Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Just Blues del 25/3/2025 - episode art
Just Blues

Just Blues del 25/3/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 25/3/2025 — La Conversa (Coppola) i el so de Murch; Taboo (2017) de Tom Hardy/Stephen Knight; estrenes: Por todo lo alto, Vida en pausa i A Complete Unknown (Dylan) - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 25/3/2025 — La Conversa (Coppola) i el so de Murch; Taboo (2017) de Tom Hardy/Stephen Knight; estrenes: Por todo lo alto, Vida en pausa i A Complete Unknown (Dylan)

Panorama de l’episodi • Programa centrat sobretot en The Conversation (1974) de Francis Ford Coppola: una lectura de culte on el so és el veritable protagonista i la interpretació de Gene Hackman sosté un retrat d’obsessió, culpa i redempció. • Segona part dedicada a la sèrie Taboo (2017), un drama d’època fosc amb Tom Hardy, creat per Stephen Knight, amb suport de Ridley Scott i música de Max Richter. • Tancament amb “flashos” d’estrenes: Por todo lo alto (França, 2024), Un año y un día (Espanya, 2025), Vida en pausa (França, 2024) i el biopic de Bob Dylan, A Complete Unknown (2024) amb Timothée Chalamet. “Si ho sabés, ens mataria” — frase-motiu que articula el suspens i la mirada moral de The Conversation. “Quan veig un d’aquests pobres vells… penso que una vegada va ser un nen petit…” — la pel·lícula invoca l’empatia des d’un detall observacional. The Conversation (1974) — Coppola Context i recepció • Palma d’Or a Cannes (1974), múltiples nominacions (Oscars, BAFTA, Globus d’Or). Cinema de culte entre cinèfils tot i discreta connexió amb el gran públic. • Coppola la considera possiblement la seva millor pel·lícula, feta entre El Padrí i El Padrí II. A la pràctica, funciona com un homenatge al so i al muntatge. Trama sense espòilers • Harry Caul (Gene Hackman), expert d’escolta i vigilància privada, grava una conversa d’una parella en una plaça transitada. D’aquesta cinta en sorgeix una frase clau —“Si ho sabés, ens mataria”— que encendreu el motor moral i el suspens. • El lliurament del treball a un poderós executiu (cameo de Robert Duvall, intermediari Harrison Ford molt primerenc) deriva en una crisi de consciència; Harry intenta protegir la parella. El clímax a l’hotel és pur cinema de suspens (ecos hitchcockians) sense avançar el desenllaç. Temes i lectura moral • Culpa, pecat i redempció: la consciència religiosa de Caul (confessió, necessitat de perdó) xoca amb un ofici que pot causar dany. La culpa esdevé persistent perquè el treball el condemna a repetir el pecat. • Solitud i identitat: Caul és meticulós, reservat, “anònim”; la seva única escapatòria íntima és el saxòfon. El personatge es construeix des de la contenció corporal i una mirada minuciosa als gestos. El so és el protagonista • El so com a personatge: la pel·lícula es construeix a partir del que s’“escolta” i del que falta per escoltar. El disseny sonor i el muntatge articulen el relat, el suspens i el punt de vista. • Obertura magistral: gran plaça, zoom imperceptible que tanca el focus visual mentre l’enginyeria d’enregistrament (micros direccionals, paràboles, furgoneta, operari a peu) aconsegueix una conversa enmig del soroll urbà. • Mecànica de l’edició de so: mescla de múltiples entrades, continuitat entre micròfons, temps reals de rebobinat; el realisme tècnic dona versemblança i un ritme de rellotgeria. • Semàntica i repetició: frases recontextualitzades en escenes diverses (inclosa una seqüència d’intimitat), generant dobles sentits i modulant la percepció moral. Walter Murch i el muntatge • Walter Murch (disseny de so, assessor de muntatge) imprimeix el segell que fa de The Conversation una obra canònica del llenguatge sonor. La seva influència es fa explícita: precisió de durades, jerarquia de plans/sons i ús espacial del soroll ambiental. • Recomanació: el llibre de Murch, “En el momento del parpadeo”, clau per entendre l’evolució del llenguatge cinematogràfic i la pràctica del muntatge. Simbologia: “Caul” i la membrana • El cognom Caul (mal escrit a producció però mantingut) remet a la membrana amniòtica. Visualment, la gabardina translúcida del protagonista i les barreres de plàstic/vidre funcionen com a segona pell/protecció: un home que vol estar a recer del món. Comparacions i context històric • Watergate: l’estrena fa eco d’un clima d’escoltes; la pel·lícula s’avança al context que esclatarà en l’opinió pública. • Blow-Up (Antonioni): on el misteri neix de la imatge i el revelat fotogràfic, aquí es trasllada al so i la seva edició. • La vida dels altres (Donnersmarck): parentiu temàtic d’escolta i poder; però The Conversation porta la mirada interior (culpa/ètica) encara més lluny. Interpretació de Gene Hackman • Una contenció expressiva plena de matisos: poca variació facial aparença, però una corporalitat que informa la culpa i la fragilitat. Contrast amb els secundaris més desbocats: ell és el centre sobri que imposa ritme i to. On veure-la • Disponible a Filmin (VOSE català/castellà). Còpia remasteritzada (música de David Shire, restaurada 2023). Sèrie: Taboo (2017) Credencials i to • Creada per Stephen Knight (Peaky Blinders), coprotagonitzada i co-creada per Tom Hardy (amb el seu pare, Chips Hardy); Ridley Scott als crèdits; música de Max Richter. • Londres, 1814: un món brutalista, fosc i fangós. Vuit episodis (~58’), una temporada. Estètica i risc visual molt vigents avui. Sinopsi i atractius • James Delaney (Hardy) torna d’Àfrica després de 10 anys donat per mort; reapareix canviat, quasi xamànic, carregat de diamants i secrets. • Intriga amb corporacions i imperis comercials, política, família, antiheroi carismàtic i pulsió cap a Amèrica. Maquillatge, vestuari i banda sonora premiats (BAFTA, Emmy, Satellite Awards…). • Recomanada: vigor narratiu, atmosfera hipnòtica i Hardy en estat pur. Disponible a Filmin. Estrenes i recomanacions ràpides • Por todo lo alto (França, 2024, dir. Emmanuel Courcol): melodrama de germans retrobats (un director d’orquestra i un empresari en crisi). Final conciliador amb concert compartit. Cinema popular francès d’efecte emocional. • Un año y un día (Espanya, 2025, dir. Àlex Sant Martín): Òpera prima amb narració feixuga; impressió negativa (abandonada abans de la meitat). Expectatives posades en futurs treballs del director. • Vida en pausa (França, 2024, dir. Alexandros Avranas): peça estranya d’estètica freda, propera al primer Lanthimos o a Ulrich Seidl, però menys definida estilísticament. • A Complete Unknown (2024, Bob Dylan) — dir. James Mangold: - Timothée Chalamet evita la imitació plana i construeix un Dylan reconeixible però propi. - Reconstitucció exquisida de Nova York nocturn i ecosistema folk (Joan Baez —diverses cançons—, Pete Seeger interpretat per Edward Norton, Woody Guthrie, Donovan…). - Pot funcionar per a noves generacions com a retrat d’una postura dissident; a la vegada, reflecteix el pragmatisme distant de Dylan envers la protesta pública. Nota d’actualitat • Breu parèntesi sobre la detenció i alliberament del director palestí Hamdan Balal, i la idea que el cinema —com el periodisme— pot esdevenir ofici de risc.

