràcies recupera el teixit de confiança. Reflexió sobre compra online vs comerç de proximitat: la compra de barri reforça vincles humans que la pantalla esvaeix. Refugiats: els infants, l’educació i la bretxa de gènere La normalitat i l’esperança passen per l’escola: per als infants desplaçats, l’aula és l’únic espai de rutina i futur. Testimoni d’una nena siriana (13 anys) al Líban: "He hecho de menos mi casa, mis amigos, mis recuerdos. Poder ir a la escuela en el Líbano es todo para mí. Me ha ayudado a no estar triste todo el tiempo." Alerta sobre desigualtat de gènere: els nens solen reprendre abans l’escola; moltes nenes queden a casa, augmentant vulnerabilitat i dependència futura. Recordatori que crisis econòmiques i tensions (atur, manca d’ingressos) exacerben conflictes i vulnerabilitats a les llars. Pobresa energètica i serveis bàsics Denúncia d’un augment del 85% del preu de l’electricitat en 8 anys i de la càrrega d’impostos i peatges a la factura. Es qüestiona l’efecte real d’anuncis de rebaixes del 5% quan el gruix del cost són partides regulades i no el consum. Crítica als costos fixos de connexió (llum, gas, aigua) i a quotes anuals addicionals, fins i tot amb consum zero. Campanya solidària de Sant Just: Calais ens necessita Iniciativa del Consell Municipal de Solidaritat amb entitats locals: Acció Solidària i Logística (Bombers), Justícia i Pau, Sant Just Solidari, Associació La REL, amb l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Recollida de material per a refugiats a la ciutat de Calais (França), on hi ha unes 5.000 persones en situació precària. Quan i on: Plaça Camoapa, Mercat de Nadal, dies 12 i 13 de desembre, de 10:00 a 20:00. Què cal: • Mantes, tendes de campanya, sacs de dormir • Mitjons, gorres, guants, bufandes • Botes d’aigua i sabates (dona fins núm. 39, home fins núm. 43) • Roba interior nova (dona, home, infants) • Capelines, anoracs, jaquetes d’abric (totes les talles) Logística: transport directe amb furgoneta per voluntaris de les entitats; lliurament en mà a l’organització de destinació per evitar dispersió i costos. Activitat complementària: taller de gorros in situ els dies 12 i 13 (iniciativa local; els gorros es lliuraran immediatament al punt de recollida). "Animeu-vos a participar: una petita aportació de cadascú fa un gran tot." Tradició solidària del poble Antecedents: Kurdistan, Bòsnia, Kosovo. La ciutadania hi ha respost històricament. Recordatori que més del 50% dels refugiats als camps són nens, amb drets vulnerats i travesses plenes d’obstacles (tanques, fronteres). Conflictes i negoci de les armes: responsabilitats Crítica a la indústria armamentística, el paper de bancs (finançament), governs i fins i tot Nacions Unides en la política d’armes. Denúncia de la contradicció: països que fabriquen i venen armes acaben lamentant els efectes de les guerres que aquestes alimenten. Idea central: si no es fabriquessin armes, molts conflictes s’esvairien; cal denunciar i exigir canvis estructurals. Tancament i properes cites Recordatori de la recollida del 12-13 de desembre (Plaça Camoapa). Avanç: possible festa de Justícia i Pau al maig (“flors de solidaritat”). Acomiadament dels participants i agraïments als oients.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general Programa viu i polièdric amb un fil conductor clar: parlar de cinema des de la crítica i la història, amb un tram final dedicat als inicis del cinema a Catalunya. Al llarg de l’episodi es combinen debats de pel·lícules recents i clàssiques amb reflexions sobre poètica cinematogràfica, la relació del cinema amb la realitat social i la seva evolució industrial. "Malgrat tot, hi ha un punt d'interès que em quedo amb ell" — sobre rescatar el valor dins del cinema comercial Debats i crítiques Inside Out (Del Revés) — originalitat vs. manipulació • Idees clau: enfoc original (emocions personificades), però debat sobre tòpics i manipulació emocional. • Punts forts destacats: enginy del guió, capacitat per “tocar la fibra”. • Crítica severa: percepció de product placement i “packs temàtics” (família, videojocs) com a estratègia de marca. • Públic infantil: discussió sobre el grau de complexitat que pot/ha d’assumir; defensa de no “mastegar-ho massa”. • Moment icònic: l’episodi de l’“amic invisible”. "Al començament és bàsica i va agafant complexitat... fins