Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 8/4/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 8/4/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 8/4/2014 — Wes Anderson, Noé i l’univers de Pasolini - episode art
Cinema sense condicions
58'

Cinema sense condicions del 8/4/2014 — Wes Anderson, Noé i l’univers de Pasolini

Visió general Programa de “Cinema sense condicions” amb un tancament de trimestre molt complet: crítiques d’estrenes i recuperacions, debat intens sobre “Noé” de Darren Aronofsky, i un monogràfic profund dedicat a Pier Paolo Pasolini. "Per a Pasolini, el cinema era un llenguatge per arribar millor a la gent que la literatura." Punts clau • Wes Anderson: lectura apreciativa però crítica d’“El Gran Hotel Budapest” — estil brillant, cast impecable, però amb capes que costen d’abastar del tot. • Noé (Aronofsky): debat polaritzat. Espectacle tècnic i interpretatiu (Crowe i Connelly, en destacat), però discussió sobre el grau d’autoria i les llicències respecte al relat bíblic. • 10.000 km (C. Marqués-Marcet): duet interpretatiu potent (Natalia Tena i David Verdaguer), intimitat i versemblança; potser lleu excés de metratge pel seu dispositiu minimalista. • Recuperació clàssica: “Chuka” (Gordon Douglas), western amb subtext humà i relacions complexes en un fortí d’“irregulars”. • Autoria europea: breu elogi d’Aki Kaurismäki (humanisme sobri, històries senzilles i veritat social). • Cédric Klapisch: decepció amb “Nueva vida en Nueva York” respecte “L’auberge espagnole” i “Las muñecas rusas”. • Comèdia francesa: “9 meses de condena” (Dupontel), alta idea simpàtica, bona química, entreteniment sense més. • Tren de noche a Lisboa (Bille August): Jeremy Irons solvent; divisió d’opinions sobre la versemblança d’un relat més proper al conte que al realisme. Monogràfic Pasolini Perfil i poètica • Poeta abans que cineasta: porta la seva poesia i crítica social al cinema (“Accattone” com a punt de partida). • Cinema com a llenguatge: poca obsessió per la tècnica, gran focus en expressar i interpel·lar. • Italia 40–60: amor/odi amb el país, mirada als proletaris invisibilitzats i denúncia de la burgesia i els neo-feixismes. Relació amb la tradició italiana • Contrast amb Visconti (història), De Sica (humanisme sentimental) i Fellini (imatgerià i record), situant Pasolini com a poeta del cinema i agitador ideològic. Trilogia de la vida i gir cap a “Salò” • “Il Decameron” i la trilogia de la vida: erotisme, vitalitat i sàtira malentesa sovint en clau superficial. • “Salò o le 120 giornate di Sodoma”: denúncia descarnada del poder que instrumentalitza cossos i desitjos; lectura del feixisme com a mecànica de dominació. “Il Vangelo secondo Matteo” • Una de les versions més respectuoses i potents de la figura de Crist, fidelitat al text i força neorealista. • Paradoxa històrica: perseguit per sacrilegi i alhora celebrat pel Vaticà per aquesta obra. Ecos i context • Referència a “El evangelio de las maravillas” (Ripstein): irreverència bíblica i crítica als utopismes decadents. • Censura i cineclubs a l’Estat espanyol: circuits alternatius per accedir a Pasolini i cinema d’autor. Agenda i tancament • És l’últim programa del trimestre; tornada després de Setmana Santa. • Proper especial: Fellini i “Il viaggio di G. Mastorna” (projecte no realitzat), amb el professor Andreu Ferran. • Crida a continuar anant al cinema i recuperar programes anteriors al web del programa.

Just Blues del 7/4/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 7/4/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 7/4/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 7/4/2014

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 4/4/2014 - episode art
Beats

Beats del 4/4/2014

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

Babilònia del 3/4/2014 — Teatre, llibres i cinema: de Delibes a Sorrentino - episode art
Babilònia

