
M de Música del 14/1/2014
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.
Episodis etiquetats amb Altres

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Introducció poètica "Je t'attends quelque part... les larmes de la ville... Antoine Doinel..." • El programa s’obre amb un poema original en francès dedicat a Antoine Doinel, París i la Nouvelle Vague, recitat per Cocó Bernard sobre la música de Els 400 cops. • Marca el to: cinema francès, memòria cinèfila i llaços amb Truffaut i Godard. Recomanacions 2013-14 i estat del cinema europeu Punts clau • Repàs de títols per recuperar: De óxido y hueso, The Sessions, Amour, Lincoln, Django Unchained, Searching for Sugar Man, Porta fria, La caza, Tomboy, Hannah Arendt, La mejor oferta, La vida d’Adèle, Estocolm, Blue Jasmine, Stoker. • Debat sobre la manca de distribució del bon cinema francès (i europeu) a l’Estat: arriben pocs títols i sovint només els molt premiats o comercials. • Reivindicació de plataformes, biblioteques i DVD per recuperar joies invisibles. Anàlisis destacades De tal pare, tal fill (Hirokazu Kore‑eda) • Dues famílies descobrint un intercanvi de nadons: contraposició entre sang i criança. • Mirada des de l’òptica del pare: valors, feina, afecte; interpretacions infantils extraordinàries. • Comparacions amb Paris, Texas (sang vs. convivència) i amb Ozu (eco formal i temàtic, família com a nucli). Una vida senzilla (Ann Hui) • Relació entre productor de cinema i la seva minyona ja gran que entra en una residència. • Cinema de subtilesa i dignitat, amb posada en escena de primers plans i gestos menors que esdevenen immensos. Der Medicus (El metge) • Aventura històrica entretinguda, però amb escassa precisió històrica/científica. • Exempel d’intent europeu de jugar amb les armes del gran espectacle hollywoodenc. Searching for Sugar Man • El misteri de Rodríguez: fracàs als EUA, mite a Sud-àfrica durant l’apartheid. • Documentari d’intriga sobre l’èxit i la identitat: què és triomfar? diners, fama o coherència personal. Inside Llewyn Davis (Germans Coen) • Retrat del perdedor a l’escena folk del Greenwich Village dels 60: talent vs. deixadesa vital. • Contrast amb Rodríguez: fracàs existencial vs. vida modesta però orientada. The Grandmaster (Wong Kar‑wai) • Biopic poètic del mestre d’arts marcials d’en Bruce Lee. • Cada combat és una dansa: imatges hipnòtiques, música i codi d’honor; fidel a la poesia visual de Wong Kar-wai. Nouvelle Vague i François Truffaut Naixement i referents • De la colla Cahiers du Cinéma (Truffaut, Godard, Chabrol) a la Cinémathèque: cinefília com a escola. • À bout de souffle (Godard): Jean Seberg i Belmondo, iconografia del mauvais garçon i llibertat formal. Els 400 cops: infància sense edulcorar • Truffaut trenca clixés: la infància pot ser dura, immediata, sense càlcul del futur. • Jean‑Pierre Léaud (Antoine Doinel) i el treball amb nens: espontaneïtat que supera el guió. • Ecos de cinema clàssic americà i Hitchcock en la posada en escena. Antoine Doinel: alter ego i llibertat • Doinel com a alter ego: el costat llibertari de Truffaut dins d’una vida sovint burgesa. • Saga: dels 400 cops a Besos robados i Domicili conjugal — sempre corrent darrere la llibertat afectiva i vital. Més Truffaut: obsessions i gèneres • Fahrenheit 451: distopia sobre llibres i ignorància com a poder. • L’enfant sauvage: educació, natura i civilitat; bellesa austera i humanista. Llegat i hereus • Herència viva en Arnaud Desplechin (Reyes y Reina), Olivier Assayas (p. ex. Demonlover), i la creativitat de Leos Carax. • Holy Motors com a metacine sobre la interpretació i la metamorfosi; Les amants du Pont‑Neuf com a passió i risc de rodatge. Tancament • Avanç del proper programa: cinema i gastronomia (Julie & Julia) amb un expert cuiner convidat. • Recordatori del blog del programa: cinema-sense-condicions.blogspot.com