a fer plorar" — sobre el crescendo emocional Truman — interpretacions vs. conjunt • Valoració desigual: bona interpretació protagonista i algun gag memorable (el gos), però globalment menys convincent que altres títols del director. • Comparativa: preferència per “La ciutat” (Cesc Gay) en conjunt i guió. Tangent saborosa: bròquil, veganisme i cinema • Un parèntesi simpàtic sobre alimentació (defensa del bròquil, cuina i nutrició), que humanitza el to del programa i connecta amb la idea de maduració… també en el cinema. Doble programa francès: Céline Sciamma Tomboy — identitat i delicadesa • Retrat andrògin i d’identitat en construcció amb poètica subtil i ritme de “versos” audiovisuals. • Final obert, honest i emotiu (re-presentació del nom de la protagonista). Bande de filles (Girlhood) — complexitat i maduració • Salt qualitatiu respecte a Tomboy: més complexa, més oberta i ancorada als suburbis francesos, amb focus en bandes de noies. • Complementarietat amb altres mirades sobre França perifèrica (vegeu Dheepan). "Tomboy seria com Del Revés; Girlhood, la continuació a l’adolescència" Poètica i denúncia: Pasolini (Salò o els 120 dies de Sodoma) • Defensa de la seva poètica bruta i radical per denunciar la submissió i el poder. • Llibertat “falsa” i intercanvi desigual: cinema com a instrument per revelar la violència estructural. • Relectura de la trilogia de la vida i renúncia posterior com a gest poètic i crític. Realisme i violència contemporània • Dheepan (Audiard) i Bandes de noies (Sciamma): banlieues, xoc cultural i marginalitat. • El clan (Trapero): thriller basat en fets reals a l’Argentina dels 70-80; mecanismes de violència paraestatal i continuïtats sota dictatures. • Sicario (Villeneuve): immersió a la barbàrie contemporània; contrast de tons amb el documentalisme immersiu de Trapero. Western humanista: The Homesman (Tommy Lee Jones) • Aproximació humanista i empàtica, especialment amb retrats femenins (Hilary Swank). • Comparació amb Clint Eastwood: duresa externa amb sensibilitat interna; aquí, un western anti-mite. • Elements clau: tempo clàssic, gir narratiu contundent i aversió a “restituir” el mite del gènere. Tema central: Inicis del cinema a Catalunya Georges Méliès i l’oblit com a tema • La Invenció de Hugo (BSO de Howard Shore) serveix per parlar de Méliès: prolífic (centenars de peces curtes) i oblidat durant dècades. • Recordatori de pioneres de la ficció i del llenguatge cinematogràfic (una autora clau sovint encara més esborrada de la història). Primeres projeccions a Barcelona (1896–1904) • Data clau: 20/12/1896, a la Casa Napoleón (Rambles). • Primeres sessions com a curiositat científica: documentals, noticiaris i “vistes” (arribada del tren, paisatges, ciutats). • Ràpida expansió: sales al Paral·lel, Rambles i Passeig de Gràcia; firaires amb barraques mòbils. De la curiositat als trucs i la comèdia • Descobriment del potencial del muntatge i els efectes: desaparicions, objectes animats. • Escenes còmiques molt breus com a gran atracció. Fructuós Gelabert • Pioner del rodatge a Catalunya i fundador d’estudis al país. • Primeres peces: documentals exitosos i la ficció Rinya en un cafè (1897). • Circuits de producció-exhibició integrats (productor i exhibidor) i adaptacions d’obres teatrals (ex. Terra baixa, 1907). Altres pioners i innovadors • Productores com Hispano Films o Iris Films; èxit de melodrames. • Segundo de Chomón: el “Méliès espanyol”. Ex.: El hotel eléctrico (1905) — stop motion primigeni i enginy visual. Elits, risc i conservació • Recepció inicial: el cinema vist com a espectacle de fira o com a perill (moral, ideològic). • Conseqüència: pèrdua massiva d’arxius (venda/intercanvi de còpies, nul·la preservació); manca de consciència de document històric. De la barraca al setè art • En pocs anys, naix la gramàtica del cinema i arriben els clàssics: Metròpolis, El cuirassat Potemkin, etc. • Ambivalència contemporània: convivència entre cinema de consum i obres majors. Indústria i manipulació • El cinema, gran indústria global i fàbrica d’il·lusions: dona feina però també pot orientar/desviar mirades. D. W. Griffith i el conservadorisme formal • Exemple de talent formal i ideologia conservadora (ex.: Intolerance): el llenguatge pot servir models socials dominants.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House