
Smooth Jazz Club del 21/3/2025
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa dedicat al món del Swing, amb Albert Abella i Diego Fontova

El programa de l’hoquei sobre patins català. Conductors: Artur Àvila i Nani Gil. “Xoc d’estics” ofereix tots els resultats de la jornada i entrevistes als seus protagonistes i, en concret, se centra en l’Ok Lliga masculina i femenina, l’Ok Plata, la Lliga Nacional Catalana masculina i femenina, així com en competicions europees i en els partits que corresponguin a la Copa del Rei i de la Reina.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.

Programa de converses amb creadors de música popular i periodistes musicals, conduït per Manel Gausachs

Bona música amb l'olor d'aquells vinils de fa uns quants anys., amb Albert Trullàs

Diferents estils com la musica soft, el funk, el Soul, nu disco, chill ... una bona estona de música agradable, amb Carles Rius

Panorama general Un episodi especial en motiu de la festa de Sant Josep que recorre tres grans eixos: La presència de Sant Josep a la Sagrada Família (iconografia i efemèrides clau) La tradició de les Passions de Setmana Santa a Catalunya i l’inici conjunt a Montserrat El debat cultural al voltant de la Bíblia arran de l’èxit del llibre «El dios de nuestros padres» d’Aldo Cazzullo "Sant Josep no entra en Quaresma" "Gaudí va "gaudinitzar" l’estil gòtic" Sant Josep i la Sagrada Família Iconografia a la façana del Naixement (Gaudí) Portalades i virtuts teologals: esquerra (Esperança — Maria), centre (Caritat — Jesús), dreta (Fe — Josep). Representacions de Sant Josep: fins a 10 referències clares, incloses 8 escultures i el monograma «J» dins una estrella de 7 puntes amb la vara florida i gotims de raïm. Escenes destacades: Presentació del Nen al Temple (Josep i Maria reben la benedicció al Nen) Jesús entre els doctors (Josep i Maria el retroben sorpresos) Sant Josep amb el Nen i un colom ferit (eines de fuster a la peanya) Fugida a Egipte (Josep guia la somera) Esposalles de Josep i Maria Josep conduint la barca de l’Església sota el pinacle de Montserrat Escena central del Naixement (Josep dret mirant el Nen entre bou i mula) Coronació de Maria (Josep com a humil espectador) Arbre genealògic de Jesús: columna amb els patriarques fins a «Josep(h)» en català antic, protegida per reixa. Interior del Temple: escultura de Sant Josep (travertí, 8 m) de Ramon Coello; presència també prevista a la façana de la Glòria. Efemèrides i memòria històrica 19 de març de 1882 — col·locació de la primera pedra del Temple, impulsada per l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (presidida per Josep Maria Bocavella). Inauguracions i commemoracions: 1885: capella central de la cripta (ja amb Gaudí al capdavant) 2010: consagració de la basílica per Benet XVI 1947, 1958, 1982 (centenari): misses solemnes, patronat d’honor (Jordi Pujol, Narcís Serra, abats de Montserrat i Poblet), simposis, tallers, encuny de medalles, segell, i presentació de grups escultòrics (com l’Adoració dels Reis) Parròquia i santuaris