Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Babilònia del 30/1/2014 — Clàssica, llibres i cinema: Strauss, King i McQueen - episode art
Babilònia

Babilònia del 30/1/2014 — Clàssica, llibres i cinema: Strauss, King i McQueen

Introducció i context • Dues veus al micròfon (Rosa i Xescu) amb un programa variat de música, literatura i cinema. "Cada setmana és una aventura" — to i ritme àgil, amb humor i complicitat. Música clàssica: orquestra, exotisme i paisatge sonor Toru Takemitsu — November Steps (Auditori de Barcelona) • Obra contemporània amb dos instruments tradicionals japonesos: shakuhachi (flauta) i biwa (llaut). • Direcció de Kazushi Ono (futur director de l’OBC), aportant un aire d’“exotisme” i textures tímriques poc habituals. • Combinació de tradició nipona i orquestra simfònica per explorar noves sonoritats. Clau: la música com a pont cultural i com a experiència sensorial més enllà de l’oïda. Richard Strauss — Eine Alpensinfonie (Simfonia Alpina) • Inspirada en idees de superació de l’home (Nietzsche); estructura contínua en 22 seccions. • Caràcter clarament descriptiu: nit, sortida de sol, ascens, glacera, tempesta, posta… • Orquestració rica i “programàtica” amb tòpics reconeixibles (corns/caça, ocells, esquellots). "La música transporta" — la interpretació recrea paisatges i moments amb gran poder evocador. Economia i cultura al CaixaForum • Cicle de conferències “Visions econòmiques del futur” (5 sessions, febrer-març): - Després de la crisi - Estat i política econòmica - Eficiència, preocupació social i medi ambient - Economia política i organitzacions - Banca, finances i diners • Ponents de nivell (ESADE, UB, UPF, etc.). Entrada gratuïta amb inscripció. • Programa “Un te a la menta: músiques del Magrib” (caps de setmana de febrer): cants i ritmes berbers, gnawa i sufís; connexions arabo-andalusines. Idea forta: integració d’oci, música i sensibilitat olfactiva/gustativa per enriquir l’experiència cultural. Efemèrides musicals • Aniversari de Phil Collins (63): de Genesis a l’etapa en solitari. • 29 anys de “We Are The World”: fita solidària atemporal amb una constel·lació d’artistes (Michael Jackson, Lionel Richie, Tina Turner, Springsteen, Wonder…). Literatura John Boyne — La increïble història de Barnaby Brocket • Conte modern amb to fantàstic: Barnaby “flota” i desafia la gravetat. • Tensió entre desig de “normalitat” dels pares i acceptació de la diferència. • Odissea vital en positiu (globus aerostàtic, trobades sorprenents) i aprenentatge sobre llibertat i identitat. Missatge clau: celebració de la diversitat i creixement propi malgrat la por a allò diferent. Stephen King — En la llerba alta (In the Tall Grass) • Terror curt i brutal: un camp d’herba altíssima actua com un laberint dimensional. • Pedra “magnètica” central, sacrificis i girs macabres (etapa King més ferotge). Avis: sang i fetge, atmosfera opressiva i inquietant. Cinema Kim Ki-duk — L’arc (2005) i Primavera, estiu, tardor, hivern… i primavera (2003) • Minimalisme i simbologia budista: dues vides aïllades en un llac; ritu, destí i cicle vital. • L’arc com a instrument, arma i oracle; el monestir al llac com a espai de transformació i expiació. • Metàfores animals (tortuga, serp, gat) i silenci expressiu. Relacions “no occidentals” i codis emocionals diferents — suggerit el pont de lectura amb Murakami. 12 anys d’esclavitud — Steve McQueen • Biografia de Solomon Northup: home lliure segrestat i venut com a esclau. • Direcció freda i precisa; realisme colpidor i sense concessions. • Interpretacions potents (Chiwetel Ejiofor; Michael Fassbender com a negrer). Essencial: denúncia històrica amb gran força visual i moral. Blue Jasmine — Woody Allen • Caiguda d’una socialité (Cate Blanchett) i fractura emocional sense solució fàcil. • Woody Allen en clau més “moderna”, amb personatge femení d’alt voltatge interpretatiu. L’esquive — Abdellatif Kechiche • Institut a la banlieue que assaja Marivaux; multiracialitat i llenguatge de carrer. • Paral·lelisme entre vida i escena: enamoraments, gelosies i estatuts socials. • Context del director: Cuscús, La vida d’Adèle. Comparativa — Les amistats perilloses (Frears) vs Valmont (Forman) • Mateix material d’origen, tons diferents: - Frears: més ferotge i psicològic (Glenn Close, John Malkovich, Michelle Pfeiffer). - Forman: més clàssic i rococó (Annette Bening, Colin Firth). Tema central: el joc perillós de la seducció i la destrucció mútua. Tancament i canvi de programa • Cloenda de “Babilònia” i pas a un altre espai radiofònic. • Indicatius de Ràdio Desvern i arrencada d’un programa de jazz. Apèndix: inici d’un altre programa (jazz 50-60) • Groove i hard-bop: Ramsey Lewis (“Uhuru”), Jimmy McGriff (“The Worm”). • Continuïtat musical respecte l’esperit del programa anterior (energia i ritme).

