Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Veus Parròquia del 12/2/2014 — Gestionar emocions amb Elsa Punset i l'esperit del 12-F - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 12/2/2014 — Gestionar emocions amb Elsa Punset i l'esperit del 12-F

Resum general • Episodi amb dues parts clares: Paraula Viscuda (conversa sobre el llibre d’Elsa Punset, “Una motxilla per l’univers”) i 60 i més (apunt històric sobre l’“esperit del 12 de febrer” de 1974 i santoral de Santa Eulàlia). • La secció central aprofundeix en gestió emocional amb base científica accessible, amb trucs pràctics i una mirada positiva i espiritual de la vida quotidiana. Paraula Viscuda — “Una motxilla per l’univers” (Elsa Punset) Per què aquest llibre • Llibre útil i pràctic: capítols curts, preguntes i tècniques aplicables. • Base científica explicada en llenguatge planer, amb cites d’estudis i investigadors. • Lectura no lineal: es pot rellegir per capítols segons necessitat. Amor i desamor • Visió positiva del desamor: convertir el dolor en aprenentatge per millorar futures relacions. • La durada de l’abraçada: a partir de 6 segons el cervell registra seguretat/afinitat; indicador d’empatia i feeling. Pors, enfadaments i “segrest emocional” • El segrest emocional (reacció impulsiva abans de pensar) pot portar a accions de les quals després ens penedim. • Un enfadament deixa el cos alterat unes 6 hores: millor evitar reaccions en calent. • Hi ha mecanismes per aturar i reconduir l’impuls (respiració, pausa, reetiquetar l’emoció, etc.). Pensament negatiu i felicitat quotidiana • Pràctica de les “10 petites felicitats” diàries (sol, ombra agradable, olor de flors, un tros de xocolata…): entrenar el cervell per substituir el negatiu pel positiu. • El cervell dona espai similar al positiu i al negatiu: omple’l conscientment de positiu. Riure i somriure • El riure descarrega estrès i s’associa a millor salut; fins i tot animals com les rates mostren comportaments de “riure” en estudis. • El somriure s’encomana (fins i tot per telèfon) i millora l’estat propi. • Truc: el llapis entre dents per activar la musculatura del somriure i canviar l’estat d’ànim. Edat i benestar • Corba de felicitat en U: punt baix cap als 46 anys; després es relaxen expectatives i augmenta el benestar. Viure el present i deixar de procrastinar • Focalitzar-se en el present (fins i tot en tasques quotidianes com escombrar) augmenta la felicitat. • Regla dels 5 minuts: començar una tasca només per 5’ aprofita el biaix del cervell a acabar allò que inicia. Metàfora de la “motxilla” • Recollir experiències (bones i dolentes), aprendre’n, i “llençar la motxilla a l’univers” per continuar més lleugers i amb mirada nova. Espiritualitat, empatia i contacte físic • Connexió amb valors espirituals: empatia, pacte, cerca del bé. • Importància del contacte físic (donar la mà, abraçades) com a regulador emocional i social. “Si lográsemos vivir y educar a nuestros hijos con los ojos abiertos a la realidad misteriosa y palpitante… no necesitaríamos infinitas distracciones… La verdadera magia se esconde en este universo deslumbrante…” 60 i més — Apunt històric i santoral “Esperit del 12 de febrer” (1974) • Record del programa moderadament reformista de l’últim govern de Franco (Carlos Arias Navarro) i el relaxament parcial de la censura. • Anècdota periodística: portada a la revista Por Favor i suspensió temporal; etapa final del tardofranquisme. Santoral i ciutat • Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona: portes obertes a edificis institucionals (Ajuntament, etc.). • Invitació a la participació d’oients i música per tancar.

M de Música del 11/2/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 11/2/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 11/2/2014 — Goya a debat, Berlinale en directe i Ken Loach - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 11/2/2014 — Goya a debat, Berlinale en directe i Ken Loach

