
Smooth Jazz Club del 27/3/2014
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Resum general • Programa llarg amb dos blocs principals: - Veus de la Parròquia: conversa en profunditat sobre la revalorització de la Paraula de Déu al Vaticà II, la reforma litúrgica (llengües vernacles i leccionari), la centralitat de Jesucrist, la lectura de la Bíblia avui (traduccions, grups, pluralisme) i el paper de l’homilia. - 60 i més: magazín cultural dedicat al Dia Mundial del Teatre, amb música (Plácido Domingo), santoral i efemèrides, natura i viatges (hortènsies i floració dels tarongers). Bloc 1 — Veus de la Parròquia: Vaticà II, Paraula de Déu i vida cristiana Reforma litúrgica del Vaticà II • Canvis clau: pas del llatí a les llengües vernacles i nou leccionari dominical amb tres cicles (A, B, C) per ampliar la lectura bíblica. • Missa amb dues lectures (Antic i Nou Testament) + evangeli; objectiu: normalitzar la proclamació de l’Escriptura en la celebració. Participació i acostament a la Paraula • Diversos nivells de participació: - Majoritari: allunyat de la pràctica habitual. - Pràctica regular: més interès i comprensió de l’Escriptura. - Grup minoritari actiu: grups, trobades i estudis bíblics molt estesos. Traduccions i pluralitat • Explosió de traduccions per fer el text intel·ligible avui: s’evita la literalitat rígida i es cerca fidelitat amb llenguatge actual. • Pluralisme lingüístic: versions catalana, castellana, italiana, francesa… no són idèntiques, però fidels al sentit i al servei de la comprensió. Lectura personal vs tradició: el centre en Jesús • Històricament, el protestantisme va vincular “sola Scriptura” i interpretació personal, amb el risc de subjectivisme. • Resposta catòlica: lectura en comunitat, tradició i magisteri; el cristianisme és religió d’una persona (Jesús), no d’un llibre. • Clau hermenèutica: no només “què diu” el text, sinó “què vol dir” en relació amb la persona i l’experiència de Jesús. Homilia i actualització del missatge • El Vaticà II i el papa Francesc (Evangelii Gaudium) subratllen la importància de l’homilia: pont entre Paraula antiga i vida present de la comunitat. Antic i Nou Testament • Doble accent: - El Nou Testament s’entén a la llum de l’Antic. - En Jesús, l’Antic és complert i superat (“Oi que us han dit… doncs jo us dic…”): continuïtat i novetat radical. • Perills: prescindir de l’AT o reduir Jesús a l’AT. Cal equilibri. Llegir la Bíblia avui • Tota la teologia s’arrela en l’Escriptura; proliferació d’estudis i grups de lectura. • Context actual: pluralisme religiós i secularització; la lectura ha de respondre als reptes d’avui. Recomanacions finals i agenda parroquial • Recomanació: llegir Evangeli, NT i AT, sense ensopegar-se amb dificultats; aprofitar bones traduccions i ajudes. • Discernir el nucli essencial del missatge i els elements culturals de l’època. • Agenda: peregrinació a la Catedral de Vic (Eucaristia, visita i dinar) per fer comunitat entre parròquies. Bloc 2 — “60 i més”: Dia Mundial del Teatre i miscel·lània Dia Mundial del Teatre • El teatre com a exercici de llibertat i espectacle total: paraula, gest, música, escenografia. • La ficció com a aliment de la ment; el cinema i les sèries com a formes contemporànies de teatre. Servei a l’oient • Presentació d’equip i telèfon del programa; referència a ràdio a la carta. • Santoral i felicitacions del dia. Música • Audició: Plácido Domingo – “Granada”. Natura i viatges • Hortènsies: millor moment de poda quan surten borrons nous. • Floració de tarongers (març–maig) i recomanació de ruta València–Alacant per gaudir-ne. Efemèrides • 1119: Ricard Cor de Lleó ferit per sageta (mor 11 dies després). • Avanç de proper contingut: Lorca i el “Poema del cante jondo”. Cites destacades "El cristianisme no és una religió d’un llibre, és la religió d’una persona." "No s’ha de llegir una cosa pel que diu, sinó pel que vol dir." "La paraula es va fer home: el centre és una persona, no unes paraules sagrades." "L’homilia és el moment perquè la Paraula digui alguna cosa al món d’avui." Conceptes clau • Vaticà II, litúrgia, llengües vernacles, leccionari (cicles A-B-C), Paraula de Déu, Dei Verbum, homilia, Evangelii Gaudium, proclamació, traduccions bíbliques, pluralisme, subjectivisme, magisteri, Antic Testament, Nou Testament, Jesuïtat de Jesús, secularització, grups d’estudi bíblic, peregrinació, Dia Mundial del Teatre.