Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Beats del 4/4/2025 - episode art
Beats

Beats del 4/4/2025

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/4/2025 — Sapere Aude: Vicenç Villatoro, el Canal d’Urgell i la metàfora del progrés; Sant Vicent Ferrer, Horaci, Ramsès II i la nissaga Girona; tancament musical i apèndix Bits 40.0 (Primavera a la Ciutat, Men I Trust) - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/4/2025 — Sapere Aude: Vicenç Villatoro, el Canal d’Urgell i la metàfora del progrés; Sant Vicent Ferrer, Horaci, Ramsès II i la nissaga Girona; tancament musical i apèndix Bits 40.0 (Primavera a la Ciutat, Men I Trust)

Visió general de l’episodi Un episodi polièdric que enllaça literatura, història, música i actualitat: Conversa central amb Vicenç Villatoro a propòsit del seu llibre “Urgell. La febre de l’aigua” i del paper del Canal d’Urgell com a metàfora d’esperança, decepció i redempció amb el pas del temps. Fil conductor “Sapere Aude” (Horaci): atrevir-se a saber per mirar el passat amb ulleres del present i entendre el futur. Capsules històriques: Sant Vicent Ferrer (i la distinció amb Sant Vicent Màrtir), Ramsès II i la Batalla de Kadesh (hitites), i una crònica urbana sobre la Vila Amèlia/Vila Cecília i la nissaga Girona (canals, banca, industrialització). Interludis musicals: What a Wonderful World (Orquestra Filharmònica de Malàisia, Byron Stripling) i Paco Ibáñez cantant Alberti. Tram final amb un segon programa (“Bits 40.0”): Primavera a la Ciutat/Primavera Sound, escena electrònica de Nairobi i novetat de Men I Trust. "viuré escrivint i escriuré vivint" (lema vital de Vicenç Villatoro) "Sapere Aude" — Atreveix-te a saber 1) Literatura, història i el Canal d’Urgell (Vicenç Villatoro) Clau de lectura Novel·la històrica contemporània: s’escriu des del present, amb ulleres actuals que busquen paral·lelismes (Miller a “Les bruixes de Salem” vs. McCarthyisme). El Canal d’Urgell (segles XIX–XX) com a relat de: • Somni il·lustrat (ciència, tècnica, raó) i optimisme del XIX. • Cost humà i decepció immediata (errors, presidiaris, mina sota la serra de Montclar, acabats precaris per la pressa de la concessió). • Efecte retardat: el que ahir semblava fracàs, un segle després transforma la plana (mapa verd/marró literal al costat del traçat del canal). • Provisionalitat del judici històric: el que avui descartem demà pot revalorar-se. "Esperança dins de la decepció: hi ha coses que no funcionen l’endemà de fer-se i, tanmateix, acaben funcionant (no sempre, però de vegades sí)." Aprofundiment Text i context: per entendre el S. XIX cal el marc econòmic (demanda urbana, mercats, tècnica disponible). I per entendre el XIV–XV (Sant Vicent Ferrer), cal la pestilència, apocalipsi i demografia. XIX vs XX: del canvi tecnològic com a promesa (canals, trens, ponts) a la descreença (Auschwitz, bombes atòmiques, trens com a símbol de deportació): el XX esdevé un segle escèptic que avui —amb el canvi climàtic— posa el fre de mà: “parem, quins efectes té?” Comparativa: Canal de Castella (navegable) vs Canal d’Urgell (regadiu). Amb l’arribada del tren, el primer queda desplaçat; l’Urgell perviu perquè és perpendicular al tren i impulsa nodes com Mollerussa. Transformació social: de safareigs a aigua de boca, de bestiar a ramaderia intensiva (panís/farratge). El benefici supera la comarca: és del país. Governança: de concessió privada a Comunitat General de Regants (1964/1991), 21 col·lectivitats (zones alta, mitjana, baixa). Conflicte estructural: qui porta l’aigua vs qui la paga. I nova tensió per sequeres i escassetat. Metodologia de l’autor 3,5 anys d’escriptura, 5–6 versions i documentació rigorosa: cap topònim sense ser visitat. Mirada emocional del novel·lista (no jurídica ni d’enginyeria): • Paraules clau: esperança, decepció, esperança decebuda. • El canal com a western a la plana: presidi, caserna, barraques, carretons… iconografia potent. 