
Smooth Jazz Club del 21/3/2014
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Panorama general Un episodi ric i variat que combina literatura, música, cinema i una visita cultural. Les veus de Cesc, Rosa i David alternen anàlisi i vivències amb un to proper. Com a fil conductor, destaquen la lectura de Miguel Delibes, un clàssic victorià de terror, un monestir budista al Garraf, un concert amb Mozart i Berlioz, i un bloc potent de cinema amb els títols més sonats dels Òscars. "Les relacions humanes són eternes." Literatura Miguel Delibes — L’herege • Opinió entusiasta: Delibes és un mestre de la llengua (vocabulari i sintaxi finíssims) i de la psicologia humana. • Trama: novel·la històrica al segle XVI (Valladolid), amb conversió al luteranisme i crítica a la intolerància religiosa. • Temes clau: - Infància marcada per desarrelament i pèrdua de la mare; pare distant; la Dida com a figura afectiva. - Relacions humanes universals (parella, solitud, desig, dignitat) que traspassa èpoques. - Transicions temporals elegants i subtils. • Moments destacats: l’impacte de sentir “el purgatori no existeix” que trastoca la moral vital del protagonista. • Recos paral·lels de Delibes: La sombra del ciprés es alargada, El príncipe destronado, Las ratas, El camino, Los santos inocentes (novel·la i film, totes dues valuoses). Conte victorià — La casa i el cervell (Edward Bulwer-Lytton, 1859) • Part I: casa encantada amb aparicions, al·lucinacions i por primigènia; proto-model del relat de fantasmes. • Part II: Intent d’“explicació” des del mesmerisme i corrents paracientífics (evidència, telequinesi, mèdiums), amb exotisme orientalista d’època. • Connexions: Precedent d’Edgar Allan Poe i de la literatura de terror moderna. • Deriva estètica: introducció al corrent steampunk (revival victorià amb tecnologia retrofuturista). Exemples citats: Wild Wild West, cinema d’Europa de l’Est, Jules Verne (Els 500 milions de la Begum). Visita cultural Monestir budista del Garraf (Sakya Tashi Ling — Palau Novella) • Context: Ruta excursionista pel massís del Garraf i visita guiada a un antic palau d’indians reconvertit en monestir. • Experiència: Espais nobles amb decoració romàntica original i iconografia budista (Budes en diverses postures i formes, també femenines). • Exterior: Estupa i rodetes/mantra que simbolitzen la “ment il·luminada” i transmeten energia positiva. • Notes de fons: Explicació sobre reencarnació i el “tercer ull”; coexistència de mestres homes i dones; algunes branques permeten matrimoni. • Valoració: Interessant combinació patrimonial i espiritual; lloc de meditació i tallers. Música Auditori — Mozart i Berlioz • Programa: - Mozart: Concert per a piano núm. 25 en Do major, K.503, amb Robert Levin (solista), direcció de Manel Valdivieso (menció del pas per l’OBC). - Berlioz: Symphonie fantastique (5 moviments), emblema del Romanticisme, gran llum i protagonisme per la corda i la percussió. • Impressió: Concert elegant i lluminós, sense grans “hits” solistes però amb música preciosa i ben servida. Apunts musicals • Efemèrides: George Benson (71 anys) i Janis Joplin (“Me and Bobby McGee”) com a fil musical de l’episodi. Cinema Gravity (Alfonso Cuarón) • Lectura: Més enllà de les llicències, un relat sobre la fragilitat humana i el “tornar a néixer”. • Detalls: - L’accident orbital i l’efecte cadena de deixalles espacials com a premissa dramàtica. - Curiositat: Curtmetratge paral·lel dirigit pel fill de Cuarón mostra l’altra banda d’una transmissió de ràdio. • Debat: Alguns veuen el film “mitificat”; malgrat tot, emociona i impressiona tècnicament. The Wolf of Wall Street (Martin Scorsese) • Ritme endimoniat i sàtira grotesca del capitalisme desfermat. • Leonardo DiCaprio