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sis (gairebé sempre) sardanes amb uns petits comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Visió general Episodi molt variat i àgil: comença amb un bloc breu de cinema (Von Trier i Coen), i entra al magazín “Babilònia” amb teatre, literatura, música i una traca de cinema comercial i d’autor. El to és proper i crític, amb apunts tècnics (3D, 48 fps, digitalització) i mirades humanes sobre les obres. "La carn és dèbil" — resum irònic del nucli d’Anna Karenina Destaquen • Teatre: “La rosa tatuada” (Tennessee Williams) — muntatge amb escenografia espectacular i una gran Clara Segura; alguns dubtes de to en el personatge masculí i en l’actualització del context. • Llibres: Anna Karenina — lectura viva del drama passional i del contrapunt rural de Levin; reflexions socials i de gènere al XIX. • Cinema: • Gravity — esclat tècnic en 3D, immersiu i elegant; guió percebut com a repetitiu. • El Hobbit: La desolació d'Smaug — espectacle visual, però estirament en 3 films i efectes que de vegades “mostren la trampa” (48 fps). • La gran bellesa (Sorrentino) — retrat fascinant de Roma mundana i la bellesa com a idea; música i nocturnitat hipnòtiques. • Il Divo (Sorrentino) — biopolític dens sobre Andreotti, més lent però molt suggerent. • Inside Llewyn Davis (Coen) — viatge sobri i gris a l’arrel del fracàs/esperança d’un músic folk. • Música: Antònia Font anuncia la fi del grup després de 17 anys; homenatge a The Everly Brothers (mort de Phil Everly) amb “All I Have to Do Is Dream”. • Documental del mes: “Casas para todos” — mirada a la bombolla immobiliària i els seus excessos. Teatre La rosa tatuada (Tennessee Williams) • Direcció i escenografia: casa giratòria amb múltiples espais; cor “de poble” a l’estil de tragèdia grega; gran factura visual. • Interpretacions: Clara Segura sosté el pes del drama; el rol masculí cau a vegades en un punt massa “bufó”. • Temes: dol, repressió, religió i hipocresia social; ecos de tragèdia universal i records de Lorca. • Veredicte: recomanable, llarga però portable; més potent en dispositiu escènic que en actualització dramàtica. Literatura Anna Karenina (Lev Tolstoi) • Doble eix: la passió destructiva d’Anna–Vronski i el contrapunt ètic-rural de Levin. • Societat: aristocràcia que parla francès, aparences i ostracisme femení; crítica a la ciutat vs idealització del camp. • Lectura: clàssic que enganxa tot i trams descriptius; afinitats amb Madame Bovary i La Regenta. Cinema Gravity (Alfonso Cuarón) • Impacte: 3D i coreografia d’objectes en microgravetat molt fins i integrats. • Límit: sensació de repetició d’amenaces; interpretació de Sandra Bullock meritòria però Òscar discutible. El Hobbit: La desolació d'Smaug (Peter Jackson) • To: conte juvenil ampliat; set pieces espectaculars (barris pel riu “Buster Keaton”). • Crítiques: estira massa un llibre curt; 48 fps i alguns CGI fan “veure la costura”; menys carisma de grup que a El Senyor dels Anells. La gran bellesa + Il Divo (Paolo Sorrentino) • La gran bellesa: Roma nocturna, història de la bellesa i del mundanisme. "Volia ser el rei dels mundans" — l’ambició del protagonista • Música clàssica i posada en escena que conviden a revisions múltiples. • Il Divo: ritme més lent, però retrat magnètic del poder i la foscor (Andreotti, Brigate Rosse, Aldo Moro). Inside Llewyn Davis (Germans Coen) • Mirada: més auster i de recerca d’arrel que la pirotècnia digital; radiografia d’expectatives i talent que no “encaixa” en el seu temps. • Resultat: trista però potent; discussió sobre què vol dir “arribar-hi”. Música Antònia Font • Final de trajecte després de 17 anys; lletres de Joan Miquel Oliver i empenta al pop català recent. • Cançons icòniques i estima pel parlar salat. Everly Brothers • Record a Phil Everly amb “All I Have to Do Is Dream”. Documental del mes Casas para todos (Gereon Wetzel) • Tema: engranatge de la bombolla immobiliària, promocions massives i habitatges buits. • On: circuit del Documental del Mes (CineBaix, etc.). Obertura extra (bloc inicial) Nymphomaniac (Part I, Lars von Trier) • Retall: metratge original llarg, versions més “light” i estrena en dues parts; sensació de “mitja pel·li”. • To: sexualitat explícita, proposta fascinant visualment; judici reservat fins veure la Part II.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...


