Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/3/2025 — Ramon Moragas: trajectòria pública i cant gregorià; debat educatiu i llengua; llocs misteriosos de Catalunya; Joan Pau II i la geopolítica vaticana
Panorama del programa "Intentem fer un programa intemporal." Un episodi coral que combina memòria personal, debat educatiu, patrimoni musical i cultural, i crònica històrica. Convidats: Ramon Moragas i Badia (98 anys), exmonjo de Montserrat, pedagog i impulsor de cooperatives culturals; Rosa Maria Pujador i Polo, mestra, pedagoga i narradora de contes. Eixos del programa: Trajectòria de Ramon a l’administració educativa i el Conservatori, i la seva jubilació amb el reconeixement de la cotització com a monjo. Debat educatiu a Catalunya: reformes, vaga, calendari, recursos, inclusió, i la llengua i cultura catalanes a l’escola. Formació musical de Ramon i la vigència del cant gregorià, amb el relat del naixement del grup de Can Gregorià de l’Ateneu de Sant Just. Ruta per llocs misteriosos de Catalunya (Peguera, Vulpellac, Peratallada, Montclús, la Mussara, Tivissa). Vaticà i geopolítica: Joan Pau II, Reagan i la denominada Santa Aliança contra el comunisme. 1) Trajectòria pública de Ramon Moragas Moments clau • Passa de Rosa Sensat a impulsar la cooperativa Bacus i, després, a sostenir el moviment pedagògic via Fundació Artur Martorell. • A la Generalitat crea el sistema del Registre de Centres (recollida de dades per a control i sobretot per a l’ajuda als centres). • S’incorpora al Conservatori de Música (Ajuntament de Barcelona) per ordenar dades i sistemes d’informació. • Es retira als 65 anys, amb la pensió consolidada també pels 24 anys com a monjo (tasques com a sacristà i docència musical a Montserrat, entre d’altres). Idees destacades • La feina de Ramon al sector públic va ser estructuradora: posar ordre, sistemes i dades al servei de l’ajuda als centres. • La cotització monàstica va requerir acreditar feines concretes; finalment li permet una jubilació digna. 2) Debat educatiu: reformes, vaga, calendari i llengua Diagnosi de Rosa Maria Pujador • L’escola necessita renovació amb estabilitat temporal: períodes llargs per provar, avaluar i ajustar (exemple d’Islàndia: 10 anys per cicle de reforma). • Procés i governança: han faltat consulta i temps (consell escolar, sindicats). El ritme i l’estratègia han generat tensió i vaga. • Calendari i plantilles: avançar el curs sense tenir docents nomenats amb temps dificulta la planificació pedagògica d’equip. • Juliol no és només vacances: és formació i tasques del centre. • Inclusió i pressió: aules d’acollida, refugiats d’Ucraïna, alumnat amb necessitats diverses; manca de personal suficient i especialitzat. Llengua i cultura • El debat del 25% i el nivell C de català per al professorat: importància de garantir competència lingüística i cultura catalana a l’escola. • Reivindica la literatura infantil (sovint optativa) i un repertori bàsic de contes i cançons per cohesionar llengua i cultura. Frases clau "L’escola necessitaria, jo diria, tranquil·litat per acabar el curs." "Crec que el camí [de la reforma] no ha anat prou bé." 3) Formació musical i el cant gregorià Records d’estudi i mestres • Orígens en una escola amb bons professors i cor; primers repertoris bàsics catalans. • Figura clau: Mons. Higini Anglès, musicòleg, que dirigeix l’escola on Ramon cursa musicologia a Roma. • Connexió amb Solesmes: professorat d’alta volada i mètode d’anàlisi del gregorià (melodia, neumes, paraula i música). Claus del cant gregorià • Cant monòdic, a capella, en llatí (excepció: “Kyrie eleison” en grec), escrit inicialment en tetragrama. • El gregorià inicia la tradició escrita del cant occidental i evoluciona cap a la polifonia. 4) El grup de Can Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Naixement i trajecte • Fundat a inicis de 1983 (inspirat arran de les Festes de Tardor del 82/83) amb 6 veus, creix fins a la vintena. • Més de 200 actuacions (Catalunya, Andorra, Mallorca, País Basc), presència en TV, concerts especials al Petit Palau i al Foyer del Liceu. • Qualitat interpretativa basada en el coneixement de variants de misses i repertoris diversos; evolució constant del programa. • Ramon es retira per esgotament; el grup hi posa punt final amb homenatge. "Se m’estaven acabant l’esforç..." —Ramon 5) Goliards, vigència i influències del gregorià Goliards i secularització • Els goliards, exmonjos culte, desacralitzen i popularitzen la música (ex. Carmina Burana), separant-la de la funció litúrgica. Vigència avui • Relleu difícil: el llatí i l’estètica allunyen part del públic actual. • Malgrat això, el gregorià manté influència perdurable i inspira noves propostes. "Ho veig difícil [que torni fort], però en surten grups que el recuperen." Adaptacions modernes • Exemple: Agnus Dei sobre l’Adagio for Strings de Samuel Barber (Flemish Radio Choir) — mostra com la sonoritat sacra pot transitar a nous contextos. 6) Llocs misteriosos de Catalunya (segment de Joan) • Peguera (Berguedà): antic poble miner, festa d’antics veïns (28/04); bressol del maqui Ramon Vila “Caracremada”. • Vulpellac i Peratallada (Empordanet): castell-palau de Vulpellac (llegenda d’en Miquel de los Serrièra); Peratallada, recinte medieval fortificat excepcional. • Montclús (Noguera): “Sodoma i Gomorra” catalana; terratrèmol (1373) i ermita de Sant Urbà dempeus. • La Mussara (Baix Camp): poble fantasma, boires, llegendes de portes dimensionals i fenòmens paranormals. • Tivissa (Ribera d’Ebre): relats d’OVNIs, església de Sant Jaume (temple dins temple), ermita de Sant Blai (efectes lluminosos) i el valuós jaciment ibèric del Castellet de Banyoles. 7) Llengua i política: pacte i Vaticà Pacte unitari pel català a l’escola • Signatura recent d’un pacte pel català: recepció amb incertesa sobre si serà salvació o retrocés de la llengua a l’escola. "Què serà? La salvació o la defunció de la nostra llengua?" Vaticà i geopolítica (Joan Pau II) • Elecció d’un papa no italià (Karol Wojtyła, 1978): projecció mediàtica i gir conservador. • Aliança amb Reagan (“Santa Aliança”, 1982) per erosionar el comunisme a l’Est d’Europa i frenar l’esquerra a Llatinoamèrica (contra la teologia de l’alliberament). • Suport a Solidaritat (Polònia) amb fons i logística; anècdota de les fotocopiadores arribant en massa a Gdansk. • Es descriu la benedicció tàcita a dictadures (Pinochet, Junta Argentina) i la Contra a Nicaragua, amb paper clau del nunci Pio Baki. 8) Tancament • Acomiadament amb agraïment als convidats i als oients. • Es prometen futurs programes per aprofundir en llengua i història vaticana (màfies i finances).