pletòric; repartiment coral (McConaughey, etc.). • Escenes extremes (excés, drogues, “divertimenti” inacceptables) per retratar la cultura de l’avidessa i l’estafa. August: Osage County (John Wells) • Drama familiar intens amb Meryl Streep i Julia Roberts. • Temes: Despotisme matern, dol, addicció a medicació, herència emocional i risc de “repetir patrons”. • Escenes de confrontació memorables; retrat versemblant d’una família ferida. Prisoners (Denis Villeneuve) • Thriller dens i cru: segrest de nenes, venjança i límits morals. • Hugh Jackman (pare atrapat entre fe i desesperació) i Jake Gyllenhaal (detectiu metòdic) excel·lents. • Sorprenent, amb girs i una mala llet controlada; millor descobrir-la sense espòilers. Dallas Buyers Club (Jean-Marc Vallée) • Any 1985: inici de la SIDA als EUA, prejudicis i assaigs amb fàrmacs (AZT) mentre sorgeixen vies alternatives. • Matthew McConaughey i Jared Leto impressionants; transformacions físiques i una humanitat poderosa. • Drama biogràfic que denuncia el poder farmacèutic i reivindica l’autoorganització de pacients. Palme (documental sobre Olof Palme) • Biografia política del primer ministre suec fins al seu assassinat (1986) a Estocolm. • De l’aristocràcia al lideratge socialdemòcrata: benestar, internacionalisme (fins i tot amb Cuba) i tensions del boom econòmic. • Final obert sobre l’autoria de l’assassinat; la figura resta clau del segle XX. Avanç — Mostra de Cinema Llatinoamericana • Anunci de programació imminent (del 27 al 31), amb títols d’interès a comentar la setmana vinent. Pròleg cinèfil previ Neil Jordan i Byzantium • Record d’Entrevista amb el vampir i retorn al vampirisme amb Byzantium (estètica barroca, elegant, menys “blandengue”). • Gemma Arterton com a vampira carismàtica; to pujat sense ser explícit; classe a l’estil del Dràcula de Coppola però menys manierista. Interludis i tancament • Interludi musical amb Janis Joplin. • Falques i promos de Ràdio Desvern i altres programes en la franja final.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Resum general Programa llarg amb diversos blocs de Ràdio Desvern. Destaquen tres àmbits: Actualitat local: titulars ràpids del butlletí de Sant Just Notícies. Veus de la Parròquia: lectura de l’Evangeli, notícies d’Església i, sobretot, una llarga conversa sobre pobresa, tercer sector i polítiques socials a Catalunya. 60 i més: tertúlia cultural sobre Sant Josep, la primavera i les Falles de València. "No tenir treball és escloure, és estar esclos." Temes principals Pobresa i polítiques socials a Catalunya: debat parlamentari, absència del tercer sector, propostes (Renda Mínima d’Inserció, reforma fiscal, autonomia personal), i beques menjador al 100%. Banca i crèdit: crítica a l’especulació i a la manca de finançament a PIME i autònoms; contrast entre el 0,5% del BCE i el 5% del deute públic. Ocupació i drets laborals: caiguda de salaris, desmantellament de drets i rol de la PIME en la creació d’ocupació. Vida parroquial: Evangeli de la Samaritana, agenda quaresmal i ordenació diaconal. Actualitat local de Sant Just: CEAS 50 anys, subvencions a empreses per contractar aturats, pla formatiu per a joves i lipdub del Dia de la Dona. Tradició i cultura: Sant Josep, crema catalana i Falles de València (orígens, crítica satírica, mascletades). Detalls clau Notícies locals (butlletí) • CEAS: preparatius per als 50 anys del ressorgiment (comissió específica). • Subvencions municipals a empreses i entitats per contractar persones aturades de Sant Just. • Programa formatiu juvenil (abril) amb Obra Social “La Caixa” i l’associació Diumira per a joves 16–29 anys (ocupabilitat i competències). • Lipdub del Dia de la Dona (8 de març) al Casal de Joves, reivindicant igualtat plena. Veus