Veus Parròquia del 29/1/2014 — Vaticà II: poble de Déu, diàleg i papa Francesc - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 29/1/2014 — Vaticà II: poble de Déu, diàleg i papa Francesc

Resum executiu Eix central: Conversa en profunditat sobre els 50 anys del Concili Vaticà II, destacant la nova visió de l’Església com a poble de Déu, els documents clau (Lumen Gentium, Gaudium et Spes, Sacrosanctum Concilium, Dei Verbum), l’obertura ecumènica i interreligiosa, i la lectura pastoral actual amb el papa Francesc. El programa també inclou un relat inicial breu, falques de la ràdio i l’obertura del magazín “60 i més” amb curiositats sobre el mes de gener i el calendari gregorià. • Punts forts: • Redefinició de l’Església: de model piramidal a poble de Déu amb ministeris al servei de la comunitat. • Laïcat i sacerdoci comú: la vida oferta com a culte espiritual, inspirat en la Carta als Hebreus. • Ecumenisme i diàleg interreligiós: nova relació amb altres confessions cristianes i amb el judaisme i l’islam, superant l’antisemitisme. • Salvació i consciència: “pels camins que només Déu coneix”; ampliació del sentit d’“Església” més enllà de fronteres sociològiques. • Gaudium et Spes: compromís amb les “joies i esperances, tristeses i angoixes” del món, i el resum de Pau VI: “L’Església estimava.” • Papa Francesc: misericòrdia, pobresa, proximitat i crida a la implicació personal (evitant el “papa espectacle”). • “60 i més”: etimologia de gener (déu Jànus), reforma del calendari gregorià, santoral i agenda (Fira de la Candelera). Temes tractats Relat inicial (apertura narrativa) • Escena quotidiana amb una colla, un boomerang i petites tensions juvenils; to costumbrista i evocador. Veus de la Parròquia — 50 anys del Concili Vaticà II Context i testimonis • Entrada del convidat, Mn. Josep Maria Domingo, i record personal de l’eco immediat del concili en la formació al seminari. • Referència a Mn. Joaquim Gomis, testimoni directe i divulgador local de l’esperit conciliar. Documents clau i estructura • Lumen Gentium (identitat de l’Església) i Gaudium et Spes (l’Església en el món d’avui) com a eixos. • Les quatre constitucions: • Lumen Gentium • Gaudium et Spes • Sacrosanctum Concilium (litúrgia) • Dei Verbum (revelació). • Doble pregunta que ordena el concili: Església endins (qui ets i quina missió tens?) i Església enfora (com et relaciones amb el món?). Poble de Déu i ministeris • Innovació decisiva: l’Església com a poble de batejats és el nucli; la jerarquia i els ministeris s’entenen com a servei a aquest poble. “Amb vosaltres sóc cristià, per a vosaltres sóc bisbe.” — Sant Agustí Laïcat i sacerdoci comú • El “sacerdoci