
Just Blues del 25/3/2025
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Panorama de l’episodi • Programa centrat sobretot en The Conversation (1974) de Francis Ford Coppola: una lectura de culte on el so és el veritable protagonista i la interpretació de Gene Hackman sosté un retrat d’obsessió, culpa i redempció. • Segona part dedicada a la sèrie Taboo (2017), un drama d’època fosc amb Tom Hardy, creat per Stephen Knight, amb suport de Ridley Scott i música de Max Richter. • Tancament amb “flashos” d’estrenes: Por todo lo alto (França, 2024), Un año y un día (Espanya, 2025), Vida en pausa (França, 2024) i el biopic de Bob Dylan, A Complete Unknown (2024) amb Timothée Chalamet. “Si ho sabés, ens mataria” — frase-motiu que articula el suspens i la mirada moral de The Conversation. “Quan veig un d’aquests pobres vells… penso que una vegada va ser un nen petit…” — la pel·lícula invoca l’empatia des d’un detall observacional. The Conversation (1974) — Coppola Context i recepció • Palma d’Or a Cannes (1974), múltiples nominacions (Oscars, BAFTA, Globus d’Or). Cinema de culte entre cinèfils tot i discreta connexió amb el gran públic. • Coppola la considera possiblement la seva millor pel·lícula, feta entre El Padrí i El Padrí II. A la pràctica, funciona com un homenatge al so i al muntatge. Trama sense espòilers • Harry Caul (Gene Hackman), expert d’escolta i vigilància privada, grava una conversa d’una parella en una plaça transitada. D’aquesta cinta en sorgeix una frase clau —“Si ho sabés, ens mataria”— que encendreu el motor moral i el suspens. • El lliurament del treball a un poderós executiu (cameo de Robert Duvall, intermediari Harrison Ford molt primerenc) deriva en una crisi de consciència; Harry intenta protegir la parella. El clímax a l’hotel és pur cinema de suspens (ecos hitchcockians) sense avançar el desenllaç. Temes i lectura moral • Culpa, pecat i redempció: la consciència religiosa de Caul (confessió, necessitat de perdó) xoca amb un ofici que pot causar dany. La culpa esdevé persistent perquè el treball el condemna a repetir el pecat. • Solitud i identitat: Caul és meticulós, reservat, “anònim”; la seva única escapatòria íntima és el saxòfon. El personatge es construeix des de la contenció corporal i una mirada minuciosa als gestos. El so és el protagonista • El so com a personatge: la pel·lícula es construeix a partir del que s’“escolta” i del que falta per escoltar. El disseny sonor i el muntatge articulen el relat, el suspens i el punt de vista. • Obertura magistral: gran plaça, zoom imperceptible que tanca el focus visual mentre l’enginyeria d’enregistrament (micros direccionals, paràboles, furgoneta, operari a peu) aconsegueix una conversa enmig del soroll urbà. • Mecànica de l’edició de so: mescla de múltiples entrades, continuitat entre micròfons, temps reals de rebobinat; el realisme tècnic dona versemblança i un ritme de rellotgeria. • Semàntica i repetició: frases recontextualitzades en escenes diverses (inclosa una seqüència d’intimitat), generant dobles sentits i modulant la percepció moral. Walter Murch i el muntatge • Walter Murch (disseny de so, assessor de muntatge) imprimeix el segell que fa de The Conversation una obra canònica del llenguatge sonor. La seva influència es fa explícita: precisió de durades, jerarquia de plans/sons i ús espacial