
l'Audició del 27/1/2014
Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Episodis etiquetats amb Altres

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Panorama de l’episodi Episodi extens i variat amb fort accent cultural. Després d’un breu tancament d’un altre programa (comentari d’una pel·lícula de Lars von Trier), arrenca “Babilònia” amb teatre, literatura i un debat social intens (Premi Planeta, masclisme, anorèxia i control digital), tradicions populars (l’“àlbum del cordill”), cinema (Agost, Les Bruixes de Zugarramurdi, A propòsit de Llewyn Davis), agenda cultural (civisme, Le Corbusier), una pausa musical amb The Supremes i un bloc profund sobre religió a partir del llibre “Dónde está Dios, papá?”. El fitxer tanca amb l’inici d’un altre espai musical, “Godiva Bonaparte”. Teatre Bània (versió contemporània de Txèkhov per Les Antonietes) • Context: adaptació moderna de l’Oncle Vània (TNC, Sala Petita, 8–26 de gener). • Muntatge: escenari central, públic al voltant i actors coberts amb bosses de plàstic fins que intervenen; vestuari contemporani (l’oncle amb xandall) però mantenint l’essència txekhovià. • Temes: desencís vital, avorriment, buidor, idealització trencada del “professor” mantingut per la família; vodka com a evasió. • Idea clau: el valor de la “paraula justa” que sovint no trobem (com dir adeu a temps). • Missatge final (Sònia): viure amb els peus a terra i tirar endavant malgrat el desengany. “Bevem perquè no ens agrada la vida que tenim, i així ens inventem una plena d’il·lusions.” Literatura i debat social Premi Planeta: polèmica i crítica • Obres esmentades: “El cielo ha vuelto” (Clara Sánchez, guanyadora) i “El buen hijo” (Ángeles González-Sinde, finalista). • Valoració global: nivell percebut baix i sospita d’“efecte contactes”. • Crítica temàtica: representacions de la dona que s’alineen amb tòpics, dependències i estigmes; debat sobre masclisme. Efectes culturals i educatius • Anorèxia i estètica: alarma per la banalització de conductes de risc; demanda d’educació sentimental. • Control i violència de gènere digital: WhatsApp i geolocalització com a eines de control; necessitat de reflexió crítica i límits sans a les relacions. • Conclusió: cal responsabilitat cultural i criteri a l’hora de premiar/visibilitzar obres. Tradicions i llenguatge popular L’“Àlbum del cordill” (almanaque/agendes de saviesa popular) • Explicació del refrany “Tapeu-vos, que baixa el bisbe de la Seu”: metàfora del fred rigorós que “baixa del nord”, associant-se al protocol de vestimenta en visites del bisbe. • Clau cultural: llenguatge, moral i costums d’abrigar-se com a memòria col·lectiva. • Reflex: com evoluciona el decòrum i el paper de les dones en espais religiosos. Cinema Agost (August: Osage County) – John Wells • Adaptació del text teatral de Tracy Letts. • Repartiment: Meryl Streep (matriarca addicta a fàrmacs), Julia Roberts (filla), Sam Shepard (pare alcohòlic), Ewan McGregor. • Trama: suïcidi del pare i reunió familiar que destapa retrets i veritats incòmodes. • Valoració: duel interpretatiu Streep–Roberts; drama familiar potent sobre soledat i impossibilitat de ser feliç. Les Bruixes de Zugarramurdi – Álex de la Iglesia • Comèdia negra desfermada: atracadors fugen per Navarra i topen amb sabbat de bruixes (Carmen Maura, Terele Pávez, Santiago Segura, Carlos Areces…). • To: gamberro, efectes especials, gore i carnaval apocalíptic; rius si n’acceptes el joc. • Premis: forta presència tècnica als Goya. A propòsit de Llewyn Davis – Germans Coen • Retrat d’un cantautor folk a inicis dels 60: talent, precarietat i el límit entre integritat artística i supervivència. • Temes: fracàs, emprenedoria romàntica