Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Babilònia del 13/3/2014 — Sant Pau, Joan Colom, gènere, Lorca i cinema - episode art
Babilònia

Babilònia del 13/3/2014 — Sant Pau, Joan Colom, gènere, Lorca i cinema

Visió general Programa coral amb cinc veus on es combinen arts, literatura, llengua, teatre i cinema, amb música de fons de Carlos Cano versionant poemes de Federico García Lorca. El fil conductor són la cultura i la reflexió cívica. Punts clau • Patrimoni: reobertura del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau amb visites a sales i pavellons recuperats. • Fotografia: gran retrospectiva de Joan Colom al MNAC, mirada crua i humana de la Barcelona dels 50-60. • Llibres i llengua: anecdotari crític de la monarquia a “Un rey golpe a golpe” i debat sobre visibilització vs. duplicació del gènere a la llengua catalana. • Pensament cívic: Victoria Camps i el “civisme mínim comú ètic”: responsabilitat quotidiana i sentit crític. • Teatre i poesia: Doña Rosita la soltera al TNC, amb el simbolisme de la rosa mutabile i l’univers líric de Lorca, marcat per la repressió social; interludi musical amb Carlos Cano. • Cinema: des de la denúncia històrica de Philomena fins a retrats contemporanis i distopies: Kuma (La segona dona), Stockholm, Peabody & Sherman, En Llamas, Elysium i La cabaña en el bosque. “És un bon exercici de com ens manipulen.” — sobre l’‘Operación Palace’ de Jordi Évole (23F) Art i patrimoni Hospital de Sant Pau — Portes obertes i nova etapa • Visites fins al 17 de març; després, entrada 8 € (12 € amb guia). • Accés a espais restaurats com la sala d’actes (forja, ceràmica, llum natural), amb una barana-balustrada que reprodueix el Pare Nostre en pedra. • Pavellons destinats a nous usos (p. ex. Casa Àsia). Equilibri entre preservació modernista i funcionalitat del segle XXI. Joan Colom al MNAC — “Jo faig el carrer” • Prop de 500 fotografies (majoritàriament B/N) sobre el Barri Xino, el passeig marítim, el Born, la Plaça Reial; mirada documental i de denúncia social. • Tècnica “a l’alçada de la cintura” sense visor: espontaneïtat i enquadrament intuïtiu. • Parèntesi creatiu (1964–1990) arran d’una denúncia d’una retratada (el cas Eloísa). • Dates: 12 desembre – 25 maig. Primer diumenge de mes: entrada gratuïta. Llibres, llengua i civisme “Un rey golpe a golpe” — anecdotari crític • Retrat d’un rei oportunista i d’una cort capaç d’“apagar focs” (escàndols, amants, xantatges). • Relació tensa amb Joan de Borbó i l’ombra de l’accident del germà. • Lectura curiosa més que canònica; obre debat sobre la institució. ‘Operación Palace’ (Évole) — mirada al 23F • Fals documental que exposa la facilitat de manipulació mediàtica i la credulitat col·lectiva. • Reaccions vives i debat sobre límits, memòria i ètica informativa. “Visibilitzar o marcar” — gènere i llengua catalana • Recull de ponències (2013) amb lingüistes, acadèmics i professionals. • Tesi: evitar la duplicació sistemàtica (benvolguts/benvolgudes; els/les…) quan entorpeix la claredat i genera incorreccions; prioritzar l’ús genèric quan pertoqui. • Reivindicar que siguin els lingüistes qui fixin criteris coherents, no només manuals polítics. “Recuperar el seny enterbolit per la fal·làcia que canviant la llengua canviarem la societat… ‘canviaré tutto per non canviaré niente’.” David Foenkinos — “Estoy mucho mejor” • Comèdia urbana sobre un mal d’esquena psicosomàtic; capítols marcats per l’escala de dolor (10→0). • To lleuger i amable, evolució cap a un final optimista. Victoria Camps — “Civisme mínim comú ètic” • Responsabilitat quotidiana (votar, contrastar informació, respecte) com a base del contracte social. • Antídot contra el desànim i la desinformació: implicació personal, no delegar-ho tot en “els altres”. Teatre i poesia Doña Rosita la soltera (TNC) — Lorca i la rosa mutabile • Drama en 3 actes: promesa d’amor, espera i renúncia; Rosita com a rosa d’un dia, metàfora del temps i de l’esperança frustrada. • Temes: mojigateria i repressió del desig femení; reflex del propi Lorca i de la seva condició en una societat hostil. • Posada en escena delicada, vestuari i escenografia exquisits. Repartiment destacat: Nora Navas, Mercè Aránega… • En cartell fins al 6 d’abril. Carlos Cano canta Lorca — Diván del Tamarit • Interludi musical amb “Gacela del amor que no se deja ver”. Fusió de poesia i música que accentua el to líric del bloc teatral. Cinema • Philomena (Stephen Frears): recerca d’un fill arrabassat a les Magdalene Laundries; equilibri entre drama i humor; crítica a l’abús institucional. • La segona dona (Kuma): matrimoni concertat i submissió femenina; posada en escena freda a l’estil Haneke; denúncia cultural. • Stockholm (R. Sorogoyen): amor d’una nit amb gir fosc; estructura en tres moviments; pressupost mínim, gran interpretació de Laura Garrido. • Les aventures de Peabody & Sherman: viatges en el temps amb ritme alt; qüestiona “què” i “com” s’explica la història als infants. • Distopies: • En Llamas (Hunger Games 2): capital luxosa vs. districtes oprimits; analogia amb l’Imperi Romà. • Elysium: desigualtat portada al màxim (elit orbital vs. Terra degradada); idea potent, execució fluixa. • La cabaña en el bosque: meta-terror sobre sacrificis industrialitzats per acontentar “déus”; sàtira del control social, final desbocat. Tancament • Anunci del documental Palme per a la setmana següent i comiat del programa.