comú” de tots els fidels: oferir la pròpia vida (familiar, professional, social) com a culte agradable a Déu. • Crist porta el sacerdoci nou oferint-se a si mateix (Hebreus): model per a tots els batejats. Ecumenisme i diàleg interreligiós • Fraternitat amb altres confessions cristianes (orientals, reformades, anglicans). • Renovació de la relació amb judaisme i islam: reconeixement d’un mateix Déu únic i superació de vells antagonismes i de l’antisemitisme. No creients i consciència; salvació més enllà de les fronteres visibles • El concili reconeix graus diversos de pertinença i el paper central de la consciència recta. “Pels camins que només Déu coneix, tot home pot quedar misteriosament unit al misteri pasqual de Crist.” • Relectura d’“extra Ecclesiam nulla salus” des d’una visió sacramental i universal de l’Església. Gaudium et Spes: l’Església en diàleg amb el món “Les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes d’avui... són també les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles de Crist.” • Opció per un diàleg cordial amb el món (guerres, injustícia, nous rols socials, emancipació dels pobles). Pau VI va resumir el concili així: “L’Església estimava.” Papa Francesc: recepció actual • Eixos: misericòrdia, pobresa, proximitat, denúncia de la indiferència (gest de Lampedusa) i reforma centrada en l’Evangeli. • Alerta contra la “espectacularització” i crida a la implicació personal de tota la comunitat. Tancament teològic • El concili és eclesial, però sobretot teològic: parla de Déu i vol fer present l’Evangeli en el món d’avui, més enllà de reformes funcionals. Falques i promos de la ràdio • Indicatius i anuncis de programes: “Just a la Fusta”, “60 i més”, “Cara B”. “60 i més” — Curiositats de gener i agenda • Origen de gener: Jànus, déu de les portes i començaments; símbols (pedres de granat, flors vermelles) i dites populars. • Calendari gregorià (Gregori XIII, 1582) amb aportació de Christopher Clavius. • Obertura del programa: telèfon d’estudi, equip (Pere Oliver i Joan Algarra), salutacions. • Santoral i agenda: Sant Pere Nolasc, Santa Martina, Sant Joan Bosco, Santa Carola; Fira de la Candelera (Molins de Rei).

M de Música del 28/1/2014 - episode art
M de Música

M de Música del 28/1/2014

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 28/1/2014 — Nymphomaniac, Nebraska i La Venus de les pells: perdedors, ambició i hipocresia (amb El llop de Wall Street i American Hustle) - episode art
Cinema sense condicions
56'

Cinema sense condicions del 28/1/2014 — Nymphomaniac, Nebraska i La Venus de les pells: perdedors, ambició i hipocresia (amb El llop de Wall Street i American Hustle)