2) Sapere Aude: Sant Vicent Ferrer i Horaci Sant Vicent Ferrer (i no confondre amb Sant Vicent Màrtir) Dominic valencià (S. XIV–XV), predicador en català (valencià), influent al Compromís de Casp i en la crisi d’Occident; venerat en diverses confessions. Patró del País Valencià, diferent de Sant Vicent Màrtir (patró de la ciutat de València). Nota sociolingüística: la intel·ligibilitat del català en oralitat; esment del Manifest Koiné. Horaci i el “Sapere Aude” Quintus Horatius Flaccus: poeta llatí, protegit per Mecenes; el Renaixement el llegeix com a clàssic de mesura i perfecció formal. El lema "Sapere Aude" guia l’episodi: atrevir-se a saber i a contextualitzar. 3) Història en càpsules: Ramsès II i la nissaga Girona Ramsès II, “l’excessiu” Rei llarguíssim (≈77 anys de regnat), més de 150 fills, grans obres (Abu Simbel) i propaganda (Poema de Pentaur). Batalla de Kadesh (S. XIII aC): • Hitites (poble indoeuropeu d’Anatòlia, forja del ferro); carros de combat avançats. • Resultat ambigü i posterior tractat de pau (germen del dret internacional); aliança (matrimoni amb princesa hitita). Iconografia: mòmia (cabell rogenc), estatura alta, cult a la pròpia imatge; gran activitat constructora. Barcelona burgesa: Vila Amèlia, Vila Cecília i la família Girona Biografies creuades (Amèlia de Vilanova i Nadal, Cecília Gómez, Ignasi i Manuel Girona). Nissaga Girona: primer grup inversor del país al XIX (més de 70 empreses: banca, ferrocarril, metal·lúrgia, canals, ciment). • Canal d’Urgell (capital barceloní), Castell del Remei, Banc de Barcelona, Via Laietana, forges del Poblenou. • Aclariment historiogràfic: industrialització catalana no necessàriament finançada per tràfic d’esclaus en aquest cas. Urbanisme: Vila Amèlia i Vila Cecília (Sant Gervasi-Sarrià), evolució a parcs i equipaments; memòria local preservada. 4) Música i cultura Interludi: What a Wonderful World (Orquestra Filharmònica de Malàisia) amb Byron Stripling (trompeta i veu). Homenatge a Paco Ibáñez cantant “A galopar” (poema de Rafael Alberti): veu de resistència i memòria cultural. 5) Apèndix final: Bits 40.0 (música, novetats i festivals) Presentació del programa “Bits 40.0”: baixes i convidat Ede Helquist (relat de l’escena electrònica de Nairobi). Primavera a la Ciutat/Primavera Sound: • Format i logística d’entrades (prioritats VIP/abonats, sales petites – Apolo, etc.). • Valor de les propostes paral·leles i descobertes. Novetats: Men I Trust (Quebec; guitarreria vaporosa i veu afònica), guiños a Papa Wemba i Orchestra Baobab. Idees-força (takeaways) No hi ha història sense context: explicar els fets requereix entendre’n la circumstància. El progrés és meandriforme: la línia entre fracàs i encert es pot invertir amb el temps. L’aigua, bé emocional i estratègic: del regadiu a l’era de l’escassetat i el canvi climàtic. Sapere Aude: cal atrevir-se a saber, a matisar i a mirar el passat sense anacronismes.