Punt de partida Programa de “Cinema Sense Condicions” amb mirada crítica i actualitzada: balanç dels Goya, novetats d’estrena, anàlisi de Polanski i “Nebraska”, i crònica en directe de la Berlinale. Tanca amb un focus històric sobre Ken Loach i “Tierra y Libertad”. Goya 2014: una gala a la corda fluixa Valoració general: • Llargària excessiva • Ritme irregular • Números musicals “inexplicables”. Crítiques destacades: • El País: “gala que naufragó…” • La Vanguardia (Pedro Vallín): conducció feble de Manel Fuentes • El Periódico: “Mala gala, mal cine”. Incidents: confusió greu a l’In Memoriam (foto de Núria Vidal en lloc de Beatriz Sartori) → s’evidencia mala organització. Palmarès: • “Las brujas de Zugarramurdi” triomfa en tècnics • “Vivir es fácil con los ojos cerrados” (David Trueba) s’emporta els principals. Comparativa: els Gaudí van ser percebuts com a més àgils i celebrats. “S’hauria de renovar el format; així no funciona.” Debat: “Vivir es fácil…” (David Trueba) Lectures divergents: • Per alguns, film “tova” només en aparença, amb càrregues de profunditat i to a l’estil Miguel Albaladejo. • D’altres la troben menor dins la trajectòria de Trueba (millors, “Soldados de Salamina”, “Madrid, 1987”). Context: nou impuls d’exhibició (més còpies); contrasta amb l’escassa pantalla per a “La plaga” (Neus Ballús). Recomanació: “La plaga” Autoría: Neus Ballús. Estat d’exhibició: passes comptats però molt recomanable; sessions-col·loqui amb la directora. Estrenes i crítiques “La segunda mujer” Tema: xoc cultural i familiar en comunitat musulmana a Viena (poligàmia i jerarquies domèstiques). Punts forts: interpretacions femenines potents; posada en escena pulcra. Reticències: embolic moral i cultural que costa d’interpretar sense claus internes. “Alabama Monroe” (The Broken Circle Breakdown) Percepció: primera meitat sòlida i emotiva, segona més forçada en arcs i reaccions. Hipòtesi d’Acadèmia: com “Volver a empezar” (Garci), podria agradar a l’Óscar pel mirall amable d’uns EUA musicalitzats (country), més que per la seva coherència dramàtica. Anàlisis d’autor Polanski: “La Venus de les Pells” Format: duel a dues veus (director/actriu) en un teatre; joc de poder i metateatre. Lectura: • Per uns, venjança lúcida d’ella davant un director misògin i condescendent. • Per altres, re-escriptura viva de l’obra: l’actriu aporta la capa que faltava. Veredicte: “petita joia” per escriptura, interpretacions i girs de dominació. “Nebraska” i l’arribada de “Her” “Nebraska”: blanc i negre elegant, crònica d’Amèrica profunda amb interpretacions i guió plens de matisos. Candidata a “pel·lícula del mes”. “Her”: avanç com estrena a seguir per guió i interpretació destacables. Berlinale: crònica de Tiziana “Nymphomaniac” (versió íntegra) Diferències cut vs. uncut: uns 30’ addicionals, més explícita però no essencials; alguns prefereixen la versió cut per ritme. Moments: Uma Thurman roba l’escena; Lars no va a la roda de premsa (surt al photocall amb “persona non grata”). Competició: Alain Resnais i Noruega que sorprèn Alain Resnais: “Aimer, boire et chanter” (teatre filmat, colors vius, repartiment fetitxe). In Order of Disappearance (Noruega): thriller de venjança eficaç i corejat pel públic; humor negre i pulcritud estilística. “The Monuments Men”: diana de crítiques Tema: salvament d’obres d’art a la II Guerra Mundial. Problemes: clixés, manipulació emocional, to nacionalista i políticament correcte, i poca substància nova. “El Somni” (Roca) i altres focus Recepció: molt bona; docu híbrida (ficció/assaig/animació) amb Ferran Adrià, Barceló, Argullol, etc. Claudia Llosa: “No llores, vuela” molt esperada (a punt d’estrenar-se a la Berlinale). Termòmetre del festival: any percebut com discret; poques obres “definitives”. Panorama i tendències Itàlia: docu de Gianni Amelio sobre homosexualitat i feixisme, percebut com correcte però pla. Estònia: “Free Range”, peça poètica i delicada sobre un jove escriptor incapaç d’encaixar en les regles socials; exemple del cinema de la crisi (atur, desànim, girs violents) però amb to no grandiloqüent. Festivals vs gales: què aporten? Els festivals obren finestres a cinema que sovint no s’estrena; les seccions (p. ex. Panorama, gastronomia) multipliquen descobertes. Dificultats: volum inabastable i informació desigual per triar bé; la recepció pot generar consensos i “abucheos” mimètics. Context històric: Ken Loach i “Tierra y Libertad” Eix ideològic: Loach s’alinea amb anarquistes i POUM (òrbita trotskista). Clau històrica: el cas Andreu Nin (segrestat i executat per ordre de Stalin) i la fractura “revolució vs. guerra” a l’esquerra republicana. Narració: memòria a través de cartes llegides per la neta; fusió de romanticisme, militància i record amb música de George Fenton. “Primer fer la revolució o primer guanyar la guerra?” — la discussió que travessa el film. Properament al programa Focus: actors del cinema xinès (amb Joan Seguer). Revisió canònica: “Rashōmon” (Akira Kurosawa). Estrenes i recomanacions habituals.

Just Blues del 10/2/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 10/2/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 10/2/2014 - episode art
l'Audició

l'Audició del 10/2/2014

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Beats del 7/2/2014 - episode art
Beats

Beats del 7/2/2014

Un repàs a l’actualitat de la música electrònica i les seves variants.

← Torna a tots els podcasts