del soroll ambiental. • Recomanació: el llibre de Murch, “En el momento del parpadeo”, clau per entendre l’evolució del llenguatge cinematogràfic i la pràctica del muntatge. Simbologia: “Caul” i la membrana • El cognom Caul (mal escrit a producció però mantingut) remet a la membrana amniòtica. Visualment, la gabardina translúcida del protagonista i les barreres de plàstic/vidre funcionen com a segona pell/protecció: un home que vol estar a recer del món. Comparacions i context històric • Watergate: l’estrena fa eco d’un clima d’escoltes; la pel·lícula s’avança al context que esclatarà en l’opinió pública. • Blow-Up (Antonioni): on el misteri neix de la imatge i el revelat fotogràfic, aquí es trasllada al so i la seva edició. • La vida dels altres (Donnersmarck): parentiu temàtic d’escolta i poder; però The Conversation porta la mirada interior (culpa/ètica) encara més lluny. Interpretació de Gene Hackman • Una contenció expressiva plena de matisos: poca variació facial aparença, però una corporalitat que informa la culpa i la fragilitat. Contrast amb els secundaris més desbocats: ell és el centre sobri que imposa ritme i to. On veure-la • Disponible a Filmin (VOSE català/castellà). Còpia remasteritzada (música de David Shire, restaurada 2023). Sèrie: Taboo (2017) Credencials i to • Creada per Stephen Knight (Peaky Blinders), coprotagonitzada i co-creada per Tom Hardy (amb el seu pare, Chips Hardy); Ridley Scott als crèdits; música de Max Richter. • Londres, 1814: un món brutalista, fosc i fangós. Vuit episodis (~58’), una temporada. Estètica i risc visual molt vigents avui. Sinopsi i atractius • James Delaney (Hardy) torna d’Àfrica després de 10 anys donat per mort; reapareix canviat, quasi xamànic, carregat de diamants i secrets. • Intriga amb corporacions i imperis comercials, política, família, antiheroi carismàtic i pulsió cap a Amèrica. Maquillatge, vestuari i banda sonora premiats (BAFTA, Emmy, Satellite Awards…). • Recomanada: vigor narratiu, atmosfera hipnòtica i Hardy en estat pur. Disponible a Filmin. Estrenes i recomanacions ràpides • Por todo lo alto (França, 2024, dir. Emmanuel Courcol): melodrama de germans retrobats (un director d’orquestra i un empresari en crisi). Final conciliador amb concert compartit. Cinema popular francès d’efecte emocional. • Un año y un día (Espanya, 2025, dir. Àlex Sant Martín): Òpera prima amb narració feixuga; impressió negativa (abandonada abans de la meitat). Expectatives posades en futurs treballs del director. • Vida en pausa (França, 2024, dir. Alexandros Avranas): peça estranya d’estètica freda, propera al primer Lanthimos o a Ulrich Seidl, però menys definida estilísticament. • A Complete Unknown (2024, Bob Dylan) — dir. James Mangold: - Timothée Chalamet evita la imitació plana i construeix un Dylan reconeixible però propi. - Reconstitucció exquisida de Nova York nocturn i ecosistema folk (Joan Baez —diverses cançons—, Pete Seeger interpretat per Edward Norton, Woody Guthrie, Donovan…). - Pot funcionar per a noves generacions com a retrat d’una postura dissident; a la vegada, reflecteix el pragmatisme distant de Dylan envers la protesta pública. Nota d’actualitat • Breu parèntesi sobre la detenció i alliberament del director palestí Hamdan Balal, i la idea que el cinema —com el periodisme— pot esdevenir ofici de risc.

