Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 25/11/2015 — Violència de gènere i educació; refugiats i Calais; pobresa energètica i negoci de les armes: la solidaritat de Sant Just - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 25/11/2015 — Violència de gènere i educació; refugiats i Calais; pobresa energètica i negoci de les armes: la solidaritat de Sant Just

Panorama general de l’episodi Programa local amb mirada social: espai Finestra de Justícia i Pau dins de “Veus de la Parròquia”, centrat en tres eixos principals: violència de gènere i educació en el respecte, crisi de les persones refugiades (amb focus en la infància) i pobresa energètica i crítiques al negoci de les armes. Es presenta també una campanya solidària a Sant Just per recollir material destinat a Calais. Violència de gènere: educació, respecte i signes d’alarma Punt clau: la prevenció passa per l’educació i per la cultura del respecte en totes les relacions. Es comenta la persistència d’actituds masclistes en adolescents (control de la vestimenta, gelos, imposicions), fet que preocupa per l’edat i l’efecte socialitzador. Dades esmentades: disminució de dones assassinades a Catalunya aquest any respecte l’anterior (encara que “ni sis ni cap”). Per què no es denuncia? Possibles factors: por, vergonya, dependència econòmica, aïllament. Èmfasi en els maltractaments psicològics: el més invisible i devastador, erosionen l’autoestima fins fer creure a la víctima que “no val res”. Recordatori d’equitat a la parella: 50%-50%, amb diàleg, reconeixement de diferències i “estimar l’altre amb els seus defectes”. "O sigui, tu ets una persona, jo sóc una altra persona... en una parella és un 50% cadascú." Civisme i comunitat Des de la parella a l’espai públic: saludar, dir si us plau i gràcies recupera el teixit de confiança. Reflexió sobre compra online vs comerç de proximitat: la compra de barri reforça vincles humans que la pantalla esvaeix. Refugiats: els infants, l’educació i la bretxa de gènere La normalitat i l’esperança passen per l’escola: per als infants desplaçats, l’aula és l’únic espai de rutina i futur. Testimoni d’una nena siriana (13 anys) al Líban: "He hecho de menos mi casa, mis amigos, mis recuerdos. Poder ir a la escuela en el Líbano es todo para mí. Me ha ayudado a no estar triste todo el tiempo." Alerta sobre desigualtat de gènere: els nens solen reprendre abans l’escola; moltes nenes queden a casa, augmentant vulnerabilitat i dependència futura. Recordatori que crisis econòmiques i tensions (atur, manca d’ingressos) exacerben conflictes i vulnerabilitats a les llars. Pobresa energètica i serveis bàsics Denúncia d’un augment del 85% del preu de l’electricitat en 8 anys i de la càrrega d’impostos i peatges a la factura. Es qüestiona l’efecte real d’anuncis de rebaixes del 5% quan el gruix del cost són partides regulades i no el consum. Crítica als costos fixos de connexió (llum, gas, aigua) i a quotes anuals addicionals, fins i tot amb consum zero. Campanya solidària de Sant Just: Calais ens necessita Iniciativa del Consell Municipal de Solidaritat amb entitats locals: Acció Solidària i Logística (Bombers), Justícia i Pau, Sant Just Solidari, Associació La REL, amb l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Recollida de material per a refugiats a la ciutat de Calais (França), on hi ha unes 5.000 persones en situació precària. Quan i on: Plaça Camoapa, Mercat de Nadal, dies 12 i 13 de desembre, de 10:00 a 20:00. Què cal: • Mantes, tendes de campanya, sacs de dormir • Mitjons, gorres, guants, bufandes • Botes d’aigua i sabates (dona fins núm. 39, home fins núm. 43) • Roba interior nova (dona, home, infants) • Capelines, anoracs, jaquetes d’abric (totes les talles) Logística: transport directe amb furgoneta per voluntaris de les entitats; lliurament en mà a l’organització de destinació per evitar dispersió i costos. Activitat complementària: taller de gorros in situ els dies 12 i 13 (iniciativa local; els gorros es lliuraran immediatament al punt de recollida). "Animeu-vos a participar: una petita aportació de cadascú fa un gran tot." Tradició solidària del poble Antecedents: Kurdistan, Bòsnia, Kosovo. La ciutadania hi ha respost històricament. Recordatori que més del 50% dels refugiats als camps són nens, amb drets vulnerats i travesses plenes d’obstacles (tanques, fronteres). Conflictes i negoci de les armes: responsabilitats Crítica a la indústria armamentística, el paper de bancs (finançament), governs i fins i tot Nacions Unides en la política d’armes. Denúncia de la contradicció: països que fabriquen i venen armes acaben lamentant els efectes de les guerres que aquestes alimenten. Idea central: si no es fabriquessin armes, molts conflictes s’esvairien; cal denunciar i exigir canvis estructurals. Tancament i properes cites Recordatori de la recollida del 12-13 de desembre (Plaça Camoapa). Avanç: possible festa de Justícia i Pau al maig (“flors de solidaritat”). Acomiadament dels participants i agraïments als oients.