Babilònia del 3/4/2014 — Teatre, llibres i cinema: de Delibes a Sorrentino

Panorama general Programa coral i molt dinàmic amb teatre, literatura, exposicions, documental, música i un tram potent de cinema. S’hi combinen recomanacions, context històric i reflexions sobre la societat i la cultura. "La ciència avança quan formulem preguntes noves" — Jorge Wagensberg Punts més destacats • Teatre: Lectura pedagògica i inquietant de L’onada (Die Welle) i mirada generacional i de crisi a Dones com jo (T de Teatre). • Llibres: Miguel Delibes i el seu retrat de la Castella rural; Jorge Wagensberg i els seus aforismes per pensar — ciència, realitat i civilització. • Exposició: Pitarra (1864–1866) al TNC, un homenatge al teatre català i la Renaixença amb una museografia enginyosa. • Documental: “Yuga, una família S.A.”: llogar relacions al Japó per cobrir rols socials i familiars. • Música: Efemèride Marvin Gaye i in memoriam Frankie Knuckles, pare de la House de Chicago. • Cinema: Revisites a Drugstore Cowboy i Europa Europa; celebració de La gran bellesa (Sorrentino) i el seu retrat de la buidor mundana; èxit popular d’Ocho apellidos vascos; i tendresa italiana a Pranzo di Ferragosto sobre el matriarcat quotidià. Teatre L’onada (Teatre Lliure de Gràcia) • Aula de secundària on un professor prova com s’articula la disciplina i la “comunitat” fins a la deriva autoritària. • Clau didàctica i immersiva: postura, respiració, marxa, uniforme… i la temptació del grup sobre l’individu. • Comparada amb el film, l’obra és menys violenta però igualment inquietant; el film tanca amb violència explícita. Dones com jo (T de Teatre) • Quatre amigues als 50, en plena crisi personal i laboral: invisibilitat, somnis esvaïts i la decisió de cuidar-se a si mateixes. • Humor i tendresa amb escenes memorables (la “lladre de flam”); to reflexiu més que de rialla constant. Llibres Miguel Delibes — “Viejas historias de Castilla la vieja” • Retrat rural, orgànic i humaníssim: paisatge, orografia, personatges com si fossin viscuts. • El retorn al poble 50 anys després: continuïtats familiars i costums que persisteixen. • Apèndix cinètic: “La caza de la perdiz roja” i una ètica de la cacera respectuosa (contra batudes d’ojeo). Jorge Wagensberg — “Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta?” • Llibre d’aforismes per assaborir “d’un en un”: realitat, vida, coneixement i civilització. • Idea clau: pensar preguntes noves per avançar, més que repetir respostes. • Exemple de transferència científica (ultrasons, trencar cristalls → litotrípsia de pedres al ronyó). “La materia inerte és mansa; la viva, conservadora; la intel·ligent, revolucionària; i la civilitzada fluctua entre totes.” Exposició “Pitarra 1864–1866” (Vestíbul TNC) • Homenatge a Frederic Soler “Pitarra” i al naixement del teatre català popular en temps de la Renaixença. • Disseny expositiu: cadires de boga amb rètols/versos, recorregut urbà per Paral·lel i Passeig de Gràcia, fi del monopoli del Teatre de la Santa Creu. • Reposició de “L’esquella de la Torratxa”: sarsuela satírica sobre caciquisme i eleccions locals. Documental “Yuga, una família S.A.” (Documental del mes) • Empresa japonesa que “lloga” familiars, amics o parelles per cobrir expectatives socials. Xoc cultural i debat sobre autenticitat i soledat. Música • Efemèride Marvin Gaye: talent immens truncat per un parricidi; llegat soul i sensualitat vocal. • Frankie Knuckles (Chicago): orígens de la música House (The Warehouse → “House”), transició de la disco a l’electrònica que encara perdura. Cinema Drugstore Cowboy (Gus Van Sant) • Quartet de lladres de farmàcies i caiguda en l’addicció; to “grunge” primerenc, cru i distanciador. Europa Europa (Agnieszka Holland) • Jueu que sobreviu travessant bàndols (soviètic → nazi) per pura supervivència; emotiu retrobament final i identitat recuperada. La gran bellesa (Paolo Sorrentino) • Roma nocturna i palatina; decadència humana en el món artístic. • Toni Servillo encarna la buidor mundana amb elegància formal: càmera, música i festes com a mirall del no-res. Ocho apellidos vascos (Emilio Martínez-Lázaro) • Comèdia de tòpics regionals (andalús vs. bascos) que funciona pel “tu a tu” actoral (Karra Elejalde, Carmen Machi, Dani Rovira). • Rialla fàcil però efectiva; debat obert: riure’ns també de nosaltres mateixos? Pranzo di Ferragosto (Gianni Di Gregorio) • Delicadesa i humor sobre cures i matriarcat: un fill atén quatre àvies durant el Ferragosto; pactes, diners i afectes. Apunts locals • “Collbató Negre”: setmanal de gènere negre amb escriptors locals i curtmetratges; passejades, projeccions i gastronomia. Reflexió final • Sobreviure a la buidor (Sorrentino), a l’autoritarisme quotidià (L’onada) i a la soledat urbana (Yuga). Fil conductor: comunicat, comunitat i sentit. I l’exercici d’“entrar en el món de l’altre” per comprendre’l (eco d’autisme i Ferragosto).