Altres

Babilònia del 25/5/2013 — Ripoll i Pedralbes, Maria Antonieta i cinema

Panorama del programa Episodi molt variat amb art i patrimoni (Ripoll i Pedralbes), lectura i història (Maria Antonieta de Stefan Zweig, comparada amb el film de Sofia Coppola), crítiques de cinema (Cowboy, Noche de vino y copas, Gangster Squad, The Host) i una reflexió final sobre les virtuts de l’avorriment a partir de Mecano. Art i patrimoni Simposi: La portalada de Ripoll (16–19 d’octubre) • Simposi internacional al Teatre Comtal de Ripoll: "La portalada de Ripoll: creació, conservació i recuperació". • Focus en una de les portalades romàniques més importants del món i en els seus processos de conservació i restauració (protecció “a cristall” contra la intempèrie). • Preu: 90 €; tarifa reduïda 55 € (estudiants i aturats). • Temes: claustre de Ripoll, patrimoni nacional i mundial, funció de les portades romàniques i programes iconogràfics. Assistència de ponenciants d’arreu d’Europa. "Per la gent amant del romànic, és un plaer." Monestir de Pedralbes: visita i context històric • Masterclass amb la medievalista Francesca Español; recorregut per església, claustre, museu, dormidor i el palauet d’Elisenda de Montcada. • Origen (1328) com a monestir de clarisses; construït ràpid i amb gòtic amb voltes (no sostre de fusta), reflectint patrons mendicants adaptats a l’impuls reial. • Figura clau: Elisenda de Montcada, segona esposa de Jaume II; va finançar el monestir i hi va viure al palauet annex sense professar fins a la mort. • Detall simbòlic al sepulcre: a l’església, vestida de reina; al claustre, com a clarissa (doble imatge, terrenal i espiritual). • Claustre gòtic seriat (capitells i columnes uniformes, pedra de Girona); paral·lels amb altres claustres catalans (p. ex. pati dels tarongers de la Generalitat). Llibres, història i cinema d’època Stefan Zweig: "Maria Antonieta" • Biografia narrada i documentada; retrat de Lluís XVI com a figura lenta i alienada (la famosa entrada al diari "Rien" el dia de la presa de la Bastilla en realitat es referia a la cacera, no a la política). • Crítica a l’absolutisme: contrast amb Lluís XIV (capacitat de govern) i el rococó com a estètica de decadència de Versalles. • Rituals cortesans ridículs i noblesa “servidora” del protocol; Versalles com a muntatge de poder i aparença. • Debat sobre la responsabilitat dels monarques i la gènesi de la Revolució Francesa, sovint instigada també per sectors aristocràtics. Film: "Marie Antoinette" (Sofia Coppola) • El film recull passatges clau del llibre, però en fa un tractament frívol: vestuari, delicatessen, música anacrònica i poca atenció al fons polític. • El relat superficialitza la relació de la reina amb el comte suec i se centra en el Petit Trianon i el “pessebre” rural idealitzat. • La revolució queda reduïda a decorat sonor i sortida glam