Xoc d'Estics del 3/4/2025 - episode art
Xoc d'Estics

Xoc d'Estics del 3/4/2025

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Cara B del 2/4/2025 - episode art
Cara B

Cara B del 2/4/2025

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Veus Parròquia del 2/4/2025 — Salut mental en guerra i desplaçaments forçats: Ucraïna, Síndrome d’Ulisses i resposta de l’OMS (amb Justícia i Pau) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 2/4/2025 — Salut mental en guerra i desplaçaments forçats: Ucraïna, Síndrome d’Ulisses i resposta de l’OMS (amb Justícia i Pau)

Context i participants • Programa: Veus de la Parròquia (Ràdio d’Esvern) amb el grup Justícia i Pau. • Intervenen: Ester Martra i Pilar Sánchez. Conducció de Núria. "És el primer programa amb l’absència del president de l’entitat, en Jesús Castro" — anunci d’un homenatge en el proper programa (7 de maig). Tema central: Salut mental en situacions d’emergència Impacte directe en combatents (cas Ucraïna) • Ferides invisibles: estrès posttraumàtic, flashbacks, col·lapse emocional en soldats, retorn precipitat al front després de 3 setmanes d’ingrés. • Testimonis: flashbacks per detonacions, sorolls que reactiven el trauma, percepció que “tot l’exèrcit està malalt d’estrès posttraumàtic”. "La salut és la base de la pau i la recuperació. Reconstruir els sistemes de salut significa restaurar l’esperança." Impacte social ampliat i marc conceptual • L’OMS estima que prop d’una tercera part d’Ucraïna necessita ajut psicològic. • Definició d’OMS de salut mental: benestar per gestionar tensions, treballar productivament i contribuir a la comunitat. Sense salut mental, es trenca la capacitat d’afrontar la vida quotidiana. Dany al sistema sanitari i conseqüències • >2.300 atacs registrats contra centres sanitaris (amb casos greus com la clínica infantil d’Odessa). Risc constant per a professionals i interrupció de serveis. • Carga dual: augment de trastorns mentals i empitjorament de malalties no transmissibles (MNT). Les MNT representen 84% de morts i empitjora l’accés per bombardejos i cost de medicaments. • Dada crítica: cap a 100.000 amputacions (2024) — la rehabilitació física i psicològica serà essencial. Resposta i reforç de sistemes (OMS i autoritats) Línies d’acció • Construcció d’un sistema de salut resilient: enfortir atenció primària, ampliar salut mental i rehabilitació, abordar MNT, vacunacions, tuberculosi, control d’infeccions i resistència antimicrobiana. • Clíniques modulars en zones afectades i formació per pal·liar l’escassetat de professionals (infermeria i altres perfils). Barreres i desigualtats • 1 de cada 4 persones reporta menys accés sanitari; major desigualtat a primera línia (població vulnerable: gent gran i persones amb discapacitat). Desplaçaments forçats i Síndrome d’Ulisses Efectes en persones refugiades (cas extrapolable) • 5 milions de desplaçats ucraïnesos poden patir estrès crònic i múltiple per ruptura abrupta del seu món (llar, família, amistats, feina i rutines). • Símptomes comuns: angoixa, insomni, malsons; el trauma no “s’esborra” en arribar a un país d’acollida. Abordatge prioritari • Primer, cobrir necessitats bàsiques: allotjament, aliments, atenció mèdica. • Després, escolta, acompanyament i reconstrucció de confiança amb enfocament en persones i entitats que ajuden; no tothom reacciona igual — la resiliència varia. Col·lectius vulnerables • Infants: maduració interrompuda; nerviosisme, plor continuat, dificultats per dormir — pares/mares també afectats. • Adolescents: útils tallers grupals (ex. Creu Roja) per crear vincles i processar l’experiència. Altres regions en conflicte (Mediterrània Oriental) • Conflictes a Palestina, Egipte, Líbia, Líban, Jordània, Síria, Afganistan i antecedents als Balcans. • 70 milions de desplaçats a la regió; quasi la meitat es queden a països veïns — gran pressió sobre comunitats d’acollida. • Accés limitat a professionals de salut mental i medicació; interrupció de sistemes sanitaris. • OMS: com a mínim 1 de cada 5 persones en emergències pateix depressió, ansietat, TEPT, trastorn bipolar o esquizofrènia. Testimoni audiovisual i reflexió social • Documental: “Mina i la ràdio dels presos” (Noruega). Història d’un ex-pres que va de voluntari a Ucraïna i mor posteriorment. • Reflexió: els soldats (voluntaris o no) sovint provenen de contextos vulnerables; víctimes del sistema i dels jocs de poder, tot i ser qui “dispara”. La guerra arrabassa joves que haurien de construir el futur. Conclusions i crida a l’acció Curt/mitjà termini • Acabar els conflictes armats amb intervenció dels països afectats i institucions internacionals. Llarg termini • Educació i difusió dels Drets Humans (Declaració Universal, 1948) a tots els nivells educatius. • Impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) com a pla d’acció per persones, planeta, prosperitat i pau. Proper programa • 7 de maig: programa especial d’homenatge a Jesús Castro, històric president de Justícia i Pau, per reconèixer el seu llegat i el relleu del grup.

← Torna a tots els podcasts