vs. mercat, trobar algú que et digui la veritat encara que sacrifiqui l’art “pur”. • Valoració: profunda, contemplativa i d’actualitat rabiosa, amb música excel·lent. Agenda i exposicions Valors cívics • Cicle de conferències sobre civisme i valors socials. • Idea clau: el respecte com a mirar l’altre de cara i construir complicitat. Le Corbusier al CaixaForum • Exposició “Un atlas de paisatges moderns” (organitza MoMA). • Contingut: dibuixos, pintures, projectes i maquetes de la Fondation Le Corbusier i del MoMA. • Context cinematogràfic: influència en l’imaginari urbà i domèstic contemporani. Debat de religió Llibre: “Dónde está Dios, papá?” (Clemente García Novella) • Objectiu: explicar als fills, amb respecte i raó, una visió crítica de la religió. • Eixos: la por (a la mort, a l’atzar) com a motor d’imaginar déus; la religió com a consol i explicació; demanda de lliurepensament. • Referències: Camus (llibertat i lucidesa), Darwin, Hawking… Bibliografia per aprofundir. • Postura: respecte a creients, però rebuig a la imposició i a l’ús social de la culpa. • Metàfora final: l’“emperador nu” — deixar la llum encesa per veure allò evident i parlar-ho amb honestedat. “La millor forma d’apaivagar les pors no és crear entelèquies, sinó afrontar-les.” Música • A l’inici del programa: fons de Sade i record de Diana Ross & The Supremes (“Baby Love”). • Tram final del fitxer: inici de “Godiva Bonaparte” #47, especial Sonido Estéreo amb rock, funk i molt garatge (Question Mark & The Mysterians, etc.). Idees clau destacades • Desencís (Txèkhov) i com viure amb lucidesa. • Responsabilitat cultural: representacions de gènere i anorèxia no banalitzades. • Civisme i respecte com a valors urgents. • Integritat artística vs. mercat (Coen). • Religió: entre consol i control; apostar pel pensament crític i la llibertat.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Visió general Episodi llarg que combina música, publicitat i dos programes principals: Veus de la Parròquia i l’inici del magazín 60 i Més. El tram central tracta temes religiosos (lectura bíblica i agenda), una convocatòria per a una “trobada per una renovació evangèlica”, i una secció d’anàlisi social i històrica a Finestra de Justícia i Pau que repassa el treball a l’alta edat mitjana i enllaça amb la desigualtat contemporània. "Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop" (Mateu 4) "És que Crist està dividit?" (lema de la Setmana de Pregària per la Unitat) Veus de la Parròquia Lectura de l’Evangeli (Mateu 4:12-17) • Jesús s’estableix a Cafarnaüm per complir la profecia d’Isaïes. • El poble que vivia a les fosques «ha vist una gran llum»; crida final: convertir-se perquè el Regne és a prop. Notícies d’Església i agenda • Reunions parroquials (Consell d’Economia, trobades de preveres). • Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians: celebració ecumènica a la Catedral de Sant Llorenç (24/01, 19 h) amb representants ortodoxos i evangèlics; presideix el bisbe Agustí Cortés. Cants: coral de Masquefa. • Jornada de la Infància Missionera (26/01): fomentar pregària, fraternitat i compromís solidari entre infants. Trobada per una renovació evangèlica (1 de febrer, 10:00–13:30, a les escoles) • Objectiu: baixar a la vida quotidiana les interpel·lacions del papa Francesc (fraternitat per aturar guerres, denúncia de la globalització de la indiferència, Església dels i per als pobres). • Format: introducció del mossèn + tallers en petits grups al voltant de 3–4 frases clau; recollida de conclusions i doble compromís (personal i comunitari). • Obert a tothom (no cal ser feligrès). Lògica de procés: més sessions posteriors (pel·lícula, ponents experts). • Logística: petit esmorzar; es