de palau. "Seré moderna?" — crítica implícita a l’ús de música pop sense funció dramàtica. Debat: monarquia, revolució i models polítics • De l’absolutisme a les primeres formes de republicanisme i democràcia (amb elevada violència al s. XVIII). • Comparacions amb Anglaterra (parlamentarisme) i l’evolució dels models socials del s. XIX-XX fins avui. • Idea clau: experimentació política postrevolucionària (jacobins, girondins, comuna, etc.) i el cost social de la transició. Pausa musical i reflexions sobre so Efemèride: "Flashdance... What a Feeling" (Irene Cara) • 30 anys de la cançó; pausa musical. Evolució sonora • Del Hammond i primers sintetitzadors a la cultura de ritmes programats i el retorn a la puresa del format guitarra–baix–bateria (grunge i successors). • Convivència actual entre pop/rock orgànic i electrònica (Electro House) en paral·lel. Cinema (crítiques breus) "Cowboy" (Països Baixos) • Drama de dol entre pare i fill per la desaparició de la mare; contenció i simbolisme (veus, aparicions, animal-tòtem). • Producció mínima però coherent, amb final que revalida el conjunt malgrat actuacions discretes. "Castillos de cartón" (2009) • Triangle amorós en el pas de la formació a la maduresa; bones intencions temàtiques però execució estàtica i interpretacions febles. "Noche de vino y copas" (Superclásico) • Comèdia danesa a Argentina: sommelier que persegueix l’exdona i el fill en ple mundillo futboler (Boca–River). • Irregular, amb un gag digital hilarant (tango de cucaraches) com a moment més memorable. "Gangster Squad" • Gàngster jueu intenta organitzar el crim a Los Angeles 40’s; escamot de policies a l’estil "Los intocables". • Glamour i violència previsibles; comparacions amb "LA Confidential", "Casino", "Infiltrats" i clàssics del gènere. "The Host" (adaptació Stephenie Meyer) • Variació de "Invasion of the Body Snatchers": paràsit/ànima extraterrestre pacífic que uniformitza la societat. • Trobada de resistència al desert; bones idees (identitat, lluita interna, “No és una democràcia”) però tractament superficial i romanç forçat. "Això no és una democràcia" — definició clara d’una dictadura suau dins del món del film. Cultura i societat: les virtuts de l’avorriment • A partir de la cançó de Mecano "Perdido en mi habitación", es reivindica l’avorriment com a motor cultural. • Contrapunt generacional: abans, la televisió acabava ("carta d’ajust") i s’obrien llibres i revistes; avui, la connectivitat constant elimina el buit fecund. "No sé qué libro mirar... qué revista ver... la tele se acaba..." — l’avorriment com a estímul per llegir i crear. Apunts d’arquitectura (interludi) • Passeig per la zona alta de Barcelona: estil noucentista i influències paladianes (columnes, frontons) a cases burgeses. • Parallels amb EUA: neoclàssic institucional i cases d’estil palladià heretades via Anglaterra.