M de Música del 24/11/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 24/11/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 24/11/2015 — Inside Out, Truman i Sciamma; Pasolini, The Homesman i els inicis del cinema a Catalunya - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 24/11/2015 — Inside Out, Truman i Sciamma; Pasolini, The Homesman i els inicis del cinema a Catalunya

Panorama general Programa viu i polièdric amb un fil conductor clar: parlar de cinema des de la crítica i la història, amb un tram final dedicat als inicis del cinema a Catalunya. Al llarg de l’episodi es combinen debats de pel·lícules recents i clàssiques amb reflexions sobre poètica cinematogràfica, la relació del cinema amb la realitat social i la seva evolució industrial. "Malgrat tot, hi ha un punt d'interès que em quedo amb ell" — sobre rescatar el valor dins del cinema comercial Debats i crítiques Inside Out (Del Revés) — originalitat vs. manipulació • Idees clau: enfoc original (emocions personificades), però debat sobre tòpics i manipulació emocional. • Punts forts destacats: enginy del guió, capacitat per “tocar la fibra”. • Crítica severa: percepció de product placement i “packs temàtics” (família, videojocs) com a estratègia de marca. • Públic infantil: discussió sobre el grau de complexitat que pot/ha d’assumir; defensa de no “mastegar-ho massa”. • Moment icònic: l’episodi de l’“amic invisible”. "Al començament és bàsica i va agafant complexitat... fins a fer plorar" — sobre el crescendo emocional Truman — interpretacions vs. conjunt • Valoració desigual: bona interpretació protagonista i algun gag memorable (el gos), però globalment menys convincent que altres títols del director. • Comparativa: preferència per “La ciutat” (Cesc Gay) en conjunt i guió. Tangent saborosa: bròquil, veganisme i cinema • Un parèntesi simpàtic sobre alimentació (defensa del bròquil, cuina i nutrició), que humanitza el to del programa i connecta amb la idea de maduració… també en el cinema. Doble programa francès: Céline Sciamma Tomboy — identitat i delicadesa • Retrat andrògin i d’identitat en construcció amb poètica subtil i ritme de “versos” audiovisuals. • Final obert, honest i emotiu (re-presentació del nom de la protagonista). Bande de filles (Girlhood) — complexitat i maduració • Salt qualitatiu respecte a Tomboy: més complexa, més oberta i ancorada als suburbis francesos, amb focus en bandes de noies. • Complementarietat amb altres mirades sobre França perifèrica (vegeu Dheepan). "Tomboy seria com Del Revés; Girlhood, la continuació a l’adolescència" Poètica i denúncia: Pasolini (Salò o els 120 dies de Sodoma) • Defensa de la seva poètica bruta i radical per denunciar la submissió i el poder. • Llibertat “falsa” i intercanvi desigual: cinema com a instrument per revelar la violència estructural. • Relectura de la trilogia de la vida i renúncia posterior com a gest poètic i crític. Realisme i violència contemporània • Dheepan (Audiard) i Bandes de noies (Sciamma): banlieues, xoc cultural i marginalitat. • El clan (Trapero): thriller basat en fets reals a l’Argentina dels 70-80; mecanismes de violència paraestatal i continuïtats sota dictatures. • Sicario (Villeneuve): immersió a la barbàrie contemporània; contrast de tons amb el documentalisme immersiu de Trapero. Western humanista: The Homesman (Tommy Lee Jones) • Aproximació humanista i empàtica, especialment amb retrats femenins (Hilary Swank). • Comparació amb Clint Eastwood: duresa externa amb sensibilitat interna; aquí, un western anti-mite. • Elements clau: tempo clàssic, gir narratiu contundent i aversió a “restituir” el mite del gènere. Tema central: Inicis del cinema a Catalunya Georges Méliès i l’oblit com a tema • La Invenció de Hugo (BSO de Howard Shore) serveix per parlar de Méliès: prolífic (centenars de peces curtes) i oblidat durant dècades. • Recordatori de pioneres de la ficció i del llenguatge cinematogràfic (una autora clau sovint encara més esborrada de la història). Primeres projeccions a Barcelona (1896–1904) • Data clau: 20/12/1896, a la Casa Napoleón (Rambles). • Primeres sessions com a curiositat científica: documentals, noticiaris i “vistes” (arribada del tren, paisatges, ciutats). • Ràpida expansió: sales al Paral·lel, Rambles i Passeig de Gràcia; firaires amb barraques mòbils. De la curiositat als trucs i la comèdia • Descobriment del potencial del muntatge i els efectes: desaparicions, objectes animats. • Escenes còmiques molt breus com a gran atracció. Fructuós Gelabert • Pioner del rodatge a Catalunya i fundador d’estudis al país. • Primeres peces: documentals exitosos i la ficció Rinya en un cafè (1897). • Circuits de producció-exhibició integrats (productor i exhibidor) i adaptacions d’obres teatrals (ex. Terra baixa, 1907). Altres pioners i innovadors • Productores com Hispano Films o Iris Films; èxit de melodrames. • Segundo de Chomón: el “Méliès espanyol”. Ex.: El hotel eléctrico (1905) — stop motion primigeni i enginy visual. Elits, risc i conservació • Recepció inicial: el cinema vist com a espectacle de fira o com a perill (moral, ideològic). • Conseqüència: pèrdua massiva d’arxius (venda/intercanvi de còpies, nul·la preservació); manca de consciència de document històric. De la barraca al setè art • En pocs anys, naix la gramàtica del cinema i arriben els clàssics: Metròpolis, El cuirassat Potemkin, etc. • Ambivalència contemporània: convivència entre cinema de consum i obres majors. Indústria i manipulació • El cinema, gran indústria global i fàbrica d’il·lusions: dona feina però també pot orientar/desviar mirades. D. W. Griffith i el conservadorisme formal • Exemple de talent formal i ideologia conservadora (ex.: Intolerance): el llenguatge pot servir models socials dominants.

← Torna a tots els podcasts