Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Veus Parròquia del 2/4/2014 — Quaresma: Llàtzer, notícies d'Església i examen - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 2/4/2014 — Quaresma: Llàtzer, notícies d'Església i examen

Panorama general Emissió centrada en la Quaresma dins del programa "Veus de la Parròquia", amb la lectura de l’Evangeli de Llàtzer (Jo 11), un bloc de notícies d’Església, una secció de Fe i actualitat (introducció a la Quaresma segons el Missal de Montserrat), la lectura de fragments del missatge quaresmal del papa Francesc i les reflexions de Mn. Joaquim Rius amb un examen de consciència. Es tanca amb una notícia local sobre Rosa Deulofeu (transcrit com “Ulofeu/Aulofeu”) i, al tram final de l’àudio, fragments del magazín "60 i més" (dita meteorològica, crida a la participació i santoral). Temes principals Evangeli: la resurrecció de Llàtzer • Eix temàtic: la fe i la vida nova en Crist. • Moment clau: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran." Notícies d’Església • Trobada de Càritas Diocesana de Sant Feliu a Montserrat (Eucaristia presidida pel bisbe i xerrada). • Via Crucis al monestir de Montsió (Esplugues). • Xerrada de Clara Segura sobre el rodatge de “Descalç sobre la terra vermella” i el testimoni del bisbe Pere Casaldàliga. • 50 anys del taller de ceràmica de les Benetes de Montserrat: exposició “Art i pregària” i conferència “Art i transcendència”. • Reflexió destacada: "El contrari de la fe no és el dubte, sinó la por." Fe i actualitat: Introducció a la Quaresma (Missal de Montserrat) • La Quaresma com a retorn a Déu i als germans, i com a camí de conversió. • Els mitjans (dejuni, pregària, almoina) han de servir l’objectiu, no convertir-se en finalitat. • Crida a la humilitat, el perdó i la solidaritat amb qui viu una “quaresma permanent”. Missatge quaresmal del papa Francesc (fragments) • L’“estil de Déu”: pobresa i proximitat; Crist es fa pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa. • Distinció entre pobresa i misèria; tres formes de misèria: material, moral i espiritual. • Conversió de les consciències a la justícia, la sobrietat i el compartir. "La misèria no coincideix amb la pobresa." "Desconfio de l’almoina que no costa i no fa mal." Reflexions de Mn. Joaquim Rius: Examen de consciència • Proposta pràctica per al sagrament de la reconciliació: Vida de pregària, escolta de la Paraula i Eucaristia. Actituds envers els altres: pau, diàleg, tolerància, evitar agressivitat i indiferència. Relació amb el benestar i la comoditat; obertura a ser ajudats i corregits. Superar l’orgull i cultivar l’agraïment. Notícia local • Dedicació d’un interior d’illa a l’Eixample (Barcelona) a Rosa Deulofeu (transcrit com Ulofeu/Aulofeu), la seva causa de beatificació és en marxa; reconeixement a la seva tasca amb la joventut i en l’àmbit social i eclesial. "60 i més" (tram final) • Dita meteorològica: “Fins a 70 d’abril no et llevis un fil”, conversa distesa i crida a la participació dels oients. • Santoral i etimologia dels noms (Maria, Vicent) i reflexió sobre tradició i festes d’origen pagà. Cites destacades "Jo sóc la resurrecció i la vida." "El contrari de la fe no és el dubte, sinó la por." "La misèria no coincideix amb la pobresa." "Desconfio de l’almoina que no costa i no fa mal." Conceptes clau Quaresma, conversió, pobresa evangèlica Misèria material, moral i espiritual Sagrament de la reconciliació, examen de consciència Diaconia, justícia, sobrietat, solidaritat

M de Música del 1/4/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 1/4/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 1/4/2014 — Ida, estrenes i Elia Kazan: 'La llei del silenci' - episode art
Cinema sense condicions
54'

Cinema sense condicions del 1/4/2014 — Ida, estrenes i Elia Kazan: 'La llei del silenci'