Veus Parròquia del 12/3/2014 — Amistat segons Aristòtil, notícies locals i efemèrides - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 12/3/2014 — Amistat segons Aristòtil, notícies locals i efemèrides

Resum general Episodi miscel·lani amb tres blocs clars: Butlletí local amb tres titulars clau (educació, fiscalitat i energia). Paraula Viscuda: conversa profunda sobre l’amistat segons Aristòtil a l’Ètica a Nicòmac: virtut, reciprocitat, tipologies d’amistat i el seu paper en la felicitat i la vida cívica, amb exemples personals. 60 i més: consells de temporada (març), alimentació i salut, santoral, música i efemèrides del 12 de març. Temes principals 1) Notícies locals • Defensa del model educatiu de l’Escola Bressol Municipal Marrex davant la reforma local. • Subvenció de l’IBI per a majors de 62 anys, ampliant col·lectius beneficiaris. • Estalvi energètic municipal: a dècimes d’assolir el -10% el 2013 i objectiu de -5% addicional. 2) Paraula Viscuda — L’amistat segons Aristòtil • L’amistat com a condició necessària de la felicitat; articulada en la virtut i en la reciprocitat benevolent. • Tipologies: amistat per utilitat, per plaer i la perfecta (entre persones virtuoses). • Virtuts implicades en l’amistat: prudència, temperança, fortalesa, justícia i llibertat. • Amistat i vida cívica: cohesiona la ciutat i redueix la necessitat de la llei; “millor un pacte que un plet”. • Nombre d’amics: pocs i profunds; distinció entre caritat (universal) i amistat (relacional, entre iguals i amb coneixement mutu). • Experiències personals: amistats de dècades, retrobaments i l’amistat com a “escola de democràcia”. • Lectura de l’Evangeli de la Transfiguració i connexió amb el missatge d’amor i amistat. 3) 60 i més — Març, salut i efemèrides • Estacionalitat i cuina: xató (escarola amb anxova/tonyina/bacallà), vi vell recomanat; endívia rica en fibra i salut digestiva. • Recomanació de llibre: “Menjar bé, una qüestió d’intel·ligència” (Dra. Pilar Sampau). • Santoral i etimologia: Innocenci, Maximilià, Roderic, Matilda, Madrona, Lluïsa de Marillac. • Efemèrides del 12 de març: Ignasi de Loyola canonitzat; primer envasat de Coca-Cola; Moscou capital; Marxa de la sal (Gandhi); armistici Finlàndia-URSS; expulsió de l’abat Aureli Maria Escarré; independència de Maurici; referèndum OTAN (1986); primera dona sacerdot anglicana; majoria absoluta del PP (2000) i polèmiques amb TV3/Canal 9. Punts clau i cites "L’amistat és una virtut o una cosa acompanyada de virtut, i a més és el més necessari per a la vida." "Quan els homes són amics, cap necessitat hi ha de justícia; però, encara sent justos, sí que necessiten l’amistat." Idees força: • No hi ha felicitat sense amics: l’amistat perfecciona les virtuts i dona sentit a la vida compartida. • Reciprocitat i benevolència: voler el bé de l’altre sense esperar res a canvi. • Poques amistats profundes > moltes de superficials. • Amistat → cohesió social: fomenta pactes i redueix conflictes. • Diferenciar caritat (universal) d’amistat (relació concreta, coneixement i igualtat). Estructura del contingut Programa 1 — Notícies locals • Tres titulars breus sobre educació, fiscalitat i energia; cloenda amb recordatoris d’emissió i xarxes. Programa 2 — Paraula Viscuda • Presentació del convidat (Alfons) i tema; desenvolupament filosòfic i vital de l’amistat; lectura evangèlica; conclusions sobre la felicitat i la cura de l’amistat en temps de solitud. Programa 3 — 60 i més • Març: consells de salut i alimentació; presentadors i to distès; santoral i música; efemèrides rellevants amb context històric.