de la Parròquia Lectura de l’Evangeli (Samaritana, Jn 4) • Diàleg de Jesús amb la dona samaritana al pou de Jacob: contraposició entre aigua del pou i “aigua viva” que dona vida eterna. Notícies d’Església • Sortida xiprestal (29/03) a Vic: Museu Episcopal, catedral (Eucaristia), mercat i dinar de germanor. • Pràctiques quaresmals: via crucis (6 i 13 d’abril, i Divendres Sant), recordatori de dejuni i abstinència. • Reunions: Justícia i Pau (avui 21:15) i preveres (21/03). • Ordenació diaconal: Sergi Sicília Sanzi (23/03, Catedral de Sant Feliu). Finestra de Justícia i Pau (pilar del programa) • Parlament parla de pobresa a Catalunya, però sense la veu del tercer sector; es reclama incorporar entitats com Càritas o iniciatives per a sense sostre. • Propostes estructurals (ja plantejades fa anys per entitats): - Combatre el frau fiscal i reformar el sistema impositiu per repartir millor la riquesa. - Redissenyar la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i aprovar la llei d’autonomia personal. • Reivindicacions immediates: garantir l’accés a la RMI, crear feina per a col·lectius desfavorits, i cobrir necessitats bàsiques (alimentació, educació, habitatge). • Dades i diagnosi: - 20% de població en risc de pobresa i tendència a l’alça. - Històric: del 14% a 16–17% (abans de la crisi), fins a l’actual repunt. - 88 persones al dia cauen en pobresa a Catalunya; 200.000 famílies amb tots els membres a l’atur. • Educació i cohesió: relació entre malnutrició infantil i fracàs escolar; importància de beques menjador (compromís de complementar al 100%). • Laboral i empresa: pèrdua de drets laborals, pressió a la baixa de salaris; necessitat de suport real a PIME i autònoms; crítica a la paperassa i obstacles a emprendre. • Banca i governança: crítica a la manca de crèdit a l’economia productiva; la banca compra deute públic (0,5% vs 5%) en lloc de finançar indústria i serveis; sensació de captura del govern per interessos econòmics. • Municipis: els ajuntaments han estat clau amb polítiques socials de proximitat (ex.: subvencions a la contractació a Sant Just) malgrat tenir poques competències. • Acció ciutadana: reconeixement a la PAH i a la solidaritat veïnal i familiar com a contenció de la conflictivitat social. • Convocatòria: invitació a la reunió de Justícia i Pau (21:15–23:00) amb temes com Mans Unides (projecte Colòmbia) i la reforma local que retalla serveis socials als municipis <20.000 habitants. 60 i més (magazín cultural) • Sant Josep i la primavera: tradició de menjar crema catalana. • Falles de València: origen (fogueres, ninots, sàtira), evolució artística (paper maixé, il·lustradors) i ambient festiu (mascletades, “la cremà”). • Servei a l’oient: telèfon en directe, ràdio a la carta, webcam, salutació a sants del dia i recordatori del Dia Mundial de l’Aigua. Cites destacades "No tenir treball és escloure, és estar esclos." "Els bancs també tenen una funció social, no només econòmica." "88 catalans cauen cada dia a la pobresa." Missatges clau Integrar el tercer sector en el disseny de polítiques públiques és essencial. Cal finançament a l’economia real i protegir drets laborals. El món local i la solidaritat ciutadana són puntals de contenció i resposta. La cultura i la tradició (Sant Josep i Falles) conviuen amb l’actualitat social i comunitària.