de Sant Josep Parròquia local: dues imatges de Sant Josep. Imatge de 1939, molt dolça: serra a una mà (ofici de fuster) i el Nen a coll amb tendresa (recol·locada a l’altar major el 2004). Una imatge d’Olot al Santíssim (donació). Records de destruccions el 1936 i re-dedicacions (any jubilar 1921). A Catalunya: Parròquia de Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts), «els Josepets» (Gràcia), temples a Badalona i Mataró, capella de Sant Josep i Santa Mònica a la Rambla (avui culte ucraïnès). Santuari de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona, barri de la Salut): obra de Francesc Berenguer (col·laborador de Gaudí), títol de Real Santuario (Alfons XIII), coronació canònica de la imatge (2021). Vistes i jardí destacables; representat als vitralls de la Sagrada Família. Altres: A Espanya: santuari a Talavera de la Reina (Toledo, 2024). Al món: Oratori de Sant Josep (Mont-real, patró del Canadà), el més gran dedicat a Sant Josep; inici el 1904 com a oratori del beat André Basset, ara amb aforament de fins a 10.000 persones i uns 2 milions de visitants l’any. Passions de Setmana Santa a Catalunya Una tradició viva: 22 representacions de la Passió arreu del país (Esparreguera, Olesa de Montserrat, i l’únic autosacramental dins d’una església a Sant Vicenç dels Horts). Inici conjunt a Montserrat (1–2 de març), en el mil·lenari del monestir, coordinat per la Federació Catalana de Passions: Desfilada d’armats i manaies Espectacle coral a la plaça amb escenes emblemàtiques de cada Passió (gratuït i obert) Concert de la Passió de la Bisbal d’Empordà i presentació de la temporada 2025 Representació especial a la basílica (invitació): Carrer de l’Amargura, Crucifixió, Davallament i Enterrament (Passió d’Ulldecona, de tradició medieval) Recursos: vídeo de 27 minuts al YouTube de l’Abadia de Montserrat. Objectiu: posar en valor la diversitat lingüística, cultural i artística, reforçar la memòria, la identitat i els valors que vertebren el territori. La Bíblia avui: cultura, llibres i debat públic Context: societats cada cop més laiques; costum dels Nous Testaments a hotels de països anglosaxons i altres (a Jordània amb el Nou Testament i l’Alcorà). Fenomen editorial: «El dios de nuestros padres» d’Aldo Cazzullo (Corriere della Sera), llibre més venut a Itàlia el 2024 i èxit al teatre amb Moni Ovadia. Cazzullo ofereix una narrativa apassionada i no confessional de la Bíblia com a gran relat d’identitat italiana i europea. No defuig temes durs: esclavitud, poligàmia, guerra, matances, incests. Ha obert un debat laic; el cardenal Gianfranco Ravasi va assenyalar que la Bíblia ha «entrat» en l’espai laic. Educació i polèmica: proposta del ministre Josep Ibaditarra d’incloure la Bíblia a primària; debat intens entre conservadors i progressistes. Cloenda Felicitació a tots els Joseps i Josefines, amb la dita popular: "De Joseps, Joans i Ases, n’hi ha per totes les cases" Informació del proper programa i tancament d’emissió.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, el soul, etc.


Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Resum general Un episodi centrat en cinema i sèries amb una columna vertebral molt clara: la projecció especial de "Bogre" i el seu univers càtar; una crítica extensa de "The Brutalist"; la recomanació del film d’autor "Grand Tour"; dues sèries destacades (Soviet Jeans, Traitors) i un apunt final sobre el biopic de Bob Dylan. • Bogre (Fredo Balla): rigor històric i sensibilitat poètica per abordar els càtars i els seus orígens bogomils; recursos formals potents i música suggeridora. • The Brutalist (Brady Corbet): èpica d’immigrant i d’arquitectura en clau de brutalisme, amb gran ambició formal, música contundent i interpretacions destacades. • Grand Tour (Miguel Gomes): viatge romàntic i sensorial per l’Àsia (1917) amb blanc i negre preciós, referències cinèfiles i esperit d’odissea. • Sèries: la fresca i dissident "Soviet Jeans" (Filmin) i el thriller d’espionatge a foc lent "Traitors" (Netflix). • Apunt final: "A Complete Unknown" (James Mangold), amb un Timothée Chalamet que crea el seu propi Dylan. Temes principals Bogre: càtars, bogomils i una posada en escena evocadora • Sessió especial amb sala plena malgrat la coincidència amb la Champions; vídeo-salutació del director amb qualitat gairebé cinematogràfica i projecció excel·lent al Cinema Girona. • Peça musical d’obertura associada a Jordi Savall (El Regne Oblidat) per contextualitzar els albigesos/càtars i l’herència dels bogomils. • El film és molt rigorós, ple de veus expertes i idees que obren camins de comprensió: heretgia, dualisme, itineraris pels territoris (Bulgària, Occitània, Itàlia, Bòsnia) i un to de peregrinatge. • Les passejades i transicions llargues serveixen per a la reflexió i la “digestió” del contingut dens. "L’olor de la por… la por tenia la seva olor pròpia" • Segment colpidor sobre tortures i judicis inquisitorials (títol: "L’olor de la por") i una clara exposició de la doctrina dualista. • La pel·lícula incorpora un dualisme propi: el relat històric dels càtars i un homenatge íntim al pare del director (obertura i tancament), que li dóna alçada moral. • Recursos creatius: ninots de fusta com a al·legoria; jocs d’ombres que evoquen el mite de la caverna de Plató; música diegètica (d’Istanbul al vaixell) que crea empatia i textura cinematogràfica. • Debat documental vs reportatge: aposta per un llenguatge obert i poètic; comparacions amb mecanismes d’altres obres (p. ex. Carles Porta a "Tor"). • Llenguatge cinematogràfic transparentat amb criteri (visibilitzar càmera/equip, sala de muntatge) per donar ritme i respiració a una obra de 3h17. • Compromís dels autors a informar quan el film sigui accessible en plataforma; agraïments a col·laboradors i públic assistent. The Brutalist: arquitectura, èpica i música amb pols de clàssic • Sinopsi: László, arquitecte hongarès jueu format a la Bauhaus, emigra als EUA després de la guerra; trajectòria d’ascens entre obstacles, amb una gran interpretació d’Adrien Brody. • Explicació del brutalisme: la pell i l’estructura són una mateixa cosa; formigó com a matèria i llenguatge; sensació de pes i contundència també en la música i el muntatge. • Apartat tècnic: projecció en 70 mm vs còpia digital 4K; jocs d’aspecte i “arxiu”; solvència visual i sonora que “enganxa a la cadira”. • Guió i ritme: avanç constant, contingut ric i discussió sobre un final discutible però coherent amb l’ambició del relat. • Interpretacions: molt bé Guy Pearce (mecenes), personatges secundaris (esposa, neboda) ben construïts. • Subtext i debat: es troba a faltar el nom “Palestina” i s’apunta un biaix proisraelià en el rerefons; conversa oberta sobre tradicions industrials i culturals a Hollywood. Grand Tour: odissea sensible en blanc i negre (Miguel Gomes) • Sinopsi: el funcionari Edward fuig del compromís el dia abans del casament a Birmània (1917); Molly li va al darrere per tot l’Orient (Vietnam, Xina, Filipines, Japó) sense acabar d’atrapar-lo. • 80% en blanc i negre preciós, passatge sensorial pels rius i paisatges; ecos de Murnau (Tabú), Joseph Conrad i cinema contemporani asiàtic. • Romàntica, poètica i etnogràfica, amb moments d’intimitat de cambra i un to elegíac. Sèries Soviet Jeans (Filmin) • Lituània, anys 70, texans com a símbol d’occident i llibertat; protagonista emprenedor perseguit per un agent del KGB; derivació cap al manicomi amb ecos de "One Flew Over the Cuckoo’s Nest". • Frescor narrativa, repartiment jove, 8 episodis (51–55’), diversos directors i una nota molt alta a Filmin. Traitors (Netflix) • Final de la II GM: una jove és infiltrada a l’MI5/MI6 per descobrir un talp soviètic. • Thriller a foc lent: més intriga interna i viratges de guió que persecucions; 6 episodis d’una hora aproximada. Apunt final: A Complete Unknown (James Mangold) • Timothée Chalamet no imita Dylan: crea “el seu” Dylan amb personalitat pròpia; Mònica Bárbaro (Joan Baez) i Edward Norton (Pete Seeger) sumen pes. • Banda sonora per emportar-se a casa i retrat del Nova York nocturn molt atractiu. Frases destacades "Ex oriente lux": la llum ens ha vingut sempre de l’est. "La por tenia la seva olor pròpia". Conceptes clau • Càtars • Bogomilisme • Dualisme • Brutalisme • Bauhaus • Making-of integrat • 70 mm vs DCP/4K • Slow burn en thriller d’espies • Etnografia visual