En NEXT con Yermi De Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo todos los martes a las 19:30h por Radio Desven en la 98.1FM, te espero

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
En aquest programa de ràdio “El Refugi” de Ràdio d’Esvern, els alumnes del centre de Formació Professional Antoni Algaró de Sant Just Desvern relaten els seus recorreguts i motivations a l’hora d’escollir cicles d’arts gràfiques. Aran, Lucía, Antonio i Carla expliquen com van arribar als seus estudis, la importància de l’aprenentatge pràctic i l’experiència de les pràctiques professionals. També es donen detalls sobre les jornades de portes obertes, la fira d’ensenyament i es comparteixen consells per a futurs estudiants, reflexions sobre orientació acadèmica i igualtat de gènere al sector.

Bona música, per gaudir-la al màxim amb l'Enric Orozco i en Joan Soto

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música. Maria Quintana.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Panorama general de l’episodi Episodi extens i polièdric que combina una entrevista en profunditat amb Ignasi García‑Clavel sobre el model penitenciari català, un bloc sobre afers religiosos i diàleg interreligiós, una secció de memòria històrica barcelonina (el cas d’El Siglo i Cecília Gómez de l’Olmo), interludis musicals emblemàtics i un tram final amb efemèrides i reconeixements. El darrer bloc obre un segon programa (“Bits 40.0”) amb novetats d’indie rock i prèvies de festival. "Les penes privatives de llibertat han d’anar orientades... a la rehabilitació" — record del marc legal (art. 25.2 CE) que inspira el model català. 1) Crisi i model penitenciari a Catalunya (amb Ignasi García‑Clavel) Punts clau Cas Mas d’Enric/CIRE: aclariment que el CIRE és una empresa pública de treball penitenciari (no una presó) i que el succés és d’extrema gravetat. Seguretat i diàleg: crítica a l’“enrocament” sindical per condicionar el diàleg a dimissions; defensa de millores i revisió de procediments, assumint que la seguretat mai no és del 100%. Dades i context: comparativa de població reclusa a EUA, Espanya i Catalunya; Catalunya té una taxa inferior i aposta pel model rehabilitador. Salut mental: increment de casos i proposta d’una “tercera via” assistencial per a perfils no adequats ni per a frenopàtic ni per a règim ordinari. Cultura de servei: debat sobre torns i dimensionament: cal organització i reforçar el concepte de servei públic. “Bonisme” i “boquisme”: defensa d’un model humanista i garantista, amb disciplina i sanció, però ponderat pels drets humans. Alertes sobre el punitivisme populista. Inseguretat percebuda: diferència entre sensació i dades; proposta d’ajustar el Codi Penal per als multireincidents. Frases destacades "La seguretat no la donen només les manilles i els escuts… la dona el bon tracte i la població ocupada positivament". "Presons, negoci? Mai, mai" — rebuig frontal a la privatització o externalitzacions que converteixin la presó en negoci. 2) Música i patrimoni cultural Interpretació coral global de What a Wonderful World (Playing for Change) i homenatge a Grandpa Elliott, icona de carrer de Nova Orleans. Fitxa de Ruben and the Dark i la seva versió per a la pel·lícula Dolittle. Clàssic Sittin’ on the Dock of the Bay d’Otis Redding (context i impacte pòstum). 3) Afers religiosos i diàleg interreligiós Naixement de la Direcció General d’Afers Religiosos i cartografia de confessions. Creació del GTER (Grup de Treball Estable de Religions): treball conjunt més que només diàleg. Islam a Catalunya: matís entre pràctiques locals i corrents més radicals d’altres països; necessitat d’una mesquita “com cal” i vigilància davant radicalitzacions. Consell Islàmic: esforç d’inclusió de sensibilitats diverses. Mirada a l’Església catòlica: aprenentatges en la gestió d’abusos (assumir responsabilitats i no repetir errors del passat). 4) Memòria de Barcelona: Cecília Gómez de l’Olmo i El Siglo Història de Cecília Gómez de l’Olmo (Casa Bona), el seu marit Eduardo Conde i els Grandes Almacenes El Siglo: expansió, modernitat, incendis (1932 i 1979), i transformació urbana (obertura del carrer Pintor Fortuny, hotel Manila, etc.). Crònica del funeral multitudinari de Cecília (estampa social de l’època) i llegat urbanístic/comercial. 5) Efemèrides i reconeixements 22 de març: del cremallera de Núria a l’Auditori de Barcelona, del primer film dels Lumière al debut dels Beatles, fins al nanosatèl·lit Enxaneta. Naixements: de Pere Bosch i Gimpera a Andrew Lloyd Webber i George Benson. Defuncions: Goethe, Lev Yashin, William Hanna, Bebo Valdés. Dia Mundial de l’Aigua: recordatori d’un bé escàs a protegir. Catalunya Religió: portal cofundat per García‑Clavel (2009) per a una actualitat religiosa moderna. Creu de Sant Jordi (2023) a Ignasi García‑Clavel: reconeixement a una trajectòria de diàleg i convivència. 6) Idees finals i una cita Convivència: viure el dia a dia amb honradesa, posar pau i combatre la desigualtat; confiança en les noves generacions. "Mentre visquis, segueix aprenent a viure" — Sèneca. 7) Bonus: inici del programa “Bits 40.0” Presentació i to distès; prèvies de Primavera Sound. Novetats: MOMMA (indie‑rock de guitarres i melodies), Youth Lagoon (Trevor Powers) i el seu nou disc "Rarely Do I Dream".

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).