demana avisar assistència per previsió (la clàssica "coca"). "Ens està demanant una transformació com a persones" (sobre el missatge del papa) Finestra de Justícia i Pau El treball a l’alta edat mitjana (any 1–1000) • Demografia: del voltant de 250 M a 350 M d’habitants; creixement lent per guerres, epidèmies i fam. • Feudalisme: servidumbre i impostos en espècie; dependència del senyor; roturació de boscos per guanyar terres. • Classes: oratores (clergat), bellatores (guerrers), laboratores (pagesia). Riquesa concentrada a mans senyorials; el poble viu amb mínims. • Pau i Treva de Déu: prohibició de combatre del dijous vespre al dilluns matí (pena: excomunió). Espais d’asil al voltant d’esglésies. • Millores relatives (més poblats, aliments), però la protecció feudal comporta lleialtat i servei militar. De la història al present: desigualtat i benestar • En el segle XX-XXI, la població es dispara (sanitat, urbanisme, higiene), però persistència de la desigualtat. • 2013: any «excel·lent» per als multimilionaris; erosió de la classe mitjana i creixement de l’atur. • Espanya: pitjors registres europeus en atur i desigualtat (referència a l’índex de Gini). Pressió sobre sanitat, educació i pensions: estat del benestar trontolla. • Crida del papa Francesc a la fraternitat i a garantir «un plat a taula» per a tothom; crítica al consumisme i a la indiferència. Moviments socials, civisme i no-violència • Referències a Burgos (Gamonal), i a la Diada com a mobilització cívica massiva i pacífica. • Tradició de no-violència: Gandhi, Martin Luther King, Mandela. Risc de grups violents que desvirtuen protestes. • Apunts històrics: Magna Carta i límits al poder (Anglaterra), execució de Carles I. Debat territorial i laboral • Procés català: reclam d’autogovern; Estatut i frustració pel bloqueig constitucional. • Precarietat laboral: auge de contractes parcials i per hores, salaris a la baixa amb costos de vida alts. Cloenda i convocatòries • Comiat de "Veus de la Parròquia" amb recordatori de la segona audició i invitació (29/01, 21:15) per continuar el debat. • Trams de música i indicatius de l’emissora entre programes. Inici de “60 i Més” • Xerrada prèvia sobre ràdio + internet i participació via xarxes. • Obertura oficial (22/01/2014): salutació, telèfon de directe, Facebook/Twitter, equip tècnic i presentador (Pere Oliver), amb to proper i distès.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general Sessió variada amb tres eixos principals: • Crítiques i debats cinèfils sobre El llop de Wall Street, Inside Llewyn Davis i Oslo, 31 d’agost • Especial “Cinema i gastronomia” amb Lluís Beciana, repassant clàssics, erotisme culinari i divulgació (de El festí de Babette a Julie & Julia) • Agenda (CineBaix, cinefòrums, festivals) i avanç de la setmana vinent (Lars von Trier, Nymphomaniac) "Nunca hay que contar cómo se acaba una película." Cartellera i avisos • Programació de CineBaix destacada per a la setmana: Nymphomaniac (pel·lícula del mes, parts I i II), Els records glaçats, La sierra de Teruel (cinefòrum puntual), entre d’altres. • Cloenda musical amb Talking Heads – Psycho Killer com a motiu recurrent de la sessió. Punts clau • S’acorda dedicar la propera setmana a Nymphomaniac (I i II) de Lars von Trier. • Record de títols en cartellera i recomanacions prèvies per a l’audiència. Crítica: El llop de Wall Street (Martin Scorsese) • Valoració entusiasta: 3 hores de sàtira desbocada sobre els traders i el diner com a únic valor. • Leonardo DiCaprio brilla en clau còmic-tràgica; seqüència antològica dels quaaludes. • Lectura moral: el film juga amb la seducció de l’excés, situant sovint l’espectador a prop dels “dolents”. Idees subratllades • Crítica al sistema i als mecanismes de control: FBI ridiculitzat i impotent davant del poder i el luxe. • Risc deliberat: la pel·lícula fa desitjable l’amoralitat, i això obre debat sobre el paper del cinema en l’ètica contemporània. “Ell rep l’agent de l’FBI al iot; l’agent torna a casa en metro. Com a espectador, entens per què el poder sedueix.” Debat: Inside Llewyn Davis (Germans Coen) • Polèmica a l’estudi: - Una banda defensa el retrat precís del perdedor i la seva incapacitat de comunicar-se i organitzar-se. - L’altra qüestiona que el film no aporta valors ni emoció duradora, malgrat una fotografia excel·lent. • Comparativa amb documental: Searching for Sugar Man — dos relats sobre artistes i fracàs/triomf que generen impactes emocionals oposats. Punts clau • Dilema: ¿el cinema ha de fer pensar i inspirar o pot limitar-se al retrat cru sense redempció? • Referències crítiques dividides; la fotografia (italià) és unànimement elogiada. Ressenya: Oslo, 31 d’agost (Joachim Trier) • Adaptació contemporània de Le feu follet (Pierre Drieu La Rochelle), en diàleg amb el Louis Malle (1963). • Retrat poètic i incòmode d’un exaddicte en un dia clau entre la rehabilitació i la recaiguda. • Gran amor per la ciutat: Oslo com a personatge. Per què destaca • Direcció continguda i sensible; interpretació principal (metge de professió) de gran veritat. • El film emociona sense moralismes, mantenint una mirada humana sobre la fragilitat. Especial: Cinema i gastronomia (convidat: Lluís Beciana) Clàssics i detalls de cuina a l’enquadrament • Visconti – Confidències: un rebost memorable, imatge icònica de l’abundància. • Ettore Scola – La família: rituals quotidians (espaguetis + parmesà) com a retrat cultural. El festí de Babette (Gabriel Axel) • Confronta l’austeritat luterana i l’art de viure francès. • Nota tècnica: les “cailles en sarcophage” (guatlles en sarcòfag) són criticades per inexactitud culinària. Excesos i crítica social • Marco Ferreri – La grande bouffe: orgia gastronòmica com a sàtira de la burgesia. • Roland Joffé – Vatel: concert d’hospitalitat i escenografia a la cort de Lluís XIV. Comèdia romàntica culinària • Deliciosa Marta (Bella Martha) vs Sin reservas (remake): - Original: encant i veritat en la cuina i en la transformació emocional. - Remake: menys sabor i pèrdua del to. Orient vs Occident: barrejar vs combinar • Diferència conceptual aplicada a cuina i cinema: Occident barreja; Orient combina per preservar identitats. • Títols relacionats: - L’olor de la papaia verda (poètica vietnamita, ritme contemplatiu). - El sabor de la sandía (erotisme i joc sensorial). Erotisme i gastronomia • Nueve semanas y media: sensualitat dels aliments al joc de parella. • Peter Greenaway – The Cook, the Thief, His Wife & Her Lover: barroc visual, violència i erotisme al restaurant. • Como agua para chocolate: realisme màgic on la cuina transforma emocions. Divulgació i televisió: Julie & Julia • Julia Child com a pionera mediàtica: cuina francesa per a nord-americans, passió + pedagogia. • La pel·lícula creua dues biografies (Streep/Adams) i contagia ganes de cuinar. Festivals i tendències • CineGourland (País Basc), Culinary Zinema (SSIFF, vinculat a la Berlinale), Transatlantyk (Poznań) – seccions i festivals que celebren el boom del cinema gastronòmic. • Blogs i viatges: auge d’aficionats que recorren el món tastant restaurants i compartint continguts. • Most Festival (Vilafranca del Penedès): cinema i cultura del vi. Tancament i proper programa • Música final: Talking Heads – Psycho Killer. • Avanç: Nymphomaniac I & II (Lars von Trier) per a la propera sessió. • Tema futur suggerit: cinema i alcohol (perspectiva mèdica i cultural).