Xarxa a les Ones del 24/4/2025 — Descobreix la Formació en Arts Gràfiques a l'IFP Antoni Algaró - episode art
Xarxa a les Ones
20'

Xarxa a les Ones del 24/4/2025 — Descobreix la Formació en Arts Gràfiques a l'IFP Antoni Algaró

En aquest programa de ràdio “El Refugi” de Ràdio d’Esvern, els alumnes del centre de Formació Professional Antoni Algaró de Sant Just Desvern relaten els seus recorreguts i motivations a l’hora d’escollir cicles d’arts gràfiques. Aran, Lucía, Antonio i Carla expliquen com van arribar als seus estudis, la importància de l’aprenentatge pràctic i l’experiència de les pràctiques professionals. També es donen detalls sobre les jornades de portes obertes, la fira d’ensenyament i es comparteixen consells per a futurs estudiants, reflexions sobre orientació acadèmica i igualtat de gènere al sector.

M de Música del 24/3/2025 - episode art
M de Música

M de Música del 24/3/2025

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

l'Audició del 24/3/2025 - episode art
l'Audició

l'Audició del 24/3/2025

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/3/2025 — Presons a Catalunya, diàleg interreligiós i memòria de Barcelona — amb Ignasi García‑Clavel; What a Wonderful World, Dock of the Bay, efemèrides i novetats indie - episode art
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/3/2025 — Presons a Catalunya, diàleg interreligiós i memòria de Barcelona — amb Ignasi García‑Clavel; What a Wonderful World, Dock of the Bay, efemèrides i novetats indie

