Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Cinema sense condicions del 28/5/2013 — Sugarman, contes al cinema, Buñuel i L’Estrella - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 28/5/2013 — Sugarman, contes al cinema, Buñuel i L’Estrella

Visió general Programa amb tres eixos principals: - Crítica de pel·lícules d’actualitat: Searching for Sugar Man i 360. - Monogràfic sobre contes infantils al cinema: exemples, relectures i funció psicològica. - Buñuel en profunditat: realitat vs desig, surrealisme i institucions. Inclou una notícia de cartellera (VO subtitulada en català al Boliche) i recomanació d’un drama social contemporani, L’Estrella. Crítiques d’actualitat Searching for Sugar Man Retrat potent i emotiu de Sixto Rodríguez: fracàs comercial als EUA vs idolatria a Sud-àfrica. Vincle amb la crisi de Detroit: un marc social que eleva el relat de redescoberta. Cinema d’aire documental, basat en entrevistes i cançons amb lletres antiburgeses. "És una combinació d’elements que harmonitzen tan bé que et treus el barret." 360, Juego de Destinos (Fernando Meirelles) Mosaic global a l’estil de La ronda: històries encadenades entre Viena, Londres, Bratislava, Rio, Denver. Guió de Peter Morgan; repartiment internacional (Jude Law, Rachel Weisz, Anthony Hopkins, Ben Foster...). Personatges amb cos i ànima; conflictes creïbles malgrat el poc temps en pantalla. Valoració: recomanable dins de l’estrena recent. Contes infantils i cinema: relectures i poder Adaptacions i relectures destacades Neil Jordan — En companyia de llops (1984): caputxeta vermella en clau psicoanalítica i simbòlica. Charles Laughton — La nit del caçador: fa servir codis de conte per a un thriller moral i visualment icònic. Terry Gilliam — El secret dels germans Grimm: fantasia com a crítica social i del poder. Tim Burton — Edward Scissorhands i Sweeney Todd: univers fantàstic i gòtic amb arrels de conte. Bluebeard (Richard Burton, Raquel Welch): actualitza Barbablava, connectant-lo amb l’Holocaust. Hansel & Gretel: Cazadores de brujas: entreteniment recent que sorprèn positivament. Where the Wild Things Are: summa emocional de contes i imaginari infantil. Contes, psicoanàlisi i educació emocional Els contes clàssics (Grimm, Andersen, Perrault) encapsulen pors i desitjos primaris. Útils com a gimnàstica emocional: situen els infants en conflictes segurs i els mostren vies de sortida. Debat sobre quan explicar-los (no sempre abans d’anar a dormir) i com actualitzar-los perquè dialoguin amb el present (violència masclista, racisme, convivència religiosa). "Els contes i els mites són una llavor immortal que el cinema reactiva per parlar del present." Disney vs originals La versió Disney sovint suavitza la crueltat dels contes originals; cal distingir entre conte i adaptació. Cinema social contemporani L’Estrella (Alberto Aranda) Drama situat a Santa Coloma de Gramenet amb actors i músics locals (banda sonora de Muchachito Bombo Infierno). Temes: violència masclista, precarietat, convivència intercultural i resistència veïnal. El film funciona com un conte modern: la protagonista busca recuperar l’agència i la il·lusió a través de xarxes comunitàries (centres cívics, teràpia, art, ball). Notícia El cinema Boliche (Diagonal, BCN) inaugura projeccions en versió original subtitulada en català. Projecte impulsat per crítics, amb suport institucional. Focus: Luis Buñuel Realitat vs desig Eix central de la seva obra: el xoc entre la realitat rígida i el desig impetuós que anul·la la voluntat. Recursos formals: plans estàtics vs moviments sobtats (travelings/zooms) per materialitzar el conflicte. "Exploració de punts de la consciència no sotmesos a la raó" (definició del surrealisme). Films i idees clau Inicis surrealistes: Un chien andalou i L’âge d’or — imatges xocants per desvetllar l’inconscient. Viridiana — crítica a la caritat paternalista i a les fantasies de redempció. Rituals burgesos (variacions entre títols): trastocament de tabús i codis socials (menjar/defecar; el desig i el control). Cet obscur objet du désir — el desig fragmentat: dues actrius per una mateixa dona. El ángel exterminador — clausura simbòlica: impossibilitat de sortir i pas a un nou tancament (l’església). Simón del desierto — literalitza l’ascetisme per pensar el control del desig. Buñuel en diàleg Kubrick (Eyes Wide Shut): desigs reprimits. Almodóvar: el desig com a motor; la productora es diu “El Deseo”. Tarantino: catarsi del desig i violència (p.e. Django). Lars von Trier (Dogville) i Ozon: contes perversos per parlar de la realitat. Surrealisme i institucions Revolució sobretot moral: qüestiona les estructures ideològiques més que no pas l’economia o la política. La religió s’analitza com a mecanisme de control del desig; Buñuel n’exposa les contradiccions amb lucidesa iconoclasta. Cloenda Avanç: proper programa amb Pier Paolo Pasolini i debat sobre criteris d’excel·lència en el cinema (apunts sobre pragmatisme).