Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
M de Música del 25/2/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 25/2/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 25/2/2014 — De 'Her' a 'Nebraska': tecnologia, amor i estat del cinema català (amb Anna Martínez) - episode art
Cinema sense condicions
56'

Cinema sense condicions del 25/2/2014 — De 'Her' a 'Nebraska': tecnologia, amor i estat del cinema català (amb Anna Martínez)

Panorama general del programa Episodi polifacètic amb crítiques de films recents i clàssics contemporanis, una entrevista en profunditat sobre la indústria del cinema català amb Anna Martínez i un debat coral sobre Nebraska d’Alexander Payne. Her (Spike Jonze) i la tecnologia que ens aïlla Clau del film i banda sonora • Es comenta la BSO (Arcade Fire, The Breeders) i l’ambientació emocional que sosté el relat. • Valoració molt positiva: film “pràcticament perfecte” per a alguns; gran admiració per la trajectòria de Spike Jonze (videoclips, Being John Malkovich, Where the Wild Things Are). Temes • Relació persona–tecnologia en un futur proper: amor mediat per sistemes operatius, eco de xarxes com Facebook i Twitter. • Falta de comunicació directa malgrat la hiperconnexió. "És una pel·lícula sobre la falta de comunicació directa que tenim ara amb la gent." Ecos i diàlegs cinematogràfics Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Michel Gondry) • Paral·lelismes amb Her: innovacions tècniques al servei de l’afecte i la memòria. • Curiositats de títols i traduccions: l’italià “Se mi lasci ti cancello” explicita massa el concepte. Inception (Christopher Nolan) • Reivindicació entusiasta: film d’acció, romanç i alta conceptualitat sobre el mecanisme dels somnis. • Invitació a club de cinema a la Biblioteca Les Voltes per debatre-la. Jeune & Jolie (François Ozon) Valoració i temes • Retrat provocador i subtil de sexualitat, atractiu i joventut. • Protagonista de 18 anys, de família acomodada, que decideix prostituir-se per desig i curiositat, no per diners; ecos de Belle de Jour. • Estrena propera; projecció de premsa a Barcelona. Alabama Monroe vs. Inside Llewyn Davis Música, dolor i creativitat • Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown): potent maridatge de bluegrass, amor i dol; Eros i Tànatos en equilibri fràgil. • Comparacions amb Inside Llewyn Davis (Coen): cançons completes dins del relat, ús de la música com a estructura narrativa. • Debat sobre el desenvolupament de personatges i el retrat del desequilibri emocional. Entrevista a Anna Martínez: estat del cinema català Indicadors de mercat i indústria • +9% d’espectadors al gener (vs. gener anterior), possiblement influït per Dimecres al Cine i altres promocions; però sense increment proporcional de recaptació. • +26% de rodatges de llargmetratges a Barcelona (2013); alhora, preocupació per precarització (baixos pressupostos, videoclips no remunerats). • Reclam del sector: reducció de l’IVA cultural al 10% per dinamitzar l’accés i el consum cultural. Estrenes catalanes recents • Family Tour (Liliana Torres, ESCAC): òpera prima intimista, to de drama amb