Novetats i crítiques Ida (Paweł Pawlikowski) • Recomanació unànime: drama íntim sobre una novícia als anys 60 que descobreix les seves arrels jueves. • Tema central: identitat, solitud i el contrast entre una jove serena i sòlida i una tia desencantada però poderosa. • Estil visual: blanc i negre preciós, format 4:3, enquadraments quiets i expressius (eco dels 60; evocacions de Dreyer). • Música i ambient: to auster i moments de jazz; estètica que serveix la narració, no preciosista. • Interpretacions: dues actrius excel·lents; la jove protagonista destaca per la seva mirada i serenor. "És una pel·lícula d’una grandíssima humanitat" Dallas Buyers Club (Jean-Marc Vallée) • Context: inicis de les teràpies del SIDA (anys 80); l’AZT (AZT) resultava tòxic a dosis d’aleshores. • Actuacions: Matthew McConaughey i Jared Leto premiats; es comenta el transformisme físic (–21 kg) i com això pot haver pesat als premis. • Crítica: interès quasi documental; debat sobre si l’Òscar respon també a la gesta física de l’actor. "Per cada quilo que es va primar, un vot del jurat" (broma recurrent) "El poder dels laboratoris… venen verí" The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson) i debat sobre “claus” de l’autor • Entusiasme: màgia visual, ritme, decorats i repartiment; per a alguns, una experiència “de somni”. • Debat: cal conèixer l’univers de l’autor per gaudir l’obra? - Postura 1: no hauria de caldre context previ. - Postura 2: conèixer les claus (com amb Bach o Von Trier a Nymphomaniac) amplifica el plaer. "Jo demano a les pel·lícules que la gent no conegui res, vagi al cine i li agradi." Noé (Darren Aronofsky) • Sota embargament: no en donen detalls, però opinions polaritzades (de 0 a 10). Pregunta oberta sobre conèixer la filmografia d’Aronofsky. Mejor otro día (A Long Way Down, Pascal Chaumeil) • Comèdia britànica (BBC) amb humor fí del Regne Unit; recomanada però millor sense spoilers. • Repartiment: Pierce Brosnan, Aaron Paul i una Imogen Poots magnètica. • Nota: els treballs francesos previs del director generen més dubtes. Enemy (Denis Villeneuve) • Intriga del doble, basada en Saramago; Jake Gyllenhaal (doble paper), Mélanie Laurent i Isabella Rossellini. • Expectatives altes: bona recepció a Sitges; antecedents sòlids del director (Incendies, Prisoners). Guillaume i els nois, a taula! (Guillaume Gallienne) • Origen teatral (one-man show, Comédie-Française); molts César. • Opinions dispars: ell brilla com a actor, però la història divideix. Monogràfic: Elia Kazan Biografia i inicis • Origen: anatoliogrec, emigrat als EUA; cofundador de l’Actors Studio (Strasberg). • Teatre: va portar a l’escenari Tennessee Williams i Arthur Miller (Un tramvia anomenat Desig, La gata sobre la teulada de zinc, La mort d’un viatjant). • Cinema: primeres etapes a la Fox; prestigi creixent fins als grans títols dels 50 i 60. La llei del silenci (On the Waterfront, 1954) • Trama: estibadors de Nova York sotmesos a la màfia sindical; un exboxejador (Marlon Brando) passa de noi perdut a home que pren partit, impulsat per l’amor (Eva Marie Saint) i la consciència (Karl Malden). • Fotografia: Boris Kaufman crea una atmosfera dura i lírica; molts exteriors a l’alba per una llum crua i boirina portuària; enquadraments que remarquen la petitesa de l’home davant el sistema. • Música: Leonard Bernstein signa una suite simfònica que descriu personatges i tons (puresa vs sordidesa). Tensió creativa amb Kazan pel balanç so/diàleg. • Premis: 8 Òscars (pel·lícula, director, actor, actriu de repartiment, guió, muntatge, direcció artística B/N, fotografia B/N). • Lectura contemporània: la lluita obrera del moll s’ha automatitzat (robots i contenidors), però el dilema moral persisteix. McCarthisme i polèmica • Kazan va delatar companys davant el Comitè d’Activitats Antiamericanes; la pel·lícula s’ha llegit com una autojustificació del delator “honest”. • Passat comunista breu i conflictiu; l’episodi el va marcar i travessa la seva obra. Altres títols destacats • A l’est de l’Edèn (1955): descobriment de James Dean; primer color de Kazan; força intacta avui. • Viva Zapata! (1952), Baby Doll (1956), Río Salvaje (1960). • Esplendor en la Llerba (1961): gran èxit popular. • Amèrica, Amèrica (1963): ambiciosa i personal, menys comercial però molt valorada. El compromís (The Arrangement, 1969) • Gènesi: arrenca de la novel·la best-seller de Kazan; volia Brando, però la fa Kirk Douglas amb Faye Dunaway i Deborah Kerr. • Tema: crisi d’un publicista d’èxit que es pregunta si viure per diners o vocació; to psicoanalític sense caure en el flashback fàcil. Última etapa • Los Visitors (1972) i The Last Tycoon (1976, amb De Niro): recepció feble; Kazan es bolca més en l’escriptura. Tancament i notícies • Festival de Màlaga: el cinema català triomfa (especialment amb “10.000 km”). • Proper programa: Pasolini i L’Evangeli segons Sant Mateu (amb convidada italiana).