Beats del 24/5/2013

Smooth Jazz Club del 24/5/2013

Smooth Jazz Club del 23/5/2013

Cara B del 22/5/2013

Veus Parròquia del 22/5/2013 — Pentecosta, efecte Francesc i 0,7% de la renda

Visió general Programa informatiu parroquial amb lectura bíblica, notícies de la vida eclesial i una secció d’anàlisi sobre l’actualitat de l’Església. Destaquen l’èmfasi en la Pentecosta i l’Esperit Sant, la guia pràctica per marcar el 0,7% a la renda i l’impacte del “efecte Francesc” en la participació litúrgica i la confessió. Temes clau Pentecosta i missió de l’Esperit Sant: renovació, unitat i impuls evangelitzador. Assignació fiscal (0,7%): com marcar les caselles i el seu impacte social i diocesà. “Efecte Francesc”: augment de fidels a misses i confessionaris arreu. La confessió com a sagrament: diferència respecte a teràpia o confidència entre amics. Humanisme i pau (F. Mayor Zaragoza): fe, llibertat i esperança com a claus d’època. Notícies d’Església: sortides espirituals, cap de setmana contemplatiu i nou portal educatiu. Resum estructurat Lectura de l’Evangeli (Jn 16,12–15) • Jesús anuncia l’arribada del Defensor i l’“Esperit de veritat” que guiarà a la veritat sencera i donarà glòria al Fill. "Tot allò que és del Pare és meu... L’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us anunciarà." Notícies d’Església • Sortida del grup Nostra Dona al Santuari de Puiggraciós (monges benedictines): interpretació del paisatge, diàleg interreligiós monàstic i missa. • Cap de setmana contemplatiu (7 i 9 de juny) al Monestir de Sant Benet de Montserrat: silenci, natura, pregària i amistat. Contacte facilitat (email i telèfon). • Neix “Cat Religió a l’Aula”: primer espai d’internet d’actualitat religiosa per a centres d’ESO, amb continguts per cursos vinculats al currículum; serveis gratuïts. Assignació del 0,7% a la renda: guia i impacte • Es poden marcar simultàniament les dues caselles (Església Catòlica i “altres finalitats socials”) sense pagar més ni rebre menys. • El govern assigna 0,7% + 0,7% (no es divideix), segons compromís de l’any 2000. • Benefici per a Càritas, Mans Unides i més de 40 entitats eclesials socials; suposa 20–25% de les entrades globals diocesanes. • Des de 2007: coeficient al 0,7%; l’Església renuncia a certes exempcions d’IVA (cost afegit ~30 M€; incrementat un 31% amb l’IVA general del 16% al 21%). • L’Església practica una economia de comunió, basada en justícia i solidaritat, sense especular ni acumular. • Estalvi a l’Estat: aproximadament 20.000 M€/any en serveis socials, sanitaris i educatius; en educació (2009), 4.399 M€. Fe i Actualitat: l’“efecte Francesc” • Creix l’afluència a audiències, misses i confessionaris a Itàlia i Amèrica Llatina; també entre no creients. • Enquestes (CESNUR, M. Introvigne): 53% de capellans/religiosos reporten augment; en molts casos, >25%. Increment especialment a les confessions. "El papa Francesc ha tocat el cor i la ment de molta gent" — R. Fisichella • Testimonis i prudència a la Santa Seu: fenomen “de baix cap amunt”, amb estil humil, clar i proper. La confessió com a sagrament • Diferència amb la confidència o el psicoanàlisi: el nucli és el sagrament, el penediment autèntic i el propòsit d’esmena; no cal entrar en detalls innecessaris. Entrevista: Federico Mayor Zaragoza • Creure en Déu com a resposta a les preguntes essencials i afirmació de la llibertat humana. • Humanisme i esperança: per primera vegada, l’humanisme pot ser pràctica diària gràcies al coneixement global, l’expressió lliure i l’equitat de gènere creixent. "Ja ho sé que sou, Senyor. Però on sou? Qui ho sap?" — J. Maragall (citat per F. Mayor Zaragoza) Pentecosta i missió de l’Esperit (L. M. Sistach) • L’Esperit Sant unifica, vivifica i rejoveneix l’Església amb dons jeràrquics i carismàtics. • Sense l’Esperit no hi ha evangelització eficaç; crida a confessar el Credo en l’Any de la Fe. • Pelegrinatge diocesà a Roma per visitar el papa Francesc i renovar la fe. Cloenda i recordatoris • Emissió dimecres a 19:30 i redifusió dissabte a 10:30 a Ràdio d’Esvern (98.1 FM).