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general Capítol coral i molt cinèfil: començant amb novetats vistes pels col·laboradors, passant per un repàs a Wes Anderson, una valoració de Byzantium (Neil Jordan) i un focus extens en Alfonso Cuarón. La segona meitat se centra en La plaga (Neus Ballús) i obre un debat ric sobre el cinema documental i la docu-ficció. Introducció i estructura del programa • Benvinguda, repàs del format (tres parts) i avanços dels temes del dia. • Recordatori que la pel·lícula del mes és La plaga i proposta d’obrir el focus cap al gènere documental. Crítiques i converses de pel·lícules Jimmy P (Arnaud Desplechin) • Valoració positiva de les interpretacions: Benicio del Toro i Mathieu Amalric destaquen per la seva ductilitat i presència. • Dubtes de guió: es percep que el conflicte central es resol massa d’hora, minvant la tensió dramàtica. • Comentari metacinematogràfic: no és fàcil filmar una teràpia sense perdre ritme ni interès. Wes Anderson: The Grand Budapest Hotel i univers autoral • Comparativa amb The Darjeeling Limited: per a alguns, més humanitat i fons emocional a Darjeeling que no al conte sarcàstic i mil·limetrat de Grand Budapest. • Punts forts de Grand Budapest: posta en escena exquisida, to de còmic elegant, composició visual hiperpolida i joc amb l’espectador. • Repartiment estel·lar (p. ex. Tilda Swinton), caracteritzacions extremes i humor fi. • Esbossos de filmografia: Rushmore, The Royal Tenenbaums, The Life Aquatic, Moonrise Kingdom; constants d’Anderson: infància/adolescència, melancolia i estil de vinyeta. "Aquesta és un còmic divertit, ben estructurat, ben fet... però és un còmic." • Apunt ràpid: Non-Stop (Jaume Collet-Serra), thriller adrenalític, efectiu però sense gran profunditat. Byzantium (Neil Jordan) • Continuïtat temàtica amb Interview with the Vampire però sense assolir el seu nivell. • Per sobre de la tendència adolescent del vampirisme, però decepciona comparada amb les millors obres de Jordan. Focus de director: Alfonso Cuarón Y tu mamá también • Redescoberta entusiasta: delicada, lliure i colpidora en el seu tram final. • Impuls a carreres d’actors (Maribel Verdú, Gael García Bernal, Diego Luna). Children of Men • 2027 distòpic: món arrasat i infertilitat global; una jove immigrant embarassada esdevé l’última esperança. • Tesi humanista i posada en escena immersiva; record impactant del film en projeccions multitudinàries. Gravity • Visionat essencial en 3D: dimensió sensorial i espacial decisiva. • No només espectacle: via crucis íntim d’una dona entre el buit i la voluntat de viure; ecos de 2001 i Solaris. • Final metafòric potent (renaixement a través de l’aigua). Col·laboracions i altres treballs • Binomi creatiu amb el director de fotografia Emmanuel Lubezki (clau en l’estètica de Cuarón). • Altres obres esmentades: Great Expectations, Harry Potter i el presoner d’Azkaban, segment a Paris, je t’aime. També s’evoca el seu interès primerenc per ser astronauta. Tema central: La plaga (Neus Ballús) Context i marc • Pel·lícula sorgida del Màster en Documental de Creació (UPF) dirigit per Jordi Balló; combinació de documental i ficció amb gran naturalisme. Personatges i trames creuades • Pagès de Gallecs i el seu ajudant de l’Europa de l’Est (lluitador grecoromà) configurant un díptic sobre la feina i la resistència. • Dona gran (Maria Ros), figura d’una personalitat aclaparadora, camí de residència i en lluita diària per l’autonomia. • Cuidadora filipina a la residència: mirada sensible sobre les cures. • Prostituta de camins: presència fugaç que tanca el mosaic social. Estil i dispositiu de docu-ficció • Ritme calmat, llum diàfana i observació discreta; sensació de “mirada invisible” que ens situa dins la vida aliena sense violència. • Fets dramatitzats amb arrel real: la pel·lícula es construeix amb els personatges “fent de si mateixos”. • Moments colpidors: la resistència a la dutxa i el crit de rebuig es revelen humans i comprensibles quan entenem la seva respiració i vulnerabilitat. "Has d’acceptar el present" — idea central, gairebé budista, sobre la resiliència. Temes i to • Supervivència, soledat, comunicació, dignitat: lluites quotidianes sense victimisme. • Cinema utòpic en el sentit de depurar el soroll social i quedar-se amb l’ànima de les dificultats “de sèrie”. Referents i genealogia documental • Clàssics: Nanook of the North (Flaherty), L’home amb una càmera (Dziga Vertov) i el llegat fotogràfic de Boris Kaufman. • Moderns: En construcción (José Luis Guerín) com a parent proper en observació i espai urbà; mencions a Inside Job, Michael Moore, Buena Vista Social Club, i sèries com Apocalipsis: La Segunda Guerra Mundial o Cosmos. Valoració final • Originalíssima i terapèutica: convida a l’atenció, relaxa i reconcilia amb el quotidià. • Recomanada per revisitar i detectar noves capes de sentit. Tancament • Comiat musical i avanç del proper programa: Pasolini i revisió d’L’evangeli segons Sant Mateu.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