humor; component autobiogràfic i família real en el repartiment. • The Juan Bushwick Diaries (David Gutiérrez Camps): fals documental experimental amb força visual; projecció al Cinema Girona. Properes estrenes i focus • Stella cadente (Lluís Miñarro): mirada surreal i còmica a Amadeu de Savoia; debut de Miñarro en ficció. • No llores, vuela / Aloft (Claudia Llosa): coproducció catalana i canadenca amb Jennifer Connelly; drama de retrobament mare–fill (estrena prevista 28 de març). • [REC]4 (Jaume Balagueró): retorn de Balagueró a la direcció; terror en postproducció (estrena prevista a l’octubre). Festivals i tendències • Temporada forta a la tardor: Sitges, In-Edit, L’Alternativa, etc. • D’A – Festival de Cinema d’Autor de Barcelona (primavera): un dels més interessants. • Curtmetratges: Mecal (Barcelona) i FEC (Tarragona) com a aparadors clau; defensa del curt com a format amb valor propi. • Animac (Lleida): focus en hibridació animació–imatge real; presència d’Antoni Pinet i Àlex Villagrasa. Mirada internacional d’Anna • La vie d’Adèle: bona factura i interpretacions, però sobrevalorada per part de la crítica; ritme llarg que pot avorrir. • Nebraska (Alexander Payne): preferida respecte a altres del director; tendresa, humor i poesia en el retrat d’Amèrica profunda; fotografia en B/N que reforça l’ambient i personatges memorables. Post-entrevista: Americana i difusió • Èxit de Americana – Festival de Cinema Independent Nord-americà de Barcelona: 82% d’ocupació i sales plenes; corregeix el biaix d’exhibició cap al cinema de grans estudis. • El programa col·labora com a medi oficial d’una revista especialitzada en cinema català. Nebraska: debat del club Lectura de Carme (nota) • Film dur i tendre sobre l’Amèrica profunda; interpretacions magnífiques i càmera incisiva i descriptiva que humanitza personatges “escarpits”. Temes i personatges • Història d’amor en clau familiar: amor incondicional i acceptació malgrat frustracions i errors. • Retrat d’ingenuïtat perillosa del pare: creure’s tothom com una “malaltia” social. "La malaltia… és que es creu tot el que diuen els altres." • Redescoberta de la mare: de figura autoritària a protectora i clau davant abusos. Estètica i referents • Fotografia en B/N que troba bellesa en el dramatisme i en espais decadents; rostres que “ja expliquen” els personatges. • Referents evocats: The Last Picture Show (influència reconeguda), ecos de The Straight Story (Lynch). Comparacions i controvèrsies • Contrapunt amb Vivir es fácil con los ojos cerrados (Trueba): localisme i violència implícita; divergència sobre autenticitat del localisme i profunditat dels finals. • Debat sobre si Nebraska és massa “Oscar-friendly” o si la seva simplicitat és virtut. "Fem una pel·lícula familiar que tothom pugui veure…" vs. "El missatge d’amor és molt important." Tancament del debat • Reforç del missatge d’amor filial i petites victòries com a gestos de dignitat. • Recomanació final: La plaga (Neus Ballús) com a exemple de localisme autèntic i potent. Próxim episodi • Clàssic a debat: The Grapes of Wrath (Les raïms de la ira). Música de Nebraska per acomiadar.