Smooth Jazz Club del 22/5/2013

Cant Coral del 21/5/2013

Cinema sense condicions del 21/5/2013 — Concurs de curts, Gatsby, Aronofsky, La caça i Stoker

Panorama general de l’episodi Un programa molt complet amb un convidat especial, Adolf Sallol, per parlar del Concurs de Curtmetratges Ciutat de Cornellà, seguit per una taula rodona crítica sobre “El Gran Gatsby (2013)”, un apunt àgil sobre Iron Man 3, un monogràfic profund de Darren Aronofsky i un debat final sobre les pel·lícules del mes: “La caça” i “Stoker”. "Com un Òscar": el concurs revela els guanyadors en sobres tancats el dia de la gala. Concurs de Curtmetratges Ciutat de Cornellà (Adolf Sallol) Essencial • 15a edició (4a de la “segona tongada” després de la reactivació) • Periodicitat: biennal per ajustos pressupostaris; la subvenció és anual (50%), es concentra en un concurs cada dos anys per no retallar premis • Participació creixent: ~80 (1r any), 150 (2n), 120 (últim) • Recepció de films fins al 31 de juliol; gala a l’octubre • Categories: Ficció (dividida en A –produccions subvencionades– i B –amateur “solet”), Documental i Animació • Durada: fins a 30 minuts (abans 20) • Jurat: criba prèvia “interna” (5-6 per categoria) i jurat extern que tria guanyadors (resultats en sobres) • Premis: 500 € per guanyador de cada especialitat; 100 € per finalistes • Bases i enviaments: www.pcr.cat (Patronat Cultural Recreatiu) Punts clau • Filosofia de dues franges a Ficció: fair play entre produccions professionals vs. amateurs • Estratègia de terminis més amplis per veure i valorar millor • Èmfasi en l’ecosistema viu: “Hi ha molta gent fent cine” “El Gran Gatsby” (Baz Luhrmann, 2013) Valoració global • Inici percebut com massa kitsch/anacrònic; la pel·lícula guanya força amb l’entrada de Leonardo DiCaprio • DiCaprio, extraordinari; ofega la resta del repartiment (Tobey Maguire no encaixa del tot) • Comparada amb adaptacions anteriors, millor que la de 1974 (Redford/Farrow); es comenta també la muda i la d’Alan Ladd • La novel·la (F. S. Fitzgerald, 1925) es manté superior, però el film és recomanable Temes i lectures • Crítica a les elits americanes i a la buidor dels anys 20 (“era del jazz”) • Idealització de Daisy i la impossibilitat de recuperar el passat • Potència del contrast social: l’enterrament buit de Gatsby • Discussió sobre 3D: percebut com innecessari i distractor • Curiositat industrial: producció amb diners australians; recepció crítica desigual als EUA "Som mala gent" — la pel·lícula reté el to crític de la novel·la envers la classe alta. “Iron Man 3” (Shane Black, 2013) Apunts ràpids • Més cohesionada i amb personatge millor tractat que “Els venjadors” • Interessant autocrítica sociopolítica: la amenaça és interna, desmuntant el relat de l’enemic extern • Recomanada per a públic ampli; manté humor + acció + sàtira • Atenció: escena postcrèdits que dona sentit a la narració Monogràfic Darren Aronofsky Perfil i estil • Director de gran coherència autoral i profunditat temàtica (obsessió, autodestrucció, límits cos-ment) • Muntatge vigorós, posada en escena immersiva, música de Clint Mansell com a signatura • Pressupostos sovint ajustats amb resultats d’alt impacte Filmografia comentada • Pi (1998): càbala, matemàtica i paranoia visual; estil asfixiant i declaració d’intencions • Requiem for a Dream (2000): addiccions i final del somni americà; ritme de “tornada” visual-sonora • The Fountain (2006): recerca d’eterna joventut i acceptació; multidimensional i emotiva • The Wrestler (2008) i Black Swan (2010): díptic sobre l’ofici com a destí; equilibri vs. autodestrucció • Enllaços crítics: ecos de Haneke i von Trier; comparacions amb Christopher Nolan (etapa “Memento”) • Projecte anticipat: Noa (Noè) Doble crítica: “La caça” (2012) i “Stoker” (2013) “Stoker” — bellesa formal vs. buit o tesi? • Consens en una estètica exquisida (fotografia, muntatge, música) i domini del llenguatge visual • Debat sobre el guió: per a alguns, “relativista i complaent” amb poc gruix; per a d’altres, anàlisi potent de la violència interna • Parentesc explícit amb Hitchcock: “Shadow of a Doubt” (oncle carismàtic i maligne; dinamització moral) • Moments destacats: monòleg matern sobre maternitat/fracàs; l’ensenyament de la cacera com a intent de reorientar la pulsió violenta "Les flors no trien el color que tenen" — leitmotiv sobre l’atzar i la condició humana. “La caça” — densitat ètica i pressió social • Percepció de major contingut i gruix dramàtic: la sospita i el linxament social • Final ambigu i colpidor: la societat no perdona; es comenta qui podria disparar • Personatge central: vulnerabilitat personal (divorci, paternitat) i entorn comunitari que es gira en contra Encreuament de mirades • Eix comú: la cacera — literal i simbòlica — com a dispositiu de tensió • Divergència de valors: moralisme clàssic (Hitchcock) vs relativisme contemporani • Diagnòstic compartit: dues propostes que interpel·len l’espectador i admeten múltiples lectures Tancament • Recordatori del blog del programa: cinemansacondicions.blogspot.com • Invitació al públic a participar i a enviar curts al concurs (fins al 31 de juliol, bases a pcr.cat)