M de Música del 11/3/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 11/3/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 11/3/2014 — Wes Anderson, melodrames, Ozon i All That Jazz - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 11/3/2014 — Wes Anderson, melodrames, Ozon i All That Jazz

Panorama de l’episodi Podcast coral de "Cinema sense condicions" amb debat viu i polièdric. L’equip presenta estrenes i anàlisis crítiques, alternant comèdia, melodrama i musical: de Wes Anderson a François Ozon, i un bloc extens dedicat a Bob Fosse i All That Jazz. Tema 1 — Wes Anderson: The Grand Budapest Hotel Context i estrena: obertura a la Berlinale i passi de premsa imminent a Barcelona; to habitual de Wes Anderson. Tò i estil: comèdia amb punt àcid, posada en escena meticulosa, noms i llocs inventats (República de Zubraska). Repartiment: Ralph Fiennes, Adrien Brody, Tilda Swinton, Edward Norton; química coral. Trama (sense spoilers): records del propietari actual explicant l’entrada juvenil a l’hotel i la relació amb el concierge excèntric (Fiennes). Intriga testamentària amb to divertit i ritme àgil. Tema 2 — Melodrama, dolor vs. sofriment: 12 Years a Slave vs. Alabama Monroe 12 Years a Slave (Steve McQueen) Premis: Òscar a millor pel·lícula, guió adaptat i actriu de repartiment (Lupita Nyong'o). Lectura crítica: es qüestiona una possible “trampa emocional” contemporània aplicada a un drama del segle XIX; personatges percebuts com massa lineals excepte un Michael Fassbender complex i potent. Forma: imatge i primers plans excel·lents; debat sobre com el cinema representa el dolor (físic) vs. el sofriment (existencial). Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown) Nucli dramàtic: parella dispar (cantautor i tatuadora), amor profund i malaltia de la filla; el patiment erosiona el vincle. Idees clau: el gran sofriment es viu en solitud, malgrat compartir causa i espai; pel·lícula de matisos i interpretacions excel·lents. Forma: muntatge endavant/enrere i música que filtra l’emoció sense ofegar en el melodrama. "El gran patiment és sempre una situació solitària." Tema 3 — François Ozon: Jeune et jolie (La joven y bonita) Recepció dividida: film provocador i deliberadament opac; el·lipsis musicals com a "puntuació brechtiana" que suspèn explicacions racionals. Debat: joc de mirades i desig vs. absència de motivació explícita; comparada amb Belle de jour (Buñuel) i amb tendències postmodernes. Valoracions: alguns ho veuen com a exercici superficial/provocador; d’altres, com a teixit de contradiccions d’alt nivell. Tema 4 — Bob Fosse: del musical clàssic a All That Jazz Context i trajectòria Fosse (actor, ballarí, coreògraf, director) opera després de l’època daurada del musical clàssic (de Minelli, Donen, Gene Kelly…), i el renova. Cabaret: èxit amb 8 Òscars; números musicals versemblants integrats en la diègesi; muntatge altament suggerent. Lenny: biopic en B/N sobre Lenny Bruce; pont temàtic cap al to adult d’All That Jazz. All That Jazz Autoretrat en clau Fellini (8½): després d’un infart, Fosse ficcionalitza la seva vida, obsessions i culpa; Palma d’Or i 4 Òscars (direcció artística, muntatge, vestuari, BSO). Escenes clau: obertura amb audició massiva i muntatge vertiginós; diàlegs mentre es balla (vida com a coreografia); aparicions de la Mort (Jessica Lange); final amb "Bye Bye Life" i la cremallera de la bossa mortuòria. Tesis: artista genial i perfeccionista però immadur en la vida íntima; retrat incòmode que no busca complicitats. El muntatge convida a la participació activa de l’espectador. Comparació: relació amb la Mort més visceral/emocional que la via racional de El setè segell (Bergman). Idees clau de l’episodi Dolor vs. sofriment: el cinema com a eina privilegiada per captar el sofriment interior més enllà del dolor físic. Ètica de la representació: risc de la complicitat automàtica (victimisme) vs. complexitat moral (Fassbender a 12 Years a Slave). Provocació vs. profunditat: Ozon tensiona el relat amb el·lipsi i opacitat; recepció dividida. Musical modern: Fosse integra narrativa, muntatge i coreografia per fer avançar la trama; autoretrat sense autoindulgència a All That Jazz. Cites destacades "El gran patiment és sempre una situació solitària." "No és un personatge que et sedueixi; no vol quedar bé."

← Torna a tots els podcasts