Just Blues del 24/2/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 24/2/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 24/2/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 24/2/2014

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 20/2/2014 — Ibsen al Lliure, folk '61, Goya i Nebraska - episode art
Babilònia

Babilònia del 20/2/2014 — Ibsen al Lliure, folk '61, Goya i Nebraska

Panorama general Un episodi llarg amb diverses capes: des de cinema d’autor i recomanacions de cartellera fins a un magazine cultural amb teatre, titelles, música simfònica, pensament i un tram final de cinema i clàssics musicals. Les parts més destacades són: Ibsen al Teatre Lliure, el context del folk del 1961 a propòsit d’Inside Llewyn Davis, i els Goya amb La herida i Vivir es fácil con los ojos cerrados, a més d’un comentari de Nebraska. Cinema d’autor: Two Years at Sea (Ben Rivers) • Documental en blanc i negre d’estil gairebé cinema mòde (eco de Flaherty) sobre un ermità que viu en absoluta parsimònia a la natura. • Ritme lent, plans llargs i molts “temps morts”: proposta radical i no convencional, però suggerent per a qui vulgui provar llenguatges més experimentals. • Estrena en una sala de Barcelona anomenada “Zoom Zike” (es comenta la dubtosa pronunciació). Magazine Babilònia (arts i cultura) Curiositat escultòrica i braus a Barcelona • Anècdota sobre el monument a Rafael Casanova: l’escultor hauria reutilitzat la mateixa expressió facial d’un torero ferit d’una obra prèvia. • Conversa sobre la tradició taurina històrica a Barcelona i la seva lectura cultural (sense connotacions polítiques en l’època). Teatre: Un enemic del poble (Ibsen) al Teatre Lliure • Sinopsi: un metge descobreix que l’aigua del balneari local és nociva, desfermant un conflicte entre veritat i interessos econòmics (amb l’alcalde, que és el seu germà), i el paper dels mitjans. • La posada en escena (dir. Miguel del Arco) evita el maniqueisme: exposa ambdues bandes i apel·la a l’espectador. • Temes clau: - Bé comú: salut pública vs. prosperitat econòmica. - Majoria manipulable vs. minoria qualificada. - Pressió política i mediàtica; demagògia i manipulació de masses. • Escenografia notable amb claveguera a l’escenari; debat sobre el paper i la perspectiva de la dona a l’obra. Titelles: La sireneta (Igualada) • Adaptació amb titelles de 80–100 cm, amb dues manipuladores i bones peces musicals. • Recordatori que l’original d’Andersen és més dur que la versió Disney; el muntatge aposta per l’ambientació i la sensibilitat. OBC: Rachmaninoff i Rimsky-Korsakov • Festival Rachmaninoff (OBC) amb Variacions sobre un tema de Paganini (lluïment pianístic) i Xerazade de Rimsky-Korsakov. • Solista H.J. Lim: virtuosisme fulgurant. Direcció de Pablo González. • Xerazade: l’arpa com a veu de la narradora i diàlegs amb violí i fagot; música descriptiva i captivadora. Conferència: Matthew Tree (Escòcia vs Catalunya) • Diferències de context en els camins cap a la independència; defensa del dret a decidir i crítica a les resistències antidemocràtiques. "Mary Shelley volia que el seu Frankenstein fos un tractat sobre l’educació dels homes..." (lectura d’un article seu sobre monstres i cultura popular). Almanac del Cordill: cançó de bugaderes • Rescat de la cançó tradicional “A rentar la bugada”; apunt etnogràfic sobre la bugada d’hivern i la cultura oral. Cinema: folk i Goya Inside Llewyn Davis (Coen) • Context musical del 1961: transició del rock & roll i el doo-wop cap al folk de cançó social (Bob Dylan, Joan Baez, Simon & Garfunkel primerencs). • El protagonista encarna la fricció entre art i mercat en una escena que encara no entén el canvi; secundaris memorables (John Goodman). Fotografia i posada en escena suggerent però continguda. La gran familia española (apunt breu) • Comèdia irregular: gags amb gràcia però temàtica i trames poc versemblants. La herida (Fernando Franco) • Retrat intens d’una dona en patiment profund, amb possible trauma previ, autolesions i dificultats per vincular-se. • Posada en escena amb càmera molt propera i experiència sensorial d’angoixa; interpretació de Marian Álvarez, premiada (Goya i Concha de Plata). • Debat obert sobre trauma, ritualitats i representacions del TOC i altres trastorns a cinema (referències a Coixet i altres títols). Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba) • Road movie lluminosa amb Javier Cámara com a professor que ensenya anglès amb Beatles i vol demanar a Lennon que imprimeixi les lletres als discos. • Encreuament amb dos joves en fuga domèstica i social; retrat de l’Espanya dels 60 (repressió, autoritat a casa, despertar generacional). "Que els hi han robat el futur" —frase clau que sintetitza la vulnerabilitat juvenil de l’època. Nebraska (Alexander Payne) • Viatge d’un pare gran (dèficit cognitiu) i un fill per cobrar un suposat premi: crònica humana, tendra i crítica sobre família i il·lusions tardanes. • Blanc i negre elegant; galeria de personatges (inclosa una mare de contrapunt còmic i punyent). Bloc musical de tancament • Selecció de clàssics: Louis Armstrong (A Kiss to Build a Dream On), Fred Astaire (Cheek to Cheek) i chanson francesa (J’ai deux amours).

← Torna a tots els podcasts