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Resum de l’episodi Episodi centrat en Isao Takahata i “La tomba de les lucièrnagues”, amb context històric i cultural del Japó, comparatives amb altres clàssics, i una ronda d’estrenes i recomanacions. També es revisita “Rashomon” per parlar de la subjectivitat de la veritat i com aquest concepte ressona en l’actualitat. "La veritat és sempre subjectiva... cadascú s'explica la seva per justificar que té raó." Temes principals “La tomba de les lucièrnagues” (1988): drama antibel·licista demolidor, mirada íntima de la guerra a través de dos infants; poesia visual (les lluernes) i crítica social. Isao Takahata (Studio Ghibli): trajectòria, estil més realista en contrast amb la fantasia de Miyazaki; treballs a TV (Heidi, Marco) i films clau (Only Yesterday, Pom Poko, Yamada, Princess Kaguya). Rashomon i la subjectivitat: la multiplicitat de punts de vista i l’impacte d’Akira Kurosawa en l’entrada del cinema japonès a Occident. Estrenes i crítiques: “Jimmy P.” (Desplechin) i “Non-Stop” (Jaume Collet-Serra) amb debat sobre versemblança i entreteniment. Cultura japonesa: rols de gènere, família, disciplina social i distància emocional; com aflora al cinema i a l’animació. Anàlisi de “La tomba de les lucièrnagues” Per què és una obra mestra antibel·licista Impacte emocional: mostra sense filtres els efectes de la guerra sobre els més vulnerables. Narrativa honesta: comença amb el destí dels protagonistes i se centra en el “com” i el “per què” hi arriben. Crítica social: denuncia la priorització del col·lectiu/família extensa per sobre de l’individu i la manca de compassió en context de penúria. Poètica de resistència: el refugi i les lluernes funcionen com a metàfora de bellesa efímera i de la capacitat infantil de resiliència. "És un dels al·legats antibel·licistes més contundents" — després de veure-la, és difícil justificar cap guerra. Context i referents Basada en una novel·la autobiogràfica (mort per desnutrició de la germana de l’autor). Takahata, nascut el 1935, va viure la guerra; és una de les veus de Ghibli amb memòria directa del conflicte. Comparada amb: • Ozu (detall quotidià, humanisme) • Mizoguchi (tragèdia social) • “L’imperi del sol” (Spielberg, 1987) — coetània en tema, però menys radical en el final. Animació japonesa vs occidental "Si resulta impossible imaginar a Disney realitzar una pel·lícula sobre nens que passen gana... al Japó no existeix aquesta distinció: tot es pot animar." — Isao Takahata Al Japó, l’animació és vehicle per a temes adults; menys compartimentació per edats. Estètica Ghibli: fons i llum de gran detall poètic, personatges de disseny senzill i expressiu; realitat per sobre de fantasia en Takahata. Perfil d’Isao Takahata (Studio Ghibli) Trajectòria essencial Inicis a Toei; primer llarg “Horus: Prince of the Sun” (1968) — fracàs comercial però influent. TV als 70: “Heidi” (1974), “Marco” (1980), “Anna de Teules Verdes”. Ghibli (1985+): “La tomba de les lucièrnagues” (1988), “Only Yesterday” (1991), “Pom Poko” (1994), “My Neighbors the Yamadas” (1999), “The Tale of the Princess Kaguya” (2013). Signatura autoral Realisme i humanisme vs la fantasia lírica de Miyazaki. Temes: memòria, infància, família, ecologisme. Altres continguts destacats Revisita de “Rashomon” i el seu impacte Multiplicitat de versions d’un crim: la veritat com a construcció subjectiva. Porta d’entrada del cinema japonès a Occident (lleó de Venècia, anys 50). Crítiques d’estrenes “Jimmy P.” (Desplechin): psicoanàlisi post-Segona Guerra Mundial; Benicio del Toro brillant en la fragilitat; notable interès antropològic. “Non-Stop” (Jaume Collet-Serra): thriller d’entreteniment amb Liam Neeson; debat entre versemblança vs ritme i tensió; divisió d’opinions. Cultura i societat japonesa Rols de gènere: fort pes de la dona en l’educació i gestió domèstica; persistència d’estereotips. Disciplina i respecte en situacions límit (post-tsunami), però també distància emocional en el tracte diari. Properament Següent pel·lícula d’actualitat: “La plaga”. Clàssic a recuperar: “Vértigo” (Hitchcock).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.