Panorama general de l’episodi Episodi extens i polièdric que combina una entrevista en profunditat amb Ignasi García‑Clavel sobre el model penitenciari català, un bloc sobre afers religiosos i diàleg interreligiós, una secció de memòria històrica barcelonina (el cas d’El Siglo i Cecília Gómez de l’Olmo), interludis musicals emblemàtics i un tram final amb efemèrides i reconeixements. El darrer bloc obre un segon programa (“Bits 40.0”) amb novetats d’indie rock i prèvies de festival. "Les penes privatives de llibertat han d’anar orientades... a la rehabilitació" — record del marc legal (art. 25.2 CE) que inspira el model català. 1) Crisi i model penitenciari a Catalunya (amb Ignasi García‑Clavel) Punts clau Cas Mas d’Enric/CIRE: aclariment que el CIRE és una empresa pública de treball penitenciari (no una presó) i que el succés és d’extrema gravetat. Seguretat i diàleg: crítica a l’“enrocament” sindical per condicionar el diàleg a dimissions; defensa de millores i revisió de procediments, assumint que la seguretat mai no és del 100%. Dades i context: comparativa de població reclusa a EUA, Espanya i Catalunya; Catalunya té una taxa inferior i aposta pel model rehabilitador. Salut mental: increment de casos i proposta d’una “tercera via” assistencial per a perfils no adequats ni per a frenopàtic ni per a règim ordinari. Cultura de servei: debat sobre torns i dimensionament: cal organització i reforçar el concepte de servei públic. “Bonisme” i “boquisme”: defensa d’un model humanista i garantista, amb disciplina i sanció, però ponderat pels drets humans. Alertes sobre el punitivisme populista. Inseguretat percebuda: diferència entre sensació i dades; proposta d’ajustar el Codi Penal per als multireincidents. Frases destacades "La seguretat no la donen només les manilles i els escuts… la dona el bon tracte i la població ocupada positivament". "Presons, negoci? Mai, mai" — rebuig frontal a la privatització o externalitzacions que converteixin la presó en negoci. 2) Música i patrimoni cultural Interpretació coral global de What a Wonderful World (Playing for Change) i homenatge a Grandpa Elliott, icona de carrer de Nova Orleans. Fitxa de Ruben and the Dark i la seva versió per a la pel·lícula Dolittle. Clàssic Sittin’ on the Dock of the Bay d’Otis Redding (context i impacte pòstum). 3) Afers religiosos i diàleg interreligiós Naixement de la Direcció General d’Afers Religiosos i cartografia de confessions. Creació del GTER (Grup de Treball Estable de Religions): treball conjunt més que només diàleg. Islam a Catalunya: matís entre pràctiques locals i corrents més radicals d’altres països; necessitat d’una mesquita “com cal” i vigilància davant radicalitzacions. Consell Islàmic: esforç d’inclusió de sensibilitats diverses. Mirada a l’Església catòlica: aprenentatges en la gestió d’abusos (assumir responsabilitats i no repetir errors del passat). 4) Memòria de Barcelona: Cecília Gómez de l’Olmo i El Siglo Història de Cecília Gómez de l’Olmo (Casa Bona), el seu marit Eduardo Conde i els Grandes Almacenes El Siglo: expansió, modernitat, incendis (1932 i 1979), i transformació urbana (obertura del carrer Pintor Fortuny, hotel Manila, etc.). Crònica del funeral multitudinari de Cecília (estampa social de l’època) i llegat urbanístic/comercial. 5) Efemèrides i reconeixements 22 de març: del cremallera de Núria a l’Auditori de Barcelona, del primer film dels Lumière al debut dels Beatles, fins al nanosatèl·lit Enxaneta. Naixements: de Pere Bosch i Gimpera a Andrew Lloyd Webber i George Benson. Defuncions: Goethe, Lev Yashin, William Hanna, Bebo Valdés. Dia Mundial de l’Aigua: recordatori d’un bé escàs a protegir. Catalunya Religió: portal cofundat per García‑Clavel (2009) per a una actualitat religiosa moderna. Creu de Sant Jordi (2023) a Ignasi García‑Clavel: reconeixement a una trajectòria de diàleg i convivència. 6) Idees finals i una cita Convivència: viure el dia a dia amb honradesa, posar pau i combatre la desigualtat; confiança en les noves generacions. "Mentre visquis, segueix aprenent a viure" — Sèneca. 7) Bonus: inici del programa “Bits 40.0” Presentació i to distès; prèvies de Primavera Sound. Novetats: MOMMA (indie‑rock de guitarres i melodies), Youth Lagoon (Trevor Powers) i el seu nou disc "Rarely Do I Dream".

← Torna a tots els podcasts