Panorama general Programa amb dues franges principals a Ràdio d’Esvern: Veus de la parròquia (religió i societat) i l’inici del magazín 60 i més. Els temes centrals inclouen la celebració de l’Epifania, el record a un col·laborador estimat, notícies d’Església i un ampli bloc sobre inclusió social i feina amb el projecte Feina amb Cor de Càritas. A la segona part, to vitalista de retorn d’any, santoral i efemèrides. "L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida dels que es troben amb Jesús." "On no hi ha feina, falta dignitat." Veus de la parròquia (religió, societat) In memoriam Joaquim Gomis • Record emocionat del col·laborador, que aportà experiències sobre el Concili Vaticà II. • Missatge central: agraïment i esperança cristiana. Evangeli: Baptisme de Jesús (Mateu) • Lectura de l’episodi del Jordà: Jesús és reconegut com a Fill estimat; l’Esperit baixa com un colom. • Clau teològica: epifania de la identitat de Jesús i inici de la seva missió pública. Notícies d’Església «Any nou, vida nova» (mossèn Joaquim Rius) • Vida nova com a opció quotidiana: estimar, dialogar, perdonar, propiciar llibertat i pau. • Viure la fe amb alegria i coherència, sense ostentacions. • També el sofriment pot ser viscut amb positivitat i sentit. Agenda • Curset per a catequistes (dijous i divendres, tarda) a la Casa de l’Església (Sant Feliu). • Festa de Sant Antoni Abat: missa i benedicció d’animalets a la plaça Verdaguer. Fe i actualitat L’Epifania: tres manifestacions • La festa presenta tres epifanies que es complementen: Mags, Baptisme al Jordà i Noces de Canà. • Missatge pedagògic: tota la vida de Jesús és epifania; cal superar una visió massa sentimental i contemplar-la a la llum pasqual. El papa Francesc, bon comunicador • Claus: autenticitat, proximitat, espontaneïtat i convicció. • Cites d’Evangelii Gaudium: renovació missionera, crítica als ídols (fetitxisme del diner), impuls a una presència femenina més incisiva i a ser custodis del bé i la bellesa. Economia i «mà invisible» (J. I. Saranyana) • Reflexió crítica a l’economia neoliberal: no n’hi ha prou amb el creixement; cal equitat i fonament ètic. • La «mà invisible» sense ètica genera exclusió i injustícia; es demana rearmament moral i polítics compromesos amb el bé comú. Inclusió social i Feina amb Cor (Càritas) • Diagnosi: augment de la pobresa, risc social generalitzat; cal vida més senzilla, compartir i acció caritativa. • Presentació de Feina amb Cor: projecte i servei d’acompanyament a l’ocupació per a aturats de llarga durada amb càrregues familiars. • Objectius: restaurar autoestima, orientació personalitzada, xarxa amb empreses; atendre 1.000–2.000 persones en dos anys. • Esdeveniment al Teatre Victòria: suport institucional; recordatori que sense feina no hi ha dignitat; 7 de cada 10 atesos en edat laboral no treballen. • Contacte i criteris d’accés detallats. Tancament: Salms • Pregària pels pobles, pobres i febles, demanant justícia i abundància; benedicció final. 60 i més (magazín cultural i social) Presentació i to • Retorn d’any amb propòsits: aprendre dels errors i mirada vitalista. • Participació d’oients via telèfon i Facebook; crèdits i homenatge als pioners del programa. Santoral i etimologia • Sant Llucià, Saberí i Pere Tomàs; demà Sant Adrià (patró dels missatgers) i Eulogi; divendres Gonzal (origen germànic, «geni del combat»); dissabte Hortència (nom de flor). • Petites notes d’etimologia i tradició. Efemèrides del 8 de gener • 1892: revolta pagesa a Jerez; primera bandera negra a Espanya (signe anarquista). • 1918: Quatorze punts de Wilson i gènesi de la Societat de Nacions. • 1941: estrena estatal de «Raza» (Sáenz de Heredia; guió atribuït a Franco), destacant el context propagandístic i la interpretació de l’època.