l'Audició del 21/5/2013

Smooth Jazz Club del 21/5/2013

Babilònia del 18/5/2013 — Teatre a Cornellà, llibres, cinema i El Capital

Panorama general Episodi coral amb cultura de proximitat, llibres i cinema. Destaquen: Teatre local a Cornellà i jocs de llenguatge del títol de l’obra Crítica al rigor d’“El Maestro del Prado” (Javier Sierra) Ressenya d’“La Segunda Guerra Mundial” (Antony Beevor) amb mites desfets Cinema d’autor i comercial: Coixet, Iron Man 3, Dickens, Park Chan‑wook Capitalisme i elites financeres a “El Capital” (Costa‑Gavras) Recordatori a Alfredo Landa i Constantino Romero, i efemèride Albert Hammond Cultura local Teatre a Cornellà: “Cort enllà de Taguerboll” Obra amateur amb títol jocós: “Llobregat” a l’inrevés, situant l’acció en un futur llunyà a Cornellà. Funcions: dissabte 20:00 i diumenge 19:00 a l’Auditori de Cornellà (gran aforament). To d’orgull local i humor sobre “tirar-se flors” i el potencial de la producció. Museu i Sardanes Visita al Museu d’Art Modern de Tarragona: petit però molt recomanable i gratuït. Premis a la sardana 2012: producció viva (centenars de peces noves/any), amb final i espectacle musical. Fusió tradicional/ètnica amb el grup: Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. “Oi, qui ho ha de dir, això?” — sobre la vigència i innovació de la sardana Llibres “El Maestro del Prado” (Javier Sierra) — crítica de rigor Autor periodístic i amant del misteri que, segons es comenta, barreja ficció i especulació amb obres del Museu del Prado (Rafael, Velázquez, El Bosco, Botticelli…). Es denuncia la creació de mites (p. ex., Maria Magdalena al Sant Sopar de Leonardo) i situacions inversemblants (obrir/tancar el tríptic del Jardí de les Delícies al museu). Recomanació: llegir-lo com a divertimento i contrastar iconografia a fonts serioses (p. ex., Wikipedia o bibliografia acadèmica). “L’art ha de ser didàctic però també seriós; no podem enganyar el públic.” “La Segunda Guerra Mundial” (Antony Beevor) — síntesi monumental Volum extens i divulgatiu amb detall humà: alterna l’estratègia macro amb passatges personals. Mites i punts clau: Estalin: gran manipulador de la cúpula; va governar a través de la por i el càstig als propis generals. Wehrmacht: exèrcit altament entrenat i eficaç; superat per la capacitat industrial dels EUA. Front oriental i Pacífic: molt més brutals que el front occidental; violència massiva i sense miraments. Atrocitats: violacions massives a l’entrada soviètica a Alemanya; canibalisme sistemàtic a l’exèrcit japonès. Logística: el suport material nord-americà (transport, mobilitat) va ser decisiu. Recomanat per a qui vulgui una visió global sòlida amb base documental. In memoriam i efemèrides Alfredo Landa: record a “Los santos inocentes” i “El crack” (Garci); figura clau del cinema espanyol. Constantino Romero: veu inimitable, professional impecable i tracte exquisit. Albert Hammond (70 anys): escolta d’“It Never Rains in Southern California” i repàs de la seva carrera com a compositor de grans per a tercers. Cinema “Ayer no termina nunca” (Isabel Coixet) Drama minimalista i gairebé teatral sobre el dol compartit d’una exparella (Candela Peña, Javier Cámara). Un sol espai fred i diàleg continu de 100’ sobre com cadascú transita el dol i la culpa. Molt intensa i ben interpretada; millor evitar si es busca lleugeresa. “Iron Man 3” — esgotament de fórmula Entreteniment efectista amb hiper‑CGI i girs inversemblants (humans “incandescents”). Robert Downey Jr. carismàtic però tendència a la sobreactuació; sensació de franquícia esgotada. Debat sobre remakes/reboots constants (Spider‑Man, Superman, Batman) i comparativa: “Thor” (Kenneth Branagh) aporta to mitològic/shakespearià més reeixit. “Robocop” (Verhoeven) citada com a exemple de concepte més substanciós. “Grandes esperanzas” (Mike Newell) Nova adaptació de Dickens (finals s. XVIII/inicis s. XIX) amb gran ambientació del Londres brut. Sinopsi: un orfe ajudat per un convicte agraït ascendeix socialment fins al desengany i el retorn als orígens. Ralph Fiennes, Helena Bonham Carter i Jeremy Irvine destaquen; proposta clàssica i sòlida. “Stoker” (Park Chan‑wook) Thriller psicològic sobre desconnexió burgesa, educació emocional absent i banalitat del mal. Nicole Kidman troba un paper adient a la seva fredor calculada; direcció amb estil visual i treball sonor que remou l’inconscient. Lectura psicoanalítica i dissecció de la burgesia que deriva cap a una “aristocràcia” ociosa. “El Capital” (Costa‑Gavras) Retrat fred de les èlits financeres (actius tòxics, acomiadaments massius) i del poder com a valor social suprem. Gad Elmaleh compon un CEO calculador que mesura el seu valor en diners i prestigi. Possible final ambigu (joc de fantasies/flashos); el missatge central és la deshumanització del sistema. “Si tinc diners i prestigi, em valoraran.” — la lògica del protagonista Idees clau Rigor vs. sensacionalisme: en art i ciència, cal contrastar i no confondre ficció amb història. La història amb rostre humà: Beevor mostra que el relat global guanya amb vinyetes personals. Dol i formes de viure’l: no hi ha un únic camí; el cinema pot ser mirall incòmode però útil. Cultura popular viva: la sardana i la fusió musical mostren innovació des de la tradició. Elits i responsabilitat: el capitalisme financer premiat socialment pot alentir la desconnexió moral.