Just Blues del 31/3/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 31/3/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 31/3/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 31/3/2014

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 27/3/2014 — Zafón, Delibes i Lope de Vega; Grand Piano, Ocho apellidos vascos, The Grand Budapest Hotel i Nymphomaniac - episode art
Babilònia

Babilònia del 27/3/2014 — Zafón, Delibes i Lope de Vega; Grand Piano, Ocho apellidos vascos, The Grand Budapest Hotel i Nymphomaniac

Panorama general Programa variat i àgil amb literatura, teatre i sobretot cinema, amanit amb talls musicals i agenda cultural. Destaquen els comentaris crítics i vivencials de l’equip sobre obres conegudes i estrenes, amb especial atenció a la trilogia de Lars von Trier. Temes principals del dia Literatura: Carlos Ruiz Zafón — El prisionero del cielo; Miguel Delibes — El hereje (tancament i impacte històric) Teatre: Lope de Vega — El caballero de Olmedo al Teatre Lliure (dir. Lluís Pasqual) Cinema (variat): • Thriller de concert — Grand Piano (Eugenio Mira) • Comèdia — Ocho apellidos vascos (Emilio Martínez‑Lázaro) • Autor — The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson) • Fantasia caòtica — Las brujas de Zugarramurdi (Álex de la Iglesia) • Autor provocador — Nymphomaniac I & II (Lars von Trier) Música i agenda: “Lady Marmalade” (LaBelle) 39 anys; Mostra de Cinema Llatinoamericà al CineBaix; cicle Música i Cinema al CaixaForum Punts destacats Lectures amb ganxo però desiguals: Zafón es qualifica de best‑seller «molt comercial» però entretingut; en canvi, Delibes sacseja amb la duresa de la Inquisició i la repressió a Valladolid. Teatre clàssic, posada en escena moderna: El caballero de Olmedo combina vers en castellà, codis contemporanis (vestuari actual, palmes, guitarra i cajón), i un “gracioso” memorable. Debat de llenguatge fílmic: Discussió sobre el muntatge en paral·lel i si implica cinema “conservador”. Vibrant exercici hitchcockià: Grand Piano explota l’espai únic (sala de concerts) per construir un thriller tens i estilitzat. Comèdia de tòpics ben afinada: Ocho apellidos vascos juga amb contrastos andalusos/bascos amb quartet actoral en estat de gràcia. Autor amb estil mil·limetrat: Wes Anderson divideix el grup; s’aprecia l’acurada composició visual però el contingut pot alienar. Von Trier sense filtres: Nymphomaniac articula una biografia d’addicció en capítols i muntatge en paral·lel, confrontant una ninfòmana amb un interlocutor asexuat i erudit; sexe explícit no pornogràfic i lectura psicoanalítica. “És la biografia d’aquesta ninfòmana… com qualsevol addicció, et fa perdre moltes coses.” Detall per àmbits Literatura Carlos Ruiz Zafón — El prisionero del cielo • Ambient barceloní, continuació de l’univers de L’ombra del vent i El joc de l’àngel amb flashbacks a la postguerra i el Castell de Montjuïc. • To accessible i addictiu, personatges efectius; ecos del Comte de Montecristo (fugida “entre els morts”), però percepció de derivativa i “massa estirada” de la