Introducció i to del programa • Obertura de “Cinema sense condicions” i confusió musical inicial que deriva en un homenatge a Pete Seeger (95 anys) amb la cançó “Xoloza”. • Avanç de la graella: Polanski, American Hustle, Nebraska, “Oslo, 31 d’agost”, “El llop de Wall Street” i focus profund en “Nymphomaniac”. "Cinema sense condicions." Crítiques d’estrena Roman Polanski — La Venus de les pells • Obra de cambra basada en teatre: professional i ben interpretada per Emmanuelle Seigner, però considerada obra menor dins la filmografia de Polanski. • Joc meta entre vida i representació sobre masoquisme (origen del terme via von Sacher-Masoch). • Percepció crítica dividida i debat sobre possible recepció diferent entre dones i homes. David O. Russell — La gran estafa americana (American Hustle) • Moltes nominacions (Òscars i Globus d’Or), repartiment potent (Robert De Niro, Amy Adams), però el grup la troba excessivament llarga i feixuga. • Sensació de hype publicitari i d’inflació de premis. Alexander Payne — Nebraska • Proposta destacada: recomanada com a pel·lícula del mes. • Blanc i negre, mirada costumista de l’Amèrica profunda, Bruce Dern pletòric. • Guió precís i equilibrat, humor humà i reflexió sobre el pas del temps i les renúncies. "És un film rodó, entranyable i irònic, on no sobra ni falta res." “Oslo, 31 d’agost” — Joachim Trier • Crònica d’un dia en la vida d’un exdrogodependent: retrat íntim d’un perdedor i de la seva angoixa. • Oslo filmada lluminosament, contrastant amb l’estat interior del protagonista. • Dispositiu narratiu efectiu: diàlegs clau (amic, entrevista de feina) i passatge d’“oient del món” que subratlla el seu desencaix social. Debat central: la figura del “perdedor” avui • Comparativa transversal: Blue Jasmine (Woody Allen), Inside Llewyn Davis i The Big Lebowski (Germans Coen), The Apartment (Billy Wilder). • Proposta de redefinir el concepte de perdedor: no sempre conscient de la seva condició; sovint es mou entre debilitat, moralitat i marginalitat. • Crítica al marc binari winner/loser d’arrel americana; contrapunt amb Searching for Sugar Man com a cas on un “perdedor” és, en realitat, vencedor vital. Martin Scorsese — El llop de Wall Street • Biopic satíric d’un estafador financer: excessos superlatius (drogues, obscenitats, sectarisme d’equip). • Gran treball de càmera i interpretació (DiCaprio), però ambivalència moral que pot confondre: entre crítica i fascinació de l’excés. • Context fortament nord-americà; debat sobre la universalitat de l’ambició i l’estatus lligats als diners. Ambició, diners i moral • De “El compromís” (Elia Kazan) al testimoni personal sobre un “cap gàngster”: - Tensió entre èxit econòmic i sentit vital. - Crítica a l’equació social “molts diners = vencedor”. "No estic d’acord que el valor d’una persona es mesuri pels diners que guanya." Focus profund: Nymphomaniac — Lars von Trier El que és i el que no és • No és “sobre sexe” com a tema central: el sexe és l’argument; els temes són la hipocresia social, la llibertat femenina i la condició humana. • Relació dialògica Joe–Seligman com a eix: dues ànimes en mirall (evocat per la cançó inicial de Rammstein), entre comprensió i judici. • Interpretacions: Charlotte Gainsbourg impecable; la joventut de Joe funciona com a contrapunt. Cultura i experimentació • Von Trier s’autoreferencia i experimenta formalment: del dispositiu de “El jefe de todo esto” a l’ús de música, pesca, filosofia, nussos i metàfores tècniques (“nus de muntanya” com a interpretació còmica i crítica). • Debat sobre codi Hays, límits de la representació i normalització del sexe quan és pertinent dramàticament. Referents i genealogia • Ecos de Buñuel (Belle de jour), Pasolini (Salò) i Visconti (La caiguda dels déus), però aquí amb una perversió més “suavitzada” i reflexiva. • Connexions insòlites amb “En busca del foc”: ventall d’impulsos humans del filosòfic al caníbal, per entendre la varietat de comportaments. Estructura i to • Relat marc: Joe és rescatada i narra la seva vida sexual a Seligman, contraposant experiència i saber acadèmic. • To sorneguer amb moments d’humor inesperat, sense renunciar a la densitat temàtica. Tancament • Acord per proposar Nebraska com a “pel·lícula del mes”. • Anunci del pròxim programa: Clint Eastwood — Invictus.

Just Blues del 27/1/2014 - episode art
Just Blues

Just Blues del 27/1/2014

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

← Torna a tots els podcasts