saga. • Idea potent: la “resurrecció” i reinvenció de la identitat del personatge (Fermín Romero de Torres). Miguel Delibes — El hereje • Comunitat protestant clandestina a Valladolid al s. XVI; persecució, delacions i auto de fe. • Duresa de la presó i la tortura; només uns pocs no “canten”. • Subratlla la llibertat de pensament i l’humanisme naixent; impacte emocional del final. Teatre Lope de Vega — El caballero de Olmedo (Teatre Lliure, dir. Lluís Pasqual) • Relectura viva amb actors joves, vers eficient, música en directe (3 guitarres i cajón), i recursos rítmics (palmes, xiulets, fins i tot rap/tango). • Repartiment: destaca Rosa Maria Sardà (Bella Fabia) i Pol López com a “gracioso” (Tejo). Vestuari actual i duel amb capes i espases. • Eixos: honor, amor, gelosia i intolerància; final tràgic per “encerrona”. Durada aprox. 1h20, molt àgil. Cinema Clàssic dels 80 — Witness (Único testigo, 1985) • Film “rodó”: corrupció urbana vs. innocència amish; seqüència del ball amb gran càrrega eròtica continguda. • Debat sobre muntatge en paral·lel i suposat “conservadorisme” formal. Wes Anderson — The Grand Budapest Hotel • Composició pictòrica impecable, humor i timing propis; recepció dividida pel contingut i la “raresa”. Comparacions amb The Darjeeling Limited, The Life Aquatic, The Royal Tenenbaums. Eugenio Mira — Grand Piano • “Exercici Hitchcock”: càmera expressiva, tempo musical com a motor del thriller; Elijah Wood hipnotitza amb la mirada, John Cusack com a amenaça. Antonia San Juan — Del lado del verano • Comèdia coral de barri canari; to almodovarià sense disfresses, amb accent canari i trames creuades de família, relacions i desig. Emilio Martínez‑Lázaro — Ocho apellidos vascos • Tòpics bascos/andalusos amb química de Karra Elejalde, Carmen Machi, Clara Lago i Dani Rovira. Comèdia blanca i efectiva. Álex de la Iglesia — Las brujas de Zugarramurdi • Potent arrencada (atracament/fugida) i tram central al poble; repartiment irregularment aprofitat; final “desmadrat”. Lars von Trier — Nymphomaniac Vol. I & II • Estructura en capítols i muntatge en paral·lel: relat de la ninfomania de Joe (Charlotte Gainsbourg) a un oient asexuat (Stellan Skarsgård). • Sexe explícit no pornogràfic; temes: addicció, pèrdua, culpa, recerca de límits. Connexió amb la trilogia de la depressió (Antichrist, Melancholia). • Escenes polèmiques (dobles, penis en pantalla, tòpics racialitzats); gir final impactant a Vol. II. Música i agenda “Lady Marmalade” (LaBelle) compleix 39 anys; moment nostàlgic i ballable. Mostra de Cinema Llatinoamericà (CineBaix): títols recents (2009–2013) i clàssics com Los olvidados (Buñuel) i Memorias del subdesarrollo. CaixaForum — Música i cinema: cicle de conferències sobre com la música construeix atmosfera i narrativa (ex.: “La música sempre guanya”, “Arquitectura narrativa: el guió musical al cinema”). Notes finals Hi ha espais de publicitat i jingles de Ràdio Desvern al voltant del programa, i posteriorment s’inicia un altre espai (“Godiva Bonaparte – especial grans dones”).

← Torna a tots els podcasts